24 de setembre de 2015 08:40 h
Després del mes semblnt un gg de Polòni que un entrevist mb el propi president del Gobern centrl viscut quest mtí, 22 de setembre, en l que el periodist h tingut que explicr-li l'rt.11.2 de l C.E., pel que l ncionlitt espnyol de un resident en un Ctluny independent ningú li por treure, si el ciutdà mnifest l voluntt de conservr-l (nomes l perdri si exhurit el termini de 3 nys no hgués fet quest gest), i que tenint l espnyol instntàniment mnté l europe, l'cte del PP celebrt Reus l vespre el Sr.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 23:30 h
Per bé o per ml, el principl motiu per justificr el procés de secessió de Ctluny és l’econòmic. En quest sentit, el drrer rticle d’Elisend Pluzie o l’últim disput entre dos il·lustres com Xvier Sl i Mrtín i Luís Gricno no fn res més que confirmr bé quest tendènci. I que consti que entenc que els economistes hn de prlr (no tn sols) d’economi. Dit ixò, en tots quests nys d’ençà 2010, he trobt fltr un debt públic, obert i sostingut en el temps, l’entorn d’ltres qüestions fonmentls com pot ser l lluit pel poder i l’hegemoni en el context de crisi dels estts-nció moderns (ben difícil en un context electorl d’mences sense solt per prt dels gents econòmics de l’esttus quo espnyol i ctlà).
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 21:11 h
Senyors, no vinguin mençnt mb que gunynt l opció "Junts pel si" es podrien plntejr bndonr Ctluny... Per començr n. hi h uns qunts de vostès que, mb tot el respecte, j trden, i els ltres, els "nostres" que queden de tot l vid, que vlorin molt que és el que mes els hi convé. Els uns i els ltres, bàsicment, tenen l'obligció dvnt els ccionistes de sempre prioritzr els negocis i rendibilitzr els dividends, però no ignorin que l gent tmbé te el seu dret de fer mb els seus diners el que millor cregui convenient en cd moment.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 20:12 h
A j només qutre dies de les eleccions, qulsevol cos pot dinmitr-ho tot. Els nervis estn flor de pell. Al crrer, ls brs, les tertúlies, l ràdio, les televisions, només es prl de l votcions de diumenge. Les especulcions són nombroses, i les mences cd vegd es multipliquen més. Afortundment, les drreres relliscdes de les elits espnyoles hn esquerdt l’estrtègi unionist que vui qued desprotegid. r j només poden recórrer l "dossier Ms". El trurn? L’errd monumentl d’hir de Rjoy, l rectificció d’vui de Linde, l’estrny doble respost de l UE un pregunt sobre l DUI.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 18:41 h
Senyor Luis M.Linde, goberndor del B.E., mb tot el respecte que mereix vostè i el seu càrrec, h demostrt no ser més que un més dels de l voz de su mo. Si que es possible que hi hgi un “corrlito” en un Ctluny independent, però no el que vostè vol vendre per temorir indecisos, i sobretot, els més senzills i indefensos dipositris dels seus estlvis en l sev entitt de confinç- No se si és possible, encr que imgino que tmpoc podri ser impossible, que els diners no cl que mrxin de Ctluny encr que es buidin les cixes de les entitts convencionls estblertes que, inclús les nscudes quí i per qui, cmbiin de “ncionlitt socil”.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 17:55 h
1: Flndes (1581-1648); 2: Portugl (1640); 3: Colòmbi (1810-1824); 4: Prgui (1811); 5: Veneçuel (1810-1823); 6: Argentin (1816); 7: Xile (1818); 8: Perú (1821); 9: Cost Ric (1808-1821); 10: El Slvdor (1808-1821); 11: Guteml (1808-1821); 12: Hondures (1808-1821); 13: Nicrgu (1808-1821); 14: Pnmà (1821); 15: Repúblic Dominicn (1821-1865); 16: Mèxic (1810-1821); 17: Equdor (1809-1830); 18: Bolívi (1810-1826); 19: Cub (1895-1899); 20: Mrroc (1956); 21: Guine Equtoril (1968); 22: Ifni i el Rif (1969); 23: Sàhr Occidentl (1975); 24: CATALUNYA (2015- ).
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 14:34 h
L pèrdu econòmic que h ptit el Pís Vlencià és un dels exemples d'espoli colonil més injustos que existeixen l món. Zpln, Rit, Cmps, Blsco, Fbr... No en teníem prou cstic? Doncs fegim ltre bsorbidor dels diners dels vlencins/es i el més sngoner de tots: L'estt espnyol. Aquest mètode fvoreix uns pocs, mentre hem de sentir que no es poden finnçr educció i snitt públiques per flt de solvènci. L desfet és grn però el poble vlencià v obrint els ulls i v desmuntnt mentides que teníem com rguments inqüestionbles.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 12:06 h
L’editoril de l Federció que publiquen quest setmn un centenr de publiccions, defens l democràci i l llibertt de prems i denunci les intolerbles pressions cp els mitjns públics i l’ctitud dels mitjns de l’estt que pretenen crer un clim informtiu irrespirble Les ssocicions ctlnes de prems, revistes i mitjns digitls membres de l Federció (AMIC, ACPC i APPEC), que grup més de cinc-cents mitjns d’informció, publiquen quest setmn un editoril conjunt “Voteu en grn” perquè, “com mitjns que som més prop de l gent i perque l defens del pís i de l sev gent form prt del nostre ADN, volem deixr clr que quest és un societt mdur, que confi en si mteix per l construcció del propi futur.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 11:05 h
Ar j sbem de què nirà l pel·lícul. L’nuncid reform exprés de l llei que regul el funcionment del Tribunl Constitucionl, previst per l’octubre, i que li torg cpcitt snciondor contr quelles persones físiques o jurídiques que no pliquin immeditment els seus dictts, és l culminció d’un estrtègi ordid pel PP per frenr el procés d’lliberment ctlà. Durnt l desccelerció del procés sobirnist que es v viure entre l fllid consult del 9-N i l convoctòri de les eleccions del 27-S, uns mesos perduts que r ens podrien costr preu d’or, l’estt espnyol h construït un entrmt legl que, rribt el moment, li huri de permetre vortr qulsevol intent de secessió d’un mner instntàni, eficç i que nivell interncionl no ixequi gire polseguer.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2015 08:41 h
Cristins per l independènci (23/9/2015) Les propostes pstorls de l’Esglési espnyol encr preocupen lguns ctlns creients Mlgrt l’esforç del dinàmic grup Cristins per l independènci, per explicr que el dret d’utodeterminció del pobles, per medis pcífics i concertts, no sols està àmpliment recollit en el mgisteri pontifici (principlment de l m de Snt Jon Pu II) si no que s’inspir el misstge lliberdor i postòlic dels evngelis cnònics (Mteu, Mrc, Jon i Lluc). En quest sentit, el Sr. Arnu Figuers, un dels membres més ctius d’quest grup, s’h prodigt per explicr, tl com tmbé es document l pàgin web del grup (http://cristins.
Llegir-ne més
