Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
24 de setembre de 2015 23:30 h
El País Valencià amb el Dret a Decidir del poble català
El diumenge dia 27 de setembre, el poble català fareu història votant per la independència, la llibertat i la construcció d'un estat democràtic: la república catalana. Des del País Valencià, vos volem donar tot el suport per a vèncer tots els entrebancs que us posen i us posarà l'estat espanyol. La vostra llibertat serà el principi de la nostra! Avant per la Independència, la Llibertat, la Democràcia, per la República Catalana.
Llegir-ne més
Un comentari
Èric Bertran
24 de setembre de 2015 22:43 h
El Govern espanyol pretén carregar-se les entitats catalanes del tercer sector
L’Estt espnyol h nuncit que frà un reil decret per crregr-se totes les entitts del tercer sector, les entitts d’jut les persones, de Ctluny. No és brom, és rel. Si el di 27 de setembre no iniciem el procés d’independènci i ens quedem Espny quest ny vinent qunt els ctlns fem l declrció de l rent i mrquem l csell de donr un prt del IRPF les entitts mb finlitts socils, quests diners no nirn prr entitts socils ctlnes, sinó que només i exclusivment entitts d’àmbit esttl.
Llegir-ne més
Cartes dels lectors
24 de setembre de 2015 12:21 h
Sí o sí
El dilem de diumenge per molts ctlns és decidir si votr sense o mb ccent. Sembl fàcil, sembl un decisió sense importànci, sense cp men de trnscendènci. Alguns es pregunten: "tn importnt és votr mb ccent?". Doncs, j us ho dic r, trnscendentl. Un ccent per l'eternitt. Des de f poc de dos mesos, els prtits ens intenten convèncer que hi h set cndidtures i d'questes només dues estn clrment fvor del "Sí" i l rest fvor del "No", "del potser sí", "del sí però no" o "del potser no".
Llegir-ne més
Xavier Guarque
24 de setembre de 2015 08:40 h
Pobre... Quin paperot !
Després del mes semblnt un gg de Polòni que un entrevist mb el propi president del Gobern centrl viscut quest mtí, 22 de setembre, en l que el periodist h tingut que explicr-li l'rt.11.2 de l C.E., pel que l ncionlitt espnyol de un resident en un Ctluny independent ningú li por treure, si el ciutdà mnifest l voluntt de conservr-l (nomes l perdri si exhurit el termini de 3 nys no hgués fet quest gest), i que tenint l espnyol instntàniment mnté l europe, l'cte del PP celebrt Reus l vespre el Sr.
Llegir-ne més
Jordi Solà Coll
23 de setembre de 2015 23:30 h
Independència. És el poder, estúpids! Una reflexió sobre la lluita pel poder a Catalunya.
Per bé o per ml, el principl motiu per justificr el procés de secessió de Ctluny és l’econòmic. En quest sentit, el drrer rticle d’Elisend Pluzie o l’últim disput entre dos il·lustres com Xvier Sl i Mrtín i Luís Gricno no fn res més que confirmr bé quest tendènci. I que consti que entenc que els economistes hn de prlr (no tn sols) d’economi. Dit ixò, en tots quests nys d’ençà 2010, he trobt fltr un debt públic, obert i sostingut en el temps, l’entorn d’ltres qüestions fonmentls com pot ser l lluit pel poder i l’hegemoni en el context de crisi dels estts-nció moderns (ben difícil en un context electorl d’mences sense solt per prt dels gents econòmics de l’esttus quo espnyol i ctlà).
Llegir-ne més
Xavier Guarque
23 de setembre de 2015 21:11 h
Amenaces bancàries.-A.E.B.
Senyors, no vinguin mençnt mb que gunynt l opció "Junts pel si" es podrien plntejr bndonr Ctluny... Per començr n. hi h uns qunts de vostès que, mb tot el respecte, j trden, i els ltres, els "nostres" que queden de tot l vid, que vlorin molt que és el que mes els hi convé. Els uns i els ltres, bàsicment, tenen l'obligció dvnt els ccionistes de sempre prioritzr els negocis i rendibilitzr els dividends, però no ignorin que l gent tmbé te el seu dret de fer mb els seus diners el que millor cregui convenient en cd moment.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
23 de setembre de 2015 20:12 h
4. S’imaginen jugar-se la independència a un cara a cara?
A j només qutre dies de les eleccions, qulsevol cos pot dinmitr-ho tot. Els nervis estn flor de pell. Al crrer, ls brs, les tertúlies, l ràdio, les televisions, només es prl de l votcions de diumenge. Les especulcions són nombroses, i les mences cd vegd es multipliquen més. Afortundment, les drreres relliscdes de les elits espnyoles hn esquerdt l’estrtègi unionist que vui qued desprotegid. r j només poden recórrer l "dossier Ms". El trurn? L’errd monumentl d’hir de Rjoy, l rectificció d’vui de Linde, l’estrny doble respost de l UE un pregunt sobre l DUI.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
23 de setembre de 2015 18:41 h
Amenaces bancàries.- "Corralito"
Senyor Luis M.Linde, goberndor del B.E., mb tot el respecte que mereix vostè i el seu càrrec, h demostrt no ser més que un més dels de l voz de su mo. Si que es possible que hi hgi un “corrlito” en un Ctluny independent, però no el que vostè vol vendre per temorir indecisos, i sobretot, els més senzills i indefensos dipositris dels seus estlvis en l sev entitt de confinç- No se si és possible, encr que imgino que tmpoc podri ser impossible, que els diners no cl que mrxin de Ctluny encr que es buidin les cixes de les entitts convencionls estblertes que, inclús les nscudes quí i per qui, cmbiin de “ncionlitt socil”.
Llegir-ne més
Vicent Luna
23 de setembre de 2015 17:55 h
La independència en el "Imperio donde no se ponía el Sol"
1: Flndes (1581-1648); 2: Portugl (1640); 3: Colòmbi (1810-1824); 4: Prgui (1811); 5: Veneçuel (1810-1823); 6: Argentin (1816); 7: Xile (1818); 8: Perú (1821); 9: Cost Ric (1808-1821); 10: El Slvdor (1808-1821); 11: Guteml (1808-1821); 12: Hondures (1808-1821); 13: Nicrgu (1808-1821); 14: Pnmà (1821); 15: Repúblic Dominicn (1821-1865); 16: Mèxic (1810-1821); 17: Equdor (1809-1830); 18: Bolívi (1810-1826); 19: Cub (1895-1899); 20: Mrroc (1956); 21: Guine Equtoril (1968); 22: Ifni i el Rif (1969); 23: Sàhr Occidentl (1975); 24: CATALUNYA (2015- ).
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
23 de setembre de 2015 14:34 h
Valencians i valencianes: desgràcia merescuda?
L pèrdu econòmic que h ptit el Pís Vlencià és un dels exemples d'espoli colonil més injustos que existeixen l món. Zpln, Rit, Cmps, Blsco, Fbr... No en teníem prou cstic? Doncs fegim ltre bsorbidor dels diners dels vlencins/es i el més sngoner de tots: L'estt espnyol. Aquest mètode fvoreix uns pocs, mentre hem de sentir que no es poden finnçr educció i snitt públiques per flt de solvènci. L desfet és grn però el poble vlencià v obrint els ulls i v desmuntnt mentides que teníem com rguments inqüestionbles.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs