4 de setembre de 2015 23:31 h
El Crmel h estt l’escenri trit per fer un dels pocs ctes de precmpny en què de moment s’hn pogut veure juntes les dues cndidtures independentistes que es presenten en les eleccions del 27-S, que són principlment tres prtits: ERC, CDC i l CUP. I si veure un espi d’un centre cívic d’un brri tn ‘hostil’ – priori- ple de gom gom j és il·lusiondor, poder gudir de les intervencions d’Alfred Bosch (ERC), Eulàli Regunt (CUP) i Ann Figuers (CDC) fent piny mb un objectiu comú no té preu.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2015 18:39 h
L'opinionist del "New York Times" Thoms L. Friedmn h relitzt un dur crític un lletr obert on 200 ex oficils de l'exèrcit dels Estts Units hn demnt l Congrés que rebutgi l'cord nucler mb l'Irn. "Hi h rguments legítims i vàlids fvor i en contr d'quest cord - diu Friedmn -" però n'hi h un que és un error perillós respecte l nturles rel de les mences ls Estts Units l'Orient Mitjà: és l teori segons l qul l'Irn és l'espònsor mundil del terrorisme i el fonmentlisme islàmic.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2015 12:43 h
Jo no sé si s’hvi de difondre l imtge d’un nen mort l pltj pels mitjns de comunicció i les xrxes socils com es v fer durnt el di d’hir. Potser no és ètic, potser és senscionlisme, però potser ho necessitàvem i és que f mss temps que els europeus vivim en un bomboll tncnt els ulls l relitt que ens envolt, l relitt d’un mr mediterrni cruel i ple de sng humn on tntes hores de stisfcció hem tingut quest estiu. Segurment quest foto –tothom sp de quin foto prlo– no es l foto d’un nen.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2015 11:27 h
F uns dies es v obrir un immens polseguer mediàtic rrn de les declrcions del conseller de l Generlitt de Ctluny Germà Gordó, que es v mostrr obert reconèixer com conncionls quelles persones que ixí ho demnen de l rest dels Pïsos Ctlns. Més enllà de l’llu d’insults, desqulificcions i crítiques que v rebre el conseller, el que hi h l fons del problem són dues qüestions que ens fecten directment. El primer és sobre l identitt ncionl del PV. Un tem espinós i controvertit per molt gent l nostre pís1.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 20:47 h
L necessitem des de que l vren crer llà per l'ny huitnt-nou. L necessit el poble (i el Govern) r més que mi com ferrment de l normlitzció culturl, l promoció culturl i l’industri udiovisul que h de servir per desfer l'emmordssment l qul ens tenien sotmeses les forces subrogdes del règim del setnt-huit. Tmpoc volem dir que el moviment cívic-lterntiu que h mntingut culturlment viu el Pís r ting que ser bsorbit per les institucions, ixò no seri desitjble. Ar ens cl que el govern de l Generlitt tl com deien, i duien ls seus progrmes els prtits que li donen suport, fcen relitt un ens públic que complisc l seu funció segons del que s'entén per un televisió públic el més vit possible.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 20:12 h
Aquest mtí hem vist com els empresris ctlns hn escenifict el suport l procés independentist. Ho hn fet en un cte que h conduit i grït l president del Prlment, Núri de Gispert. De Gispert h dit que és un moment que, grdi o no, s’h de trir entre blnc o negre. És el que dirimeix el 27S, el referèndum que no ens vn deixr fer. L’únic entitt rellevnt del sector que s’h negt signr cp document de suport l procés, h estt Foment del Trebll. L ptronl d’empresris unionist no h portt cp document debt sobre el procés l direcció –segons confirm el president de CECOT-, però en cnvi es pss el di dient que el procés provoc unes suposdes “tensions econòmiques cus de l independènci”.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 19:18 h
L sev és un d'quelles morts que no surten les notícies. Com diu l'dgio zptist "Dels morts de sempre, que hn tornt per morir". L mort dels indis mericns i el seu genocidi interminble. Que no cb en l derrot sinó es perllong més enllà fins l destrucció físic definitiv. Semião Fernndes Vilhlv er un indígen de les ètnies kiowà i gurní. Teni 24 nys. Formv prt dels gurní que hn decidit ocupr finlment les terres, seves, que f 10 nys que reclmen. De fet el 2005 el president brsiler v decretr 9.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 15:52 h
Al 1970 es v estrenr l pel·lícul Aeroport, el film culpble d'un sèrie de pel·lícules sobre desstres diversos. Un grn èxit mediàtic. Poc després, l 1972, es v fcturr, pot ser, l millor de totes les del seu gènere, el títol d'quest rticle. L'ventur del Posidó està signd per un dels grns directors de cinem de tots els temps, Ronld Neme. Tn bo com poc conegut. I conté un reprtiment estelr. Encpçlt per un notble i trctiu Gene Hckmn, fent d'un pràctic retor noment Scott.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 15:06 h
No m'grd fer “porres” i menys cor obert. El meu cràcter escèptic i reltivist i el meu respecte per l demoscòpi serios segurment no hi jud. Però vj, com que no sóc un professionl del tem i som en un moment excepcionl i estem fent coses excepcionls, visc l'excepcionlitt. L prticipció en les drreres eleccions vren mrcr un màxim històric les eleccions l Prlment de Ctluny(67,8%). De les 11 eleccions l Prlment espnyol, les que tenen més prticipció cs nostr, només en qutre ocsions s'h supert el 70% de prticipció.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 14:48 h
Tu que vs votr Brcelon en comú, tu que vs entendre que les eleccions municipls com un vot de protest, tu que vs voler que lgun cos cnvies en un ciutt que tots creiem que h deixt de ser nostre per convertir-se en un bonic prdor turístic, tu que j no goses nr un dissbte l trd per l rmbl per por de quedr sense oxigen mb tnt gent. A tots els que mb el vostre vot teníeu l cert convicció que podríem tenir un ciutt pels brcelonins, just, hbitble i socilment compromes; r és hor que tots quests desitjos es compleixin.
Llegir-ne més