3 de setembre de 2015 20:47 h
L necessitem des de que l vren crer llà per l'ny huitnt-nou. L necessit el poble (i el Govern) r més que mi com ferrment de l normlitzció culturl, l promoció culturl i l’industri udiovisul que h de servir per desfer l'emmordssment l qul ens tenien sotmeses les forces subrogdes del règim del setnt-huit. Tmpoc volem dir que el moviment cívic-lterntiu que h mntingut culturlment viu el Pís r ting que ser bsorbit per les institucions, ixò no seri desitjble. Ar ens cl que el govern de l Generlitt tl com deien, i duien ls seus progrmes els prtits que li donen suport, fcen relitt un ens públic que complisc l seu funció segons del que s'entén per un televisió públic el més vit possible.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 20:12 h
Aquest mtí hem vist com els empresris ctlns hn escenifict el suport l procés independentist. Ho hn fet en un cte que h conduit i grït l president del Prlment, Núri de Gispert. De Gispert h dit que és un moment que, grdi o no, s’h de trir entre blnc o negre. És el que dirimeix el 27S, el referèndum que no ens vn deixr fer. L’únic entitt rellevnt del sector que s’h negt signr cp document de suport l procés, h estt Foment del Trebll. L ptronl d’empresris unionist no h portt cp document debt sobre el procés l direcció –segons confirm el president de CECOT-, però en cnvi es pss el di dient que el procés provoc unes suposdes “tensions econòmiques cus de l independènci”.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 19:18 h
L sev és un d'quelles morts que no surten les notícies. Com diu l'dgio zptist "Dels morts de sempre, que hn tornt per morir". L mort dels indis mericns i el seu genocidi interminble. Que no cb en l derrot sinó es perllong més enllà fins l destrucció físic definitiv. Semião Fernndes Vilhlv er un indígen de les ètnies kiowà i gurní. Teni 24 nys. Formv prt dels gurní que hn decidit ocupr finlment les terres, seves, que f 10 nys que reclmen. De fet el 2005 el president brsiler v decretr 9.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 15:52 h
Al 1970 es v estrenr l pel·lícul Aeroport, el film culpble d'un sèrie de pel·lícules sobre desstres diversos. Un grn èxit mediàtic. Poc després, l 1972, es v fcturr, pot ser, l millor de totes les del seu gènere, el títol d'quest rticle. L'ventur del Posidó està signd per un dels grns directors de cinem de tots els temps, Ronld Neme. Tn bo com poc conegut. I conté un reprtiment estelr. Encpçlt per un notble i trctiu Gene Hckmn, fent d'un pràctic retor noment Scott.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 15:06 h
No m'grd fer “porres” i menys cor obert. El meu cràcter escèptic i reltivist i el meu respecte per l demoscòpi serios segurment no hi jud. Però vj, com que no sóc un professionl del tem i som en un moment excepcionl i estem fent coses excepcionls, visc l'excepcionlitt. L prticipció en les drreres eleccions vren mrcr un màxim històric les eleccions l Prlment de Ctluny(67,8%). De les 11 eleccions l Prlment espnyol, les que tenen més prticipció cs nostr, només en qutre ocsions s'h supert el 70% de prticipció.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 14:48 h
Tu que vs votr Brcelon en comú, tu que vs entendre que les eleccions municipls com un vot de protest, tu que vs voler que lgun cos cnvies en un ciutt que tots creiem que h deixt de ser nostre per convertir-se en un bonic prdor turístic, tu que j no goses nr un dissbte l trd per l rmbl per por de quedr sense oxigen mb tnt gent. A tots els que mb el vostre vot teníeu l cert convicció que podríem tenir un ciutt pels brcelonins, just, hbitble i socilment compromes; r és hor que tots quests desitjos es compleixin.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 12:42 h
Ho hn tornt fer. Un vegd més les esquerres ctlnes d’obediènci espnyol com el PSC i Ctluny si que es pot (ICV i Podemos) hn tornt fer-se seu el joc brut de l dret espnyol (el PP) per convertir l compreixenç d’hir del President Artur Ms en un espectcle televisiu de titulrs, de preguntes bsdes en flses cuscions, en intentr desgstr mb flsedts llò que no poden fer mb rguments. J el 2012 qun un diri espnyolist v publicr en plen cmpny electorl mentides sobre el President, s’hi vn crnissr.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 08:40 h
“Mntened l unidd de ls tierrs de Espñ, exltndo l ric multiplicidd de sus regiones como Fuente de l Fortlez de l unidd de l ptri.” Aquest és l drrer voluntt del dictdor Frnco, encàrrec que deix l Borbó, qui nomen successor. L rest j ens l coneixem. L’estbliment d’un nou règim que, des de l continuïtt mb el frnquisme en les estructures profundes de l’Estt i bon prt del seu entrmt d’interessos, beneficiris i personl ddicte, es disfress de democràci. L Segon Resturció, formlitzd mb l Constitució del 1978, trct de generr un sistem més presentble ulls del món i l sev ciutdni, es fonment en un pcte desigul entre frnquistes i demòcrtes.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 02:12 h
ACTE DE SOLIDARITAT I SUPORT A LA VIA LLIURE A LA REPÚBLICA CATALANA DIMECRES 9 DE SETEMBRE A LES 20:00HORES A LA PLAÇA MAJOR DE PALMA. Aquest 11 de setembre serà decisiu per fer evident el desig de llibertt i independènci, especilment del Principt de Ctluny, però tmbé d'rreu dels Pïsos Ctlns. Per sumr-nos des de Mllorc un did tn importnt fcilitnt l màxim l'ssistènci Brcelon di 11, hem orgnitzt, mb el Grup Blnquern i l'Obr Culturl Bler, el següent cte Plm: ACTE DE SOLIDARITAT I SUPORT A LA VIA LLIURE A LA REPÚBLICA CATALANA Dimecres di 9 de setembre les 20 h Plç Mjor de Plm Il·luminrem mb espelmes el mp dels Pïsos Ctlns Hi hurà l'ctució dels germns Mrtorell mb els Xeremiers de Mllorc Prlment i lectur d'un mnifest càrrec de: ANTONI INFANTE Coordindor de l Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià Amb l presènci i prticipció de: ÀNGELS FOLCH en representció del Secretrit Ncionl de l'ANC T'hi esperm ! Secretrit de l'Assemble Sobirnist de Mllorc.
Llegir-ne més
3 de setembre de 2015 02:02 h
Des del Pís Vlencià, l gent de l Pltform pel Dret Decidir (PDD-PV) volem fer rribr l poble de Ctluny l nostr slutció en l celebrció de l Did Ncionl el proper 11 de Setembre. Vl dir que des de l nostr Pltform celebrem el moviment de msses que està suposnt des de f molts nys i especilment des de l Did de 2012 on isqueren l crrer centenrs de milers de mnifestnts i que v donr lloc en 2013 l cden humn que v unir Vinròs i El Pertús (Ctluny Nord) i en 2014 l V que es v relitzr Brcelon. Un moviment trnsversl i mjoritri que h portt que el poble de Ctluny pug exercir de form democràtic i prticiptiv el Dret Decidir sobre el seu futur.
Llegir-ne més
