6 d'octubre de 2015 09:26 h
Des de sempre som terr d,collid, però de mner sincer, perquè som ixi, i no clien, ni clen forçr, per ltres motius, l vingud de gent, principlment des del sud de l'Estt. Però, si repssem l histori -no mss difos, per cert, per motius evidents- es poden observr misstges perversos drrer de les immigrcions Ctluny. Al llrg del temps es pot veure que, sovint, hi h hgut un rerefons determint i molt intenciont. Leopoldo Clvo Sotelo j v dir el 1983, en plen de l dit trnsició, que ixò conveni per pivgr i difuminr l llengu i cultur ctlnes: «Hy que fomentr l emigrcion de gentes de hbl cstelln Ctluñ pr si segurr el mntenimiento del sentimiento espñol».
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 20:11 h
Encr mb dubtes ronbles sobre si Espny –mb quest denominció- és un Nció o no, quests no hn volgut ni volen ni sentir prlr del reconeixement de Ctluny com tl, l igul que ho és el Pís Bsc o l pròpi Cstell, per exemple. No voler reconèixer l’essencil no és un cos que secundàri ni que vingui del debt de l’Esttut. Al regne d’Espny –l Nció imposd- sben sobrdment que Ctluny és un Nció que formv prt de l’ntig Coron d’Argó qun l vn conquerir. En els textos històrics dels drrers segles trobrn tot de referències cridr imposr l llengu cstelln, els costums de l coron de Cstell, etcèter.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 13:13 h
Sí, j sé que molts no esteu d’cord mb el titulr, però, si us plu, deixeu-me que ho expliqui. Des del mteix moment de l sev prició, Podemos v comptr mb importnts suports provinents de sectors ben diversos, segurment més propers l dret que no ps l’esquerr. Aquests sectors tenien un preocupció evident pel “problem ctlán”. Sbien –i sben– que PP + PSOE + C’s + UPyD difícilment poden superr el 40% del vot ctlà; és dir, tenien coll vll que els prtits trdicionls no podrien frenr el sobirnisme.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 12:44 h
Avui prlré “del scerdote gy del vticno, que su novio er ctln", o del “scerdote polco gy que er independentist" o “del independentist del vticno migo de Artur Ms que er gy" o si m’ho permeteu i perquè quest intent ser un progrm seriós diferènci de molts ltres mitjns de comunicció jo m’hi referiré com l “scerdot homosexul que h tingut l vlenti de plntr cr les incoherències de l’esglési". I si voleu dins hi podem fer un petit pràgrf explicnt que l sev prell sentimentl és ctln i que mbdós s’hn pronuncit fvor del dret decidir els ctlns.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 09:30 h
Està clr que un D.U.I. no és vible però, per ltr bnd, esperr un cnvi Mdrid que fcilites un diàleg i un negocició per millorr l,encix de Ctluny es girebé impensble. El resultts que, sense jocs de mns interessts per cp costt, ens hn deixt questes eleccions és que, tenent l sentit del vot emes, els votnts del "SI" (Junts pel SI i CUP) son els gunydors per mjori bsolut que, en un totl de 1.957.348 hn dont 72 escons sobre els 135, i que representen un percenttge del 47,74%. Els votnts veritbles del "NO" (Ciutdns i PP), en un totl de 1.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2015 21:41 h
CUP, CUP i més CUP. Tothom prl de l CUP, estn l punt de mir, l centre del debt. És norml, tenen l clu, per primer vegd tmbé per ells pss el futur del pís. Són decisius. A més, l mjori de gent que en prl ho f per 'consellr-los', per dir-ho finment, sobre com hn d'encrr l negocició mb Junts pel Sí. És impossible frenr tot l il·lusió i totes les espernces que l gent h dipositt en el projecte independentist, ixí que és molt difícil que tothom, sobretot els mitjns de comunicció i els opindors, es mntinguin l mrge en un moment tn sensible.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2015 11:13 h
O bixem el cp o ens enfrontem l'estt per fer un polític d'cumulció de forces trnsversl ENTREVISTEM TONI INFANTE, COORDINADOR DE LA PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR DEL PAÍS VALENCIÀ (PDAD) AMB MOTIU DEL NOU D'OCTUBRE, DIADA DEL PAÍS VALENCIÀ, UNA DIADA QUE DESPRÉS DE VINT ANYS EL POBLE VALENCIÀ ENFRONTA SENSE EL PP A LES INSTITUCIONS. Antoni Infnte, ndlús de nixement i ctlà del Pís Vlencià per pròpi decisió. Militnt comunist i mb un mpl experiènci sindicl. Treblldor i mrxist, compgin els seus treblls fvor de l independènci, el socilisme i l’equiprció de gènere, mb l defens dels drets de tots els nimls, sent cofunddor d’Inicitiv Animlist i impulsor de l Pltform Crles Pinzo.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2015 08:55 h
On es, per exemple, "Mnos limpis", o on er l Junt Electorl Centrl, que v obligr TV3 compensr el cobriment de L Did mb un progrm " prl·lel" pels prtits que no vn sortir qun tocv, qun l fest es per tots... I, en fi, on es qui teni que grntir que tots els electors pugessin exercir el seu dret qun r se sp que prop d'uns 200.000 ctlns residents l,estrnger no hn pogut votr el 27S ?. Es demnr responsbilitts l Ministeri corresponent i les mbixdes i consolts ?. Repercutir públic i judicilment ?.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2015 08:10 h
El necessitv M’hi v llnçr un brdiss. Vig emergir de les profunditts dels esbrzers, fenssos i ltres herbes. Per retornr cs vig cmejr un bon trm. No m’hi voli ps ni rentr per no tocr el semen que em cobri trossos. No els senti meus. Mentre em bnyv, durnt un eston em vig esquinçr el sexe i l pell de les cmes per tl d'eliminr-ne qulsevol olor. El fàstic no se n'nv. No m'hi vig costr cp ltre en nys. Però m'grdven. Em seguien grdnt. Estv segur que hvi d’guntr, de persistir.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 20:12 h
ICV no pint res. Així de clr i ixí de rel. L ptcd electorl h estt grn. Amb l’ctul configurció del Prlment, l’ntig colició ICV-EUiA s’h quedt mb 3+1 diputts. Podemos se n’h endut 5, i després els dos independents (Frnco Rbell i Gemm Liens). L gestió de l bicefàli Herrer-Cmts no h pogut ser pitjor. CSQEP, l’instrument que ICV h reglt Podemos, que es voli presentr sol –com se’n deuen penedir r els ecosocilistes ctlns!- r és un poti-poti de prtits ben irrellevnt Ctluny però l servei de Pblo Iglesis, que l’únic què veni és cçr vots per les generls, l’objectiu finl.
Llegir-ne més
