6 d'octubre de 2015 16:31 h
Recentment l'Ajuntment de Cstelló nunciv l creció d'un portl web des d'on l ciutdni podrà prticipr en les diferents àrees per l prioritzció de projectes, més d'portr l sev opinió en el desenvolupment dels mteixos. L'ssemble pel dret decidir de Cstelló vol vlorr positivment quest principi de normlitzció de l vid públic en el govern locl, durnt un legisltur, i més durnt quest que viu Cstelló, on són molts els projectes emmrcts en el progrm de govern. Creguem que serà molt complict, si no impossible l implementció de tots ells, i més dond l situció finncer i l'espoli fiscl que ptim totes i tots els vlencins i que endrrereix les possibles ccions.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 13:57 h
Introducció: en quests moments en que Ctluny s'prop l llibertt, i concretment qun es negoci un govern d'unitt ncionl, és essencil disposr tmbé en el cmp interncionl d'estructures d'estt, tnt durnt l btll per l independènci (en que el reconeixement interncionl, juntment mb l recptció fiscl efectiv i el control del territori, conformen l necessàri trid) com un cop ssolid en l'etp de (re)construcció del nou estt, qun serà vitl disposr d'un pensment exterior propi. El CIDOB és un dels pocs “think-tnks” ctulment existents Ctluny, i més més està especilitzt en fers exteriors.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 13:05 h
Sempre es diu que Ctluny és un terr d’collid on hi h psst gent d’rreu del món, s’h brrejt, h tingut igultt d’oportunitts i ixò ens h fet més grns com pís, com societt. I sóc un ferm defensor d’quest firmció tot i que sempre es podri hver fet millor, evidentment. En els drrers quinze nys hn rribt cs nostr vor un milió i mig de persones d’rreu del món, és un ond nov, recent, i tot just en lguns indrets començ j forjr-se l segon generció.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 09:26 h
Des de sempre som terr d,collid, però de mner sincer, perquè som ixi, i no clien, ni clen forçr, per ltres motius, l vingud de gent, principlment des del sud de l'Estt. Però, si repssem l histori -no mss difos, per cert, per motius evidents- es poden observr misstges perversos drrer de les immigrcions Ctluny. Al llrg del temps es pot veure que, sovint, hi h hgut un rerefons determint i molt intenciont. Leopoldo Clvo Sotelo j v dir el 1983, en plen de l dit trnsició, que ixò conveni per pivgr i difuminr l llengu i cultur ctlnes: «Hy que fomentr l emigrcion de gentes de hbl cstelln Ctluñ pr si segurr el mntenimiento del sentimiento espñol».
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 20:11 h
Encr mb dubtes ronbles sobre si Espny –mb quest denominció- és un Nció o no, quests no hn volgut ni volen ni sentir prlr del reconeixement de Ctluny com tl, l igul que ho és el Pís Bsc o l pròpi Cstell, per exemple. No voler reconèixer l’essencil no és un cos que secundàri ni que vingui del debt de l’Esttut. Al regne d’Espny –l Nció imposd- sben sobrdment que Ctluny és un Nció que formv prt de l’ntig Coron d’Argó qun l vn conquerir. En els textos històrics dels drrers segles trobrn tot de referències cridr imposr l llengu cstelln, els costums de l coron de Cstell, etcèter.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 13:13 h
Sí, j sé que molts no esteu d’cord mb el titulr, però, si us plu, deixeu-me que ho expliqui. Des del mteix moment de l sev prició, Podemos v comptr mb importnts suports provinents de sectors ben diversos, segurment més propers l dret que no ps l’esquerr. Aquests sectors tenien un preocupció evident pel “problem ctlán”. Sbien –i sben– que PP + PSOE + C’s + UPyD difícilment poden superr el 40% del vot ctlà; és dir, tenien coll vll que els prtits trdicionls no podrien frenr el sobirnisme.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 12:44 h
Avui prlré “del scerdote gy del vticno, que su novio er ctln", o del “scerdote polco gy que er independentist" o “del independentist del vticno migo de Artur Ms que er gy" o si m’ho permeteu i perquè quest intent ser un progrm seriós diferènci de molts ltres mitjns de comunicció jo m’hi referiré com l “scerdot homosexul que h tingut l vlenti de plntr cr les incoherències de l’esglési". I si voleu dins hi podem fer un petit pràgrf explicnt que l sev prell sentimentl és ctln i que mbdós s’hn pronuncit fvor del dret decidir els ctlns.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 09:30 h
Està clr que un D.U.I. no és vible però, per ltr bnd, esperr un cnvi Mdrid que fcilites un diàleg i un negocició per millorr l,encix de Ctluny es girebé impensble. El resultts que, sense jocs de mns interessts per cp costt, ens hn deixt questes eleccions és que, tenent l sentit del vot emes, els votnts del "SI" (Junts pel SI i CUP) son els gunydors per mjori bsolut que, en un totl de 1.957.348 hn dont 72 escons sobre els 135, i que representen un percenttge del 47,74%. Els votnts veritbles del "NO" (Ciutdns i PP), en un totl de 1.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2015 21:41 h
CUP, CUP i més CUP. Tothom prl de l CUP, estn l punt de mir, l centre del debt. És norml, tenen l clu, per primer vegd tmbé per ells pss el futur del pís. Són decisius. A més, l mjori de gent que en prl ho f per 'consellr-los', per dir-ho finment, sobre com hn d'encrr l negocició mb Junts pel Sí. És impossible frenr tot l il·lusió i totes les espernces que l gent h dipositt en el projecte independentist, ixí que és molt difícil que tothom, sobretot els mitjns de comunicció i els opindors, es mntinguin l mrge en un moment tn sensible.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2015 11:13 h
O bixem el cp o ens enfrontem l'estt per fer un polític d'cumulció de forces trnsversl ENTREVISTEM TONI INFANTE, COORDINADOR DE LA PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR DEL PAÍS VALENCIÀ (PDAD) AMB MOTIU DEL NOU D'OCTUBRE, DIADA DEL PAÍS VALENCIÀ, UNA DIADA QUE DESPRÉS DE VINT ANYS EL POBLE VALENCIÀ ENFRONTA SENSE EL PP A LES INSTITUCIONS. Antoni Infnte, ndlús de nixement i ctlà del Pís Vlencià per pròpi decisió. Militnt comunist i mb un mpl experiènci sindicl. Treblldor i mrxist, compgin els seus treblls fvor de l independènci, el socilisme i l’equiprció de gènere, mb l defens dels drets de tots els nimls, sent cofunddor d’Inicitiv Animlist i impulsor de l Pltform Crles Pinzo.
Llegir-ne més
