4 d'octubre de 2015 21:41 h
CUP, CUP i més CUP. Tothom prl de l CUP, estn l punt de mir, l centre del debt. És norml, tenen l clu, per primer vegd tmbé per ells pss el futur del pís. Són decisius. A més, l mjori de gent que en prl ho f per 'consellr-los', per dir-ho finment, sobre com hn d'encrr l negocició mb Junts pel Sí. És impossible frenr tot l il·lusió i totes les espernces que l gent h dipositt en el projecte independentist, ixí que és molt difícil que tothom, sobretot els mitjns de comunicció i els opindors, es mntinguin l mrge en un moment tn sensible.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2015 11:13 h
O bixem el cp o ens enfrontem l'estt per fer un polític d'cumulció de forces trnsversl ENTREVISTEM TONI INFANTE, COORDINADOR DE LA PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR DEL PAÍS VALENCIÀ (PDAD) AMB MOTIU DEL NOU D'OCTUBRE, DIADA DEL PAÍS VALENCIÀ, UNA DIADA QUE DESPRÉS DE VINT ANYS EL POBLE VALENCIÀ ENFRONTA SENSE EL PP A LES INSTITUCIONS. Antoni Infnte, ndlús de nixement i ctlà del Pís Vlencià per pròpi decisió. Militnt comunist i mb un mpl experiènci sindicl. Treblldor i mrxist, compgin els seus treblls fvor de l independènci, el socilisme i l’equiprció de gènere, mb l defens dels drets de tots els nimls, sent cofunddor d’Inicitiv Animlist i impulsor de l Pltform Crles Pinzo.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2015 08:55 h
On es, per exemple, "Mnos limpis", o on er l Junt Electorl Centrl, que v obligr TV3 compensr el cobriment de L Did mb un progrm " prl·lel" pels prtits que no vn sortir qun tocv, qun l fest es per tots... I, en fi, on es qui teni que grntir que tots els electors pugessin exercir el seu dret qun r se sp que prop d'uns 200.000 ctlns residents l,estrnger no hn pogut votr el 27S ?. Es demnr responsbilitts l Ministeri corresponent i les mbixdes i consolts ?. Repercutir públic i judicilment ?.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2015 08:10 h
El necessitv M’hi v llnçr un brdiss. Vig emergir de les profunditts dels esbrzers, fenssos i ltres herbes. Per retornr cs vig cmejr un bon trm. No m’hi voli ps ni rentr per no tocr el semen que em cobri trossos. No els senti meus. Mentre em bnyv, durnt un eston em vig esquinçr el sexe i l pell de les cmes per tl d'eliminr-ne qulsevol olor. El fàstic no se n'nv. No m'hi vig costr cp ltre en nys. Però m'grdven. Em seguien grdnt. Estv segur que hvi d’guntr, de persistir.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 20:12 h
ICV no pint res. Així de clr i ixí de rel. L ptcd electorl h estt grn. Amb l’ctul configurció del Prlment, l’ntig colició ICV-EUiA s’h quedt mb 3+1 diputts. Podemos se n’h endut 5, i després els dos independents (Frnco Rbell i Gemm Liens). L gestió de l bicefàli Herrer-Cmts no h pogut ser pitjor. CSQEP, l’instrument que ICV h reglt Podemos, que es voli presentr sol –com se’n deuen penedir r els ecosocilistes ctlns!- r és un poti-poti de prtits ben irrellevnt Ctluny però l servei de Pblo Iglesis, que l’únic què veni és cçr vots per les generls, l’objectiu finl.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 17:09 h
Des del meu punt de vist considero que l’eurodiputt flmenc de l’NVA (Nov Alinç Flmenc), Snder Loones, té tot l ró del món qun sosté que Espny hi h molt gent mb por de l democràci. Aquest reflexió del representnt flmenc l Prlment Europeu em record el llibre “l por l llibertt” del conegut psiconlist de l’Escol de Frnkfurt, Erich Fromm . És molt significtiu que dirigents i persontges polítics de totes les ideologies (conservdors, liberls, socilistes, verds, euroescèptics, unionistes britànics, ncionlistes escocesos) de pïsos molt diferents d’rreu d’Europ –com, per exemple Anglterr, Bèlgic, Alemny o Lituàni, entre d’ltres; ixí com l jutgess del Tribunl dels Drets Humns d’Estrsburg, Rente Weber- no entenguin, i rebutgin totlment, l’ctitud tncd, utoritàri i poc democràtic del govern i l diplomàtic espnyol contr Ctluny.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 16:22 h
Les eleccions són un joc. Un juguesc mb regles, com el joc de crtes, o el futbol. L relitt se sotmet les mtemàtiques i en surt el mp prlmentri. Tnmteix, les eleccions són molt importnts i trnscendents. Dibuixen l voluntt polític i constitueixen el poder. El 27S h trnsformt moltes coses. Primer de tot h mostrt els espnyols. Políticment s’hi pot estr fvor, en contr, indiferent, crític en lgunes qüestions o en d’ltres, un mic displicent però subrtllnt llò que és de justíci, o bé moltes coses més.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 08:32 h
Som on som, i hi hem rribt no sense esforç, scrificis, supernt dubtes, i r, prr o queixr-nos d'estr cnsts, seri tornr enrere, molt enrere. Res es pot fer d'un di per l,ltre, i molt menys un fet del que no hi h referent històric rreu i pel que, desengnyem-nos, no hi h hgut el suport necessri perquè ningú el pogués discutir. L situció polític que h quedt després de les eleccions l Prlment, mb un gunydor clr per governr però insuficient per fer-ho mb mjori bsolut, mes que res pensnt en poder seguir endvnt mb el full de rut en vers el procés cp l independènci, oblig invertir un temps preciós en més converses i negocicions, de les que, mb mes suport l "SI", hgués clgut.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 01:32 h
Rdiclisme incoherent Qun un formció polític, es present unes eleccions per ocupr el Prlment de Ctluny, mb el màxim d’escons possibles, i com estendrd enrbor rreu l sev convicció d’nticpitlist, , independentist i ntisistem, jo em pregunto si l’hor de prlr d’honorris , per l fein fet o per l cdir conquerid l Prlment ,tmbé hi serà present el rebuig l cpitlisme, Jo no se des de quin quntitt , es pot considerr cpitlist , però si que fins r sempre h existit un diferenci bisml entre el sous dels polítics i els sous dels treblldors en generl i dministrtius de les empreses privdes, (busiv en l mjori dels csos), crec que per no engnyr l electort que h dont l confinç l CUP, seri convenient i sludble clrir quest dubt que pot tenir molt gent , r que hi h l polèmic mb Junts pel Si, i l presidènci d’Artur Ms.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 00:00 h
Hy un dicho nónimo que dice, “L histori l escriben los vencedores...” Clrmente JxSí h sido l gndor de este 27S por lo que junto con l CUP, los prtidrios de un Ctluny independiente tienen todo el derecho seguir con el ‘full de rut’ en su devenir sobernist. Aunque por momentos lgunos intenten decir que h sido todo lo contrrio. Ls regls del juego son ls que están encim de l mes según rige desde el periodo democrático de hce unos 35 ños en el sistem electorl de Espñ. Un sistem electorl es el conjunto de principios, norms, regls y procedimientos técnicos enlzdos entre ellos, y leglmente estblecidos, por medio de los cules los electores expresn su voluntd polític en votos "no modificdos" que su vez se convierten en escños o poder público.
Llegir-ne més