7 d'octubre de 2015 12:27 h
L primer mobilitzció serà L Bule (en bretó Ar Bol). No és un loclitzció letòri. En quest poblció del sud de l Bretny fou descobert i detingut per l Gestpo ncionl-socilist el President Compnys. Posteriorment les utoritts lemnyes vn entregr el President les utoritts ncionl-ctòliques de Frnco. Així es compli l llei, un ide sobre l que insisteix reiterdment Mrino Rjoy, ctul president del govern espnyol pel Prtido Populr. Precisment quest prtit v fundr-lo un ministre del propi Frnco i encr vui es neg condemnr el frnquisme i no h demnt perdó per l'execució de Compnys, com si hn fet Frnç i Alemny.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2015 12:13 h
Ar que s’costen les eleccions generls, i el debt dintre Compromís es torn més i més gre, cr nlitzr els resultts de les pssdes eleccions utonòmiques, un vegd refredts els resultts. En eixes eleccions, bnd de l cigud del PP, els fets més remrcbles vn ser l pujd de Compromís i l desprició d’EUPV, i secundàriment l entrd de P’s i C’s. Pel que f l futur immedit i l ofert electorl que hi hgi, cl tenir ben clr que es deu l’scens de Compromís fins rribr l 18.1% dels vots. El primer que cl vorer és el context espnyol en el que es vn desenvolupr les eleccions.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2015 09:21 h
L,electort espnyol de dretes ho te pelut. Si se n'h de refir d'un PP l que l mjori bsolut h descreditt, que est infectt per l mes descrd i flgrnt corrupció fins l medul·l, i que h engnyt i empobrit tots els espnyols, deixnt l,Estt en un situció que, tot i que nivell generl se n'rribes sortir, es evident que tots els venços socils, lborls i d'estt del benestr conseguits mb molts nys s,hn perdut i no es recuperrn -vegi,s les condicions en les que trebllen, els que poden, els nostres fills-, i mb l'únic ctiu que li qued és el de mntenir el seu discurs nti-ctlà que h fomentt i que sembl que tn be els v for de Ctluny.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2015 07:00 h
“Muy pronto en mi vid fue demsido trde. A los dieciocho ños y er demsido trde” El Amnte, Mrguerite Durs Moren, sot l pluj de l uniformitzció gonitzen. L mediocritt furg, l infelicitt devor, l normlitt s'impos, l societt empr. Brreres que cnlitzen l'impossible de cnlitzr, cmins d'sflt que destrueixen boscos d'il·lusions. Somnis i nhels sucumbeixen en l prefbricció d'objectius plusibles. Relitts senceres s'esfumen i emprenen el vol de les vides trencdes. Moren, els somnis moren i ens ho mirem impssibles.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 20:43 h
'Procrstintion' és l curios prul que utilitzen els britànics per definir l'ctitud de endrrerir d eternum lgun tsc pendent fer sense cp ltre motiu que el 'j ho fré' fins que rrib l dt límit i comencen les corredisses. L 'procrstintion' està estes per tot l societt, tots hem estt còmplices d'quest 'virus' lgun vegd. Potser és per ixò que l'òrgn que uneix l mjori dels ciutdns del nostre continent, l Unió Europe, pec de 'procrstintion' més que ningú.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 18:24 h
El psst 27 de setembre els unionistes vn quedr en evidènci, l llist de Junts pel Sí v ser el prtit més vott Ctluny i mb l CUP, per primer vegd l Prlment, hi h un mjori de diputts independentistes. El més importnt d'quest mjori independentist no és que els 72 polítics siguin independentistes sinó que totes questes persones s'hn compromès trebllr mb un full de rut que ens permetrà emncipr-nos d'Espny en poc més d'un ny. A Ctluny l mjori de ctlns hn gunyt i el Prlment ixí ho demostr.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 17:17 h
Un de les moltes coses que hn psst quest 27S h estt l'extrordinri increment de vot de Ciutdns, que dels 275.000 vots que v obtenir el 2012 h psst l tremend xifr de 735.000 votnts. És un dd sobre l que hurem de reflexionr, i molt, per sber què hi h l drrere d'un fenomen d'quest nturles i de l'impcte i conseqüències que pot tenir no només l nostre pnorm polític, sinó tmbé l nostr societt. Aquests dies hi he penst bstnt, intentnt entendre quest fet, un fet que d'entrd em result ltment incomprensible, s'escp de les meves coordendes rcionls d'nàlisi.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 16:31 h
Recentment l'Ajuntment de Cstelló nunciv l creció d'un portl web des d'on l ciutdni podrà prticipr en les diferents àrees per l prioritzció de projectes, més d'portr l sev opinió en el desenvolupment dels mteixos. L'ssemble pel dret decidir de Cstelló vol vlorr positivment quest principi de normlitzció de l vid públic en el govern locl, durnt un legisltur, i més durnt quest que viu Cstelló, on són molts els projectes emmrcts en el progrm de govern. Creguem que serà molt complict, si no impossible l implementció de tots ells, i més dond l situció finncer i l'espoli fiscl que ptim totes i tots els vlencins i que endrrereix les possibles ccions.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 13:57 h
Introducció: en quests moments en que Ctluny s'prop l llibertt, i concretment qun es negoci un govern d'unitt ncionl, és essencil disposr tmbé en el cmp interncionl d'estructures d'estt, tnt durnt l btll per l independènci (en que el reconeixement interncionl, juntment mb l recptció fiscl efectiv i el control del territori, conformen l necessàri trid) com un cop ssolid en l'etp de (re)construcció del nou estt, qun serà vitl disposr d'un pensment exterior propi. El CIDOB és un dels pocs “think-tnks” ctulment existents Ctluny, i més més està especilitzt en fers exteriors.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 13:05 h
Sempre es diu que Ctluny és un terr d’collid on hi h psst gent d’rreu del món, s’h brrejt, h tingut igultt d’oportunitts i ixò ens h fet més grns com pís, com societt. I sóc un ferm defensor d’quest firmció tot i que sempre es podri hver fet millor, evidentment. En els drrers quinze nys hn rribt cs nostr vor un milió i mig de persones d’rreu del món, és un ond nov, recent, i tot just en lguns indrets començ j forjr-se l segon generció.
Llegir-ne més
