3 d'octubre de 2015 17:09 h
Des del meu punt de vist considero que l’eurodiputt flmenc de l’NVA (Nov Alinç Flmenc), Snder Loones, té tot l ró del món qun sosté que Espny hi h molt gent mb por de l democràci. Aquest reflexió del representnt flmenc l Prlment Europeu em record el llibre “l por l llibertt” del conegut psiconlist de l’Escol de Frnkfurt, Erich Fromm . És molt significtiu que dirigents i persontges polítics de totes les ideologies (conservdors, liberls, socilistes, verds, euroescèptics, unionistes britànics, ncionlistes escocesos) de pïsos molt diferents d’rreu d’Europ –com, per exemple Anglterr, Bèlgic, Alemny o Lituàni, entre d’ltres; ixí com l jutgess del Tribunl dels Drets Humns d’Estrsburg, Rente Weber- no entenguin, i rebutgin totlment, l’ctitud tncd, utoritàri i poc democràtic del govern i l diplomàtic espnyol contr Ctluny.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 16:22 h
Les eleccions són un joc. Un juguesc mb regles, com el joc de crtes, o el futbol. L relitt se sotmet les mtemàtiques i en surt el mp prlmentri. Tnmteix, les eleccions són molt importnts i trnscendents. Dibuixen l voluntt polític i constitueixen el poder. El 27S h trnsformt moltes coses. Primer de tot h mostrt els espnyols. Políticment s’hi pot estr fvor, en contr, indiferent, crític en lgunes qüestions o en d’ltres, un mic displicent però subrtllnt llò que és de justíci, o bé moltes coses més.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 08:32 h
Som on som, i hi hem rribt no sense esforç, scrificis, supernt dubtes, i r, prr o queixr-nos d'estr cnsts, seri tornr enrere, molt enrere. Res es pot fer d'un di per l,ltre, i molt menys un fet del que no hi h referent històric rreu i pel que, desengnyem-nos, no hi h hgut el suport necessri perquè ningú el pogués discutir. L situció polític que h quedt després de les eleccions l Prlment, mb un gunydor clr per governr però insuficient per fer-ho mb mjori bsolut, mes que res pensnt en poder seguir endvnt mb el full de rut en vers el procés cp l independènci, oblig invertir un temps preciós en més converses i negocicions, de les que, mb mes suport l "SI", hgués clgut.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 01:32 h
Rdiclisme incoherent Qun un formció polític, es present unes eleccions per ocupr el Prlment de Ctluny, mb el màxim d’escons possibles, i com estendrd enrbor rreu l sev convicció d’nticpitlist, , independentist i ntisistem, jo em pregunto si l’hor de prlr d’honorris , per l fein fet o per l cdir conquerid l Prlment ,tmbé hi serà present el rebuig l cpitlisme, Jo no se des de quin quntitt , es pot considerr cpitlist , però si que fins r sempre h existit un diferenci bisml entre el sous dels polítics i els sous dels treblldors en generl i dministrtius de les empreses privdes, (busiv en l mjori dels csos), crec que per no engnyr l electort que h dont l confinç l CUP, seri convenient i sludble clrir quest dubt que pot tenir molt gent , r que hi h l polèmic mb Junts pel Si, i l presidènci d’Artur Ms.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2015 00:00 h
Hy un dicho nónimo que dice, “L histori l escriben los vencedores...” Clrmente JxSí h sido l gndor de este 27S por lo que junto con l CUP, los prtidrios de un Ctluny independiente tienen todo el derecho seguir con el ‘full de rut’ en su devenir sobernist. Aunque por momentos lgunos intenten decir que h sido todo lo contrrio. Ls regls del juego son ls que están encim de l mes según rige desde el periodo democrático de hce unos 35 ños en el sistem electorl de Espñ. Un sistem electorl es el conjunto de principios, norms, regls y procedimientos técnicos enlzdos entre ellos, y leglmente estblecidos, por medio de los cules los electores expresn su voluntd polític en votos "no modificdos" que su vez se convierten en escños o poder público.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2015 22:53 h
I mentre continu l pugn Junts pel Sí – CUP, sembl que fortundment prtir d’r serà sense tnt ressò ls mitjns perquè les dues formcions ixí s’hn conjurt quest divendres, què està fent l’oposició, com qued el pnorm for de l’independentisme? Bé, Inés Arrimds serà l cp de l’oposició, i ixò és el prdigm del que h psst. El prtit més fresc dins l’espnyolisme, Ciuddnos, h cceptt des d’un primer moment el plebiscit i h ixect l’estendrd del No. Tots quells qui no voten mi i el 27-S vn sortir, sbedors que l ‘unidd de Espñ’ estv en perill, vn fer costt Ciuddnos, que son menys cduc i no és mbigu com CSQEP o Unió.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2015 20:45 h
Sempre n’hi h que prlen mlment dels ltres, o els cusen de ser els culpbles que l societt no es pugui desenvolupr com cl. En un prul, prlen mlment d’unes persones les quls fn culpbles d’hver cust un frctur socil. Per tnt, les persones que cusen l frctur socil són mlignes, ctuen mlment i són culpbles de tots els mls que existeixen en qulsevol èpoc de l vid. A mi em vren ensenyr que els mlignes eren els rojos, j que eren culpbles de cremr esglésies, de mtr persones i de provocr que un slvdor hgués hgut de posr-se dvnt un exèrcit mb l intenció de fer desprèixer tots els que hvien provoct l frctur socil.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2015 11:53 h
Sovint i per desgràci hi h temes importnts que queden tpts per ltres ssumptes d’ctulitt. Sobretot mediàticment com pss mb el tem refugits, però m’legr poder dir que en quest cs ixò és ixí només mediàticment. I és que institucionlment i socilment tot h continut i continu endvnt. I és evident que continuen rribnt refugits Europ, però tmbé cl explicr que les institucions ctlnes hn estt trebllnt per preprr l’rribd, imminent, dels primers refugits Ctluny.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2015 10:54 h
Voldri fer observr, concretment de cr l investidur de president de l Generlitt el que h portt l projecte l representció i sber estr del Sr.Ms, cs, Mdrid i l'exterior, el fet determinnt d'estr imputt, senzillment, per hver desobeït l,Estt escoltnt i fent-se'n reso del clm d'un prt molt significtiv de l ciutdni que f cinc nys que f unes reivindiccions, que en el seu inici no eren les del propi Sr.Ms ni del seu prtit, llvors colició. El Sr.Ms s,h d'sseure per, d'entre ltres disbrts ntidemocràtics, desobediènci.
Llegir-ne més
2 d'octubre de 2015 10:33 h
ENTREVISTEM TONI INFANTE, COORDINADOR DE LA PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR DEL PAÍS VALENCIÀ (PDAD) AMB MOTIU DEL NOU D'OCTUBRE, DIADA DEL PAÍS VALENCIÀ, UNA DIADA QUE DESPRÉS DE VINT ANYS EL POBLE VALENCIÀ ENFRONTA SENSE EL PP A LES INSTITUCIONS. Antoni Infnte, ndlús de nixement i ctlà del Pís Vlencià per pròpi decisió. Militnt comunist i mb un mpl experiènci sindicl. Treblldor i mrxist, compgin els seus treblls fvor de l independènci, el socilisme i l’equiprció de gènere, mb l defens dels drets de tots els nimls, sent cofunddor d’Inicitiv Animlist i impulsor de l Pltform Crles Pinzo.
Llegir-ne més
