6 d'octubre de 2015 18:24 h
El psst 27 de setembre els unionistes vn quedr en evidènci, l llist de Junts pel Sí v ser el prtit més vott Ctluny i mb l CUP, per primer vegd l Prlment, hi h un mjori de diputts independentistes. El més importnt d'quest mjori independentist no és que els 72 polítics siguin independentistes sinó que totes questes persones s'hn compromès trebllr mb un full de rut que ens permetrà emncipr-nos d'Espny en poc més d'un ny. A Ctluny l mjori de ctlns hn gunyt i el Prlment ixí ho demostr.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 17:17 h
Un de les moltes coses que hn psst quest 27S h estt l'extrordinri increment de vot de Ciutdns, que dels 275.000 vots que v obtenir el 2012 h psst l tremend xifr de 735.000 votnts. És un dd sobre l que hurem de reflexionr, i molt, per sber què hi h l drrere d'un fenomen d'quest nturles i de l'impcte i conseqüències que pot tenir no només l nostre pnorm polític, sinó tmbé l nostr societt. Aquests dies hi he penst bstnt, intentnt entendre quest fet, un fet que d'entrd em result ltment incomprensible, s'escp de les meves coordendes rcionls d'nàlisi.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 16:31 h
Recentment l'Ajuntment de Cstelló nunciv l creció d'un portl web des d'on l ciutdni podrà prticipr en les diferents àrees per l prioritzció de projectes, més d'portr l sev opinió en el desenvolupment dels mteixos. L'ssemble pel dret decidir de Cstelló vol vlorr positivment quest principi de normlitzció de l vid públic en el govern locl, durnt un legisltur, i més durnt quest que viu Cstelló, on són molts els projectes emmrcts en el progrm de govern. Creguem que serà molt complict, si no impossible l implementció de tots ells, i més dond l situció finncer i l'espoli fiscl que ptim totes i tots els vlencins i que endrrereix les possibles ccions.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 13:57 h
Introducció: en quests moments en que Ctluny s'prop l llibertt, i concretment qun es negoci un govern d'unitt ncionl, és essencil disposr tmbé en el cmp interncionl d'estructures d'estt, tnt durnt l btll per l independènci (en que el reconeixement interncionl, juntment mb l recptció fiscl efectiv i el control del territori, conformen l necessàri trid) com un cop ssolid en l'etp de (re)construcció del nou estt, qun serà vitl disposr d'un pensment exterior propi. El CIDOB és un dels pocs “think-tnks” ctulment existents Ctluny, i més més està especilitzt en fers exteriors.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 13:05 h
Sempre es diu que Ctluny és un terr d’collid on hi h psst gent d’rreu del món, s’h brrejt, h tingut igultt d’oportunitts i ixò ens h fet més grns com pís, com societt. I sóc un ferm defensor d’quest firmció tot i que sempre es podri hver fet millor, evidentment. En els drrers quinze nys hn rribt cs nostr vor un milió i mig de persones d’rreu del món, és un ond nov, recent, i tot just en lguns indrets començ j forjr-se l segon generció.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2015 09:26 h
Des de sempre som terr d,collid, però de mner sincer, perquè som ixi, i no clien, ni clen forçr, per ltres motius, l vingud de gent, principlment des del sud de l'Estt. Però, si repssem l histori -no mss difos, per cert, per motius evidents- es poden observr misstges perversos drrer de les immigrcions Ctluny. Al llrg del temps es pot veure que, sovint, hi h hgut un rerefons determint i molt intenciont. Leopoldo Clvo Sotelo j v dir el 1983, en plen de l dit trnsició, que ixò conveni per pivgr i difuminr l llengu i cultur ctlnes: «Hy que fomentr l emigrcion de gentes de hbl cstelln Ctluñ pr si segurr el mntenimiento del sentimiento espñol».
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 20:11 h
Encr mb dubtes ronbles sobre si Espny –mb quest denominció- és un Nció o no, quests no hn volgut ni volen ni sentir prlr del reconeixement de Ctluny com tl, l igul que ho és el Pís Bsc o l pròpi Cstell, per exemple. No voler reconèixer l’essencil no és un cos que secundàri ni que vingui del debt de l’Esttut. Al regne d’Espny –l Nció imposd- sben sobrdment que Ctluny és un Nció que formv prt de l’ntig Coron d’Argó qun l vn conquerir. En els textos històrics dels drrers segles trobrn tot de referències cridr imposr l llengu cstelln, els costums de l coron de Cstell, etcèter.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 13:13 h
Sí, j sé que molts no esteu d’cord mb el titulr, però, si us plu, deixeu-me que ho expliqui. Des del mteix moment de l sev prició, Podemos v comptr mb importnts suports provinents de sectors ben diversos, segurment més propers l dret que no ps l’esquerr. Aquests sectors tenien un preocupció evident pel “problem ctlán”. Sbien –i sben– que PP + PSOE + C’s + UPyD difícilment poden superr el 40% del vot ctlà; és dir, tenien coll vll que els prtits trdicionls no podrien frenr el sobirnisme.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 12:44 h
Avui prlré “del scerdote gy del vticno, que su novio er ctln", o del “scerdote polco gy que er independentist" o “del independentist del vticno migo de Artur Ms que er gy" o si m’ho permeteu i perquè quest intent ser un progrm seriós diferènci de molts ltres mitjns de comunicció jo m’hi referiré com l “scerdot homosexul que h tingut l vlenti de plntr cr les incoherències de l’esglési". I si voleu dins hi podem fer un petit pràgrf explicnt que l sev prell sentimentl és ctln i que mbdós s’hn pronuncit fvor del dret decidir els ctlns.
Llegir-ne més
5 d'octubre de 2015 09:30 h
Està clr que un D.U.I. no és vible però, per ltr bnd, esperr un cnvi Mdrid que fcilites un diàleg i un negocició per millorr l,encix de Ctluny es girebé impensble. El resultts que, sense jocs de mns interessts per cp costt, ens hn deixt questes eleccions és que, tenent l sentit del vot emes, els votnts del "SI" (Junts pel SI i CUP) son els gunydors per mjori bsolut que, en un totl de 1.957.348 hn dont 72 escons sobre els 135, i que representen un percenttge del 47,74%. Els votnts veritbles del "NO" (Ciutdns i PP), en un totl de 1.
Llegir-ne més