El Comunicado J Herrera
9 de gener de 2016 00:00 h
¿Qué, CUP?
Decí Cicerón que ls vns pretensiones no durn mucho, cen l suelo como ls vnidoss flores. L CUP es un orgnizción polític smbleri de lcnce ncionl, que se extiende por los Píses Ctlnes y que según sus esttutos, trbj por un pís independiente, socilist, ecológicmente sostenible, territorilmente equilibrdo y desligdo de ls forms de dominción ptrircles. L Cndidtur de Unidd Populr (CUP) se rticul como espcio útil pr tods quells persons y colectivos con voluntd trnsformdor que luchn por l libertd de su pueblo, con l intención de ser un espcio de confluenci de los movimientos cívicos y populres, en l luch por l liberción ncionl y socil de los ‘Pïsos Ctlns’.
Llegir-ne més
4 comentaris
Marc Estarriola
9 de gener de 2016 00:00 h
Carles Puigdemont, de periodista a president de la Generalitat
Publict l'ArGiron.ct Qui h d'esdevenir nou president de l Generlitt de Ctluny, Crles Puigdemont i Csmjó, destc per l sev verstilitt, dptbilitt i fcilitt per rribr cords en el món municipl. L sev crrer professionl es v inicir el 1981 com periodist l diri El Punt, on v rribr ser cp de redcció. Tmbé v combinr quest tsc publicnt l suplement Presènci d'quest mteix mitjà. Posteriorment, entre el 1999 i el 2002 v esdevenir el primer director de l'Agènci Ctln de Notícies (ACN), com tmbé director generl de l publicció Ctloni Tody.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
8 de gener de 2016 23:55 h
L'Ombra comença a segrestar les ànimes llibertàries
Som on érem: mb l convoctòri d’eleccions poques hores de fer-se relitt i en un mbient de decepció i de tristor molt grn. Els ànims estn deciguts i quest és un dels primers sinònims de frustrció. El no-cord, j h tingut l primer conseqüènci: Podemos i les orgnitzcions que li donen suport, j diuen que l’exigènci del referèndum Ctluny no és un líni vermell. Ens ho h recordt tmbé Mònic Oltr, l cp de Compromís l Pís Vlencià. Idò, què s’esperven? Ar j no ens hn d’enredr mb res, si ens ho fem sols.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
8 de gener de 2016 18:04 h
Tornem-hi ?
No cl que ho sigui l vist de for... N'hi h prou en veure que és ltment llstimós en com s'h mlgstt l il·lusió, o si més no el vot, de qusi be dos milions de ciutdns de Ctluny, i el que encr pot ser més greu, com s'h desgstt un polític dels que mlurdment no bunden que s'h tingut que dedicr tot, tot, menys en el que ens podi hver estt més útil, senzillment en governr i dirigir el trjecte que, ell més que ningú, h encpçlt. Si que és cert que l forç del moviment que r j es msteg l pís ve de bix, de l gent.
Llegir-ne més
Jaume Meneses
8 de gener de 2016 15:39 h
L'ELEFANT i els CECS
Diu l llegend de Shrvsti, ciutt de l'ntig Índi, que un di el rei mnà que vinguessin l seu plu tots els cecs del regne i els v convidr entrr l cort on psturv l’elefnt sgrt. Qun vn ser-hi, els deixà tocr l’niml i els preguntà com creien que er. (En l lectur, substituïu el mot 'elefnt’ per Estt i ‘cecs’ per experts i svis en polític) El primer v tocr un ulll i v dir que er com un llnç. El segon v tocr el ventre i digué que er com un mur. El tercer v tocr un cm i pensà en el tronc d’un rbre.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
8 de gener de 2016 14:32 h
Ets un “duranlleida” (com insult) (08/01/2016)
Ets un “durnlleid” (com insult) (08/01/2016) L defens de l’interès públic, el bé comú o l segurett ncionl, dins del sistem de merct impernt és sovint més un desig que un sincer vocció. Els costos de creció i funcionment dels serveis públics (crreteres, edificis, hospitls,...) generen tl ctivitt d’interessos prticulrs, en form d’empreses proveïdores, instl·ldors diversos i derivcions comercils que tot obr de govern pot cbr clprd o bloquejd per questes incessnts demndes. Normlment, fi de poder crer ocupció o mntenir-l, s’cb sucumbint interessos prticulrs, qui sp si excessivment en els límits de l leglitt, tot trencnt unes regles no escrites sobre llò socilment necessri.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
8 de gener de 2016 12:13 h
Governar el cos
Ar que estic content perquè sé que el meu cos és mjoritàriment igu, i no ps petroli, cl que el governi. Quin sort que gunyi l'igu, que ens benefici, i no ps el petroli, que tc, embrut, f ml i perjudic tothom. He decidit governr el cos, no ps el cos (que és un ltr cos), per poder mntenir l líni. Què cl fer? Cd di cl que cmini un hor, que fci 20 piscines, que fci cpoeir i piltes (sense rentr-me'n les mns), que llegeixi mitj hor, que truqui un mínim de 3 persones, que mengi fruit i verdur, que fci 20 flexions i 40 bdominls, que compri el menjr, que vgi trebllr, que posi l rentdor, que renti els plts, que fci el llit i que respongui tots els misstges (del FB, del whtspp, del twitter, etc).
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
7 de gener de 2016 23:59 h
Qüestió d’orgull
El tem de l investidur s’h cbt convertint en un qüestió d’orgull. Aquest és un problem derivt d’un societt vesd l sistem de gunydors-perdedors. El qui cedeix és un perdedor, i el que guny no sp vèncer perquè ho f trepitjnt o humilint. Amb quest punt de prtid, és difícil desenrocr postures tnt nteposdes com les de CDC i CUP. Encr que les urnes es decntessin mjoritàriment cp ls primers (dins l colició de JxSí), l CUP té l clu del govern, i els dos prtits estn destints trobr un cord o nr eleccions.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
7 de gener de 2016 13:16 h
A temps per l’acord (07/01/2016)
A temps per l’cord (07/01/2016) D’cord mb el que es plntej des del Secretrit de l’Assemble Ncionl de Ctluny, els 72 diputts independentistes hurien de tirr endvnt un progrm d’cords de desconnexió fins crer un situció polític sense retorn. L ide seri crer, en un curt termini de temps, un relitt polític prou convincent com per què j fos seguid per l mjori de l poblció, sobre l bse de l segurett jurídic (l plen trnsitoriett) i l’existènci d’utoritt (un govern dinàmic). Aquest escenri, no obstnt ixò, té molts riscos, i en cert mesur, és un slt l buit.
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
6 de gener de 2016 23:43 h
Temps d'aliances vitals
Jesús Vlenci, el 17 de novembre d'enguny, l'rticle "Tiempo de linzs", l diri Gr, dverti que: "prt de l Repúblic ctln i les estridències de l'Espny monàrquic s'hn convertit en focus d'tenció interncionl". Recordem les crtes que h envit l president del prlment de Ctluny l'ONU i l UE visnt que Ctluny vol inicir un procés d'independènci per esdevenir Estt propi i constituir-se en Repúblic Ctln l mrge de l'estt borbònic del Regne espnyol. Ambdós fets, confessv Vlenci, "m'hn dut l memòri, slvdes ls inevitbles diferències, lguns successos que pssren f qusi cent nys i que tingueren el seu impcte Euskl Herri".
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs