13 de gener de 2016 14:00 h
El Ministre espnyol de Justíci, Rfel Ctlà, i el d’Interior, Jorge Fernández Díz, hir l mtí vn mençr l nostre president Crles Puigdemont si no prometi el càrrec comprometent-se complir l Constitució Espnyol. I quest menç és un error, demostr que no coneixen l nou President i el més importnt, r qued tocd un vegd més importnt l sev credibilitt i utoritt Ctluny. I és que què frn r prt d’estudir si ho poden impugnr? Les seves mences j no ens fn por.
Llegir-ne més
13 de gener de 2016 08:07 h
J hi hem tornt cure mb les qutre potes. Sbem que estem en un Estt l que li cost reccionr dvnt dels fets però que, en el nostre cs, qun els visem o els hi donem titulrs ctu mb totes les eines i ferrmentes que te l'bst, tot el mtusserment que vulgueu, encr que en els nostres temps per fer-ho només cl que tingui, com te, les fisclies i el TC. Sembl que juguem mb els ppers invertits. Drrerment estem trint l nostr mner de ser més crcterístic, l de l formiguet, l de vnçr sense dir res, mb pssos curtets però segurs i seguits, i estem prlnt bns d'ctur, tot i sbent que si ls ltres fer el «fntsm» no els hi represent cp rèdit, ns l contrri, nosltres se'ns f de nit i ens cuen cirts de punt.
Llegir-ne més
13 de gener de 2016 00:18 h
Des de l Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià vlorem positivment i mb molt legri l'cord l qul hn rribt Junts pel Sí i l CUP i que signific un pss de gegnt en el procés cp l independènci de Ctluny. Per l PDD del PV, tot i les enormes dificultts que hn mrct questes negocicions, que vn esgotr el temps fins l’últim minut fent ptir molt gent que volíem que s'hguer cordt molt bns tot i que des de l Pltform pel Dret Decidir del PV sempre s'h considert que el procés no es podi frenr i reconeixem que els cords hn estt possibles, com no podi ser d'ltr mner, gràcies l pressió i mobilitzció de l societt civil.
Llegir-ne més
12 de gener de 2016 21:40 h
Avui Crles Puigdemont h pres possessió com president de l Generlitt. Escuet, però contundent, h fet un discurs que h enfoct, com diumenge, l sev futur cció cp l mndt del 27S: l independènci. L notíci del di h sigut doble: el rei h noment oficilment Puigdemont president de l Generlitt, i quest h promès el càrrec dvnt Crme Forcdell i Artur Ms mitjnçnt l següent fórmul: “Prometeu complir lleilment les obligcions de càrrec de president de l Generlitt mb fidelitt l voluntt del poble de Ctluny, representt pel Prlment?” Qui s’h endut l grn ovció, l drrer com president de l Generlitt, h estt Artur Ms.
Llegir-ne més
12 de gener de 2016 14:31 h
… i per l'enèsim mostr de generositt del President Ms o, millor dit, de finlment posr el pís i l sev gent per dvnt de l sev pròpi presènci. Cl recordr que bns d'quest, qun h clgut, h post el seu càrrec disposició sbentment del risc de perdre forç. Ho h fet les vegdes que h fet flt des d'quell 2010, i no tn sols li h representt reduir el seu gruix sinó que li h comportt tot men de mldecps. I tot sense cp men de contrprtid que pogués pivgr l dures de l trvessi que més de dos milions de ciutdns li vn encrregr que fes.
Llegir-ne més
12 de gener de 2016 13:50 h
El rei d'Espny s'h negt rebre l President del Prlment de Ctluny, Crme Forcdell. El Rei Felip podri hver-l rebut hir com és trdició i s'h fet sempre des de l'ny 1980 per tl que ell li comuniqués qui h estt escollit com nou President de l Generlitt de Ctluny. Com 130è President de l Generlitt, que es diu ràpid. Ahir el Rei s'hi v negr i es v hver de fer l comunicció per correu electrònic, que modern i cutre l mteix temps. I quin llàstim. Encr que ell sigui el cp de l'Estt i l President li nés comunicr que mrxàvem d'quest Estt d'cord mb un mndt democràtic ell podri hver mntingut un mínim de cortesi, d'educció, de sber fer.
Llegir-ne més
12 de gener de 2016 01:19 h
Dubto, si l por gurdt l viny Qutre hores bns de l confirmció de l’investidur de Crles Puigdemont l presidènci de l Generlitt de Ctluny,, jo vig escriure un rticle, que de ben segur , no el publicrn, ple de confinç en unes properes eleccions , i que intuï l mjori fvor d’Artur Ms , perquè estic convençut que en quests últims dies i per els esdeveniments que s’hn portt terme , en el conjunt de l’estt , tmbé mb problemes per formr govern Mdrid, Ms huri gunyt posicions l seu fvor , qun els ciutdns de Ctluny ens hvíem dont de que l coherènci cupire, només es fonmentv en el rebuig Artur Ms, i ixò tmbé v sorprendre l 50% dels votnts de l CUP, com es v poder comprovr en els dos ctes ssmbleris d’quest col·lectiu d’ntitot, celebrts en dies diferents.
Llegir-ne més
11 de gener de 2016 23:35 h
Fins i tot els qui som optimistes de men hvíem perdut les espernces últim hor, rrossegts per un derrotisme i un soroll eixorddor tnt l món rel, com l virtul. Érem sbedors que el procés sempre h supert els moments 'in extremis' mb bon not i tmbé que Artur Ms és un for de sèrie l'hor d'enginyr solucions que ningú no hvi penst bns. És l'últim decisió que h pres com president del pís, l que el deix for de l primer líni de btll, però l que tmbé grnteix un bon inici del tortuós cmí que començ r.
Llegir-ne més
11 de gener de 2016 14:19 h
Des de l nit del 27 de setembre hn psst coses molt estrnyes, dolentes, i mlvdes fins i tot… Hi h hgut legries, llàgrimes, impotènci, ràbi, injusticíes… I just en començr quest últim cp de setmn tots j teníem clr que nàvem noves eleccions. Ho teníem clríssim, estàvem mentlitzts, fins i tot en teníem gnes per reclmr ordre i justíci. Avui teníem un progrm especil previst, de fet l’editoril d’vui j estv escrit i no, no és quest. No s’hi ssembl en res, ni en el to, ni en les formes, ni en els protgonistes.
Llegir-ne més
11 de gener de 2016 11:54 h
L inversió en strt-ups h estt Ctluny tnt com en tot l'Estt el 2015. Tot l teori dels riscos econòmics del procés es desmenteix un cop drrer l'ltre. Sense incloure les ddes que es frn públiques r l gener l inversió er de 260 milions d'euros. Un 50% més que l'ny nterior. Ar bé, si s'hi fegeixen les inversions fetes trvés de pltformes de micromecentge, l vend d'empreses tecnològiques i les inversions en biotecnològiques es super els 321 milions./ I un ltr dd reveldor sobre l mnc de pors és que l mjor prt de les grns inversions són de cpitl estrnger, tot i que tmbé ugmenten les locls.
Llegir-ne més
