17 de gener de 2016 23:35 h
Ar que es retir de l polític el seu «inventor» vull prlr dels que no volen ser ni fust ni redolt, ixò però llò tmbé, del que en ltres temps es v dir “l tercer vi”, en definitiv, dels que j els hi està be el “cfé pr todos”, i que r defensen l'post j esgotd, per l sev mbigüitt i que no port en lloc, del “dret decidir”. Això, que no cldri ni fer-ne pedgogi ni reivindicr perquè és un dret de tot ciutdà, és un de les moltes opcions que es vn intentr des de Ctluny bns d'postr decididment per l únic que qued, com és l de l independènci, que potser és l més complicd i difícil però si que és l més clr i concis.
Llegir-ne més
17 de gener de 2016 23:30 h
Com qued el pnorm polític ctlà després de l’cord in extremis per investir nou president de l Generlitt? En quest i els propers dos rticles del Dietri nlitzem l’estt de cd un de les peces del trencclosques de l polític del Principt. En primer lloc, l peç que h provoct que totes les ltres s’endrecin no és cp ltr que l d’Artur Ms. Com sempre pss, hi h desenes de llegendes urbnes que expliquen com es v rribr l’cord, però l finl tot es redueix un decisió personl del president que, tot i ser últim hor, h estt pròpi d’un prtid d’esccs: està pensd preveient forç futurs moviments.
Llegir-ne més
17 de gener de 2016 20:21 h
Després de l pres de possessió del nou govern ctlà, el dossier ctlà “l crpet ctln” sembl que torn dquirir forç protgonisme, polític i periodístic, en l’àmbit interncionl i, molt especilment, en l nostr estimd Europ. A hores d'r l qüestió ctln j està tenint unes repercussions importnts Bèlgic, i se’n torn prlr, bstment, l prems frncòfon, germànic i nglosxon. Els grns mics de Ctluny, quells que ho són sincerment i sense demnr expliccions, com els flmencs -sobretot l gent de l New Flemish Allince, (NVA)- un mjori del Prlment de Dinmrc, grn prt dels governs i prlments de les Repúbliques Bàltiques i l Repúblic d'Irlnd, sobretot l gent del Sinn Fein, comencen fer sentir l sev veu i l sev reivindicció solidàri fvor de l llibertt ncionl de Ctluny.
Llegir-ne més
16 de gener de 2016 20:12 h
Avui ens hem ixect mb un bon notíci, un notíci que rrib forç trd, però: Durn i Lleid h dit que deix l presidènci del Consell d’Unió, definitivment. Un dels vividors de l polític més grns d’quest pís mrx després de trent nys engnxt l cdir. Però Durn no deix l polític, l polític l’h deixt ell després que es crregués UDC i CiU. D’quí que hgi plegt trd, el ml j l’hvi fet i r el que qued d’UDC és un prtit endeutt més no poder i sense cp tipus de representció més enllà de les colicions municipls, ixí que no s’estrnyin que l històric mrc, vui millor representd pels Demòcrtes d’Antoni Cstellà, cbi despreixent.
Llegir-ne més
16 de gener de 2016 18:35 h
El Govern centrl espnyol en funcions o sense s’h psst més de tres mesos criticnt que el Govern ctlà tmbé en funcions no fei res, que no investien nou president, que no tenien vots suficients, que no es dedicven governr, etc. Ar que són ells que no superen estr en funcions, l’únic que fn es dedicr-se mençr i dir que observrn mb lup tots els moviments del Govern ctlà. Esgrimeixen les lleis, l Constitució, el TC i l’rticle 155 de suspensió de l’utonomi. Tot perquè no creuen en l democràci, en el mndt populr, que és el nord i gui del Govern del Principt.
Llegir-ne més
16 de gener de 2016 18:17 h
El gllec és prlt divuit municipis de l Comunitt Autònom d'Astúries, vint-i-cinc de Lleó, cinc de Zmor i tres d'Extremdur. En totl són unes 70.000 les persones que prlen modlitts del gllec que, sovint, no són reconegudes per l leglitt oficil. Un leglitt, l'espnyol, que hbitulment viu d'esquen l relitt sigui polític, econòmic o culturl. Un leglitt que per exemple neg el dret l'utodeterminció, que desenvolup un xrx rdil de TGV, l segon més grn del món o que neg l existènci de llengües sinó l sev unitt.
Llegir-ne més
16 de gener de 2016 11:29 h
El misteri de les Fvorites 3 Tercer prt Vig seguir sense moure’m del lloc. Apreixeri d'un moment l'ltre, er evident que no hvi fugit volnt per lgun cubicle del pont. El corrent rrossegv lgun cos estrny semblnt un llimc, que de lluny em v intrnquil·litzr. Em v semblr que er el seu vestit, que recordv de color blnc: llò hi er perquè jo prengués ptir de vlent. Però només er un tros d'un revist, l llum intens de l qul em portv un munt de records d'ell. Vig desistir qun el cnsment em v gunyr.
Llegir-ne més
16 de gener de 2016 08:36 h
El Sr. Ptxi López v comentr, en el seu primer discurs com President del Congrés dels Diputts, que Espny és un pís plurl i divers. Tnt de bo que fos ixí, però quest expressió, referid l’Estt espnyol l’ny 2016, és utèntic músic celestil. D’entrd, l meu entendre cldri que es tingués molt més en compte l'rticle 3.3 de l CE i no ps l’rticle 8.1 d’quest Crt Mgn. Mlurdment, quest rticle 3.3 de l CE no s'plic des del “Coup d’Étt” del 23-F; però és que en l’ctulitt, en els drrers qutre nys, el jcobinisme utoritri d'extrem dret del PP i dels executius de Rjoy, l’h nul•lt “de fcto”.
Llegir-ne més
16 de gener de 2016 00:00 h
"Soc flible, però insubornble" (Soy flible, pero insobornble), Crles Puigdemont i Csmjó, l cerrr su discurso pr prometer el crgo como 130 President de l Generlitt de Ctluny, prfrsendo l periodist gironí Agustí Clvet 'Gziel'. Semn históric, donde todo lo que h rodedo l investidur del nuevo presidente l Generlitt de Ctluny no h dejdo ndie indiferente. L Generlitt es el nombre populr de un orgnismo político existente desde l époc bjo medievl, l Deputció del Generl de Ctluny. En esenci er un estructur de gobierno dependiente de ls Cortes ctlns, smble prlmentri que representb el generl del pís.
Llegir-ne més
15 de gener de 2016 20:12 h
“LEY I. Don Felipe V en Mdrid por Rel decreto de 16 de enero de 1716. Estblecimiento y nuev plnt de l Rel Audienci de Ctluñ. Por decreto de 9 de octubre próximo fui servido decir, que hbiendo con l sistenci divin y justici de mi cus pcificdo entermente mis rms el Principdo de Ctluñ, tocb mi Soberní estblecer gobierno en él y [...] he resuelto, que en el referido Principdo se forme un Audienci, en l qul [sic] presid el Cpitn [sic] Generl o Comndnte Generl de mis Arms, de mner que en los desptxos, después de empezr con mi dictdo, prosign en su nombre”.
Llegir-ne més
