8 de gener de 2016 15:39 h
Diu l llegend de Shrvsti, ciutt de l'ntig Índi, que un di el rei mnà que vinguessin l seu plu tots els cecs del regne i els v convidr entrr l cort on psturv l’elefnt sgrt. Qun vn ser-hi, els deixà tocr l’niml i els preguntà com creien que er. (En l lectur, substituïu el mot 'elefnt’ per Estt i ‘cecs’ per experts i svis en polític) El primer v tocr un ulll i v dir que er com un llnç. El segon v tocr el ventre i digué que er com un mur. El tercer v tocr un cm i pensà en el tronc d’un rbre.
Llegir-ne més
8 de gener de 2016 14:32 h
Ets un “durnlleid” (com insult) (08/01/2016) L defens de l’interès públic, el bé comú o l segurett ncionl, dins del sistem de merct impernt és sovint més un desig que un sincer vocció. Els costos de creció i funcionment dels serveis públics (crreteres, edificis, hospitls,...) generen tl ctivitt d’interessos prticulrs, en form d’empreses proveïdores, instl·ldors diversos i derivcions comercils que tot obr de govern pot cbr clprd o bloquejd per questes incessnts demndes. Normlment, fi de poder crer ocupció o mntenir-l, s’cb sucumbint interessos prticulrs, qui sp si excessivment en els límits de l leglitt, tot trencnt unes regles no escrites sobre llò socilment necessri.
Llegir-ne més
8 de gener de 2016 12:13 h
Ar que estic content perquè sé que el meu cos és mjoritàriment igu, i no ps petroli, cl que el governi. Quin sort que gunyi l'igu, que ens benefici, i no ps el petroli, que tc, embrut, f ml i perjudic tothom. He decidit governr el cos, no ps el cos (que és un ltr cos), per poder mntenir l líni. Què cl fer? Cd di cl que cmini un hor, que fci 20 piscines, que fci cpoeir i piltes (sense rentr-me'n les mns), que llegeixi mitj hor, que truqui un mínim de 3 persones, que mengi fruit i verdur, que fci 20 flexions i 40 bdominls, que compri el menjr, que vgi trebllr, que posi l rentdor, que renti els plts, que fci el llit i que respongui tots els misstges (del FB, del whtspp, del twitter, etc).
Llegir-ne més
7 de gener de 2016 23:59 h
El tem de l investidur s’h cbt convertint en un qüestió d’orgull. Aquest és un problem derivt d’un societt vesd l sistem de gunydors-perdedors. El qui cedeix és un perdedor, i el que guny no sp vèncer perquè ho f trepitjnt o humilint. Amb quest punt de prtid, és difícil desenrocr postures tnt nteposdes com les de CDC i CUP. Encr que les urnes es decntessin mjoritàriment cp ls primers (dins l colició de JxSí), l CUP té l clu del govern, i els dos prtits estn destints trobr un cord o nr eleccions.
Llegir-ne més
7 de gener de 2016 13:16 h
A temps per l’cord (07/01/2016) D’cord mb el que es plntej des del Secretrit de l’Assemble Ncionl de Ctluny, els 72 diputts independentistes hurien de tirr endvnt un progrm d’cords de desconnexió fins crer un situció polític sense retorn. L ide seri crer, en un curt termini de temps, un relitt polític prou convincent com per què j fos seguid per l mjori de l poblció, sobre l bse de l segurett jurídic (l plen trnsitoriett) i l’existènci d’utoritt (un govern dinàmic). Aquest escenri, no obstnt ixò, té molts riscos, i en cert mesur, és un slt l buit.
Llegir-ne més
6 de gener de 2016 23:43 h
Jesús Vlenci, el 17 de novembre d'enguny, l'rticle "Tiempo de linzs", l diri Gr, dverti que: "prt de l Repúblic ctln i les estridències de l'Espny monàrquic s'hn convertit en focus d'tenció interncionl". Recordem les crtes que h envit l president del prlment de Ctluny l'ONU i l UE visnt que Ctluny vol inicir un procés d'independènci per esdevenir Estt propi i constituir-se en Repúblic Ctln l mrge de l'estt borbònic del Regne espnyol. Ambdós fets, confessv Vlenci, "m'hn dut l memòri, slvdes ls inevitbles diferències, lguns successos que pssren f qusi cent nys i que tingueren el seu impcte Euskl Herri".
Llegir-ne més
6 de gener de 2016 23:28 h
T’dones compny que hem de sortir l crrer junts, molts, com mes millor, sinó ho volem perdre ho tot. He decidit començr quest rticle vui 3 de gener del 2016, el di que un orgnitzció revolucionri independentist d’esquerres s’h crregt el més importnt procés revolucionri que hi h hgut Europ des de l cigud del mur de Berlin, mb questes prules de Rimon, que ves per on, no és independentist. Però ixí és el nostre Pís. El nostre Pís, de Slses Gurdmr i de Frg Mó, es trob en un cruïll crucil per l seu futur, i per primer vegd els tres territoris ptim el mteix conflicte.
Llegir-ne més
6 de gener de 2016 21:22 h
Tothom té ssumit que el proper 6 de mrç Ctluny tornrà enfrontr-se les urnes. No obstnt, com h dit el president Ms quest dimrts, ell no signrà el decret de convoctòri electorl fins el proper dilluns. L’ANC i Òmnium hn propicit un reunió per dijous on tmbé prticiprn Junts pel Sí i l CUP, en el que es preveu com l’últim espernç, tot i que si l figur de Ms no es mou, no sembl que hi hgi res més prlr. Hi h veus de for de l CUP que tímidment demnen que s’prti per evitr que tot se’n vgi en orris, com l de Jon Trdà.
Llegir-ne més
6 de gener de 2016 13:30 h
Avui Frnç commemor el trist niversri del presumpte temptt gihdist en ocsió del qul vn perdre l vid onze treblldors del setmnri stíric frncès Chrlie Hebdo i dos gents de polici. Per l sev bnd, l redcció del setmnri record l’esdeveniment mb l publicció d’un número especil mb un tird d’un milió d’exemplrs i mb un misstge contundent –que compny l crictur d’un déu rmt mb un klàixnikov i mb el vestit tct de sng– l portd: “l’ssssí segueix en llibertt”. I potser no és mentid que l religió segueix fent víctimes, però tmbé és veritt que, pel que f l’temptt l Chrlie Hebdo, encr queden moltes preguntes sense respost.
Llegir-ne més
6 de gener de 2016 12:30 h
Ctlns, no us heu post pensr que, si no es f un esforç suplementri de generositt, comprensió i "svoir fire" polític, el proper dilluns 11 de gener de 2015 j tornrem ser en cmpny electorl, mb el que signific de "legítim" frgmentció de l societt. Potser h rribt l'hor de reflexionr de debò i posr en pràctic quell dit populr tn intel•ligent que diu : " tothom és importnt, però ningú és imprescindible" . Convocr eleccions primers de mrç d'enguny és molt forçt: sern unes eleccions dures i difícils, que tindrn un desgst brutl per tot Ctluny.
Llegir-ne més