Jaume Corbera
3 de gener de 2016 21:21 h
Responsabilitat compartida
Ar que, l fi, l CUP h decidit definitivment que no votrn Artur Ms com president de l Generlitt de Ctluny, hn sortit, surten i sortirn milers de comentris que culpen exclusivment l CUP de l fllid, lmenys momentàni, del procés independentist. Un servidor, expectdor extern no directment fectt per quest procés (encr que em podri fectr l llrg), em permet fer-hi unes quntes reflexions. Primer, l CUP v dir des del principi que no votri Artur Ms, i que compleixi l sev prul només ens sorprèn perquè estm costumts que els polítics prometen coses que després no fn.
Llegir-ne més
14 comentaris
Màrius Viella
3 de gener de 2016 20:46 h
Han deixat passar el tren de l’independentisme
Hn deixt pssr el tren de l’independentisme Sempre que m’he referit l CUP , er l cúpul de l CUP; els votnts escolten i decideixen segons l music que son ; mlurdment l music de l CUP es bon , dvnt l’evidenci polític i econòmic, coincident mb l music que son tot Ctluny, però l lletr cínic , incoherent i poc serios; no podem menysprer l 50% dels seus votnts que volen fer President Artur Ms en els propers comicis; l’independentisme de Ctluny , no pot estr sotmès l voluntt d’un sector minoritri del electort de Ctluny ( 334.
Llegir-ne més
Txe Gatnau
3 de gener de 2016 19:19 h
La coherència ens duu a noves eleccions
Aquest NO Ms h confirmt l mort d’quest procés. Pot hver-hi d’ltres. Mi és mss trd. Però er un mort nuncid. Com mínim cldrà trobr nous lidertges. Només cl veure les celebrcions dels espnyolistes d’quí i de tots els d’llà. Celebren l mort d’Artur Ms. L’odien més del que podrien odir l’Ann Gbriel, per exemple, per tot el que h significt i per simbolitzr l trnsformció d’un grn prt del pís. Però especilment celebren que l’estocd hgi estt ctln (i en prt vlencin, doncs sembl que els vots dels vlencins de l CUP hn vott en contr).
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
3 de gener de 2016 17:00 h
Ha arribat l’hora de la responsabilitat política
L CUP s'h sortit mb l sev, h preferit optr per l ideologi en comptes de tenir lçd de mires; és dir, tenir sentit d'estt (ctlà). L CUP h preferit postr pel dogmtisme en lloc de fer un petit scrifici ptriòtic. L CUP no h entès, o no h volgut entendre, que l’Artur Ms hvi de ser un president interí, per un període de 18 mesos, per tl d’encrrilr el procés i, sobretot, per encrr un emergènci socil que tenim dvnt nostre : sense govern no hi h cp men de possibilitts de lluitr fvor de l justíci socil.
Llegir-ne més
Josep Lluís Sànchez Palacios
3 de gener de 2016 13:22 h
La paraula de l'any
L prul de l’ny 2015 podri ser un mot que comprengui bon prt de l complexitt de l’ny que j s’h cbt i,potser tmbé, del que tot just està començnt. Com cd ny, tenim un grpt de possibles prules en competició per ser declrdes l més importnt o l més significtiv:meme, virl, gihdist, procés, deriv, dron, núvol, indepe, cupire, deriv... Ben segur que cdscú de nosltres podri fegir d’ltres: Jo prticulrment fins i tot proposri resumir l’ny no en un prul, sinó en dues: estt islàmic, Chrlie Hebdo, o en un frse l’estil del APM: I l Europe? Però hi h un que sobresurt de mner girebé indiscutible: REFUGIAT.
Llegir-ne més
Màrius Viella
3 de gener de 2016 11:12 h
Urgeix vetllar pel futur
Segle XXI, controlt i comptbilitzt pel gènere humà , mb els corresponents errors i mncnces, com tmbé mb grns i excessius desitjos de poder limentts per l corrupció, en els quinze primers nys; com no pot ser d’ltre mner, el ps del temps desenvolupt l ciènci i l cultur en termes generls , que f mes difícil combregr mb “rodes de molí”, però que ugment l’especulció. L ciènci en generl , que tmbé inclou les noves tecnologies com l’informtic i l robòtic , suprimit del mon lborl milions de llocs de trebll , que mi mes es podrn recuperr , si no es dedic mes temps i mes m d’obr , en el mnteniment dels recursos nturls , que hn de grntir el futur de l humnitt; de res servirà poder viure consumint un pstill l di , si no podem respirr per l contminció de l’ire i de l’tmosfer ; de res servirà consumir electricitt en comptes de gs-oil i gsolin, si es continu cremnt crbó i petroli per l sev producció.
Llegir-ne més
Josep Huguet
3 de gener de 2016 10:57 h
Feliç 2016?
Aquest començment d'ny ho f sense espernç. Sense espernç pels qui pteixen pels grns reptes mbientls i socils globls després de veure els minsos resultts de l drrer cimer del cnvi climàtic i comprovr com Europ no bord seriosment ni l crisi de l'Estt del Benestr, ni el cnvi de model econòmic, ni el repte migrtori, ni el repte del terrorisme gihdist./ Sense espernç pels ciutdns espnyols que hn vist com mb el seu vot s'h plurlitzt el mp polític, però essencilment, més dels dos terços dels representnts electes ho fn en opcions que, com molt, proposen cnvis cosmètics en el règim i el sistem.
Llegir-ne més
Josep Huguet
2 de gener de 2016 21:37 h
L'EMPERADOR
F 500 nys, el gener del 1516, mb l mort de Ferrn es v extingir l dinsti ctln. I per primer cop un monrc, Crles, comprti lhor el domini sobre els regnes de Cstell i d'Argó. El regnt de Crles h estt considert un èpoc de prosperitt per Ctluny. Després de l Sentènci Arbitrl de Gudlupe, que v significr l fi de moltes càrregues feudls i l'ccés de molts pgesos un qusi propiett de l terr, s'inicià un importnt recuperció econòmic, no només bsd en el cnvi socil grri, sinó tmbé en l necessitt de remuntr un demogrfi extenud per l pest del s.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
2 de gener de 2016 20:12 h
La CUP està en ‘zugzwang’
El ‘zugzwng’ és quell moment d’un prtid d’esccs en què qui h de moure un fitx preferiri pssr perquè qulsevol moviment que fci el deix en un situció pitjor que l’nterior, que en l mjori de les vegdes serà l sentènci per l derrot finl. Amb tot, no li qued més remei que desplçr un de les peces. És l situció en què Ctluny h intentt posr l’Estt mitjnçnt el clm per fer un referèndum, tl i com diu el llibre ‘Zugzwng. El Dietri del Procés’, l’únic di di d’quest procés, que surt de totes les entrdes d’quest bloc.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
2 de gener de 2016 18:49 h
És indivisible la unitat de l’Estat espanyol?
Els qui encr ctuen com si visquessin en els millors temps de l dictdur frnquist diuen que el que és indivisible és l unitt de l nció espnyol. Són els descendents d’quells que qun nosltres prlàvem l llengu que hvíem mmt, l llengu ctln, ens deien “¡Hbl en cristino!” “¡No ldres!” “¡Hbl en espnyol!”. Aquells que no dmetien que l’Estt espnyol pogués esser un estt plurincionl, j que ixò hgués restt importànci l grn Espny, quell que j només estv formd pels residus que hvien deixt tnts de conquistdors, colonitzdors, usurpdors i explotdors, que en lloc de dedicr-se fer l revolució industril i modernitzr l’Estt, s’hvien dedict viure de tot el que hvien robt, i només s’hvien preocupt d’uniformitzr el territori que els restv, si es comprv mb el vell imperi llà on no es poni el sol.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs