1 de març de 2016 18:25 h
El títol d’quest rticle pot semblr un provocció r que Arnldo Otegi, líder independentist bsc h recupert l llibertt, després de pssr sis nys tnct les presons dels borbons. Pot semblr un provocció? Doncs si, és un provocció, quest er l finlitt, de fet és el segon rticle que relitzo mb el mteix títol. No és que tingui un ntipti Otegi i ls bscos en generl, l contrri, sempre he sentit un grn respecte per quest poble, que resistint mil vicissituds de l sev llrg histori rrib fins ls nostres dies.
Llegir-ne més
1 de març de 2016 13:01 h
Que l informàtic ens v cnvir l vid i l'estil de vid l que estàvem costumts, perquè no hi hvi res més, és un fet. Tots ens hi hem tingut que dptr-nos, si o si, o per curiositt o per obligció lborl. Amb l'prició d'internet, el obrir l'ordindor només per obligció lborl s'h nt estenent fer-ho pel gust de gudir d'unes possibilitts fins llvors impensbles o pel pler d'ccedir les informcions for dels àmbits convencionls coneguts fins r. L pèrdu de l intimitt, tot i que els límits els pos cdscú, no treu que l urgent compr d'un ordindor, com ho és l d'un mòbil, hgi esdevingut desig de primer necessitt encr que, tot s'h de dir, el seu ccés és més fàcil l invers de l'edt.
Llegir-ne més
1 de març de 2016 12:23 h
Avui no és un di qulsevol l’Estt Espnyol. És un di importnt i no per l reprició fntsmgòric d’un Zptero de dretes en form de Pedro Sánchez l Congrés. Sinó per l posd en llibertt d’Arnldo Otegui. Avui es super un normlitt democràtic en contr de l voluntt dels poders de l’Estt. Tot i que no serà complet fins que torni tenir tots els drets polítics, inclòs el de presentr-se unes eleccions. Si deixen presentr-s’hi l Jorge Fernndez Díz, per què no hurien de deixr presentr-se un democrt, un pcificdor, com Arnldo Otegui? I de moment segueix inhbilitt per qulsevol càrrec públic mb un sentènci que no diu el per què.
Llegir-ne més
1 de març de 2016 11:51 h
Benvingudes les portes de vidre (01/03/2016) El clmor populr contr les conductes pedòfiles les escoles, especilment si són cristines, j està donnt els seus primers resultts. En primer lloc, hom està denuncint ls Mossos d’Esqudr, de mner obert, àdhuc si es trct d’ccions pssdes f molts nys, i en segon lloc, les AMPES, ssocicions de mres i pres d’lumnes, estn començnt exigir determints compromisos ls directius dels col·legis. En especil, un cnvi en l fisonomi dels centres escolrs mb l substitució de totes les portes opques per portes de vidre, fi d’evitr espis d’impunitt o secretisme, liens l comunitt eductiv.
Llegir-ne més
29 de febrer de 2016 23:59 h
L’ltre di el cervell de mosquit Jon Trdà, quell senyor tn entrnyble que tothom Ctluny sp que té cervell de mosquit però curiosment tothom ctu com si el senyor no tingués cervell de mosquit no posnt en qüestió el càrrec públic que ocup, o sigui el càrrec pgt pel poble mteix, cos que evidenci el cervell de mosquit d’quest poble que, més, diu desitjr l independènci com si l independènci fos l’bst dels cervells de mosquit, doncs el cervell de mosquit Trdà, dei, v justificr l necessitt d’independènci no sé si unilterl o vés sber què, perquè no sembl que el seu prtit diguem-ne que processist ni cp prtit diguem-ne que processist estigui en bsolut per l lbor de l unilterlitt, dient que “hem intentt pctr el referèndum mb Espny divuit vegdes, i j veiem el resultt”.
Llegir-ne més
29 de febrer de 2016 20:12 h
Amb l sev dilèctic prticulr, probblement Jon Trdà h estt el més encertt l’hor de descriure l situció de cos en l que es trob el PSC. El diputt d’ERC l Congrés s’h fet creus de com pot ser possible que el PSC ccepti les renúncies en mtèri d’immersió lingüístic, que hn subscrit mb el ‘Sí’ en l consult intern del PSOE l pcte mb l Ciuddnos més ntictlnist, i ntincionlist (ctlà), tl i com h firmt vui Icet port tncd i el PSOE, sense donr-se’n h filtrt de mner inexplicble.
Llegir-ne més
29 de febrer de 2016 19:53 h
L vid dón moltes voltes. Àngel Ros er un de les espernces del ctlnisme del PSC i s’h venut l’ànim l’espnyolisme més dogmàtic de Ciutdns. Núri Prlon, lcldess de Snt Colom de Grmenet, result que s’està convertint sense fer soroll en el búnquer del PSC, especilment defensnt personlitt l C de Ctluny. Amb un ctlnisme reltiu des del punt de vist ncionlist, però sincer. I és que lguns pot sorprendre que Núri Prlon defensi el ctlnisme més que Àngel Ros.
Llegir-ne més
29 de febrer de 2016 18:27 h
Els diris digitls ens grden tmbé perquè ens ofereixen l possibilitt de comentr immeditment el que estem llegint, sense fer cu Correus per envir un rqueològic "crt l director" i sense comptr fins deu bns de prémer el botó "envi". Aquell espi buit on se’ns convid comentr, és com un pstís l dvnt del qul se’ns f l boc igu, i no ens hi sbem resistir! Dit ixò, hi h un ctegori de lectors de diris digitls que spiren l funció socil de venjdors grmticls i que sistemàticment ho comenten tot fi de preservr l pures del lèxic o l sintxi emprd pel periodist o pel blogire de torn.
Llegir-ne més
29 de febrer de 2016 17:28 h
Les eleccions l Prlment de Ctluny del 27S, segons l'ordre constitucionl, i per tnt el legl estblert, no vn ser plebiscitàries, tret del vlor sentimentl i romàntic per cdscú. En quest sentit, si que ho er pel 48% que v votr per un SI l independènci mitjnçnt l propost clr i concret de Junts pel Si i l CUP, però tot l rest de prtits ho vn negr, per tnt, els seus votnts no ho vn fer en clu SI o NO, encr que tmpoc poden ser comptts per un NO. El percenttge rel només es podri obtenir mb un referèndum entre l gent que viu Ctluny i mb un pregunt inequívoc, com «SI, vull l independènci» o «NO vull l independènci», i és curiós que qui el di desprès més h fet servir, d'un mner o d'un ltr, l prul plebiscit hgi estt, precisment, qui neg l possibilitt qui intent fer-lo i prohibeix ixí l únic mner de que els percenttges puguin esdevenir rels i, en tot cs, clrificdors per uns i pels ltres.
Llegir-ne més
28 de febrer de 2016 23:39 h
Sortireu de l Unió Europe, vgreu per l'espi sense reconeixement, voldreu tornr en molt poc temps, sou mss petits per utogestionr-vos i frcssreu, el pís s'empobrirà, l misèri s'estendrà pel pís, no podreu pgr les pensions, l societt es polritzrà, pot hver-hi violènci l crrer... S'h dit de tot per turr l'independentisme, de moment sense èxit. Ar bé, l'rgument més utilitzt trdicionlment per intentr dissudir els ctlns de l'nhel de plen sobirni és un ltre: el Brç deixrà de jugr l llig espnyol de futbol.
Llegir-ne més
