3 de març de 2016 20:12 h
I mentre els representnts espnyols continuen llrgnt l’espectcle grotesc de l investidur fruit de l mnc de projecte comú, el Prlment de Ctluny continu funcionnt. En el ple d’quest setmn hn destct un prell de votcions peculirs perquè l mjori bsolut de diputts independentistes no hn vott l’uníson per primer vegd en l legisltur. Els mitjns unionistes n’hn intentt fer un mic de sng, tot i que no mss j que tots els focus són l Congreso. Amb tot, s'h de preocupr l prròqui independentist? No, de fet, se n'h d'legrr.
Llegir-ne més
3 de març de 2016 18:18 h
A Ctluny l’tur h bixt quest mes 7.843 persones. L bixd més fort en quest mes dels últims 20 nys. No és un xifr per tirr coets. J sbem que encr hi h moltes persones l’tur i en precriett lborl. Però hem cpgirt l situció rdiclment i sense ser presumptuosos podem estr contents, stisfets, orgullosos. Fins i tot, crec que és bo que estiguem il.lusionts, creure’ns que ixò nirà millor. Hem de pujr d’ànims. En ple procés d’independènci estem ugmentnt els llocs de trebll, les inversions Ctluny, les exportcions, el número d’empreses europees i mundils mb seu cs nostr.
Llegir-ne més
3 de març de 2016 09:05 h
Pels fills dels immigrnts espnyols (03/03/2016) Els votnts de Ciutdns, sobretot de Ctluny, des d’on s’h prodigt quest formció ctlnist sui generis, hir vn quedr tònits, l comprovr com els veïns i mics de les crpes tronges les plces i mercts del nostre pís feien impossible, un vegd més, l’existènci i vibilitt de l’Espny cstelln. Ahir, en el debt d’investidur del president del espnyols, Europ, i els britànics es especil, vn entendre que l situció no er ltre que l d’bocr un cistell de tronges l mig del crrer per que es perdessin sense ordre.
Llegir-ne més
3 de març de 2016 08:10 h
L publicció L Vngurdi d'un rticle en el que s'nlitz, ves sber mb quin finlitt, si els cognoms dels diputts del Prlment són representtius de l societt ctln, entrnt en les ddes nlitzdes result importnt el resultt pel que en el cs del grup Junts pel Sí els diputts mb un dels vint-i-cinc cognoms més freqüents Ctluny, segons el rànquing d'Idesct, representen poc més del 8%, Ctluny si que es pot un 9%, l CUP un 10%, el PSC un 25%, Ciuddnos un 56% i el PP rrib l 64%. Sense cp ànim d'extrpolr les ddes, quest nàlisi serveix de preàmbul idoni per endinsr-nos un mic en el tem, delict però sempre interessnt, que és el de l immigrció d'un lloc un ltre, en quest cs, en vers Ctluny.
Llegir-ne més
2 de març de 2016 21:21 h
L cultur represent un sector estrtègic. Això és comprtit àmpliment per girebé totes les forces mb representció prlmentàri. A prt de tenir un pper fonmentl en qulsevol societt modern i vnçd, l cultur tmbé esdevé un element molt necessri si volem conseguir col·lectivitts cohesiondes, hrmòniques i integrdes. Alhor és un importnt fctor de generció d’ocupció, mjoritàriment de qulitt, i d’ctivitt econòmic. Un relitt oblidd per molts governnts. A l’Estt espnyol les competències en cultur són d’àmbit utonòmic, si és que ctulment té mss sentit prlr de competències de l’dministrció utonòmic després de l desorbitd i exgerd ctivitt legisltiv recentrlitzdor que h dut terme el Govern centrl quests drrers 4 nys.
Llegir-ne més
2 de març de 2016 20:12 h
Després del discurs d’investidur d’hir de Pedro Sánchez, vui hn vingut les rèpliques de tots els prtits. El to d’questes h estt molt dur. Mrino Rjoy i, sobretot Pblo Iglesis, hn cosit retrets el cndidt socilist que s’h sentit còmode en les contrrèpliques. Albert River h mostrt el seu suport en el seu torn d’intervenció permetent-se el luxe, fins i tot, d’encdenr un prell de frses en ctlà, per ls mitjns d’quí. En l pus per dinr, Sory Sáenz de Sntmrí sorpreni tothom deixnt totes les vies de diàleg obertes mb el PSOE prtir de l setmn vinent, perquè diu, el PSOE comprteix els cinc objectius bàsics del Prtit Populr.
Llegir-ne més
2 de març de 2016 19:48 h
Amb l irrupció de Brk Obm com president dels EUA en un j llunyà 2008, bnd de poder veure el primer president negre d’quell nció, es v posr de mnifest el poder de les noves tecnologies: xrxes socils, correu electrònic, “e-news”. Entràvem ixí en un nov er de l comunicció polític, on hi h l cpcitt d’influir en els votnts. Però, l mteix temps, entràvem en un er on l’individu podi ssolir un protgonisme centrl i, llvors, vn sorgir xrxes com Chnge.org, Solidrity.net o Avz.org. Alhor, proliferven les pàgines web mb continguts d’nàlisi i crític socil com Z.
Llegir-ne més
2 de març de 2016 19:25 h
Tres minuts i cincunt qutre segons. Això és el que vn durr les referències Ctluny de Pedro Sánchez durnt el discurs d’inici del debt d’investidur. I no v prlr de nosltres com nció, ni com subjecte polític. Ni ens v reconèixer el dret decidir, ni el mndt democràtic del 27 de setembre. Tmpoc no ens v oferir res de substncil més enllà de que es comprometi ugmentr el fons de l’Estt en l llei de dependènci. Cos que no hn d’ugmentr. Simplement hn de pgr com v comprometre’s Zptero.
Llegir-ne més
2 de març de 2016 17:55 h
Vint-i-vuit pïsos conformen l Unió Europe després de l recent dhesió de Croàci el juliol de 2013, encr que rrn del ‘Brexit’, si deixem de sumr Grn Bretny, podrien ser només 27, o potser no. Podri continur mntenint el mteix nombre si comptem Ctluny, mlgrt les sentències del Tribunl Constitucionl. O tmbé podri cnvir en un menys si Grèci es veu forçd cnvir el seu esttus com ltres pretenen. L Unió Europe no sempre h tingut quest dimensió d’r. Qun v començr l cooperció econòmic europe en 1951, mitjns del segle psst, els únics pïsos prticipnts vn ser Alemny, Bèlgic, Frnç, Itàli, Luxemburg i els Pïsos Bixos.
Llegir-ne més
2 de març de 2016 15:08 h
L’homentge mb motiu del 10è niversri de l mort de Frncesc Ferrer i Gironès, el psst 18 de febrer l sló de descns del Tetre Municipl de Giron, v ser un cte senzill, però, lhor, esplèndid i molt reeixit. No hi h dubte que el persontge s’ho vli. De fet, considero que personlitts com Frncesc Ferrer i Gironès no hurien de morir mi. Frncesc Ferrer i Gironès er un excepcionl ctlnist. Un independentist de pedr picd. El seu llibre “L Persecució polític de l llengu ctln” és un obr de referènci en el pensment ctlà que, mlurdment, encr és ben ctul.
Llegir-ne més
