Èric Bertran
2 de març de 2016 19:25 h
En 3 minuts i 54 segons Sánchez explica les propostes per Catalunya. Les mateixes que ZP!
Tres minuts i cincunt qutre segons. Això és el que vn durr les referències Ctluny de Pedro Sánchez durnt el discurs d’inici del debt d’investidur. I no v prlr de nosltres com nció, ni com subjecte polític. Ni ens v reconèixer el dret decidir, ni el mndt democràtic del 27 de setembre. Tmpoc no ens v oferir res de substncil més enllà de que es comprometi ugmentr el fons de l’Estt en l llei de dependènci. Cos que no hn d’ugmentr. Simplement hn de pgr com v comprometre’s Zptero.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Lluís Sànchez Palacios
2 de març de 2016 17:55 h
28 (països europeus)
Vint-i-vuit pïsos conformen l Unió Europe després de l recent dhesió de Croàci el juliol de 2013, encr que rrn del ‘Brexit’, si deixem de sumr Grn Bretny, podrien ser només 27, o potser no. Podri continur mntenint el mteix nombre si comptem Ctluny, mlgrt les sentències del Tribunl Constitucionl. O tmbé podri cnvir en un menys si Grèci es veu forçd cnvir el seu esttus com ltres pretenen. L Unió Europe no sempre h tingut quest dimensió d’r. Qun v començr l cooperció econòmic europe en 1951, mitjns del segle psst, els únics pïsos prticipnts vn ser Alemny, Bèlgic, Frnç, Itàli, Luxemburg i els Pïsos Bixos.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de març de 2016 15:08 h
Homenatge a Francesc Ferrer i Gironès
L’homentge mb motiu del 10è niversri de l mort de Frncesc Ferrer i Gironès, el psst 18 de febrer l sló de descns del Tetre Municipl de Giron, v ser un cte senzill, però, lhor, esplèndid i molt reeixit. No hi h dubte que el persontge s’ho vli. De fet, considero que personlitts com Frncesc Ferrer i Gironès no hurien de morir mi. Frncesc Ferrer i Gironès er un excepcionl ctlnist. Un independentist de pedr picd. El seu llibre “L Persecució polític de l llengu ctln” és un obr de referènci en el pensment ctlà que, mlurdment, encr és ben ctul.
Llegir-ne més
Jordi Aviñó
2 de març de 2016 01:15 h
Psicologia de la festa d'aniversari
¿S’cost el teu niversri però no sps si celebrr-lo? ¿Fins quin punt és importnt fer lgun cos en especil qun rrib quest dt? ¿Bufr les espelmes ny rere ny et f sentir grn? Intentem respondre questes preguntes gràcies l psicòleg de referènci Christin Heslon. ¿És importnt celebrr el nostre niversri? L’niversri és un dt importnt durnt l nostr infànci i dolescènci. Però no tnt psst els vint nys, prtir d’quest edt es celebren principlment les dècdes o els lustres. Per lgunes persones es molt importnt no sentir-se oblidts el di del seu niversri, en especil les dones, les mres que tenen els fills independitzts.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
1 de març de 2016 20:12 h
Jugarreta de Romeva al TC
Di molt intens en l polític ctln i espnyol. L jornd h començt mb un imtge històric: el pres polític més fmós de l’Estt, Arnldo Otegi, h sortit de l presó de Logronyo després de sis nys i mig. Molt expectció i emocions s’hn brrejt l sortid del centre penitenciri, però l’expectció màxim encr es mnté. Serà possible que es presenti com lehendkri finls d’ny, driblnt l’mbigu inhbilitció que el sobrevol? I encr més importnt: serà cpç de revolucionr Euskdi provocnt un uge independentist similr l ctlà? Es presenten uns mesos pssionnts en l polític bsc i veure Otegi dient les seves prules quest dimrts pos l pell de gllin i f pensr.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
1 de març de 2016 20:01 h
Què li devem al PSC?
L destrucció del ptrimoni culturl és un xcr que l Humnitt sembl que no es pugui treure de sobre. Ens horroritzen les imtges dels fnàtics d’Estt Islàmic rrsnt jciments, construccions mil·lenàries i obres d’inclculble vlor rtístic i històric. Però mss sovint, com pensnt que les societts occidentls estn gurides d’quests estrlls, no tenim prou cur en l protecció d’quell ptrimoni que tenim més proper. Aquí molts desconeixen, per exemple, que l necròpolis musulmn de Mqbr, ls fores d’Àvil, v ser completment destruïd per fer-hi un urbnitzció, un supermerct i un pàrquing.
Llegir-ne més
Gustau Navarro Barba
1 de març de 2016 18:25 h
Els bascos són un afer intern de la Corona de Castella (II)
El títol d’quest rticle pot semblr un provocció r que Arnldo Otegi, líder independentist bsc h recupert l llibertt, després de pssr sis nys tnct les presons dels borbons. Pot semblr un provocció? Doncs si, és un provocció, quest er l finlitt, de fet és el segon rticle que relitzo mb el mteix títol. No és que tingui un ntipti Otegi i ls bscos en generl, l contrri, sempre he sentit un grn respecte per quest poble, que resistint mil vicissituds de l sev llrg histori rrib fins ls nostres dies.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
1 de març de 2016 13:01 h
Nous accesos, nous perills
Que l informàtic ens v cnvir l vid i l'estil de vid l que estàvem costumts, perquè no hi hvi res més, és un fet. Tots ens hi hem tingut que dptr-nos, si o si, o per curiositt o per obligció lborl. Amb l'prició d'internet, el obrir l'ordindor només per obligció lborl s'h nt estenent fer-ho pel gust de gudir d'unes possibilitts fins llvors impensbles o pel pler d'ccedir les informcions for dels àmbits convencionls coneguts fins r. L pèrdu de l intimitt, tot i que els límits els pos cdscú, no treu que l urgent compr d'un ordindor, com ho és l d'un mòbil, hgi esdevingut desig de primer necessitt encr que, tot s'h de dir, el seu ccés és més fàcil l invers de l'edt.
Llegir-ne més
Èric Bertran
1 de març de 2016 12:23 h
Amb la llibertat d'Arnaldo Otegui tots som una mica més lliures
Avui no és un di qulsevol l’Estt Espnyol. És un di importnt i no per l reprició fntsmgòric d’un Zptero de dretes en form de Pedro Sánchez l Congrés. Sinó per l posd en llibertt d’Arnldo Otegui. Avui es super un normlitt democràtic en contr de l voluntt dels poders de l’Estt. Tot i que no serà complet fins que torni tenir tots els drets polítics, inclòs el de presentr-se unes eleccions. Si deixen presentr-s’hi l Jorge Fernndez Díz, per què no hurien de deixr presentr-se un democrt, un pcificdor, com Arnldo Otegui? I de moment segueix inhbilitt per qulsevol càrrec públic mb un sentènci que no diu el per què.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
1 de març de 2016 11:51 h
Benvingudes les portes de vidre (01/03/2016)
Benvingudes les portes de vidre (01/03/2016) El clmor populr contr les conductes pedòfiles les escoles, especilment si són cristines, j està donnt els seus primers resultts. En primer lloc, hom està denuncint ls Mossos d’Esqudr, de mner obert, àdhuc si es trct d’ccions pssdes f molts nys, i en segon lloc, les AMPES, ssocicions de mres i pres d’lumnes, estn començnt exigir determints compromisos ls directius dels col·legis. En especil, un cnvi en l fisonomi dels centres escolrs mb l substitució de totes les portes opques per portes de vidre, fi d’evitr espis d’impunitt o secretisme, liens l comunitt eductiv.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs