10 de març de 2016 23:32 h
F uns dies vig tenir l’oportunitt de prlr mb l Ptryci Centeno. Es dedic l’estilisme del poder, i en el Dietri en prlem cd di del poder. Aquest periodist i professor de Màster és, en el fons, un revolucionàri. Des del seu compte de twitter, @politicymod es dedic deixr retrtts (r que l prul tmbé està de mod), tots els polítics, siguin del color que siguin, trvés de les seves incoherències en l indumentàri o en l comunicció no verbl. I ho f d’un mner molt direct i punyent tl i com requereix l xrx del piulet.
Llegir-ne més
10 de març de 2016 13:39 h
Ahir l Prlment s’hi vn dir coses importnts. Molt. I no perquè fossin cp novett. No perquè no les coneguéssim. Sinó per l senzill ró que són veritt i cl recordr-ho de tnt en tnt. I cl que fem tots l’exercici de mirr-nos l mirll i ens hi veiguem reflexts com societt. Sovint es diu que un societt és com cuid ls més vulnerbles i Ctluny tenim un pobres estructurl l qul cost fer-hi front. D’quest ple n’hn de sortir propostes concretes per fer-hi front.
Llegir-ne més
10 de març de 2016 08:22 h
Felip VI, l’Últim (10/03/2016) L solució l crisis institucionl espnyol (les dificultt per formr un govern) pssrà sense dubte per un reform de l sev constitució. Aquest reform no sols hurà d’bordr, com j s’h fet plès, un nov rticulció territoril, sense perjudici del que el ctlns, bscos i gllecs cbin decidint, sinó que tmbé qüestionrà el model monàrquic d’Estt. Sobre quest drrer qüestió hi h tres elements definitius que ixí ho plntegen. El primer és l’scensió d’un nov clsse polític sense els llstres de l ml nomend trnsició del 1978, trvés de l qul es v imposr per vi dicttoril, un fmíli rel cducd i esgotd, cnvi de que quest gudis d’unes vnttges, de tot tipus, que j no es poden mntenir.
Llegir-ne més
9 de març de 2016 20:53 h
Senyor Sánchez: he escoltt mb tenció el seu discurs i el progrm que presentv l Congrés i em permeto seguint l'estel·l de Jon Trdà, fer-li lgunes considercions, des d'un opció d'esquerres trnsitòriment independentist. En el seu discurs no v tocr per res un dels temes clus del retrd econòmic espnyol: el sobrepoder dels oligopolis finncers, mediàtics, energètics i d'infrestructures i l sev col·lusió mb l tecnopurocràci i l prtitocràci espnyol. No hi v hver ni un bri d'utocrític per l prt liquot de corrupció del PSOE.
Llegir-ne més
9 de març de 2016 20:12 h
Èpic. És l’djectiu que millor defineix el primer míting d’Arnldo Otegi després de sortir de l presó. Amb un velòdrom d'Anoet ple vessr i milers de persones que es vn quedr for, unes 13.000 persones es vn plegr per escoltr un veu silencid durnt sis nys i mig. Aquest veu, que lternv el bsc i el cstellà indistintment, v proclmr ls qutre vents que teni l intenció d'engegr un procés d'independènci Euskdi, que voli "obrir un segon front" l'Estt. Amb un discurs molt escurt l'esquerr, sbedor dels nous temps i tmbé coneixedor de les rrels dels 'bertzles', fins i tot v demnr Podemos que qun vegi que és impossible reformr l'Estt o estblir-hi el dret decidir, s'punti l cus sobirnist.
Llegir-ne més
9 de març de 2016 13:18 h
L Unió Europe està punt de deixr d’existir tl i com l coneixem. No per l crisi econòmic, sinó perquè està punt de renuncir ls seus vlors fundcionls pctnt mb Turqui un sorteig de refugits, de persones, recordem-ho, que fugen de l mort. Amb Turqui no s’hi pot pctr per l senzill ró que és un Estt que no respect els drets humns. I sí, hi h Estts l pròpi Unió Europe que deixen bstnt desitjr pel que f vlors democràtics, però Turqui trspss línies vermelles en escreix.
Llegir-ne més
9 de març de 2016 08:35 h
Arriscr per ben poc cos (08/03/2016) En els grups prlmentris l Congrés d’ERC i DL(Democràci i Llibertt) hi estn sorgint veus certment crítiques. Per lguns d’ells, un cop inicit el procés de trnsició ncionl ctlà, no teni mss sentit tornr-se presentr les eleccions espnyoles. Qun més el Sr. Frncesc Homs (1969), s’oferi puntlr un govern espnyol, si fos necessri, tot plegt encr és més preocupnt per ells. De fet, hi pln un cert sentiment de trïció l cus de l llibertt ctln. Es miri com es miri no té cp sentit intentr convèncer ls espnyols de que siguin un ltre cos o bé trctin diferent Ctluny.
Llegir-ne més
9 de març de 2016 08:05 h
Com que no es compt per un pcte d'esquerres ?. El pcte d'esquerres és l'opció vible i possible l'ltre que es forç, el que pss és que el principl prtit de l'esquerr esttl, el PSOE, no vol o, més ben dit, l'cord signt mb Ciuddnos no li ho permet. Hi h un tem, crucil i el més més importnt l'Estt, que és l'encix de Ctluny -trnsformt pel propi Estt en problem- que, tot i existir sense poder-lo esborrr ni ignorr, sembl que no s'h de trctr i, de ps, «pssr» olímpicment dels representnts democràtics dels prtits polítics ctlns, per molt independentistes que s'hgin declrt.
Llegir-ne més
8 de març de 2016 20:12 h
J ho vm dir f uns dies, ml elecció president Puigdemont. L’lclde de Giron, l’escollit Albert Bllest, h dimitit del seu càrrec després de poc més d’un mes i mig d’hver estt investit en dos plens: un en el qul v errr en l fórmul de promettge, i el de l repetició. Bllest j rribv envoltt de polèmic, qun fins vuit persones de l llist de CiU hvien de renuncir per fcilitr-li l’entrd com regidor i l’elecció com lclde. Un gest que j no v ser mss ben vist pel plenri que després v veure mb perplexitt com el nou lclde eliminv l figur del gerent i proposv un nou crtipàs on s’incrementv el sou com lclde en vor els 13.
Llegir-ne més
8 de març de 2016 13:43 h
Avui més enllà dels tuits i publiccions Fcebook que veurem d’homes felicitnt dones, més enllà de les moltes trobdes que es fn perquè toc fer-les i de l mnifestció progre que hi hurà l centre de Brcelon cl que ens fixem en les jorndes que es fn per fer blnç de l fein fet i per mrcr nous reptes. Diri que és el principl objectiu del Di Interncionl de l Don, conscièncir i continur vnçnt mb objectius concrets més que convertir-se en un di de les lmentcions o de competir en hipocresi per veure qui és més feminist o qui de l nit l di s’h tornt més sensible en quest tem.
Llegir-ne més
