Vicenç Plans
24 de febrer de 2016 13:43 h
La reforma territorial dels envejosos (24/02/2016)
L reform territoril dels envejosos (24/02/2016) El document d’cord entre PSOE i Ciutdns, de 66 pàgines, dedic un pràgrf de 6 línies per trctr l qüestió territoril. Tot i que és l’element més importnt, i que motiv l ró d’ésser d’mbdues formcions polítiques, les propostes són les següents, totes elles buides de cp novett que mereixi l confinç sobre l bondt de les seves intencions. El text literl és el següent: l revisión del Título VIII pr suprimir los preceptos y obsoletos –son molt perillós quest punt, doncs pot mgr un involució de grn profunditt, per un ide d’Espny impossible, impròpi de les necessitts pràctiques que l ciutdni necessit, sobre el mutisme i pssivitt del PSC result escndlos i l quimer de Ciutdns un provocció mjúscul-; incorporr ls denominciones de ls CCAA y ciuddes utònomes –no sembl que ixò fegeixi res de nou, en tot cs, podri hver d’entrr fer el llistt de regions i ncionlitts per seprt, fet que es v suposr l’ny 1978, però que h quedt del tot desvirtut mb els ny, r mteix quest punt sembl poc urgent doncs els propis esttuts d’utonomi són els que ho determinen, igulment seri un importnt regressió, que l denominció no fos producte del principi d’utonomi; grntizr l iguldd de trto de todos los espñoles, se cul se su Comunidd de origen o residenci –les referències l principi d’igultt de l’rticle 14 de l Constitució no semblen suficients, i per tnt de quin igultt es prl, l’bst d’quest cord és del tot confós, i podri mgr un hrmonitzció territoril i utonòmic per l vi de l reform constitucionl-; determinr con precisión ls competencis del Estdo y ls de ls CCAA y l incidenci en ls misms de los hechos diferenciles reconocidos en l Constitución –el problem d’quest firmció és que els fets diferencils no estn reconeguts l constitució de form clr, i qued el dubte de si quest constitució és l reformd o l’ctul, en quest redctt hi h un prny greu, sobre el que cl desconfir-hi molt, denot un mentlitt opc i mquivèl·lic molt poc ciutdn y socilist -; estblecer los principios del sistem de finncición utonómic (utonomí, coordinción, suficienci, solidridd, en los términos interpretdos por el Tribunl Constitucionl) –però no prl del principi d’ordinlitt, sense el qul l’esforç de tributció ctlà no es veu mi recompenst, i sempre s’nivell per deixr Ctluny i els ctlns en els seients del drrer, cusnt un sfixi i cnsments que per si sols j ens hurien d’hver prtt definitivment d’Espny i el seu règim d’explotció-; estblecer los instrumentos de cooperción –de que serveixen les meses sectorils o semblnts si després no són opertius o fn nos l’Estt, com per exemple és el cs de l Junt de Segurett de Ctluny, i ixò que és un tem sensible i rellevnt com l segurett, i tot i ixí girebé no s’h reunit mi-; definir el lcnce del principio de leltd constitucionl –quest tem de l lleiltt pot obrir un port d’espernç en l reflexió necessàri que cl dur terme, j que només es plntej el criteri de lleiltt en el models territorils federls, sempre que els estts federts tenen importnts responsbilitts i competències, fet que segurment, tl com es plntej l’cord, seri del tot innecessri- ; determinr el ppel y l responsbilidd del Estdo y de ls CCAA en relción con l pertenenci de Espñ l Unión Europe –certment és un punt de l’cord igulment desconcertnt, j que sembl que posi en dubte les possibilitts de diàleg o prticipció molt escsses que lgunes propostes ncionls i utonòmiques hn desenvolupt dvnt les diferents institucions europees, però tot i escsses provoquen recel i menyspreu, és per plegr i mrxr-.
Llegir-ne més
Un comentari
Màrius Viella
24 de febrer de 2016 11:37 h
vaguistes irresponsables
Per grns mls , hn de poder existir grns remeis; el personl del metro de Brcelon , te dret fer vg , perquè l democràci l’hi h torgt , però l’empres tmbé de tenir el dret de poder nr les oficines de l’tur , contrctr personl , que de ben segur que n’hi h , per poder solucionr el problem , perquè es de suposr que l vg, només l fn el personl , però no l mquinri , que es propiett de l’empres , s’nomeni com s’nomeni ; els vguistes s’hn de respectr , però l mquinri de continur funcionnt ; mlurdment estem en un situció de precriett lborl , que sembl no existir per el personl del metro de Brcelon , que no mereixen cp respect ni cp considerció dvnt el perjudici que provoc l mjori de ciutdns , que diàriment i totes hores , depenen del metro, TMB; com tmpoc els import lo que represent per Ctluny l importànci d’quest esdeveniment , r i pel futur.
Llegir-ne més
Help Catalonia
24 de febrer de 2016 11:37 h
El Brexit accelera la inevitable fallida del Regne d'Espanya
El di 23 de Juny, el Regne Unit decideix si continu dintre de l Unió Europe o bndon quest orgnitzció. En ltres prules: si continu subvencionnt el règim espnyol, o tnc l'ixet. A hores d'r és per tots sbuts que Espny és invible econòmicment fins i tot mb els nivells ctuls d'espoli ls contribuents ctlns, britànics, i de l rest de pïsos ls que es referi Espriu. Espny viu per sobre de les seves possibilitts, i gràcies ls bixos tipus d'interès de l zon euro i l decisió polític del Bnc Centrl Europeu de comprr el seu deute v fent l viu viu.
Llegir-ne més
JSC
23 de febrer de 2016 22:25 h
Quan el sexe et converteix en esclava
Dins ll nostr societt ctul vivim d'esquen l’explotció sexuls de persones que, segons ddes de Ncions Unides, pteixen vint milions l món. Vivim en un men de bomboll en l qul som cpços d'explicr ls nostres infnts les escoles com es trctv ls esclus l'Imperi Romà, sense donr-nos que un pràctic semblnt pss cd di ls crrers de l nostr pròpi ciutt. No els ensenyem identificr en el nostre di di que l món dels smrtphones, de Fcebook i dels rellotges que més de donr-te l'hor et connecten mb el món, hi h persones explotdes com deu segles enrere.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
23 de febrer de 2016 20:12 h
PSOE i Ciudadanos donen via lliure al procés independentista català
Ciutdns cost el PSOE l pcte indirecte mb el PP mb el peixet de l unitt d’Espny en el rerefons de l reform exprés que h plntejt quest mtí dvnt del mitjns, i que Pedro Sánchez h cceptt per l trd. El líder de Ciutdns h post dmunt l tul cinc condicions per fer un cnvi exprés de l Constitució i oblidr-se de les exigències de Podemos per poder-se centrr nítidment en l “recuperció”, i en l lluit contr l secessió de Ctluny, com si prléssim de terrorisme. A l mteix vegd, River h llençt un bot slvvides l PP, perquè no quedi for d’quest possible pcte d’Estt, que només dependrà de que consegueixin l’bstenció dels de Mrino Rjoy.
Llegir-ne més
Èric Bertran
23 de febrer de 2016 14:15 h
Barcelona és una gran ciutat malgrat Ada Colau
Dei que les vgues hvien de ser divertides i imprevisibles. Ar se les menj. I el que es pitjor, ens les mengem tots. Dei que l culp dels problemes lborls que tenien els qui vui fn vg er dels privilegis que els ltres prtits donven lts càrrecs. Ar, diu que és perquè els treblldors cobren 33.000€. Dei que els ltres retllven per retllr, per gust, per morbo, per ideologi. Ar diu que no hi h pressupost per ssumir les reivindiccions. El delegt de GSM, l’empres orgnitzdor del Mobile World Congress, John Hoffmnn, enfdt, no v ssistir ni l psseig d’utoritts ni l dinr.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
23 de febrer de 2016 10:33 h
És... Per arrodonir el cercle
El prtit que presumeix d'hver fet més venços en l lluit contr l corrupció, el que es diu trnsprent, és el mteix que esborr i f desprèixer uns discs durs i h d'sseure's com imputt, perdó, investigt. És el que l'lt nombre de càrrecs que te l presó, prt dels que per estr forts hi hurien d'estr, deix en evidènci que les ctucions flordes sobrepssen el cire personl i puntul d'uns qunts persontges i hurien d'rribr les ltes esferes perquè sembl ben impossible que no en poguessin estr l cs durnt tnt de temps.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
23 de febrer de 2016 08:43 h
Els nostres regiments (23/02/2016)
Els nostres regiments (23/02/2016) Després de l Guerr Civil (1936-1939), els militrs ctlns i republicns l’exili vn intentr, mb dificultts, orgnitzr l sev prticipció en l II Guerr Mundil. A títol prticulr, molts soldts vn conseguir-ho, però no ixí en bse l reconeixement de les seves funcions prèvies l derrot. L’experiènci cumuld durnt el conflicte bèl·lic, per tnt, no es v poder profitr prou bé, com tnt sovint pss. Els Alits (sobretot el Regne Unit, j que és des d’on es v plntr cr més decididment l feixisme i l nzisme) no vn dmetre les opcions de prticipció o col·lborció que molts dels republicns, sobretot ctlns, desitjven per continur en l sev lluit.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
22 de febrer de 2016 20:12 h
És el Mobile World Congress també una estructura d’Estat?
Si f uns dies el Dietri dei que l L9 de metro és un estructur d’Estt, coincidint mb el di de l inugurció del Mobile World Congress (MWC), és bo preguntr-se si l fir de telèfons mòbils més importnts del món tmbé ho és. Potser és provoctiu respondre firmtivment, però és un evidènci que en ple segle XXI, en què quest prell està esdevenint l cinquen extremitt de l’ésser humà, no és un fir de negocis més. Brcelon es torn situr en el centre del món com un grn cpitl –i no només com un ciutt secundàri d’un regió d’un pís de tercer-.
Llegir-ne més
Èric Bertran
22 de febrer de 2016 18:42 h
El poder d'atracció de Barcelona és bestial. Benvingut MWC!
Tenim l ciutt de Brcelon un esdeveniment de primer nivell com és el Mobile World Congress. Milers de persones d’rreu del món tenen cit quests dies l cpitl ctln. Alguns j quest cp de setmn hn profitt per visitr l ciutt com Mrk Zuckerberg, credor de Fcebook, que hir v penjr fotogrfies corrent per l Sgrd Fmíli i el Cstell de Montjuïc. Les grns compnyies presentrn –de fet, lgun j v presentr hir– les seves drreres novetts que en els propers mesos milions i milions de persones lluirn les butxques.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs