25 de febrer de 2016 14:49 h
Les compenscions opques són dubtoses (25/02/2016) El principl diri de l Ctluny Centrl, Regio7, s’hn fet ressò (http://www.regio7.ct/cerdny-lt-urgell/2016/02/23/petges-del-cdi-pgts-ls/350108.html) de l compensció econòmic que l Generlitt h hgut de stisfer ABERTIS, empres titulr de l gestió del túnel del Cdí, en concepte de petges no pgts per residents del Berguedà, l’Alt Urgell i l Cerdny. Aquest quntitt puj l xifr de 5 milions d’euros, i es desemborsd per tots els contribuents de form proporcionl.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2016 14:26 h
Els treblldors del metro fn vg perquè volen un ugment de sou, un pltform d’usuris tll el metro per demnr trifes més econòmiques ls bitllets, l’lcldess de Brcelon en un ssembl decidint si es present les properes eleccions ctlnes, l president de l Comunitt de Mdrid oferint Mdrid per collir el Congrés del mòbil. Mentrestnt en un món prl.lel, les CUP vetnt que l polici pugui dissoldre un grupció de venedors il.legls mbulnts i ICV intentnt pronuncir les sigles del PSUC per conseguir lgun cdir.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2016 11:59 h
L'interès pel resultt de les eleccions espnyoles començ en veure com el prtit més vott h estt totlment incpç de formr govern per no trobr els socis necessris i enlloc de pssr pel debt democràtic h preferit mgr-se i currucdet esperr que l'ltre s'estimbi... A continució, en veure que els dos prtits, teòricment disprs, que vn tenir els resultts més bixos per les seves spircions i perspectives, pcten lgun punt només per slvr l tnc però que no servirà per res si no consegueixen més lits en l'ventur.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2016 23:59 h
L’escenificció que Pedro Sánchez i Albert River hn fet quest dimecres l mtí mb l signtur d’un pcte entre 130 diputts de 350 s’h fet en un men d’mbient d’eufòri, mb diputts dels dos prtits pludint-los i mb unes rodes de prems triomflistes dels dos protgonistes. Si convencessin el PP o Podemos, j ho tindrien fet, però... Això j són figues d’un ltre pner. Mrino Rjoy j h deixt clr que no hi donrà suport, j que s’h tnct en bnd. És ell qui h gunyt els comicis, i difícilment serà ell qui fciliti que un ltre ho fci per ell.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2016 22:38 h
És intolerble que el govern espnyol no ccepti fer les proves d’ccés l’dvocci en llengu ctln. En quest sentit, considero que el conseller de Justíci, Crles Mundó, té tot l ró del món qun firm que quest ctitud tncd, utoritàri i ntictln del “decdent” executiu Rjoy és un menyspreu incceptble; i encr més qun el mteix govern espnyol es v comprometre fer l’esmentd prov en ctlà, en l qul es presentrn més de 900 spirnts de tot Ctluny. És denigrnt que un govern en funcions, crregt de corrupció, pretengui profitr els seus drrers moments per donr un imtge d' ntictlnisme viscerl.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2016 16:00 h
El títol és petulnt, j ho sé. Però, què crm, em f il·lusió veure que un nov ein pot judr moltíssim ls mitjns de proximitt. Fcebook està trebllnt en un plicció mòbil de notícies independent que sembl fet expressment per ls periòdics locls, prt, nturlment, de ser un ein més de les noves inicitives de Fcebook per fer créixer el seu negoci. Aquest producte, que son similr Twitter, sembl ser diferent de Fcebook per l fein dels editors de prems; és un inicitiv –que es v nuncir finls de l’ny psst– que millor el trebll per difondre les notícies sense ser necessàri un inversió monetàri que mi és l’bst de l prems de proximitt.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2016 13:50 h
Ahir vm nr dormir mb l propost d’cord per formr Govern Espny. Hi h cord entre el PSOE i Ciutdns. Totl, cord fntsm, govern fntsm, pres de pèl totl. I és que bns de presentr un cord per formr Govern hurien de sumr i donr-se que no tenen ni mjori bsolut de diputts ni mjori suficient per formr Govern. Vj que quest cord si només és entre ells dos és com si presentessin un principi d’cord Izquierd Unid i Colición Cnri. Aquest principi d’cord que no té, per r, cp possibilitt de governr, és un cord que no respect els progrmes electorls que deien que volien reformr-ho tot.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2016 13:43 h
L reform territoril dels envejosos (24/02/2016) El document d’cord entre PSOE i Ciutdns, de 66 pàgines, dedic un pràgrf de 6 línies per trctr l qüestió territoril. Tot i que és l’element més importnt, i que motiv l ró d’ésser d’mbdues formcions polítiques, les propostes són les següents, totes elles buides de cp novett que mereixi l confinç sobre l bondt de les seves intencions. El text literl és el següent: l revisión del Título VIII pr suprimir los preceptos y obsoletos –son molt perillós quest punt, doncs pot mgr un involució de grn profunditt, per un ide d’Espny impossible, impròpi de les necessitts pràctiques que l ciutdni necessit, sobre el mutisme i pssivitt del PSC result escndlos i l quimer de Ciutdns un provocció mjúscul-; incorporr ls denominciones de ls CCAA y ciuddes utònomes –no sembl que ixò fegeixi res de nou, en tot cs, podri hver d’entrr fer el llistt de regions i ncionlitts per seprt, fet que es v suposr l’ny 1978, però que h quedt del tot desvirtut mb els ny, r mteix quest punt sembl poc urgent doncs els propis esttuts d’utonomi són els que ho determinen, igulment seri un importnt regressió, que l denominció no fos producte del principi d’utonomi; grntizr l iguldd de trto de todos los espñoles, se cul se su Comunidd de origen o residenci –les referències l principi d’igultt de l’rticle 14 de l Constitució no semblen suficients, i per tnt de quin igultt es prl, l’bst d’quest cord és del tot confós, i podri mgr un hrmonitzció territoril i utonòmic per l vi de l reform constitucionl-; determinr con precisión ls competencis del Estdo y ls de ls CCAA y l incidenci en ls misms de los hechos diferenciles reconocidos en l Constitución –el problem d’quest firmció és que els fets diferencils no estn reconeguts l constitució de form clr, i qued el dubte de si quest constitució és l reformd o l’ctul, en quest redctt hi h un prny greu, sobre el que cl desconfir-hi molt, denot un mentlitt opc i mquivèl·lic molt poc ciutdn y socilist -; estblecer los principios del sistem de finncición utonómic (utonomí, coordinción, suficienci, solidridd, en los términos interpretdos por el Tribunl Constitucionl) –però no prl del principi d’ordinlitt, sense el qul l’esforç de tributció ctlà no es veu mi recompenst, i sempre s’nivell per deixr Ctluny i els ctlns en els seients del drrer, cusnt un sfixi i cnsments que per si sols j ens hurien d’hver prtt definitivment d’Espny i el seu règim d’explotció-; estblecer los instrumentos de cooperción –de que serveixen les meses sectorils o semblnts si després no són opertius o fn nos l’Estt, com per exemple és el cs de l Junt de Segurett de Ctluny, i ixò que és un tem sensible i rellevnt com l segurett, i tot i ixí girebé no s’h reunit mi-; definir el lcnce del principio de leltd constitucionl –quest tem de l lleiltt pot obrir un port d’espernç en l reflexió necessàri que cl dur terme, j que només es plntej el criteri de lleiltt en el models territorils federls, sempre que els estts federts tenen importnts responsbilitts i competències, fet que segurment, tl com es plntej l’cord, seri del tot innecessri- ; determinr el ppel y l responsbilidd del Estdo y de ls CCAA en relción con l pertenenci de Espñ l Unión Europe –certment és un punt de l’cord igulment desconcertnt, j que sembl que posi en dubte les possibilitts de diàleg o prticipció molt escsses que lgunes propostes ncionls i utonòmiques hn desenvolupt dvnt les diferents institucions europees, però tot i escsses provoquen recel i menyspreu, és per plegr i mrxr-.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2016 11:37 h
El di 23 de Juny, el Regne Unit decideix si continu dintre de l Unió Europe o bndon quest orgnitzció. En ltres prules: si continu subvencionnt el règim espnyol, o tnc l'ixet. A hores d'r és per tots sbuts que Espny és invible econòmicment fins i tot mb els nivells ctuls d'espoli ls contribuents ctlns, britànics, i de l rest de pïsos ls que es referi Espriu. Espny viu per sobre de les seves possibilitts, i gràcies ls bixos tipus d'interès de l zon euro i l decisió polític del Bnc Centrl Europeu de comprr el seu deute v fent l viu viu.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2016 11:37 h
Per grns mls , hn de poder existir grns remeis; el personl del metro de Brcelon , te dret fer vg , perquè l democràci l’hi h torgt , però l’empres tmbé de tenir el dret de poder nr les oficines de l’tur , contrctr personl , que de ben segur que n’hi h , per poder solucionr el problem , perquè es de suposr que l vg, només l fn el personl , però no l mquinri , que es propiett de l’empres , s’nomeni com s’nomeni ; els vguistes s’hn de respectr , però l mquinri de continur funcionnt ; mlurdment estem en un situció de precriett lborl , que sembl no existir per el personl del metro de Brcelon , que no mereixen cp respect ni cp considerció dvnt el perjudici que provoc l mjori de ciutdns , que diàriment i totes hores , depenen del metro, TMB; com tmpoc els import lo que represent per Ctluny l importànci d’quest esdeveniment , r i pel futur.
Llegir-ne més
