5 de juny de 2016 17:42 h
Les persones que ssistien l’escol f 30, 40 o 50 nys, i mlurdment, podri ser que encr les que hi ssisteixen r, rebien i reben un informció històric totlment fls i tergiversd. Informció erròni dirigid des de les esferes de l dictdur, vui ho seri, o ho és, des d’un fls democràci. Podreu conèixer les persones que continuen desinformnt, precisment pel que expliquen i que quedrà denuncit en quest escrit, que és susceptible de comprovció. Vos informré del que dei l’Enciclopèdi Álvrez, llibre mb què vren estudir l mjori de persones que vivien l’Estt espnyol fins l finl de l dècd dels 60 del segle psst.
Llegir-ne més
5 de juny de 2016 08:58 h
Estic totlment d’cord mb l propost de l Xrx Europe per l Igultt Lingüístic d’elborr un directiv de llengües per protegir totes les llengües i cultures europees (no només les que disposen d’estt) d’un form efectiv. En quest líni, el secretri generl de l dit ssocició Dvyth Hicks (mb l’crònim en nglès ELEN) h denuncit recentment l Prlment Europeu que l discriminció lingüístic, de fet, és un tipus de rcisme que cl condemnr i perseguir judicilment de form contundent.
Llegir-ne més
4 de juny de 2016 20:12 h
“Vig odir cd minut d’entrenment, però em vig dir: ‘No ho deixis, sofreix r i viu l rest de l tev vid com un cmpió’”.És un de les incomptbles frses per l històri que ens v deixr Muhmmd Ali, el boxejdor més grn de tots els temps que quest divendres l mtind h mort després de deixr tmbé tot un vid l servei dels drets dels fromericns. Les seves proclmes són un vluós llegt d’un ctivist de qui tots podem prendre. En especil, de l cit que encpçl questes línies, que li v servir ell per rribr dlt de tot però que, slvnt les distàncies i sense voluntt de fer prl·lelismes forçts, tmbé podri servir l sobirnisme ctlà.
Llegir-ne més
4 de juny de 2016 17:23 h
Cd cop som més prop de les noves eleccions generls del 26J en quest men de ‘segon volt’ forçd pel frcàs de les negocicions per formr pcte de govern, i les tertúlies i els debts polítics es prl tmbé cd cop més de Veneçuel que del propi estt espnyol. L referènci, com cusció o menç, ls governnts i l’oposició veneçoln és utilitzd recurrentment fins l’esgotment i el ridícul. Això no vol dir que hi hgi un utèntic debt sobre polític interncionl, sobre l relitt lltinomericn o simplement que s’interncionlitzi l cmpny electorl.
Llegir-ne més
4 de juny de 2016 16:25 h
De moment, en Bonstre no té mls ntecedents penls. L justíci sempre h estt el seu blsó. Altr cos és si h fet justíci mb segons quins ssumptes. Tmbé, ltr cos és si no té mls ntecedents en ltres àmbits i per què. Tmpoc el preocup gire el que diuen i dirn perquè està en pu en l sev consciènci encr que hi h cdenes que rrosseg. Notes històriques IV. L Trnsició Espnyol: Diuen que dit cnvi v ser modèlic o un model per ltres pïsos. Però l meu entendre, quest representció no v ser excel·lent ni notble, com molt v provr o v pssr desenvolupr un estt en què les mncnces f un temps es fn evidents.
Llegir-ne més
4 de juny de 2016 09:15 h
Bon vid, però no tnt 2 Segon prt Em vig deixr portr pels dubtes qun em preguntv, encr gràcies que sols per moments, si m'hvi equivoct. Això en cd glled d'ire mb mtisos de l'imprevist i misteriós. En un vll pln vig comprr un ms i un herett de terres un comte vingut menys, j que de noble li quedv el cognom i el títol rovellt. Prou necessitt de diners, em v fvorir el fet per comprr-li-ho bé de preu. Vig nr viure l ms, vig cercr un msover i vig invertir en l terr: inversió perdedor.
Llegir-ne més
4 de juny de 2016 00:00 h
Hst hor se h podido sistir que l CUP es nte todo un orgnizción bsd en l coherenci, firmó que no investirí Ms en cmpñ y no lo hizo. De lo contrrio hubier sido tricionrse sí mism y entonces sí hubier cbdo rot y sin espcio político posible. L negtiv Ms hce contemplr un formción de un izquierd muy preocupd por los símbolos y ritules, y muy lejd de l polític pr cmbir coss. No respld un gobierno, ni polítics esencilmente progresists, poy simplemente su iderio rdicl (slir de l UE, del euro, etc.
Llegir-ne més
3 de juny de 2016 23:35 h
p { mrgin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 0); line-height: 120%; }p.western { font-fmily: "Libertion Serif","Times New Romn",serif; font-size: 12pt; }p.cjk { font-fmily: "Droid Sns Fllbck"; font-size: 12pt; }p.ctl { font-fmily: "FreeSns"; font-size: 12pt; } «A l pràctic, l'cord d'estbilitt h esdevingut un presó que encotill el projecte rupturist i nticpitlist de l CUP» L llibertt com cpcitt totl de prendre decisions ens boc l compromís. És incomptible mb l pssivitt.
Llegir-ne més
3 de juny de 2016 23:26 h
Vig llegir, no se on, que «l independènci no s’conseguirà perquè siguem un grn riud que s’ho endú tot per dvnt i reconfigur l ller, sinó perquè som un riu que, mb persevernç, v fiçonnt l vll l trçt que li és més nturl». Que no vulguin fer pssr l’frtment que produeixen els polítics mb un cnsment de l polític, o, fins i tot, mb un refredment de les spircions d’un molt bon prt de l ciutdni de Ctluny. Això és el que frn servir en els seus discursos qusi be tots els que prlin prtir d’r, més que res per no descobrir en públic les seves pròpies mncnces, o els seus engnys pel que no hn fet be i per les promeses pel que, sben, que només son prules i frses per enlluernr i esgrrpr vots ls ltres.
Llegir-ne més
3 de juny de 2016 23:13 h
Sembl que l CUP h tornt decidir dur el procés l límit, com l Ndl, en quest cs pels pressupostos, l llei més importnt d’un govern. Els cupires hn vist que poden conseguir moltes coses si tensen l cord l màxim, i si no j els és igul, perquè ells són més d’cció direct l crrer que de polític prlmentàri. El problem és que els seus 10 diputts són necessris per dur el pís cp Ítc, i sotrcs d’quest tipus cd dos per tres són inconvenients, perquè més enllà de les rons d’uns i ltres, desgsten el propi procés, i Ctluny j se n’està frtnt.
Llegir-ne més
