2 de juny de 2016 09:50 h
Veiem com l negocició del pressupost de l Generlitt entre Junts pel Sí i l CUP pot costr-nos un situció de bloctge i desgst semblnt l que vm viure després de les eleccions del 27-S. Aleshores molt gent v tenir un cert sensció d’impotènci pel fet de consttr que, més enllà dels rguments (lògics i ronts des de cd biix polític) d’unes i ltres, ens costàvem un precipici en què podríem mlbrtr moltes de les energies cumuldes durnt nys per ssolir l independènci. Creiem tmbé que els esforços dedicts justificr el relt posterior de cdscun de les prts només hn estt útils per mgr certes febleses de cd formció, mss condiciondes pels futurs resultts electorls i els interessos prtidistes, però no per continur cumulnt forces o eines d’poderment populrs i socils vers l ruptur democràtic mb l’estt espnyol.
Llegir-ne més
2 de juny de 2016 08:59 h
El meu pre cd di ho veu tot més negre (02/06/2016) “J s’hi serà j” diu tot clucnt els ulls, lçnt el front cp l cel. Qun prlem de polític, els nys d’experiènci i les vivències pssdes floren ssossegdment. “Ningú vol pencr, i tothom prr l m o cridr” és el punt de prtid, per cbr dient que “Molts tenen un os l’esquen”, per referir-se ls que fins i tot tenen mndr d’jupir-se. Amb els nys, ho he cbt entenent un mic. Però, fins f molt poc no he començt destrir el tem “del plu”.
Llegir-ne més
1 de juny de 2016 20:12 h
Potser els semblrà un rucd, però l CUP tmbé s’h de justificr dvnt del seu electort. Potser per ixò no tenen cp recnç mençr mb un esmen l totlitt el govern. Els nticpitlistes hn d’escenificr que hn post cr el preu del seu vot fvorble ls pressupostos, o l sev bstenció, si és que finlment hi donen suport. Mentrestnt, estem ben entretinguts mb l polèmic okup. Ahir vèiem Eulàli Regunt dubtr sobre si cli o no nr okupr les segones vivendes dels ciutdns, i poc després descobríem que el seu compny de prtit i l Prlment, Benet Slells, té 11 propietts, l mjori herències fmilirs.
Llegir-ne més
1 de juny de 2016 13:25 h
El Govern de l Generlitt h presentt uns pressupostos mb més de 800 milions extres polítiques socils i per ssentr les bses de l Ctluny Estt i tots els prtits de l oposició, tots, bsolutment tots, hn nuncit que hi presentrn un esmen l totlitt perquè no s’provin. Tots els prtits intentrn vetr uns pressupostos que incorporen un importnt pl de shock socil i que ens hn de deixr les portes de l independènci. I ixò que es pot entendre per prt del PP que mi no h destct per l sev sensibilitt mb les persones més vulnerbles, cost més d’entendre per prt dels prtits d’esquerres.
Llegir-ne més
1 de juny de 2016 08:52 h
Un sortid l bloqueig del procés ctlà (01/06/2016) Amb els trctts de Westfàli (1648) es v configurr el plntejment polític de l’estt-nció, i des de llvors quest h estt el prdigm de lluit col·lectiv dels pobles. En quell jugd Ctluny j v ésser esqurterd (mb el trctt derivt dels Pirineus) i tot i ixí subsisteix com fet culturl i socil. No obstnt ixò, li cl i reclm presènci polític en un moment en que obertment j es prl de crisis de l’estt i de cnvi de prdigm. L’eclosió dels grns cords interncionls (G7, UE, FMI,.
Llegir-ne més
1 de juny de 2016 00:16 h
Enguny se celebr el 20è niversri de l revist de Portbou el Full de l’Alber Mrítim. Sí, j f 20 nys que un grup de qutre joves, de més de 30 nys de Portbou, mb l’jud i col•lborció de diversos jubilts i el mossèn de Portbou, Pere Gubu i Vlls, vren fer possible que sortís llum públic quest petit projecte culturl, informtiu i periodístic de proximitt -i que es defini, fundcionlment, com publicció ctln,independent,culturl,trimestrl i grtuït- . El Full de Portbou v néixer mb dos objectius clrs: oferir un servei culturl, informtiu i periodístic de proximitt l poble de Portbou i, lhor, judr l procés de normlitzció lingüístic, Ar continu en l mteix líni, però té molts més col•lbordors, de Portbou i de for del municipi.
Llegir-ne més
31 de maig de 2016 20:18 h
Els dies pssen, pssen, pssen. Inexorblement. Sense turdor. No podem turr el temps. I encr menys nr enrere. I cd di que pss són 24 hores més de pressió, que s'consegueixen fer lloc en quest mrsme de sentiments que tots crreguem l cervell, en detriment de l il·lusió, que s'lluny tmbé sense remei. Són molts els qui cd di ens deixen sense hver vist l llibertt plen del seu pís, mlgrt hver-ho espert tot l vid–o només els últims nys i mlgrt ser-hi r tn prop. Qunts pres més hurem de perdre sense poder evitr-ho bns que no rribi el moment? Què els direm ls nostres fills si, qun l sev generció tingui consciènci plen, s'don que -en cs que sigui ixí- vm perdre un oportunitt d'or tenint en compte que tnt el Prlment com el Govern són independentistes? Aquest últim pregunt és l que es fei el dirigent d'Esquerr Republicn Jon Trdà quest dimrts, tot lertnt que el procés pot descrrilr o endrrerir-se si els pressupostos no rriben bon port.
Llegir-ne més
31 de maig de 2016 14:00 h
El Prtit Socilist Obrer Espnyol està costumt venir Ctluny fer propostes màgiques i vendre’ns ls ctlns pctes que després mi no compleixen. Ahir v ser un nov mostr mb un propost de cnvi constitucionl per fer-nos sentir més còmodes Espny. I venen com si mi no hguessin trenct un plt… Com si ells sempre ens hguéssin comprès… És per ixò que vui és un bon di per recordr que l’ugment de l’independentisme Ctluny no v començr mb el PP, sinó mb el PSOE.
Llegir-ne més
31 de maig de 2016 08:40 h
Més difícil que primr-se (31/05/2016) El problem de les dietes o règims és que prenten ésser còmodes i ràpides. L relitt, en cnvi, com en tntes ltres coses, pss per un mr d’inconvenients i hàbits de constànci. Dues qulitts questes, culturlment bndondes en les societts opulentes i consumistes, j no sols de l’occident cpitlist sinó d’rreu del món. L’utocontrol, per no menjr pler o fins que el cos digui prou, per moltes persones és un exercici de difícil execució, per no dir impossible.
Llegir-ne més
30 de maig de 2016 23:59 h
No es pot reinterpretr llò que ni tn sols es pot interpretr, i encr menys es pot reinterpretr llò que quells qui ho hn de reinterpretr ni tn sols no sben remotment què signific interpretr i, doncs, molt menys poden sber què signific reinterpretr. No es pot reinterpretr un monument frnquist més enllà d’entendre que es trct d’un monument frnquist. No es pot reinterpretr un monument frnquist, doncs, perquè el monument ni tn sols dmet interpretció més enllà d’entendre, nturlment, què v ser i continu sent el frnquisme.
Llegir-ne més
