7 de juny de 2016 14:11 h
L Generlitt de Ctluny mitjnçnt el seu deprtment d’Exteriors vol obrir 10 noves delegcions l’exterior estrtègiques per cptr inversions, judr l interncionlitzció d’empreses ctlnes, per trctr fluxes migrtoris, millorr l promoció turístic, difondre cultur ctln i… Per què no dir-ho? Per explicr el procés d’independènci l món i conseguir complicitts. Així les delegcions j existents s’hi sumrn els propers mesos l de Lisbo, l Snt Seu, Cophengen, Vrsòvi, Zgreb, Ginebr, Mèxic, Buenos Aires, Seül i Rbt.
Llegir-ne més
7 de juny de 2016 10:13 h
Amb tot l tecnologi l’bst, si, però vivint cs dels pres o, tot estirr, l que permet el sou que cobren… els que tenen un lloc de trebll, generlment sense poder spirr independitzr-se totlment, ni poder crer un fmíli en totes les condicions, més o menys com ho podien fer els seus pres. No poden tenir cp spirció més que l de viure el di di. Quin compromís se’ls hi h d’exigir quests joves ?. Els joves d’quest generció no tenen les mteixes spircions que els de l’nterior, senzillment perquè no les poden tenir.
Llegir-ne més
6 de juny de 2016 23:05 h
L bomb de rellotgeri j torn mrcr els últims segons del compte enrere bns d'explotr. Tot començ puntr r que l deflgrció es podrà tornr evitr l'últim instnt, però només per donr uns qunts dies més un rtefcte explosiu que mi s'h pogut turr des que h començt el procés. J no huri de ser un sorpres, perquè l'ventur independentist ctln h conviscut mb prtidismes, perfils propis mrcts i decisions en contr de l unitt i de l'objectiu i, mlgrt tot, r hi h un president, un govern i un prlment nítidment independentistes per primer vegd com mínim des dels nys 30 del segle psst -per no dir de l històri.
Llegir-ne més
6 de juny de 2016 21:42 h
M'encnten els cp-i-cues, és per ixò que he escrit "Vint-i-cu", inspirt en els plíndroms, que formen prt de l mev vid de mner obsessiv i totl: el meu vi es diu OTTO, l mev àvi ANNA i sóc un grn fn de l LLOLL. Cd di llegeixo el diri ARA i les trdes estudio l nrrtiv d'en LLULL tot prenent un TALLAT. El meu jugdor de bàsquet preferit er el SARAS, el meu grup dels 70 ABBA, el dels 80 LEVEL 42, l bllrin l SARA BARAS, l'niml el CUC i els pllssos els del CIRC CRIC. Només espero que vit pensi l'ssembl de l CUP: PUC judr els pressupostos cp l sobirni.
Llegir-ne més
6 de juny de 2016 20:59 h
El drrer informe IDESCAT publict f poc indic que des de l'ny 2010 l 2014 el preu del KWh h pujt un 33% i el m3 de gs, un 24% en les despeses de les llrs ctlnes; mlgrt el descens del consum en un 30% i un 16% respectivment fruit de l'estlvi. L'ugment de l despes dels serveis oligopòlics h comportt un disminució del consum de rob i clçt, el mobiliri, l'equipment de l llr i l conservció de l'hbittge. Tmbé bixen trnsport, hotels, cfès, resturnts, espectcles i cultur. Només puj en quest quinqueni l despes en educció i slut.
Llegir-ne més
6 de juny de 2016 20:39 h
Vivim temps virls molt tumultuosos i ccelerts rreu del món mundil. No obstnt ixò, mss vegdes, trvés de l imtge (no només l televisió) s’intent imposr un opció polític que pot ser extremdment ntidemocràtic. En quest sentit, ens trobem completment immersos en un precmpny electorl, en vist de les eleccions del 26-J, que pot esdevenir un utèntic prny molt perillós i molt ntidemocràtic. El proper 26-J represent un risc d’un escenri polític de polritzció polític extrem ( PP/PODEMOS), en què Ctluny -com nció i com subjecte polític de primer ordre- pot quedr completment nihild.
Llegir-ne més
5 de juny de 2016 20:12 h
Hi h qui dirà que l mnifestció de l’ltre di contr les sentències del Tribunl Constitucionl no v reunir l’homogeneïtt que hurà reunit l d’quest diumenge en defens del cbl de l’Ebre, Brcelon. No huri d’estt ixí, perquè l de l’ltre diumenge v reunir el gruix del ctlnisme polític –incloent prtits unionistes. I per què l mnifestció en defens de l’Ebre h plegt més gent? Perquè els seus mnifestnts s’hn post d’cord en l defens d’un sol objectiu. I j sben, lo riu és vid, i Ctluny un sol poble.
Llegir-ne més
5 de juny de 2016 19:02 h
L ful primer del llibre segon de les seves fules, L Fontine, l titul: "Contr certes persones de gust difícil", i que cb mb l frse: "Els llepfils són dissortts, un j pot fer, res no els grd" Si L Fontine fos un persontge dels nostres dies, en escriure questes prules, huri penst mb certes en els "senyors" de l CUP (per trctr-los d'un mner educd). Perquè els xitxrel·los de l CUP, què volen?, que pretenen? Volen l independènci de Ctluny?, o el seu esport preferit és ser tn llepfils com quells que se l'gunten mb pper de fumr? No en vn tenir prou en tibr l cord fins trencr-se, conseguint l renúnci d'Artur Ms, com president de Ctluny? De què h servit tot plegt si segons els ntisistem, Artur Ms, er el problem per poder vnçr cp l nostr sobirni? De res h servit! Ar, estn tibnt ltr vegd l cord pels pressupostos i qun hgin conseguit que Junts pel Sí, tornin cedir i renuncir quelcom que ells no els sembl correcte, buscrn un ltr excus per tornr fer l punyet.
Llegir-ne més
5 de juny de 2016 17:42 h
Les persones que ssistien l’escol f 30, 40 o 50 nys, i mlurdment, podri ser que encr les que hi ssisteixen r, rebien i reben un informció històric totlment fls i tergiversd. Informció erròni dirigid des de les esferes de l dictdur, vui ho seri, o ho és, des d’un fls democràci. Podreu conèixer les persones que continuen desinformnt, precisment pel que expliquen i que quedrà denuncit en quest escrit, que és susceptible de comprovció. Vos informré del que dei l’Enciclopèdi Álvrez, llibre mb què vren estudir l mjori de persones que vivien l’Estt espnyol fins l finl de l dècd dels 60 del segle psst.
Llegir-ne més
5 de juny de 2016 08:58 h
Estic totlment d’cord mb l propost de l Xrx Europe per l Igultt Lingüístic d’elborr un directiv de llengües per protegir totes les llengües i cultures europees (no només les que disposen d’estt) d’un form efectiv. En quest líni, el secretri generl de l dit ssocició Dvyth Hicks (mb l’crònim en nglès ELEN) h denuncit recentment l Prlment Europeu que l discriminció lingüístic, de fet, és un tipus de rcisme que cl condemnr i perseguir judicilment de form contundent.
Llegir-ne més