4 de juny de 2016 17:23 h
Cd cop som més prop de les noves eleccions generls del 26J en quest men de ‘segon volt’ forçd pel frcàs de les negocicions per formr pcte de govern, i les tertúlies i els debts polítics es prl tmbé cd cop més de Veneçuel que del propi estt espnyol. L referènci, com cusció o menç, ls governnts i l’oposició veneçoln és utilitzd recurrentment fins l’esgotment i el ridícul. Això no vol dir que hi hgi un utèntic debt sobre polític interncionl, sobre l relitt lltinomericn o simplement que s’interncionlitzi l cmpny electorl.
Llegir-ne més
4 de juny de 2016 16:25 h
De moment, en Bonstre no té mls ntecedents penls. L justíci sempre h estt el seu blsó. Altr cos és si h fet justíci mb segons quins ssumptes. Tmbé, ltr cos és si no té mls ntecedents en ltres àmbits i per què. Tmpoc el preocup gire el que diuen i dirn perquè està en pu en l sev consciènci encr que hi h cdenes que rrosseg. Notes històriques IV. L Trnsició Espnyol: Diuen que dit cnvi v ser modèlic o un model per ltres pïsos. Però l meu entendre, quest representció no v ser excel·lent ni notble, com molt v provr o v pssr desenvolupr un estt en què les mncnces f un temps es fn evidents.
Llegir-ne més
4 de juny de 2016 09:15 h
Bon vid, però no tnt 2 Segon prt Em vig deixr portr pels dubtes qun em preguntv, encr gràcies que sols per moments, si m'hvi equivoct. Això en cd glled d'ire mb mtisos de l'imprevist i misteriós. En un vll pln vig comprr un ms i un herett de terres un comte vingut menys, j que de noble li quedv el cognom i el títol rovellt. Prou necessitt de diners, em v fvorir el fet per comprr-li-ho bé de preu. Vig nr viure l ms, vig cercr un msover i vig invertir en l terr: inversió perdedor.
Llegir-ne més
4 de juny de 2016 00:00 h
Hst hor se h podido sistir que l CUP es nte todo un orgnizción bsd en l coherenci, firmó que no investirí Ms en cmpñ y no lo hizo. De lo contrrio hubier sido tricionrse sí mism y entonces sí hubier cbdo rot y sin espcio político posible. L negtiv Ms hce contemplr un formción de un izquierd muy preocupd por los símbolos y ritules, y muy lejd de l polític pr cmbir coss. No respld un gobierno, ni polítics esencilmente progresists, poy simplemente su iderio rdicl (slir de l UE, del euro, etc.
Llegir-ne més
3 de juny de 2016 23:35 h
p { mrgin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 0); line-height: 120%; }p.western { font-fmily: "Libertion Serif","Times New Romn",serif; font-size: 12pt; }p.cjk { font-fmily: "Droid Sns Fllbck"; font-size: 12pt; }p.ctl { font-fmily: "FreeSns"; font-size: 12pt; } «A l pràctic, l'cord d'estbilitt h esdevingut un presó que encotill el projecte rupturist i nticpitlist de l CUP» L llibertt com cpcitt totl de prendre decisions ens boc l compromís. És incomptible mb l pssivitt.
Llegir-ne més
3 de juny de 2016 23:26 h
Vig llegir, no se on, que «l independènci no s’conseguirà perquè siguem un grn riud que s’ho endú tot per dvnt i reconfigur l ller, sinó perquè som un riu que, mb persevernç, v fiçonnt l vll l trçt que li és més nturl». Que no vulguin fer pssr l’frtment que produeixen els polítics mb un cnsment de l polític, o, fins i tot, mb un refredment de les spircions d’un molt bon prt de l ciutdni de Ctluny. Això és el que frn servir en els seus discursos qusi be tots els que prlin prtir d’r, més que res per no descobrir en públic les seves pròpies mncnces, o els seus engnys pel que no hn fet be i per les promeses pel que, sben, que només son prules i frses per enlluernr i esgrrpr vots ls ltres.
Llegir-ne més
3 de juny de 2016 23:13 h
Sembl que l CUP h tornt decidir dur el procés l límit, com l Ndl, en quest cs pels pressupostos, l llei més importnt d’un govern. Els cupires hn vist que poden conseguir moltes coses si tensen l cord l màxim, i si no j els és igul, perquè ells són més d’cció direct l crrer que de polític prlmentàri. El problem és que els seus 10 diputts són necessris per dur el pís cp Ítc, i sotrcs d’quest tipus cd dos per tres són inconvenients, perquè més enllà de les rons d’uns i ltres, desgsten el propi procés, i Ctluny j se n’està frtnt.
Llegir-ne més
3 de juny de 2016 23:07 h
p { mrgin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; line-height: 120%; text-lign: left; } Aquest mndt del Prlment de Ctluny està resultnt estrny. Esperàvem un mndt norml perquè d’entrd es presentven llistes que no eren estrictment prtits. Es plntejv un durd de 18 mesos que no és l norml d’un mndt i els gunydors tenien clr que er un mner de relitzr un consult sobre l independènci que no hvi conseguit cp ltr form legl per fer-se. Però r veiem com l gestió del di, l necessitt que hi hgi un govern i que prengui decisions està interferint en el propòsit inicil i estem en un Prlment mb les lluites normls d’un situció prlmentàri corrent.
Llegir-ne més
3 de juny de 2016 20:33 h
Encr resson l fmos frse que Bill Clinton v llnçr G. Bush pre sobre el perquè i com gunyri les eleccions presidencils: és l’economi, imbècil!. Però "Spin is different". / Em fei quest reflexió en veure l'rrogànci i el nul sentit de l relitt que el secretri d'Estt d’infrestructures del Ministeri de Foment, Julio Gómez-Pomr, mostrv en l respost les propostes de l Tul estrtègic pel Corredor Mediterrni. En ell hi hvi diverses perles: "el corredor és estrtègic, però no urgent"; "l trnsició de l'mple ibèric l'europeu serà lent"; "el Govern no ccept l figur d'un comissr tècnic, perquè està prou cpcitt per gestionr l'obr".
Llegir-ne més
3 de juny de 2016 20:30 h
El Govern de Ctluny h decidit impulsr un pcte ncionl per l indústri que compti mb el suport dels prtits polítics i dels gents socils, sindicts i ptronls. Bon notíci. Després de l mod dels nys 90 de proclmr l'rribd del Messies de l societt de serveis, hi v hver un tomb en els Governs d'esquerr ncionl, en els que ens vm mostrr obertment industrilistes; i ho vm demostrr: mb un injecció inèdit de diners ls Centres Tecnològics pròxims l indústri, mb l'ctivció d'Avnç com impulsor de crèdits estrtègics indústries, l fusió dels orgnismes històrics de suport l interncionlitzció i l innovció, mb l posd en mrx de l Llei de polític industril, pctd mb els sectors i, sobretot, mb l'provció per consens totl del Pcte ncionl per l recerc i l innovció (PNRI).
Llegir-ne més