18 d'octubre de 2016 22:58 h
Amb motiu del 76è niversri de l mort del filòsof jueu/lemny Wlter Benjmin (Berlin, 1892 Portbou, 1940) enguny h tingut lloc, s’h presentt l sl de dunes de vitgers de l’estció interncionl de Portbou un interessnt exposició nomend “Les mletes de Wlter Benjmin”. Encr es pot veure fins el diumenge 23 d’octubre. L’exposició és un projecte de col•lborció entre qutre escoles de belles rts de Berlin. Bordeus, Brcelon i Mdrid. Els estudints i rtistes hn cret unes mletes imginàries prtir de l lectur de les “Tesis de l filosofi de l històri” escrites “ escrites per Wlter Benjmin.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2016 22:01 h
Frncisco Frnco torn ser el nom que encpçl més titulrs quest dimrts. I no, no som l'ny 1960 ni és 20N. El frnquisme torn ser motiu de debt cus de l desfortund exposició que h orgnitzt l'Ajuntment de Brcelon mb estàtu eqüestre del dictdor inclos. En 24 hores, j registr grffitis, restes d'ous i ltres restes orgàniques i fins i tot un nin inflble h trotr el cvll de Frnco dvnt del decpitt dictdor. El rebombori és tn grn que els orgnitzdors del pregó de l Mercè lterntiu j hn dit que es mobilitzrn cd setmn fins que consegueixin retirr les estàtues.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2016 15:55 h
El mltrctment vs. el respecte De mner voluntàri he titult quest escrit “El mltrctment”. No prlré però de mltrctment físic o psíquic que dones, noies –i per què no dir-ho- nois i homes pteixen o puguin ptir. El mltrctment del que vull prlr és priori menys greu encr que tmbé f ml. F ml l’oid i f ml, sobretot, un cos de l que hem de tenir cur nosltres, doncs l rebem dels pres i vis i l’hem de trnsmetre ls nostres fills tnt bé com poguem. L nostr llengu: el Ctlà. S’h lluitt molt per mntenir i prestigir el ctlà.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2016 12:08 h
Cl que recordem que en els rticles vluts per l comissió tècnic de l pltform no l MAT hi h molts estudis que indiquen que pot hver-hi relció entre línies electromgnètiques de molt lt tensió de freqüènci extremdment bix i lguns tipus de càncer infntil, i d’ltres que mostren que pot hver-hi relció entre les línies de molt lt tensió (MAT) i mllties com el càncer o lzheimer, entre d’ltres. Red Electric Espñol (REE) present estudis lguns informes que diuen el contrri, potser per totes les dificultts j nomendes d’vlur els greuges de l snitt mbientl, però de cp de les mneres pot nul·lr el dubte del risc.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2016 23:59 h
Tot el que hn vist o hn sentit vui en relció l instl·lció dels monuments frnquistes l Born, estv cntt. Des del llnçment d’ous, fins les mnifestcions ntifeixistes. Bé, j només ens queden les exltcions feixistes, i els ctes vndàlics nocturns. Aquest és el resum de l inugurció de l’exposició «Frnco, Victòri, Repúblic. Impunitt i espi urbà». Al mrge de tot ixò, l imtge de dues estàtues dvnt del Born er horroros, fei por. Els fets es produeixen en un jornd molt mogud en l qul hem estt pendents de l no-compreixenç ls jutjts de l’lcldess de Berg, l cupire Montse Venturós.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2016 23:59 h
Llegeixo i escolto tot de previsibles comentris entusistes ls mitjns sobre el cmí que pot hver endegt Bdlon en l desobediènci l’Estt espnyol rrn de l negtiv de sis dels seus regidors fer di festiu el psst 12-0, i nturlment penso que cl ser remtdment imbècil per creure ixò, i que no hi h més engnyt que quell que s’utoengny, cos tn pròpi de l mentlitt infntil, estúpid, ridícul i ppntes dels ctlns, no em cnsré mi de repetir-ho, un mentlitt incorregible que gir totlment l’esquen l relitt i, doncs, l’cb efectivment trnsformnt, empitjornt-l.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2016 19:50 h
Alguns veïns d'Alb de Tormes (Slmnc) vn xiulr i insultr l monj rgentin resident Mnres, sor Lucí Crm. A l plç mjor d’quest poble s'hi vn viure moments de tensió. Desenes de joves que portven bnderes d'Espny vn fer un sonor xiuld i vn fer proclmes fvor de l unitt d'Espny per protestr per l presènci de Crm. Es vn poder sentir xiuldes i crits de "monj seprtist", "no ens engnyis, Ctluny és Espny" i "visc Espny". Es dón l circumstànci que l monj nv Alb de Tormes prlr de snt Teres de Jesús, ho fei en cstellà i trctv sobre l figur d'un religios que, suposdment, quest terr s'estim.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2016 22:28 h
El prestigi espnyol ls mitjns de comunicció interncionls cd vegd està més cp cigud. Aquest dissbte s'hn complert 300 dies des de les eleccions espnyoles del 20D. És dir, 300 dies sense govern l'Estt, un dd que les principls cpçleres del món no hn psst despercebudes. És per ixò que el prestigi de l'Estt f mesos que està toct, cos que h fet tenir menys influènci en els nàlisis que els mitjns d'rreu del món fn sobre el tem ctlà. Després de llegir i comprr, és evident que el discurs ctlà es produeix de mner més fidedigne en rticles de diris interncionls que f qutre nys.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2016 20:27 h
Aquest diumenge 16 d’octubre s’h celebrt –enguny j f 38 nys que s’orgnitz quest commemorció- l Trobd l Coll de l Mnrell, entre les poblcions d’Agulln i L Vjol (Alt Empordà), en homentge l President Lluís Compnys. L recordnç h estt un cte mgnífic, senzill (però no simple), ple de sentiment, històri en viu, respecte i reivindicció (ncionl i socil). L trobd/homentge l president màrtir h estt presentd per el conegut i prestigiós historidor figuerenc, Enric Pujol, mb l intervenció de qutre excel•lents ordors, Miquel Arnudies (President de l Federció per l defens de llengu i l cultur ctln Ctluny Nord), Jordi Font (Director del museu Memoril de l’exili de L Jonquer), Xvier Diez (Historidor, Escriptor i Articulist) i Teres Jordà (Diputd d’ERC l Congrés dels Diputts) més de l intervenció de l primer tinent d’lclde d’Agulln (Alt Empordà() i l’lclde de les Illes (Ctluny Nord; tot plegt menitzt mb músic en viu del cntutor nord-ctlà Rmon Gul.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2016 17:21 h
Record perfectment que qun er nin en rribr questes dtes d'octubre, l'escol, l'esglési i ltres indrets preixien unes vidrioles que representven cps de les rces existents en el món. Un representv l rç blnc, un ltr, l rç negr, un tercer, l rç grog, i l drrer, l rç courenc (en deien cobriz). Més o mnco, les expliccions rebudes ens feien pensr que els blncs eren els bons, els negres eren els més pobrets, l rç grog er l més desconegud, eren els xinesos i l rç courenc eren els indis d'Amèric, quells que les pel·lícules mtven blncs mb fletxes.
Llegir-ne més
