15 d'octubre de 2016 01:00 h
Qui està lliure de què? 10 (experiment de nrrdor càmer) Desen prt Un mtí en l prd de cçr l prny. Un rruixdor mb igu és terr, sot un brnc d’un dels grrofers. Té l’extrem d’un cordill lligt un nns i l’ltre extrem un brnc segur del grrofer. El cosí munt l brnc, seu i estir el cordill per pujr l’rruixdor que deix en un lloc fible perquè no cigui. Llvors el crid i li diu: —Vine i pos’t quí bix de mi. Estic frt de veure’t ple de polls. Em fs pen. —No he fet res dolent.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2016 00:00 h
El Prlment de Ctluny pide l legitim convoctori de un referéndum de independenci, relizd bjo l resolución respldd con l myorí bsolut de 72 diputdos de JxSí y CUP en l votción del debte de polític generl de hce un mes. Est estblece según el president Puigdemont, que el referéndum sobre l independenci se "vinculnte" y se celebre como "muy trde" en septiembre de 2017, hy o no cuerdo con el Estdo. Se puede o no estr de cuerdo, pero es conveniente se celebre l mism cunto ntes. Y solo se por higiene polític, no es sludble est situción pr ndie.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2016 22:43 h
Sí, per milionèsim vegd, l judicilitzció del procés torn ocupr portdes l prems. L justíci, i no l polític, continu sent l'únic respost que dón tot un estt democràtic un problem bsolutment polític, que no té ni un pèl de jurídic. Com er d'esperr, el govern espnyol en funcions h impugnt quest divendres les dues resolucions sobre el referèndum que l’esforç de tres grups prlmentris ctlns v permetre provr l setmn pssd. Encr veuen opcions els ‘comuns’ per rribr un pcte mb l’Estt? Mdrid, 300 dies per fer govern i sumnt, però després decisions exprés per pssr el rodet sobre el Prlment ctlà.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2016 12:03 h
Preix que, poc poc, estn totes les postures més clres, encr que qued molt de trebll per fer. D’un costt, s’h elbort, per prt de l comissió tècnic de l Pltform no l MAT Cstelló, un trebll de recerc mb l recopilció de treblls científics de revistes de grn prestigi en l’àmbit interncionl on es vlor l’impcte per l slut de les persones dels cmps electromgnètics de freqüènci molt bix, els que generen les línies de molt lt tensió. Aquests tipus de treblls de recopilció s’nomenen metnàlisi.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2016 11:56 h
Segons l definició que li don l Grn Enciclopèdi Ctln un comrc “es un extensió de territori mes reduïd que un regió l qul donem un cert unitt, entre ltres fctors les rons de veïntge entre els llocs que l formen” i cl fegir tmbé que tenen molt de pes les rons objectives com poden ser l’economi, el comerç i l cultur ixí com el fet geogràfic i geològic. L divisió ctul de les comrques, sobretot ls territoris de cruïll o enllç entre dues comunitts utònomes, o entre estts com pugue ser “L Cerdny”, es bsen en criteris més polítics que ltr cos.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2016 20:12 h
Ah! Com hem xlt vui mb el di post Espny, per ixí nomenr-lo. Sense dubte, un de les imtges del di v ser l’encixd de mns entre Susn Díz i Mrino Rjoy, que tots els diris hn post en portd, i un tuitire comentv ixí: “hol Mrino, soy tu bstención”. Genil, com si fos un prició fntsmgòric, o ngelicl de les que tenen l PP. El somriure de complicitt de Díz encixnt mb Rjoy dei moltes coses, rest in Pece, PSOE! José Mnuel Grcí Mrgllo, el ministre d’Exteriors espnyol que trct més mb Ctluny que qulsevol ltre h estt entrevistt per Mònic Terribs quest mtí Ctluny Ràdio i h deixt nr tot l bteri d’rguments pels quls l’Estt que represent no permetrà un referèndum d’utodeterminció Ctluny.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2016 16:56 h
Benvolgut (o no) señor Junkers, Vosté és un de les poques persones escollides directment pels ciutdns de l Unió Europe. Aquest Unió, que no se sp si és un club d’estts, un ssocició d’interessos purment econòmics i no simplement empresrils sinó tmbé bncris i especultius, té moltes potes (comissió, prlment, consell, etc) plen de funcionris mb poder però mb un control difús i llunyt sovint de l ciutdni. Molts cops l’elecció és mss indirect i fet obvint l prt més importnt de l essènci democrátic.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2016 15:01 h
Ni h que es creuen tnt irrepetibles, tnt insubstituïbles, que es creuen mb el dret i l obligció de remenr l cu fins que finlment les circumstàncies els superen o directment els fn for. No només pel tòpic, cert, de deixr ps ls joves, si no per ctulitzr inèrcies, per polir vicis cumults, per l pròpi higiene regenertiv del sistem... Personlment, per sber envellir dequdment mb el temps i mb un mteix. Arrib un punt en que un s’h de sber desfer de les vnitts i orgulls propis de segons quines edts i de segons quins ppers s’hn de jugr l vid, i mb tot l dignitt donr veu i vot d’ltres i mb tot l humilitt trspssr-lis les pròpies experiències, sense pretendre seguir imposnt-les, tot i recordnt els propis inicis per cceptr que tothom te dret errr o equivocr-se, diuen que només ixí se’n prèn.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2016 12:05 h
Des de l Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià (PDD), dvnt el requisment per prt de l Polici Ncionl espnyol de senyeres de lluit sobirnistes vlencines, i els crits, espentes i insults homòfobs proferits contr l delegció del col·lectiu Lmbd, fets ocorreguts durnt l celebrció de l trdicionl Processó Cívic, que convoc trdicionlment l’Ajuntment de Vlencià en el Di Ncionl del Pís Vlencià, i les gressions produïdes en cbr l mnifestció de l vesprd, convocd per l Comissió 9 d’Octubre, ciutdns prticipnts per prt d’escmots feixistes, volem mnifestr en primer lloc l nostr bsolut solidritt mb totes les víctimes d’questes ctucions, que considerem un temptt greu l llibertt d’expressió i mnifestció lliure, més d’un intolerble cció contr l lliure reivindicció dels drets ncionls que ens corresponen com poble, especilment ofensiv en donr-se en l dt del 9 d’Octubre.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2016 00:41 h
S’h de tornr l petit i mitj comerç No es l primer vegd que suggereixo que el cpitlisme lidert per l bnc , es l polític per crer pobres; i l prov l tenim , que dintre del mteix sistem , s’hn elimint membres ho entitts, que en ltres temps gudien d’un grn prestigi. Es llegeix i s’escolt ,que economistes d’rreu posten per noves vies de finnçment per l vibilitt econòmic del empresrit i del comerç; jo no se com es pot fer circulr el diner , qun est dintre de cixes fortes de bncs, que mes fn l funció de recptdors d’impostos.
Llegir-ne més