21 d'octubre de 2016 08:25 h
Qun les bombes cuen del cel de form inesperd: mort indiscrimind. L guerr de Síri h ccentut un nou tipus d’escenri bèl·lic, en prt experimentt durnt l Guerr Civil, després de l’experiment de Guernic. Un forç estrnger intervé donnt suport eri, tot fustignt les forces enemigues, mb cp risc. Per conseguir-ho els vions bombrders volen grn lçd, tot deixnt cure, com per tzr, l sev cpcitt destructiv, de form indiscrimind entre posicions militrs i àrees residencils. No cl dir que l’efecte d’quest tipus d’cció militr, per cert molt poc noble i gens pròdig del supost tlent militr, és devstdor.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2016 22:00 h
En els últims mesos result difícil comptbilitzr i resseguir totes les ccions judicils contr el procés i totes les institucions ncionls i locls ctlnes. Recursos del govern espnyol, Fiscli, cuscions prticulrs, jutjts diversos, notificcions mb tics d'menç càrrecs públics, Tribunl Constitucionl... Tot un mquinàri potent l servei de l 'integridd ncionl' que pretén fer desesperr i confondre els polítics de cs i el poble. Ar bé, l decisió d'quest dijous del TC sí que h quedt clr: l icònic prohibició dels toros provd pel Prlment de Ctluny h quedt nul·ld.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2016 15:13 h
L Confederció d'Entitts Sobirnistes dels Pïsos Ctlns, formd per l'Assemble Ncionl Ctln, l Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià i l'Assemble Sobirnist de Mllorc, mostrm mitjnçnt quest comunict l nostr oposició rotund dvnt l querell criminl interposd per l Fiscli Superior de Ctluny contr l president del Prlment de Ctluny, Crme Forcdell, pels suposts delictes de desobediènci i prevricció. Donm lhor tot el nostre suport Crme Forcdell en quest procés judicil engegt des de l'Estt Espnyol que demostr l mnc de voluntt de diàleg mb el Govern i el Prlment de Ctluny, legítims representnts de l societt ctln.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2016 13:19 h
L Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià, junt ls i les joves pel Dret Decidir del Pís Vlencià, volem donr tot el nostre suport l President del Prlment de Ctluny Crme Forcdell, dvnt l’cusció de l fiscli espnyol, per dirigir l sessió plenàri on el Prlment Ctlà v provr les propostes de l comissió d’estudis sobre el Procés Constituent. Com v succeir mb les cuscions sobre el referèndum populr del 9N, l criminlitzció del mndt populr formlitzt l declrció del 9N i l inconstitucionlitt de lleis sobre pobres energètic o sobre els desnonments provts pel Prlment de Ctluny, més de l’nul·lció de l prohibició del mltrcte niml que supos les corregudes de bous, el govern espnyol i els prells de l’estt, com r l fiscli, volen convertir un reivindicció polític i socil en un problem jurídic.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2016 07:48 h
Sense pcte constitucionl s’h mlmès l trnsició: recuperem l memòri (20/10/16) L Generlitt ctln és un institució republicn que no h est mi legítimment derogd. Les lleis frnquistes ho vn intentr però no tenen vlides: són fruit d’un victòri militr d’rrel nzi, sense cp reconeixement interncionl. L’Espny impossible pss per un linç feixist i totlitàri que s’h impost mb repressió i violènci. L’ny 1932, democràticment, i sot l’esgurd de processos semblnts, en el dinmisme de l Societt de Ncions, liderd per Woodrow Wilson, es v recuperr un institució històric de l nció ctln.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2016 23:59 h
El Prlment de Ctluny h fet prosperr vui, dvnt de les víctimes, fills de víctimes, ssocicions, etcèter, dels 20.000 processos oberts pel frnquisme Ctluny, un proposició de llei que vol nul·lr tots quests sumríssims. Abns de trctr-se el punt onzè del debt en el qul s’incloï l proposició de llei, l president Forcdell, tmbé ssetjd per l justíci espnyol, h mostrt l’orgull de poder collir l històri viv del nostre psst més fosc i recent l seu de l sobirni ctln. Sense demnr-ho, els diputts s’hn començt ixecr i hn inicit un pludiment que s’h llrgt més d’un minut.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2016 13:24 h
Ar per r sembl evident que per bon prt de l nostr societt només hi h un projecte per l Pís Vlencià. Com grn mrc conceptul, eixe projecte diu que l “Comunitt Vlencin” form prt d’Espny, que el nostre present i futur és indestrible d’eixe regne, i que les dosis d’utonomi que tenim torgdes poden ser revisbles en l sev qunti però no qulittivment en l mesur que es trct d’un utonomi depenent i “legitimd” per l Constitució espnyol. Aquest mrc conceptul però, té diferents lectures depenent de l’ngle polític des del que s’observe.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2016 11:24 h
Tenien ró els qui des de l'Ajuntment de Brcelon vn visr que les crítiques sobre l'exposició s'hvien de fer un cop s'inugurés l'espi. D'cord que quest rgument servi per evitr fer front l debt de l idoneïtt del Born CC per exhibir l'estàtu de Frncisco Frnco, però teni el seu encert estrtègic. Què més dón si l presó L Model o l comissri de Vi Lietn poden ser els emplçments més encertts per recordr l brbàrie feixist Brcelon, quest és un tem menor. Hem de mirr l llun, hem de contemplr l grndes de col·locr un ssssí del segle XX en un espi on es commemor l cigud dels qui vn defensr l ciutt el segle XVIII.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2016 11:16 h
El primer cop que vig sentir quest cos que sents qun penses està punt de cure't sobre"l del pulpo" fou l Fcultt, l'ny 1985. Jo fei segon de Dret, i mb un compny vm posr un pncrtet convocnt un mrx de L Crid l Solidritt de protest per l'ssssint de Mikel Zblz. Els ultres de l Fcultt em vn envoltr (uns 8-10) i només l intervenció de qui llvors er líder estudintil de l Fcultt, Ricrd Gomà, dient que si em tocven no prri fins que els expulsessin tots, els v fer desistir, qun j em tenien encerclt contr l pret.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2016 23:33 h
L’cció pcífic que les JERC Brcelon vm fer hir l trd reivindicv un espi urbà lliure de qulsevol símbol frnquist. Durnt l’cció, vm cridr “for feixistes dels nostres brris” en referènci les estàtues exhibides. Aclrim que cp militnt de les JERC v insultr l govern de Brcelon en Comú ni ls prticipnts de l inugurció. L nostr orgnitzció sempre h dont suport les víctimes del feixisme i ixí ho seguirem fent. Les JERC Brcelon reiterem el nostre compromís mb l conservció i difusió de l memòri històric.
Llegir-ne més
