12 d'octubre de 2016 20:12 h
En un di simbòlic com vui, sempre ens fem l mteix pregunt: serà l’últim 12 d’octubre festiu Ctluny? Podri ser-ho en pur teori, j que els resultts del referèndum j estrn sobre l tul i si s’h de fer lgun declrció d’independènci, tmbé hi hurà hgut temps per fer-l. Si en el millor dels csos tot ixò succeeix, de ben segur que no hi hurà encr cp normtiv per regulr els dies festius, però qui no estrà temptt de trebllr el Di de l Hispnitt, com un símbol més de l desobediènci? Cost de creure que tot ixò pugui esdevenir d’quí només 365 dies.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2016 19:31 h
El Govern Locl de Bdlon, vui, 12 d'octubre de 2016, h decidit desobeir l'Estt de cr, plen llum del di i ssumint-ne totes les conseqüències. L'ordre del jutge que els impedi obrir les portes de l'Ajuntment en un di festiu que no és reconegut com tl per qui no ccept que el començment de l colonitzció i extermini dels pobles d'Amèric mereixi cp celebrció, per qui no ccept l Fest Ncionl d'Espny, h estt estripd l port de l'edifici consistoril en rod de prems. Avui, 12 d'octubre de 2016, quest gest mrc un punt i bnd pel que f l procés d'independènci que un prt del poble ctlà port endvnt de form decidid des de f uns nys, mb un migrt compnyment dels representnts de les dministrcions locls i utonòmiques pròpies.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2016 17:58 h
El psst 10 d’octubre es vn produir dos fets; es vren generr dues notícies que podríem dir que són l cr i l creu dels temps històrics, molt ccelerts, en que vivim ctulment. L cr v ser l conferènci, sobre el proper referèndum Ctluny, del President Puigdemont, mb l presènci del conseller Romev, diferents diputts l Congrés i sendors, d’ERC, PDCE En Comú Podem, PNB, Compromís i d’tres, de diversos periodistes ctlns, l’Estt i de prems i mitjns interncionls, ixí mteix mb l presènci–ixò considero que és el més importnt- de 9 mbixdors Mdrid (entre ells els representnts diplomàtics de l’Estt frncès, Alemny i el Regne Unit); per contr l presènci, l representció del govern espnyol, el PP i el PSOE v ser residul .
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2016 12:48 h
L consult es v relitzr l'u d'octubre tres estts del sud del Brsil: Snt Ctrin, Rio Grnde do Sul, i Prn. L v convocr el moviment de l societt civil Movimento O Sul é Meu Pís (MOSMP). El sud és l zon mb més Producte Interior Brut i menys criminlitt de tot el Brsil. Sul é Meu Pís denunci l corrupció de les utoritts centrls de Brsíli. Amb cpitl Porto Alegre, l zon secessionist reuneix un poblció, gens menyspreble de trent milions de persones. El sí v gunyr mb un contundent 95,74 % dels vots i hi vn prticipr 616.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2016 20:59 h
A l Segrr, l’igu sempre h estt l’ordre del di dels temes més rellevnts per l ciutdni. Ar, tenim dvnt un grn projecte per resoldre, que de ben segur serà molt importnt per l futur de les nostres contrdes, l’bstment d’igu del cnl Segrr-Grrigues diverses poblcions de les comrques de l’Anoi, l Conc de Brberà, l Segrr i l’Urgell. Un propost que nixi l’ny 2008 i que fins el 2014 no es reformul i es consider urgent i prioritàri, obtenint en quell moment, el vist-i-plu dels consells comrcls i les diputcions implicts.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2016 20:12 h
Doncs j està, si no pss res, el PSOE consumrà el pcte mb el Prtit Populr. El rei d’Espny, Felip VI, h convoct un nov rond de consultes mb els prtits els dies 24 i 25 d’octubre. Sembl ser que d’quí sortirà l proposició d’investir Mrino Rjoy in extremis (el termini cb finl de mes), i els socilistes cludicrn. De fet, els misstges f dies que són clrs: l gestor no tolerrà cp insubordinció per prt dels diputts de cp federció... entengui’s l ctln, que és l’únic que s’h rebel·lt de mner evident mb un Icet i un Prlón contrris ungir Rjoy.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2016 08:29 h
Demà, 12O, no és fest; di recuperble en tot cs (11/10/2016) L’Ajuntment de Bdlon, de form molt intel·ligent, ens està donnt un lliçó tots. Hi h moltes mneres de denuncir un determind injustíci. En quest cs tot el que supos i h estt l colonitzció espnyol, rreu del món i per terres europees. L propost municipl és udç i certment encertd. Cldri que tmbé l’ssumís l’Administrció de l Generlitt, i molts més juntments i d’ltres entitts públiques i privdes. L victòri d’un polític públic és ssumir-ne l sev complexitt i les seves contrdiccions.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2016 05:00 h
L ciutt de Prís és conegud de moltes mneres diferents. De tots els seus àlies, el més fmós és el de 'Ciutt de l Llum' (l Ville lumière), nom que molt gent tribueix l sev fm mundil com centre de les rts i l'educció. El veritble origen d'quest nom però, prové de l Primer Exposició d'Electricitt de Prís (1881), on Edison v presentr l primer làmpd incndescent mb un filment de cotó crbonitzt, que v suposr un èxit rotund totl entre els ssistents, i que v convertir l ciutt de Prís en l primer grn ciutt del món il·lumind gràcies l'electricitt.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2016 22:00 h
F qutre nys, durnt un clsse de periodisme, un sociòleg es v dirigir l'ul per etzibr-nos que l generció present er l més preprd de l històri d'quest pís. En quell moment no vig poder estr-me de posr en dubte el futur que ens esperv ls 40 estudints que l'escoltàvem. L sev teori xocv mb d'ltres que ressonven pels pssdissos de l fcultt i en ltres ssigntures on l'ànim depressiu del professort ens motivv l suïcidi col·lectiu: "qun cbeu, l crisi seguirà i serà pitjor!". Només els hi fei flt un bstó llrg de fust l mà i el crit de "fugiu, fugiu si voleu viure!" per dotr-li de més drm l'escen.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2016 20:17 h
Trobo molt bon l ide, l fórmul del President Puigdemont, que v proposr en el psst debt de l moció de confinç, de convocr un referèndum per l setembre de 2017. Ar bé, ixò implic -tl com molt bé v dir recentment l cnl 324 el diputt de Junts pel Sí per Giron Lluís Llch- que els ctlns, el poble de Ctluny mb tots els ets ui uts, s’h de musculr. És més, jo diri que l situció. és clríssim : necessitem uns, diàfns, blindtges socils, polítics i vitls (i si és possible tmbé celestils); i, sobretot, ens cl recuperr de form efectiv l consciènci ncionl i socil.
Llegir-ne més