16 d'octubre de 2016 15:04 h
Són petits espis de temps de l històri contemporàni del segle XX. Un recull de persontges i fets. Tot v començr mb l difusió que vn fer del llibre de José Mrí Zvl «Los expedientes secretos de l guerr civil». A mi em v fer gràci el títol, vj, no és que sigui un ctedràtic d'històri ni un investigdor professionl, però com llicencit en l mtèri i investigdor prcil em v sorprendre ixò dels expedients secrets de l Guerr Civil i, vig ssenylr que no existien. Bé, ixò no vol dir que no hi hgin en lgun bnd, però que no són coneguts com fonts històriques.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2016 22:34 h
Avui és el 76è niversri de l’fusellment del president Lluís Compnys, mns del frnquisme més terrorífic. Els fills d’quest gent segueixen ostentnt el poder impunement, sense donr cp opció l rectificció. L’Estt espnyol segueix sense nul·lr tots els judicis sumríssims, ni demnr perdó les víctimes. És per ixò que l Generlitt h pres l inicitiv i h declrt el 15 d’octubre el Di Ncionl en Memòri de les Víctimes de l Guerr Civil. A més, el di 19, el Govern tirrà endvnt mb un nul·lció des de Ctluny dels judicis del frnquisme.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2016 01:00 h
Qui està lliure de què? 10 (experiment de nrrdor càmer) Desen prt Un mtí en l prd de cçr l prny. Un rruixdor mb igu és terr, sot un brnc d’un dels grrofers. Té l’extrem d’un cordill lligt un nns i l’ltre extrem un brnc segur del grrofer. El cosí munt l brnc, seu i estir el cordill per pujr l’rruixdor que deix en un lloc fible perquè no cigui. Llvors el crid i li diu: —Vine i pos’t quí bix de mi. Estic frt de veure’t ple de polls. Em fs pen. —No he fet res dolent.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2016 00:00 h
El Prlment de Ctluny pide l legitim convoctori de un referéndum de independenci, relizd bjo l resolución respldd con l myorí bsolut de 72 diputdos de JxSí y CUP en l votción del debte de polític generl de hce un mes. Est estblece según el president Puigdemont, que el referéndum sobre l independenci se "vinculnte" y se celebre como "muy trde" en septiembre de 2017, hy o no cuerdo con el Estdo. Se puede o no estr de cuerdo, pero es conveniente se celebre l mism cunto ntes. Y solo se por higiene polític, no es sludble est situción pr ndie.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2016 22:43 h
Sí, per milionèsim vegd, l judicilitzció del procés torn ocupr portdes l prems. L justíci, i no l polític, continu sent l'únic respost que dón tot un estt democràtic un problem bsolutment polític, que no té ni un pèl de jurídic. Com er d'esperr, el govern espnyol en funcions h impugnt quest divendres les dues resolucions sobre el referèndum que l’esforç de tres grups prlmentris ctlns v permetre provr l setmn pssd. Encr veuen opcions els ‘comuns’ per rribr un pcte mb l’Estt? Mdrid, 300 dies per fer govern i sumnt, però després decisions exprés per pssr el rodet sobre el Prlment ctlà.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2016 12:03 h
Preix que, poc poc, estn totes les postures més clres, encr que qued molt de trebll per fer. D’un costt, s’h elbort, per prt de l comissió tècnic de l Pltform no l MAT Cstelló, un trebll de recerc mb l recopilció de treblls científics de revistes de grn prestigi en l’àmbit interncionl on es vlor l’impcte per l slut de les persones dels cmps electromgnètics de freqüènci molt bix, els que generen les línies de molt lt tensió. Aquests tipus de treblls de recopilció s’nomenen metnàlisi.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2016 11:56 h
Segons l definició que li don l Grn Enciclopèdi Ctln un comrc “es un extensió de territori mes reduïd que un regió l qul donem un cert unitt, entre ltres fctors les rons de veïntge entre els llocs que l formen” i cl fegir tmbé que tenen molt de pes les rons objectives com poden ser l’economi, el comerç i l cultur ixí com el fet geogràfic i geològic. L divisió ctul de les comrques, sobretot ls territoris de cruïll o enllç entre dues comunitts utònomes, o entre estts com pugue ser “L Cerdny”, es bsen en criteris més polítics que ltr cos.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2016 20:12 h
Ah! Com hem xlt vui mb el di post Espny, per ixí nomenr-lo. Sense dubte, un de les imtges del di v ser l’encixd de mns entre Susn Díz i Mrino Rjoy, que tots els diris hn post en portd, i un tuitire comentv ixí: “hol Mrino, soy tu bstención”. Genil, com si fos un prició fntsmgòric, o ngelicl de les que tenen l PP. El somriure de complicitt de Díz encixnt mb Rjoy dei moltes coses, rest in Pece, PSOE! José Mnuel Grcí Mrgllo, el ministre d’Exteriors espnyol que trct més mb Ctluny que qulsevol ltre h estt entrevistt per Mònic Terribs quest mtí Ctluny Ràdio i h deixt nr tot l bteri d’rguments pels quls l’Estt que represent no permetrà un referèndum d’utodeterminció Ctluny.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2016 16:56 h
Benvolgut (o no) señor Junkers, Vosté és un de les poques persones escollides directment pels ciutdns de l Unió Europe. Aquest Unió, que no se sp si és un club d’estts, un ssocició d’interessos purment econòmics i no simplement empresrils sinó tmbé bncris i especultius, té moltes potes (comissió, prlment, consell, etc) plen de funcionris mb poder però mb un control difús i llunyt sovint de l ciutdni. Molts cops l’elecció és mss indirect i fet obvint l prt més importnt de l essènci democrátic.
Llegir-ne més
13 d'octubre de 2016 15:01 h
Ni h que es creuen tnt irrepetibles, tnt insubstituïbles, que es creuen mb el dret i l obligció de remenr l cu fins que finlment les circumstàncies els superen o directment els fn for. No només pel tòpic, cert, de deixr ps ls joves, si no per ctulitzr inèrcies, per polir vicis cumults, per l pròpi higiene regenertiv del sistem... Personlment, per sber envellir dequdment mb el temps i mb un mteix. Arrib un punt en que un s’h de sber desfer de les vnitts i orgulls propis de segons quines edts i de segons quins ppers s’hn de jugr l vid, i mb tot l dignitt donr veu i vot d’ltres i mb tot l humilitt trspssr-lis les pròpies experiències, sense pretendre seguir imposnt-les, tot i recordnt els propis inicis per cceptr que tothom te dret errr o equivocr-se, diuen que només ixí se’n prèn.
Llegir-ne més
