Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
20 d'octubre de 2016 15:13 h
Comunicat de suport a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell
L Confederció d'Entitts Sobirnistes dels Pïsos Ctlns, formd per l'Assemble Ncionl Ctln, l Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià i l'Assemble Sobirnist de Mllorc, mostrm mitjnçnt quest comunict l nostr oposició rotund dvnt l querell criminl interposd per l Fiscli Superior de Ctluny contr l president del Prlment de Ctluny, Crme Forcdell, pels suposts delictes de desobediènci i prevricció. Donm lhor tot el nostre suport Crme Forcdell en quest procés judicil engegt des de l'Estt Espnyol que demostr l mnc de voluntt de diàleg mb el Govern i el Prlment de Ctluny, legítims representnts de l societt ctln.
Llegir-ne més
Un comentari
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
20 d'octubre de 2016 13:19 h
La PDaD es solidaritza amb Carme Forcadell
L Pltform pel Dret Decidir del Pís Vlencià, junt ls i les joves pel Dret Decidir del Pís Vlencià, volem donr tot el nostre suport l President del Prlment de Ctluny Crme Forcdell, dvnt l’cusció de l fiscli espnyol, per dirigir l sessió plenàri on el Prlment Ctlà v provr les propostes de l comissió d’estudis sobre el Procés Constituent. Com v succeir mb les cuscions sobre el referèndum populr del 9N, l criminlitzció del mndt populr formlitzt l declrció del 9N i l inconstitucionlitt de lleis sobre pobres energètic o sobre els desnonments provts pel Prlment de Ctluny, més de l’nul·lció de l prohibició del mltrcte niml que supos les corregudes de bous, el govern espnyol i els prells de l’estt, com r l fiscli, volen convertir un reivindicció polític i socil en un problem jurídic.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
20 d'octubre de 2016 07:48 h
Sense pacte constitucional s’ha malmès la transició: recuperem la memòria (20/10/16)
Sense pcte constitucionl s’h mlmès l trnsició: recuperem l memòri (20/10/16) L Generlitt ctln és un institució republicn que no h est mi legítimment derogd. Les lleis frnquistes ho vn intentr però no tenen vlides: són fruit d’un victòri militr d’rrel nzi, sense cp reconeixement interncionl. L’Espny impossible pss per un linç feixist i totlitàri que s’h impost mb repressió i violènci. L’ny 1932, democràticment, i sot l’esgurd de processos semblnts, en el dinmisme de l Societt de Ncions, liderd per Woodrow Wilson, es v recuperr un institució històric de l nció ctln.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
19 d'octubre de 2016 23:59 h
Memòria, conflicte i reconciliació
El Prlment de Ctluny h fet prosperr vui, dvnt de les víctimes, fills de víctimes, ssocicions, etcèter, dels 20.000 processos oberts pel frnquisme Ctluny, un proposició de llei que vol nul·lr tots quests sumríssims. Abns de trctr-se el punt onzè del debt en el qul s’incloï l proposició de llei, l president Forcdell, tmbé ssetjd per l justíci espnyol, h mostrt l’orgull de poder collir l històri viv del nostre psst més fosc i recent l seu de l sobirni ctln. Sense demnr-ho, els diputts s’hn començt ixecr i hn inicit un pludiment que s’h llrgt més d’un minut.
Llegir-ne més
Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD
19 d'octubre de 2016 13:24 h
El País Valencià necessita un projecte propi, per Antoni Infante
Ar per r sembl evident que per bon prt de l nostr societt només hi h un projecte per l Pís Vlencià. Com grn mrc conceptul, eixe projecte diu que l “Comunitt Vlencin” form prt d’Espny, que el nostre present i futur és indestrible d’eixe regne, i que les dosis d’utonomi que tenim torgdes poden ser revisbles en l sev qunti però no qulittivment en l mesur que es trct d’un utonomi depenent i “legitimd” per l Constitució espnyol. Aquest mrc conceptul però, té diferents lectures depenent de l’ngle polític des del que s’observe.
Llegir-ne més
Joan Solé
19 d'octubre de 2016 11:24 h
Un cap de Franco i poc més
Tenien ró els qui des de l'Ajuntment de Brcelon vn visr que les crítiques sobre l'exposició s'hvien de fer un cop s'inugurés l'espi. D'cord que quest rgument servi per evitr fer front l debt de l idoneïtt del Born CC per exhibir l'estàtu de Frncisco Frnco, però teni el seu encert estrtègic. Què més dón si l presó L Model o l comissri de Vi Lietn poden ser els emplçments més encertts per recordr l brbàrie feixist Brcelon, quest és un tem menor. Hem de mirr l llun, hem de contemplr l grndes de col·locr un ssssí del segle XX en un espi on es commemor l cigud dels qui vn defensr l ciutt el segle XVIII.
Llegir-ne més
Francesc Abad
19 d'octubre de 2016 11:16 h
La vergonya que no cessa: sobre l'intent de la Colau de denigrar la memòria nacional al Born
El primer cop que vig sentir quest cos que sents qun penses està punt de cure't sobre"l del pulpo" fou l Fcultt, l'ny 1985. Jo fei segon de Dret, i mb un compny vm posr un pncrtet convocnt un mrx de L Crid l Solidritt de protest per l'ssssint de Mikel Zblz. Els ultres de l Fcultt em vn envoltr (uns 8-10) i només l intervenció de qui llvors er líder estudintil de l Fcultt, Ricrd Gomà, dient que si em tocven no prri fins que els expulsessin tots, els v fer desistir, qun j em tenien encerclt contr l pret.
Llegir-ne més
JERC Barcelona
18 d'octubre de 2016 23:33 h
“Fora feixistes dels nostres barris”
L’cció pcífic que les JERC Brcelon vm fer hir l trd reivindicv un espi urbà lliure de qulsevol símbol frnquist. Durnt l’cció, vm cridr “for feixistes dels nostres brris” en referènci les estàtues exhibides. Aclrim que cp militnt de les JERC v insultr l govern de Brcelon en Comú ni ls prticipnts de l inugurció. L nostr orgnitzció sempre h dont suport les víctimes del feixisme i ixí ho seguirem fent. Les JERC Brcelon reiterem el nostre compromís mb l conservció i difusió de l memòri històric.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
18 d'octubre de 2016 22:58 h
Les maletes de Walter Benjamin
Amb motiu del 76è niversri de l mort del filòsof jueu/lemny Wlter Benjmin (Berlin, 1892 Portbou, 1940) enguny h tingut lloc, s’h presentt l sl de dunes de vitgers de l’estció interncionl de Portbou un interessnt exposició nomend “Les mletes de Wlter Benjmin”. Encr es pot veure fins el diumenge 23 d’octubre. L’exposició és un projecte de col•lborció entre qutre escoles de belles rts de Berlin. Bordeus, Brcelon i Mdrid. Els estudints i rtistes hn cret unes mletes imginàries prtir de l lectur de les “Tesis de l filosofi de l històri” escrites “ escrites per Wlter Benjmin.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
18 d'octubre de 2016 22:01 h
Quan trencarem realment amb el franquisme?
Frncisco Frnco torn ser el nom que encpçl més titulrs quest dimrts. I no, no som l'ny 1960 ni és 20N. El frnquisme torn ser motiu de debt cus de l desfortund exposició que h orgnitzt l'Ajuntment de Brcelon mb estàtu eqüestre del dictdor inclos. En 24 hores, j registr grffitis, restes d'ous i ltres restes orgàniques i fins i tot un nin inflble h trotr el cvll de Frnco dvnt del decpitt dictdor. El rebombori és tn grn que els orgnitzdors del pregó de l Mercè lterntiu j hn dit que es mobilitzrn cd setmn fins que consegueixin retirr les estàtues.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs