24 de febrer de 2017 08:29 h
És veritt que el PSOE, el 2011, v endrrerir l jubilció ls 67 nys, però el PP, el 2013, v remtr l jugd desvinculnt l pujd de les pensions de l’IPC. Amb quest brillnt ide cd ny el pensionist perd poder dquisitiu, cd ny te menys dinerets per les despeses que, questes si, cd ny pugen i pugen. Els drrers nys, respecte el tem de les pensions i els jubilts se n’hn sentit de tots els colors, l drrer, l del governdor del B.E. -que diuen què en plen crisi s’h permès ugmentr-se el “sou”, i no un 0,25%- que consell que l’edt de jubilció depengui de l’espernç de vid i que vgi més enllà dels 67 nys, i que, per compensr el que ssegur què no es podrà cobrr de l’Estt l seu moment, l gent es fci plns de pensions.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2017 21:20 h
L fiscli h presentt vui l querell contr Crme Forcdell i els ltres tres membres de Junts pel Sí per hver permès votr, l'octubre psst, dues mocions l Prlment instnt el govern fer el referèndum peti qui peti no més enllà d'quest setembre. Es trct del segon procés que l fiscli obre contr l president del Prlment. L judicilitzció del procés es f més complex, l'Estt obre encr més per prémer el botó vermell qun interessi, tot i que l justíci té un temps de recció forç dolent.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2017 14:02 h
L conseller de Trnsprènci, Cultur i Esports del govern de les Illes Blers, Ruth Mteu, el conseller de Cultur de l Generlitt de Ctluny, Snti Vil, i el conseller d’Educció, Investigció, Cultur i Esport de l Generlitt Vlencin, Vicent Mrzà, hn cordt l Declrció de Plm per l qul es comprometen ‘ enfortir lligms històrics i culturls en benefici comú dels tres territoris comuns, en els àmbits de l llengu i l cultur’. Així ho hn mnifestt després de l reunió mntingud entre els tres consellers i els seus respectius equips l Museu de Mllorc, on s’h escenifict l voluntt de trebllr conjuntment i reforçr els projectes comprtits, profitnt el moment històric fvorble entre les tres dministrcions.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2017 22:00 h
Avui L Vngurdi revelv que, efectivment, Mrino Rjoy i Crles Puigdemont vn trobr-se de mner discret l’11 de gener de 2017. Csulment, cp dels dos negv l possibilitt de trobr-se, qun el di següent vn eren entrevistts en diversos mitjns. L situció h cbt esdevenint un punt bsurd i ridícul, un cop descobert l trobd. L notíci i les declrcions dels dos interessts, posen fi l petit sinet que s’h orgnitzt quest setmn, des de que Enric Millo v filtrr sense embuts que j hi hvi hgut un reunió entre els dos cps de govern.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2017 12:44 h
Aquest setmn s’h provt per unnimitt l Congrés dels Diputts –per enèsim vegd- un moció instnt el Govern de l’Estt què finlitzi el Corredor del Mediterrni, un infrstructur ferroviàri d’mple europeu que en qulsevol estt seriós j estri finlitzd. Aquí, no només no està executd, sinó que hi h trms que encr són de vi únic i, per supost, d’mple ibèric. I si vui encr estem ixí, hem de recordr que no és per les dificultts finnceres dels últims nys, sinó que és conseqüènci d’un estrtègi dels grns prtits de l’Estt –PP i PSOE- que h durt dècdes i que h consistit en diltr i lentir un infrstructur que requeri un post clr i inequívoc dels diferents governs de l’Estt.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2017 22:30 h
El bucle continu instl·lt en el debt mediàtic entre el govern espnyol i el ctlà. Els primers insinuen, tot i que no de mner unànime, que estn mntenint reunions secretes mb l’executiu Puigdemont i estn estudint 45 dels 46 punts que el president ctlà v proposr l’ny psst –tots, menys el referèndum, és clr–. Els ltres neguen conspircions subterrànies i diuen que un diàleg rel h de ser incloent el plebiscit. L sensció és que uns i ltres despisten el debt públic mb retrets, i escenifiquen de portes enfor un voluntt de diàleg inexistent en qulsevol cs.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2017 20:12 h
Ahir Enric Millo insinuv que hi h contctes sotoboche entre l Generlitt i l’Estt per rribr cords. Neus Munté i Crles Puigdemont ho negven: «L propost de l’Estt és com l’Esperit Snt, tothom en prl però ningú l’h vist. I cregui’m, j ens grdri que hi hgués un negocició en el formt que fos», responi el president. Avui hem tingut més concreció de l nov estrtègi que prepr el govern espnyol. Segons sembl, Sory Sáenz estri trebllnt en les 46 propostes del president de l Generlitt per mirr d’oferir lgun cos Ctluny per fer-l renuncir l referèndum, que és el que més temen de tot.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2017 09:07 h
L revisió del contrcte socil: deixr d’ésser només consumidors (20/02/2017) El 2009, bsorbits per un crisis profund del model cpitlist, ls Estts Units d’Amèric no vn reccionr de form submis com Europ. V néixer el Moviment Te Prty, i r, finlment hn ssolit el poder. Per ells, no v fllr el model econòmic, d’cord mb el que s’explic prou clr en el documentri “Genertion Zero”. L insubmissió mericn és rel, j que prteix de les clsses mitjnes. En cnvi Europ, és un simple il·lusió, j que prteix de les clsses populrs, en el conegut moviment 15M que h genert l’ond Podem.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2017 08:50 h
Mirr el que pss l Pís Vlencià i fer-ho mb ulls crítics i compromesos, interess cd di més l nostr ciutdni. Tmbé cd di més Ctluny (mb l Ctluny Nord i L Frnj), les Blers i Pitiüses. Tenim molt en comú d’històri i sobretot de futur. Però més més tenim un present que els huri grdt viure qulsevol de les nostres genercions vntpssdes en un període que solem situr entre més de 300 i fins 500 nys. Sí, mlgrt les incerteses pg l pen viure un èpoc prenyd d’il·lusió comprtid. Per poder gudir d’ell mb mdures i plenitud, ens és més necessri que mi conèixer el que pss cdscun dels nostres Pïsos, mb un mird llunyd de tòpics i estereotips, perquè eixe coneixement ens jud i ens esperon.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2017 21:39 h
El diumenge 19 de febrer v tenir lloc, Nrbon, un interessnt trobd entre el President Crles Puigdemont i l President de l Regió mplid d’Occitàni (que inclou l Ctluny Nord) . Ar cldri que l’Administrció de l Generlitt de Ctluny i l’Administrció de l Regió d’Occitàni prlessin, trctessin de temes concrets que fecten ctulment, molt negtivment, el territoris respectius; és dir, de l millor del tren convencionl. Cldri que les dues dministrcions es posessin d’cord en el tem de les desstroses i tercermundistes interconnexions ferroviàries entre Portbou i Cerver de l Mrend que fecten, tn negtivment, les persones, els usuris de crn i ossos, línies de trens regionls R11 i RG1; ixí com tmbé els usuris del Nord que volen desplçr-se cp l Ctluny Sud.
Llegir-ne més
