19 de febrer de 2017 15:48 h
El proper dissbte 25 de febrer torn hver-hi un jornd de mobilitzcions fvor del tren convencionl i per unes interconnexions ferroviàries dignes entre Portbou i Cerver de l Mrend. Tenim molts exemples, molt problemes per l mnc de correspondènci ferroviàri entre Cerver de l Mrend i Portbou. Però prtir de l desprició, l’Estt frncès, dels trens nocturns les connexions Cerver-Portbou cd di es degrden més. Per ltr bnd, ADIF no compleix res.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2017 14:06 h
Els que hem viscut durnt els nys de l dictdur coneixem perfectment que el dret decidir no es pot exercir, qun les putes de conduct i comportment són mrcdes per l'ordenció jurídic i utoritàri del dictdor. J sé que hi h molt gent que es benefici de l llibertt que es toler en el terreny de l corrupció (jocs de crtes, estrperlo, obres il·legls, etc.), mentre bndoni qulsevol demnd en el terreny polític. Però sí huríem de sber què signific viure en democràci en un territori on es respecten els drets humns, on l llibertt cb qun cortes l llibertt de l'ltre; en quest context, és ben lògic que es tengui el dret decidir.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2017 23:42 h
Només les ments més obtuses o sectàries podien posicionr-se en contr de l celebrció de l mnifestció mssiv que s’h produït quest dissbte l Vi Lietn de Brcelon. Els rguments eren infntils. L consciènci els pesrà després de l previsible (es vei venir) riud de gent que h desbordt en centre de l ciutt comtl. Poques vegdes s’h vist quest grn vingud tnt i tnt plen, i ixò que llà les mobilitzcions són freqüents. Tnt se vl si s’hi nv mb esteldes (les que més s’hn deixt veure), bnderes republicnes espnyoles, de pïsos diversos del món o com qui h decidit nr-hi sense cp distintiu més enllà de l sev pròpi solidritt.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2017 00:10 h
Millor cllr 4 (experiment per mntenir el to de l veu nrrtiv) Qurt prt —Li duc el sopr l tiet Robert i l tiet Crme? —v preguntr l'Ev. —Bé, fes-ho, però niràs tot sol? —Sí, per què? —Llvors, deix-ho córrer, no hi vgis. Vés jugr l crrer fins que et cridi. —Els tiets s'empiprn. —Doncs, tindrn dues feines, emprenyr-se i desemprenyr-se. Ving, sigues trempd i creu-me —es v eixugr les mns en un drp de cuin. V posr els ulls cp munt i cp l’esquerr lhor que ficv els dits grossos en l cintur i les plmes de les mns cp l’esquen just per sobre l vet del dvntl i es v quedr mb el cos ben recte.
Llegir-ne més
18 de febrer de 2017 00:00 h
Semn estrtégic. Un pso l ldo no es un pso trás. Ls torres en un tblero de jedrez se pueden mover de un ldo otro pero con firmez. Como un movimiento de enroque, donde el rey es trslddo dos csills hci un torre y dich torre es movid por encim del rey, l csill que éste cb de cruzr. O se, un movimiento conjunto de piezs clves en el ‘tblero’ pr buscr 'otr' estrtegi en l prtid de form rpid y segur nte los tques. Esto viene dilción porque el expresident Artur Ms dijo este psdo jueves que hy un tercer ví entre l situción ctul y el Estdo ctlán.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2017 23:22 h
I onze nys després de l'esclt de l'escàndol... rrib l sentènci del Cs Nóos, mb un sentènci tnt previsible com deplorble de nou per l justíci espnyol. S'ssumeix plenment el relt tn msclist com inversemblnt de l infnt Cristin i se l declr innocent. L germn d'un rei d'Espny, crid de l mteix mner privilegid, result que no sbi com fei diners el seu mrit. L fill de Jon Crles I només rep un càstig civil, un mult de 265.000 euros per hver-se beneficit d'un delicte encr que no en fos conscient.
Llegir-ne més
17 de febrer de 2017 13:50 h
L desobediènci és l bse veritble de l llibertt, els obedients són per forç esclus. Henry Dvid. F uns dies l’expresident de l Generlitt, Artur Ms firmv "L desobediènci és un mrc mentl que h intentt imposr l CUP. L desobediènci és un conseqüènci.". I com si no res, l’expresident, que sembl viure obsessiont mb l CUP, reproduï el seu prticulr mrc mentl en el que converteix l gent cupire en l besti negr del procés,mentre jug l confusió sobre el que relment representen els mrcs mentls i com quests es reprodueixen.
Llegir-ne més
16 de febrer de 2017 21:50 h
«L informció s’h cuint per tenir un cus quí i per poder-vos fotre, perquè nosltres nem per vosltres pel tem independentist i ixò és un instrucció direct del ministre de l’Interior». Aquest és l frse del di, l que huri pronuncit el comissri Villrejo un dels set fills de Jordi Pujol, Josep Pujol Ferrussol, segons declrv l’Audiènci Ncionl quest drrer el novembre del 2015. Aquest és un dels enregistrments que h filtrt vui el diri Público per demostrr l guerr brut que h encett l’Estt contr Ctluny.
Llegir-ne més
16 de febrer de 2017 20:54 h
El pper dels economistes després de 10 nys de crisi impredictible h quedt molt toct. S’h post en evidènci les febleses de l ciènci socil o si més no l febles d’lguns dels seus experts. Les ciències, especilment les socils, cben tenint un influènci molt fort de l correlció ideològic i de l piràmide de poder en cd moment. Per ixò qun hi h vques grsses tot el vent buf fvor, però qun hi h vques primes cuen llmps sobre els flsos profetes del benestr o els exgerts profetes de l’poclipsi.
Llegir-ne més
16 de febrer de 2017 20:51 h
El 2050 Ctluny disposrà de tot l sev energi generd per renovbles. Aquest és el propòsit del Pcte ncionl per l Trnsició Energètic presentt f poc. Seguint les directrius de l Unió Europe, el document orient les ccions cp un model de sobirni energètic on el ciutdà superi l sev postur de consumidor energètic i pssi l pper de generdor i gestor de l'energi. Segons l Unió Europe l'ny 2020 hi huri d'hver un 20% renovble i el 30 un 27%./ El cmí recórrer serà llrg, perquè ctulment el 54% de l'energi generd Ctluny és nucler i només un 8% renovble.
Llegir-ne més