16 de febrer de 2017 20:51 h
El 2050 Ctluny disposrà de tot l sev energi generd per renovbles. Aquest és el propòsit del Pcte ncionl per l Trnsició Energètic presentt f poc. Seguint les directrius de l Unió Europe, el document orient les ccions cp un model de sobirni energètic on el ciutdà superi l sev postur de consumidor energètic i pssi l pper de generdor i gestor de l'energi. Segons l Unió Europe l'ny 2020 hi huri d'hver un 20% renovble i el 30 un 27%./ El cmí recórrer serà llrg, perquè ctulment el 54% de l'energi generd Ctluny és nucler i només un 8% renovble.
Llegir-ne més
16 de febrer de 2017 19:41 h
Qui esperv, confiv, i fins i tot ssegurv, que l’ny 2016 er l’ny de l’enterrment definitiu del bi-prtidisme Espñ, tot sembl indicr que hurà d’esperr un nov oportunitt. Els invents, per l dret de Ciuddnos i per l’esquerr de Podemos, s’hn nt desinflnt qusi be de l mteix mner que com vn prèixer, i s’estn quednt en ixò, en un intent per prt d’lgun sector, potser poderós, per debilitr els poders hegemònics des del 1978. El PP i el PSOE, mlgrt l sev esporgd de vots, estn pescnt en el riu revoltt de les lterntives pregudes en que, elles soles, o per poc consistènci (Ciuddnos) o per les lluites internes sorgides (Podemos), els hi plnen el cmí perquè, en bsènci de competènci digne de tenir en compte, es puguin refer i qusi be en un tres i no res, i sense que qusi be ni ens donem compte, puguin reeditr el bi-prtidisme que hem hgut de suportr i l que ens hem hgut de resignr.
Llegir-ne més
15 de febrer de 2017 22:47 h
El Tribunl Constitucionl no hi entén d''operció diàleg' i continu mb l mteix dinàmic que en l'nterior legisltur del PP: 'coso y derribo' qulsevol inicitiv del Prlment ctlà cp l independènci. Ahir coneixíem que els fmosos dotze jutges hn nul·lt els dos cords de Junts pel Sí i l CUP que instven el Govern celebrr un referèndum enguny. Uns cords presos durnt el debt de polític generl de l'octubre psst mitjnçnt dues votcions, que vn ser permeses per l mes del Prlment.
Llegir-ne més
15 de febrer de 2017 00:00 h
Si lgú li diguessin que posr les urnes per votr és delicte. Si lgú li diguessin que un President (el 129è de l històri de Ctluny), un vicepresident i un conseller d’un govern elegit democràticment són jutjts per promoure un procés prticiptiu per conèixer l’opinió de l ciutdni. Si lgú li diguessin que ho fn en compliment d’un progrm electorl i unes resolucions provdes l Prlment, per tnt, per mndt democràtic. Si lgú li diguessin que un dilluns del mes de febrer, les 8 del mtí, més de 50.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2017 20:12 h
Avui, un ny després de l mort de Muriel Csls bstment recordd per tot l’independentisme, Público treu l llum un investigció on s’punt directment Alíci Sánchez-Cmcho com l person que v posr en mrx l fmos Operció Ctluny de l’Estt contr el procés independentist ctlà. El diri digitl revel que l’leshores cp del PP ctlà huri preprt i filtrt directment l’enregistrment de l Cmrg (mb Victóri Álvrez) l ministeri de l’Interior espnyol, perquè comencés ctur, molt bns que ixò sortís l llum i, fins i tot, Álvrez comencés explicr-ho l UDEF.
Llegir-ne més
14 de febrer de 2017 11:19 h
F poc vig llegir un trebll mgnífic del professor José Mnuel Noguer Vivo, professor titulr en l'àre de periodisme de l Universitt Ctòlic de Múrci (UCAM) i director del Deprtment de Ciències de l Comunicció; dirigeix el grup de recerc Comunicció, Polític i Imtge de l UCAM i h publict més d'un trenten d'obres sobre comunicció digitl, xrxes i periodisme, entre les quls destco Tots, tot. Mnul de periodisme, prticipció i tecnologi (2015). El trebll l qul em refereixo es titul Metmedios y periodismo: revisión pnorámic de los nuevos cibermedios i l'entenc com un respost un escenri mediàtic on comencen predominr nous mitjns mb crcterístiques prticulrs, que obeeixen l que podem entendre com "metmitjns".
Llegir-ne més
13 de febrer de 2017 22:28 h
És per tothom sbut que després de les guerres sempre hi h un minori d'homes que, extsits pel gust de l sng i pel pler de l mort, no en fn prou de viure en pu i sojornen l sev vid bèl·lic fins l'infinit. Encegts per l'cció, no comprenen que l lluit no h sigut més que un deute vers l trev. Semblntment, els ctlns, vests votr tnt en els drrers nys, on tot són plebiscitàries rere plebiscitàries, sembl que no hn cbt d'entendre que del vot n'huri de significr lgun cció, i s'hn empedernit en continur votnt de form sistemàtic, ddictiv.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2017 21:40 h
L mgnífic estció del ferrocrril de Portbou, un estció interncionl,crregd d’històri, en què, recentment, s’hn portt terme importnts exposicions sobre Wlter Benjmin i l’exili es trob totlment bndond i menystingud pel binomi RENFE/ADIF. Dvnt d’quest pnorm desoldor cl exigir millores i, sobretot, que s’executin les obres previstes j que l cos no vnç, principlment en un tem de màxim necessitt com és l’rrnjment i elevció de les ndnes. Per ltr bnd, diversos serveis bàsics com l vend de bitllets en finestret, empitjoren i es degrden de ml mner.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2017 21:03 h
J f un setmn de l mnifestció que v plegr entre 40.000 i 50.000 persones les portes del TSJC en motiu de l’inici del judici pel 9N. Avui, mb el procés vist per sentènci, l fiscli generl de l’Estt h emès un comunict denuncint pressions l justíci i tmbé “persecució i insults” l pròpi fiscli. En l not, ni en l’últim mig ny, però, no h recrimint l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díz, que ssegurés l’exdirector de l’Oficin Antifru, Dniel de Alfonso, que “l fisclí te lo fin”.
Llegir-ne més
13 de febrer de 2017 11:02 h
Hi h qui està molt interesst en evidencir el que pot ser un estrtègi de l defens dels tres encusts i jutjts… Que molt de predicr l desobediènci i r, dvnt dels jutges, prèixer com qui no teni clr què teni que fer i hvi busct fins el finl del 9N l mner de quedr dintre de l leglitt. Pot ser un estrtègi de defens, si, però crec que es més positiu fer sortir l llum que l bse legl del judici s’gunt mb pinces, si s’gunt d’lgun mner, i deixr ben clr l món el seu cire polític i l desprotecció de qui h tingut l vlenti polític, i personl, de posr-se l dvnt de dos milions i mig (més d’un 30% de l ciutdni ctln) que s’hn expresst i posr els cmindors ls seus nhels, no per pressionr en cp sentit, perquè finlment el vot de cdscú és totlment lliure i intrnsferible.
Llegir-ne més
