23 de febrer de 2017 21:20 h
L fiscli h presentt vui l querell contr Crme Forcdell i els ltres tres membres de Junts pel Sí per hver permès votr, l'octubre psst, dues mocions l Prlment instnt el govern fer el referèndum peti qui peti no més enllà d'quest setembre. Es trct del segon procés que l fiscli obre contr l president del Prlment. L judicilitzció del procés es f més complex, l'Estt obre encr més per prémer el botó vermell qun interessi, tot i que l justíci té un temps de recció forç dolent.
Llegir-ne més
23 de febrer de 2017 14:02 h
L conseller de Trnsprènci, Cultur i Esports del govern de les Illes Blers, Ruth Mteu, el conseller de Cultur de l Generlitt de Ctluny, Snti Vil, i el conseller d’Educció, Investigció, Cultur i Esport de l Generlitt Vlencin, Vicent Mrzà, hn cordt l Declrció de Plm per l qul es comprometen ‘ enfortir lligms històrics i culturls en benefici comú dels tres territoris comuns, en els àmbits de l llengu i l cultur’. Així ho hn mnifestt després de l reunió mntingud entre els tres consellers i els seus respectius equips l Museu de Mllorc, on s’h escenifict l voluntt de trebllr conjuntment i reforçr els projectes comprtits, profitnt el moment històric fvorble entre les tres dministrcions.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2017 22:00 h
Avui L Vngurdi revelv que, efectivment, Mrino Rjoy i Crles Puigdemont vn trobr-se de mner discret l’11 de gener de 2017. Csulment, cp dels dos negv l possibilitt de trobr-se, qun el di següent vn eren entrevistts en diversos mitjns. L situció h cbt esdevenint un punt bsurd i ridícul, un cop descobert l trobd. L notíci i les declrcions dels dos interessts, posen fi l petit sinet que s’h orgnitzt quest setmn, des de que Enric Millo v filtrr sense embuts que j hi hvi hgut un reunió entre els dos cps de govern.
Llegir-ne més
22 de febrer de 2017 12:44 h
Aquest setmn s’h provt per unnimitt l Congrés dels Diputts –per enèsim vegd- un moció instnt el Govern de l’Estt què finlitzi el Corredor del Mediterrni, un infrstructur ferroviàri d’mple europeu que en qulsevol estt seriós j estri finlitzd. Aquí, no només no està executd, sinó que hi h trms que encr són de vi únic i, per supost, d’mple ibèric. I si vui encr estem ixí, hem de recordr que no és per les dificultts finnceres dels últims nys, sinó que és conseqüènci d’un estrtègi dels grns prtits de l’Estt –PP i PSOE- que h durt dècdes i que h consistit en diltr i lentir un infrstructur que requeri un post clr i inequívoc dels diferents governs de l’Estt.
Llegir-ne més
21 de febrer de 2017 22:30 h
El bucle continu instl·lt en el debt mediàtic entre el govern espnyol i el ctlà. Els primers insinuen, tot i que no de mner unànime, que estn mntenint reunions secretes mb l’executiu Puigdemont i estn estudint 45 dels 46 punts que el president ctlà v proposr l’ny psst –tots, menys el referèndum, és clr–. Els ltres neguen conspircions subterrànies i diuen que un diàleg rel h de ser incloent el plebiscit. L sensció és que uns i ltres despisten el debt públic mb retrets, i escenifiquen de portes enfor un voluntt de diàleg inexistent en qulsevol cs.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2017 20:12 h
Ahir Enric Millo insinuv que hi h contctes sotoboche entre l Generlitt i l’Estt per rribr cords. Neus Munté i Crles Puigdemont ho negven: «L propost de l’Estt és com l’Esperit Snt, tothom en prl però ningú l’h vist. I cregui’m, j ens grdri que hi hgués un negocició en el formt que fos», responi el president. Avui hem tingut més concreció de l nov estrtègi que prepr el govern espnyol. Segons sembl, Sory Sáenz estri trebllnt en les 46 propostes del president de l Generlitt per mirr d’oferir lgun cos Ctluny per fer-l renuncir l referèndum, que és el que més temen de tot.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2017 09:07 h
L revisió del contrcte socil: deixr d’ésser només consumidors (20/02/2017) El 2009, bsorbits per un crisis profund del model cpitlist, ls Estts Units d’Amèric no vn reccionr de form submis com Europ. V néixer el Moviment Te Prty, i r, finlment hn ssolit el poder. Per ells, no v fllr el model econòmic, d’cord mb el que s’explic prou clr en el documentri “Genertion Zero”. L insubmissió mericn és rel, j que prteix de les clsses mitjnes. En cnvi Europ, és un simple il·lusió, j que prteix de les clsses populrs, en el conegut moviment 15M que h genert l’ond Podem.
Llegir-ne més
20 de febrer de 2017 08:50 h
Mirr el que pss l Pís Vlencià i fer-ho mb ulls crítics i compromesos, interess cd di més l nostr ciutdni. Tmbé cd di més Ctluny (mb l Ctluny Nord i L Frnj), les Blers i Pitiüses. Tenim molt en comú d’històri i sobretot de futur. Però més més tenim un present que els huri grdt viure qulsevol de les nostres genercions vntpssdes en un període que solem situr entre més de 300 i fins 500 nys. Sí, mlgrt les incerteses pg l pen viure un èpoc prenyd d’il·lusió comprtid. Per poder gudir d’ell mb mdures i plenitud, ens és més necessri que mi conèixer el que pss cdscun dels nostres Pïsos, mb un mird llunyd de tòpics i estereotips, perquè eixe coneixement ens jud i ens esperon.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2017 21:39 h
El diumenge 19 de febrer v tenir lloc, Nrbon, un interessnt trobd entre el President Crles Puigdemont i l President de l Regió mplid d’Occitàni (que inclou l Ctluny Nord) . Ar cldri que l’Administrció de l Generlitt de Ctluny i l’Administrció de l Regió d’Occitàni prlessin, trctessin de temes concrets que fecten ctulment, molt negtivment, el territoris respectius; és dir, de l millor del tren convencionl. Cldri que les dues dministrcions es posessin d’cord en el tem de les desstroses i tercermundistes interconnexions ferroviàries entre Portbou i Cerver de l Mrend que fecten, tn negtivment, les persones, els usuris de crn i ossos, línies de trens regionls R11 i RG1; ixí com tmbé els usuris del Nord que volen desplçr-se cp l Ctluny Sud.
Llegir-ne més
19 de febrer de 2017 20:12 h
El ressò de l mnifestció pro-refugits encr s’h llrgsst vui tnt l prems ctln com l interncionl. A l’espnyol h ocupt un segon pl sospitós. Senyl que consideren el fet negtiu per l unidd de Espñ. És clr, el fet que Ctluny s’hgi situt quest cp de setmn com un dels pïsos més consciencits mb l crisi migrtòri li dón uns vlors i un imtge d’obertur l món que trenc mb l’estereotip de ncionlisme excloent. És molt positiu pel sobirnisme que Ctluny hgi demostrt per què vol l independènci: no només per fer un cnvi de bnderes, sinó per ser relment un pís més compromès mb l humnitt que l’Estt.
Llegir-ne més