25 de febrer de 2017 09:53 h
Sobre quest cos que h escrit en Roger Plà, m'grdri fer un breu considerció. (Per què li diuen periodisme crític qun és un fàtu prtidist infumble?). Doncs ixò, en questes ltituds que vivim tenim un esquerr que té problemes greus de percepció de l relitt, costum desenvolupr els seus rguments trvés del ressentiment i d'un sectrisme gregri de proclm fàcil. Prctic un litertur pobr, geniüd i sense cp espernç, per ixò sempre cben rebutjts per l rest i mi obtenen el suport de l grn mjori que ells diuen representr.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2017 00:07 h
Millor cllr 5 (experiment per mntenir el to de l veu nrrtiv) Cinquen prt —No sé com pots hver-te cst mb el tnoc del meu germà. J es vei venir, j. —Si us plu, prou de posr-se mb el meu home, entesos? —Es podi predir ixò del teu home... —No et sp greu el que fs. —Gens. Per què m’h d’importr? —I si se n'ssbent l tev don? —li v preguntr. El v mirr ls ulls sense moure’ls. —Només m'hi vig csr mb ell perquè teni bon dot. No serveix per l llit. És un crd que s'envolt de mossens, monges i betes.
Llegir-ne més
25 de febrer de 2017 00:00 h
Semn que h ddo pr hblr de los recónditos diálogos entre Rjoy y Puigdemont. El presidente del ejecutivo centrl h evitdo este miércoles confirmr o desmentir si mntuvo ese encuentro y h hecho hincpié en que él está dispuesto hblr con el Gobierno ctlán: "Quiero hblr, pero quiero hblr de los problems reles y no de liquidr Espñ". Reunión l hubo el psdo 11 de enero en L Monclo, pero l estilo 'dilogo gobierno espñol'. Dilogr es cos mínimo de dos interlocutores, de poder exponer lo que cd uno cre conveniente.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2017 20:14 h
El 16 de febrer es v celebrr Vlènci un cte unitri per commemorr el cinqué niversri de l Primver Vlencin, un fenòmen socil per les llibertts, que v tindre trnscendènci interncionl, sorgir en febrer de 2012, com respost l brutl repressió que es v exercir contr l'lumnt de l'institut Lluís Vives de Vlènci, que protestv en contr els efectes que ptien per cus de les retlldes econòmiques en educció de l Generlitt Vlencin i del govern d´Espny en mns del PP. El terme Primver Vlencin v ser encunyt pel cntutor torrentí Pu Albjos i es v convertir en un fenòmen mundil (trending topic).
Llegir-ne més
24 de febrer de 2017 20:12 h
Desconegud per tothom i contr tot pronòstic, l sendor d’ERC, Lur Cstel, exercint l representció espnyol l’Orgnitzció per l Segurett i l Cooperció d’Europ (OSCE), v brillr hir colnt el discurs sobirnist en un trobd de l’orgnisme Vien. Al costt hi hvi Meritxell Btet, del PSC, que v quedr tònit. L socilist v mntenir l cr de circumstàncies i no v gosr ni tnt sols mirr l republicn. És ixí com Ctluny es mou i pos nerviós l’Estt espnyol que cd vegd té més dificultts per sber d’on li curn, després d’un jornd que tornv reflectir un nou ps en l detonció d’quest estt imperilist que viu els seus drrers nys d’existènci.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2017 20:11 h
Des de l´èpoc greg sbem que l´essènci de l polític és l gestió de l vid. Així, se supos que l´economi polític, l´dministrció dels béns col·lectius, del territori i de les ciutts, l´tenció i cur de les persones qun ho necessiten, l snitt, l formció de les noves genercions, en definitiv l grnti d´un futur ser possible millor que el present... és, o huri de ser, l´essènci de l polític. Amb quest definició de l polític és ronble esperr un cert hrmoni, equilibri i equitt de l gestió d´llò públic l servei de tot l societt.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2017 17:19 h
F uns dies, propòsit del judici contr Artur Ms, Jon Orteg i Irene Rigu, vig escriure un bitllet que dui per títol L frs del judici, on denunciv l fonmentció polític del mteix i el creixent llunyment entre leglitt i justíci que fect l judictur espnyol. El clim ccelert i creixentment crispt que viu el pís f que les notícies quedin obsoletes poques hores després d’hver-se produït, i tmbé fcilit que cd cop hguem de veure tzgides més grosses. Així Josep Miquel Arens, un rper mllorquí conegut mb el nom rtístic de Vltònyc, h estt condemnt per l’Audiènci Ncionl espnyol (nòml orgnisme hereu de l’ntic Tribunl de Orden Público frnquist) tres nys i mig de presó pels delictes d'enltiment del terrorisme, clúmnies i injúries greus l Coron i mences, pel contingut de les lletres d'lgunes de les seves cnçons.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2017 17:17 h
“Molts jutges són bsolutment incorruptibles, ningú els pot induir fer justíci” Bertolt Brecht Desànim, ràbi, impotènci, incredulitt. Aquestes són lgunes de les prules que poden descriure llò que moltes persones hem sentit l veure el reguitzell de despropòsits judicils que s’hn succeït quests drrers temps. J els sben, no cl estendre’s molt: condemn de brom per l Infnt Cristin i el seu mrit, l’exjugdor de hndbol Iñki Urdngrin per l’espoli sistemàtic i demostrt de les finnces públiques, condemn menor pels utors del delicte d’propició indegud pel cs de les trgetes blck de Bnki, condemn, quest no tn menor, per injuries contr l coron per un cntnt de rp, condemn, totlment desproporciond, un noi per emprr trgetes flsificdes en un robtori que no super els 600 €, imputcions de cràcter polític i selectives de càrrecs electes per desenvolupr les funcions per les quls hn estt elegits, presons preventives per titellires, fiscls que són mençts pel govern i finment destituïts per dur terme investigcions contr l corrupció, judicis polítics com el cs de Andres Bodlo i Alfonso Fernndez Orteg “Alfon”.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2017 13:37 h
El Tren és un d'queixes pel·lícules inoblidbles. Fruit d'un relitzdor polèmic: John Frnkenheimer. Però no f flt nr tn lluny l'espi o l temps per poder gudir de “El Tren”. El Cirque du Soleil és sens dubte el circ, hores d'r, més fmós l món sencer. Dd molt curios. Perquè és un espectcle circense que trenc mb el costum de molts nys. L qul cos ens diu molt. Molt. L gent d'quest circ h pogut trencr mb un costum molt rrelt entre l societt, el costum de mltrctr els nimls.
Llegir-ne més
24 de febrer de 2017 08:29 h
És veritt que el PSOE, el 2011, v endrrerir l jubilció ls 67 nys, però el PP, el 2013, v remtr l jugd desvinculnt l pujd de les pensions de l’IPC. Amb quest brillnt ide cd ny el pensionist perd poder dquisitiu, cd ny te menys dinerets per les despeses que, questes si, cd ny pugen i pugen. Els drrers nys, respecte el tem de les pensions i els jubilts se n’hn sentit de tots els colors, l drrer, l del governdor del B.E. -que diuen què en plen crisi s’h permès ugmentr-se el “sou”, i no un 0,25%- que consell que l’edt de jubilció depengui de l’espernç de vid i que vgi més enllà dels 67 nys, i que, per compensr el que ssegur què no es podrà cobrr de l’Estt l seu moment, l gent es fci plns de pensions.
Llegir-ne més