Xavier Guarque
11 d'agost de 2020 09:52 h
Els efectes actuals, i els acumulats
Les últimes dades del P.I.B. estatal. Madrid, Catalunya, capitalitat, procés... Com hi repercuteix tot plegat. A Opinió oberta http://xavierguarquemorello.blogspot.com
Llegir-ne més
Cap comentari
Joan Lladonet
9 d'agost de 2020 15:08 h
El rei només pot ser inviolable si és infal·lible
En temps de coronvirus que emmllteixi l monrqui prlmentàri és un cop molt ml de dur per tntes persones que f tnts d’nys que se senten orgullosíssimes de formr prt d’un estt tn colossl. Com és possible que estiguessin cofois de continur sent monàrquics després de sentir el sobirà que, mb cr de circumstàncies i com si fos un infnt mlcrit i penedit, mollàs quell ridicules de: “Me he portdo ml y no lo volveré hcer”. Com ixí se li v torgr quest desgrcid frse com un mèrit? No té ltr explicció que l cegues del fntisme.
Llegir-ne més
Màrius Viella
7 d'agost de 2020 11:43 h
De color de gos quan fuig
De color de gos qun fuig Qun v morir el pre de l’ctul rei del Mrroc, el que en quell moment er rei d’Espny Jon Crlos I, digué que er com si s’hgués mor el seu germà grn. Jo no se si l’llu de migrnts mrroquins que hn terrt rreu de l’estt i molt especil Ctluny,, per diferents sistemes de trnsport , fins i tot per el cementiri universl , com es el Mediterrni el podem relcionr mb l fmiliritt dels monrques , dont que quest sector de nous ciutdns , gudeixen de privilegis , que molts ciutdns nscuts dintre l’estt mb pres mes ntics que els monrques no poden gudir; de molts pocs es sp de que viuen , però viuen millor que molts obrers d’rreu de l’estt,, i no es te constànci de cp ctivitt , , mb l prticulritt , que l mjori del productes que consumeix quest col·lectiu mrroquí, no es d’quí .
Llegir-ne més
Ramon Boixet
6 d'agost de 2020 15:55 h
No, no escriuré contra la monarquia ...
... perquè és molt fàcil, en els moments ctuls, fer lleny d'un institució que ell mteix h fet el necessri per enfonsr-se. No, no em preguntré si ser rei, sense cp mèrit més que ser fill del seu pre, és un motiu suficient per sentir-se útil i slvdor de l pàtri. No, no m'embolicré en fer l llist de totes les coses errdes que el que r nomenen “emèrit" v fer tots els nys en els quls l prems i molts cortesns sbien i vren cllr. Ni recordré les que h fet després de cedir el tron l seu fill Felipe perquè surten diàriment l prems.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
6 d'agost de 2020 12:57 h
No és d'un sol ús, i no té recanvi
Tot i ser un dels temes que més em preocupen, encr no me l'hvi plntejt com quests dies ho estic llegint Fcebook: El plnet Terr vist com prt de l nturles que ens envolt, que necessitem per sobreviure. El cnvi climàtic ens h de sensibilitzr tothom, per molts motius d'ctulitt, pel present, i per un futur que j toc l port. Per nosltres mteixos i per les nostres genercions que ens segueixen, per les que tenim el deure de deixr-lis tot endreçt. No els hi podem pssr un fmer i unes preocupcions fegides les que j s'nirn trobnt… Com les que nosltres ens hn scsejt i hem tingut d'frontr per seguir mb el nostre di di.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
3 d'agost de 2020 18:03 h
Agraïment i invitació
Després de 10 nys, i més de 600 rticles publicts, vull grir les lectures i comentris que he rebut en quest mitjà. Aquest ny, les circumstàncies especils que s'hn succeit hn fcilitt el poder obrir un blog que vull que sigui l recopilció de tot el que he nt escrivint i, on, qui vulgui, pot nr seguint les meves opinions sobre l relitt que ens envolt i mb l que hem de conviure, sempre des del punt de vist personl, des del respecte i sense cp ànim d'ofendre ningú. Opinió obert http://xviergurquemorello.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
2 d'agost de 2020 11:03 h
Protocol d’actuació de l’ASM davant els conflictes lingüístics
Aquest vegd em vull fer ressò del protocol d’ctució dvnt els conflictes lingüístics, que h elbort l’ASM (Assemble Sobirnist de Mllorc). Tots sbem i coneixem les dificultts que tenim els mllorquins per viure en l nostr llengu, l llengu de Mllorc, l llengu ctln. Tots o qusi tots coneixem els enemics de l llengu i de l sev normlitzció. Tmbé coneixem les tècniques i les estrtègies que utilitzen per eliminr prlnts de l llengu pròpi d’quest terr. Tmbé sbem que els conflictes existents es poden multiplicr per qulsevol xifr, que serien els que existirien relment si tots els ctlnoprlnts volguéssim exercir els nostres drets lingüístics, emprts per les lleis vigents, l’Esttut d’Autonomi i l Constitució espnyol.
Llegir-ne més
Màrius Viella
30 de juliol de 2020 12:30 h
De quina justícia podem parlar
De quin justíci podem prlr Per mes que brmem els “burros ho ses “ d’quest pís que deu mes que no produeix, que no es ltre que l’estt espnyol, no solucionrem res mentre tinguem l justíci constituïd i dministrd per gent imposd directment pel frnquisme i els heures d’quests que j no hi son ; l justíci just tindri de ser ràpid i contundent , no com l que tenim en quests moments , que no vol ser eficient, perquè es tindri de reclmr responsbilitts molt gent de dintre i for de l’institucio; l corrupció es tnt rreld rreu d’quest pís que , mentre que es v ctivr el processment del govern de Ctluny mb resultt d’empresonment, mb un mínim de temps , s’està deixnt que pssi el temps per poder justificr l cducitt , de csos de corrupció dins les institucions i dels governs.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
26 de juliol de 2020 10:23 h
Suprimir els tribunals de la injustícia a un estat que podria esser republicà
Aquest setmn h estt notíci el fet que se hgués torgt el tercer gru ls presos polítics que j duien més d’un miler de dies empresonts. Aquest fet els permeti viure l sev vid i hver d’nr dormir l presó l mjor prt dels dies. Doncs, des que hn obtingut el tercer gru els revengistes s’hn remogut dins l pròpi brutor que escmpen per tot rreu. Que si el tercer gru els el pot llevr el Tribunl Suprem, el mteix tribunl que els v condemnr injustment per un fet polític, llò que tnt interessts es troben negr, llò que els huri d’impedir ser presos polítics i que només serien polítics presos.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
20 de juliol de 2020 14:15 h
Quin desastre !
Mlgrt els esforços per cnvir les coses o per oblidr-les, segons siguin els ànims de cdscú, ens donem que molts fets no cnvien, no es modifiquen, ni despreixen per molt temps que pssi. Un cntutor itlià, Christino de André, v grvr l'ny 1992 un cnçó mb el títol de “ Che grn confusione" que es pot trduir com “Quin grn confusió" o “Quin desstre". Vl l pen llegir lguns pràgrfs per veure que els entrebncs que ptim no tenen res veure ni mb un pís determint ni, i!, mb un èpoc determind.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs