19 de juny de 2020 14:14 h
O lterntivment: “ Algú vol l Monrquí?". L veritt és que les dues preguntes fn prt d'unes inquietuds que vn en ugment, gràcies l „col·lborció" de l fmíli Borbó. Ctluny, r per r dins de l nció espnyol, h intentt en lgun moment desmrcr-se de Mdrid, i nr per lliure, com s'costum dir. No tots el prtits ctlns tenen l mteix vocció independentist, encr que segur que tothom voldri un menor dependènci de Mdrid. L “ Ley de Sucesión en l Jeftur del Estdo" de l'ny 1947, junt mb ltres qutre lleis, orgnitzv els poders de l'Estdo durnt el frnquisme.
Llegir-ne més
14 de juny de 2020 11:27 h
José Rmón Buzá er un ml governnt. V fer molt de ml en tots els spectes ls ciutdns de les Illes. Però quest sí sbi o lgun dels seus consellers sbi què s’hvi de fer per fer desprèixer el ctlà. Tmbé podri ser que fos l FAES l que li fes fer el que v fer. Però li v fer tnt de ml que el v estormir, i des de llvors ençà encr no h reviscolt. Per tnt, no entenc que si quell governnt sbi com hvi de de fer l substitució del ctlà pel cstellà, que els governnts ctuls no sàpiguen o no vulguin sber què hn de fer per restituir-lo l seu lloc.
Llegir-ne més
12 de juny de 2020 09:08 h
L cden de supermercts més grn de Suïss (Migros) h decidit eliminr de l vend un producte de pstisseri mb vuitnt nys de trdició. Es trct dels noments “Cps de moro" ( Mohrenkopf), mb un bse de p de pessic, mb un centre de mereng i envoltt de xocolt. Aquest eliminció es bs en l negtiv del productor de cnvir el nom del producte mlgrt certes pressions de consumidors que el troben rcist. El fbricnt diu que f molts nys que comercilitz els Cps de moro (uns 10 milions l'ny!) i que mi, fins r, h tingut opinions negtives cus de nom.
Llegir-ne més
7 de juny de 2020 15:47 h
Avui, dissbte, 6 de juny, dos dies bns d’entrr en l fse 3, he berent d’un cfè mb llet i un ensïmd. Mentre estv fent ixò ssegut un tul que ocupv l’prcment de cotxes d’bns de l pndèmi, he observt el que pssv l meu voltnt. És ben curiós, és com si vivissis les peripècies d’un sèrie de Netflix. Pssv per dmunt l vorvi un home que h estossegt i no dui el tpmorros post i jo li ho he reclmt. M’h contestt mb cert superioritt que el dui dins l boss, però que com que estv més de dos metres.
Llegir-ne més
7 de juny de 2020 12:13 h
El di 7 de juny del 1970, r f cinqunt nys, Suïss es v votr un inicitiv destind reduir el nombre d'estrngers d'un mner rdicl. Com que l problemàtic dels estrngers segueix ctul tnt Suïss com l rest de pïsos europeus, vl l pen recordr l'niversri i treure'n lgunes conseqüències. L inicitiv del 1970 v ser llnçd per un polític suís de nom Jmes Schwrzenbch, de mner que finlment v quedr com „Inicitiv Schwrzenbch" en totes les memòries dels que l vàrem viure de prop.
Llegir-ne més
5 de juny de 2020 11:57 h
(...) que es tingui dvnt el fet ncionl de Ctluny des del govern de l’Estt, un ctitud generos i obert, que es vegi que l Constitució que vm fer en el seu moment, qun prl de ncionlitts i regions no prl de vguetts i d’entelèquies, sinó de relitts concretes, de l’existènci de fenòmens ncionls diferencits en el territori de l’Estt espnyol. I entre ells un de fonmentl, un de molt importnt per l sev històri, pel seu pes, per les seves prticulrs crcterístiques, que és el fet ncionl ctlà.
Llegir-ne més
3 de juny de 2020 23:59 h
Avnttges del coronvirus. L pndemi prt d,hver enriquit ls impulsors i ls proveïdors de l hospitl de cmpny IFM, fet netej de l,tmosfer, fet netej de m d,obr de les empreses mb problemes i encrrilt l solució l problem del cpitlisme provoct per l,espernç de vid que repercuteix ls pensionistes, que j s,hn publict ddes d’estlvi, tmbé s’h descobert l’estt de moltes residències de gent grn i s,hn reduït els ccidents de trànsit i de ben segur que ugmentrà l ntlitt.
Llegir-ne més
31 de maig de 2020 10:57 h
Molt gent demn que s’obrin les escoles perquè necessiten que els fills i filles continuïn essent educts i perquè tmbé tenen l possibilitt de fer fein i s’h de poder concilir el trebll i l’educció dels fills cs. Tots sbem que els infnts reben molt educció prtir del que perceben mb els seus sentits, del que veuen i escolten principlment i result que tenim uns polítics que no estn l’lçd, que són incpços de portr-se educdment. Sembl que hn de copir l mner com es f les cdenes privdes mb els seus xous d’impcte.
Llegir-ne més
30 de maig de 2020 14:10 h
A vegdes hi h notícies que no sorprenen. Però inquieten. Ni mb l pndèmi els mitjns hn conseguit fer recuperr l sev confinç ls usuris. Veieu: Només el 10% dels espnyols confi molt en l informció dels mitjns informtius, l que es podri fegir un 32% que té un confinç mitjn, segons l'estudi Trust in Medi 2020, relitzt pel servei de recerc de l Unió Europe de Rdiodifusió (UER), prtir de ddes de l'Eurobròmetre. En l'informe de f dos nys, quests percenttges eren del 19 i el 33% respectivment.
Llegir-ne més
28 de maig de 2020 14:18 h
El diri digitl Vox Populi explic que L Monclo h començt un bll de noms que h de portr un remodelció intern del govern, mb l finlitt de reduir despeses de l'executiu. Actulment el govern de Mdrid dispos de 22 ministeris, quntitt que sembl exgerd en temps de crisi i de cr l'eficiènci. Per ltr bnd, l UE està disposd judr Espny mb uns bons milions d'euros que clrment estn lligts reformes estructurls. Com que les despeses en personl i ministeris s'hn disprt, és necessri fer correccions per tl de mntenir un cert bon pper dvnt les judes europees.
Llegir-ne més