Joan Lladonet
26 de juliol de 2020 10:23 h
Suprimir els tribunals de la injustícia a un estat que podria esser republicà
Aquest setmn h estt notíci el fet que se hgués torgt el tercer gru ls presos polítics que j duien més d’un miler de dies empresonts. Aquest fet els permeti viure l sev vid i hver d’nr dormir l presó l mjor prt dels dies. Doncs, des que hn obtingut el tercer gru els revengistes s’hn remogut dins l pròpi brutor que escmpen per tot rreu. Que si el tercer gru els el pot llevr el Tribunl Suprem, el mteix tribunl que els v condemnr injustment per un fet polític, llò que tnt interessts es troben negr, llò que els huri d’impedir ser presos polítics i que només serien polítics presos.
Llegir-ne més
Cap comentari
Ramon Boixet
20 de juliol de 2020 14:15 h
Quin desastre !
Mlgrt els esforços per cnvir les coses o per oblidr-les, segons siguin els ànims de cdscú, ens donem que molts fets no cnvien, no es modifiquen, ni despreixen per molt temps que pssi. Un cntutor itlià, Christino de André, v grvr l'ny 1992 un cnçó mb el títol de “ Che grn confusione" que es pot trduir com “Quin grn confusió" o “Quin desstre". Vl l pen llegir lguns pràgrfs per veure que els entrebncs que ptim no tenen res veure ni mb un pís determint ni, i!, mb un èpoc determind.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
19 de juliol de 2020 13:15 h
No es pot anar contra “la unidad de destino en lo universal”
No sé si j s’hurà recorregud l determinció que els presos obtinguessin el tercer gru, i que, per tnt, dormint l presó, poguessin gudir d’un poc de llibertt, després d’hver psst més de mil dies l presó, qun no hn comès cp delicte més que hver volgut exercir uns qunts drets que empren totes les constitucions existents del món i crec que tmbé l’espnyol. Només vren voler exercir el dret de reunió, el dret de mnifestció, el dret de votció i el dret de decisió del seu propi futur, prt del dret de recuperció de sobirni rrvtd vilment per les tropes de Felip V, principi del segle XVIII.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
18 de juliol de 2020 08:46 h
Hi arribarem !
No és cos d’uns pocs somnidors. Ni de qutre il·lumints. És cos de tots perquè només junts hi podrem rribr. L muntny és esquerp i tenim ml temps. Però mb un cordd ferm, on tothom judi tothom, ssolirem el cim. I un vegd dlt, l’hor de fer l foto, uns es col·locrn l dret, d’ltres l’esquerr i lguns l mig.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
12 de juliol de 2020 11:11 h
La pandèmia ha retratat la insolidaritat
Viure en temps de “nov relitt” deu hver d’esser un privilegi, perquè ixò signific que l pndèmi no te n’h enduit, no t’h llevt del mig, no t’h fet morir més sol que l un, com els h psst tnts. Viure en temps de rebrots signific que vius en un temps en què l mjor prt de l societt qued ben retrtd. Els retrts són voluntris o involuntris. Els segons són els que reflecteixen l mid de l relitt i nlitzen l trnsprènci o l’opcitt de grn prt de l societt.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
9 de juliol de 2020 08:45 h
Lleis i diners
F uns 2600 nys, Atenes, el polític i poet Soló v escriure: "Les lleis són com teles d'rny: bones per cçr petits insectes, mentre que els grossos trenquen l xrx i escpen". Lmentblement quest pensment és, vui di, més plicble del que l gent norml voldri. I com que tmbé els diners juguen un pper importnt segons ens demostren lgunes personlitts dels que ens semblv que tindrien de donr bons exemples, un elegi de Soló diu:
"L riques que l'home persegueix mb violènci
ve de mner inconvenient, corrompud
per fets injusts, i produeix cegues.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
5 de juliol de 2020 11:59 h
En qüestions de català, una espurna d’esperança del Govern d’esquerres
J he dit en ltres ocsions, fins i tot ben recents, que el poder centrl espnyol, mni qui mi, intent esborrr del mp les llengües que encr subsisteixen dins l sev “unidd de destino”. Sben que si fn desprèixer l llengu, fn desprèixer el poble i, per tnt, els possibles intents d’emncipció. Hi dediquen tots els seus esforços, els polítics, els econòmics i, especilment, els judicils, que en quest moment ctuen com l sev punt de llnç. Tmbé sben que si esmicolen questes llengües, per exemple, l ctln, un vegd trossejd no podrà sobreviure.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
3 de juliol de 2020 09:34 h
Els noms des partits polítics
En principi, el nom d'un prtit polític h de tenir com mínim dues qulitts: definir l posició del prtit dins de l'espi polític, i tmbé tenir un nom fàcil d'identificr i de recordr. Un senzill cop d'ull ls prtits polítics ctuls de Ctluny permet de consttr que cp de les dues qulitts s'h rrelt. Potser mb l'excepció de ERC, j que dir-se Esquerr, Republicn i de Ctluny permet definir bstnt clrment l sev posició dins del pnorm dels prtits. El PSC, com Prtit, Socilist i de Ctluny tmpoc pos mss dubtes.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
28 de juny de 2020 18:14 h
En qüestions de llengua, ni tot està guanyat ni tot està perdut
Durnt el mes de juny hem continut sbent que hi hvi hgut persones ctlnoprlnts que hvien estt gredides verblment pel fet d’hver escomès el seu interlocutor en l sev llengu, l llengu ctln. Els rguments d’mbdues persones no solen vrir mss dels que s’usven f un qurnten d’nys. No debdes som el producte d’un persecució que j f 305 nys que dur i j s’hn instl·lt en el cervell les rons o els motius de l’ctució de cdscú. Els rguments de qui h ust l llengu ctln són els mteixos d’ençà que el món és món.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
21 de juny de 2020 11:31 h
Sempre Espanya contra Catalunya
Cd di sent més vergony en sentir l prul espnyol. Això que tmbé vig viure quell temps en què crèiem que tot el que es s fei ls ltres indrets er millor. Si el que comprves no er espnyol ixò voli dir que er millor. Es trctv de dir un lloc molt importnt: ixò és suís, belg, jponès, etc., l qüestió er que no fos espnyol. Sembl que totes quelles genercions hgin cret les genercions ctuls que creuen que esser espnyol és un de les coses millors que es poden ser en quest món.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
24
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs