3 de gener de 2021 12:23 h
Segurment ens ml costumen. Ar j sembl que els prtits polítics hn ctut sempre igul. Si ixí ho hn fet, hn ctut ben mlment. Els prtits polítics que governen hurien de fer-ho per totes les persones, votin qui votin, i els prtits que es troben l’oposició hurien de criticr les coses que estiguessin ml fetes, però tmbé hurien d’judr ls governnts, sempre que s’doptssin mesures per l poble. Per exemple, es pot votr en contr que pugin el sou mínim? Es pot votr en contr que es pugin els imposts ls rics, ls qui més tenen o gunyen? En qüestions com quest hurien de votr tots l’un, perquè no existeix cp prtit que no hgi rebut vots dels que necessiten un sou mínim més elevt, ni existeix cp prtit que només hgi estt vott pels més rics, pels que més tenen.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2020 12:51 h
Hem psst Ndl i hem tengut temps per digerir els comentris totlment previsibles sobre el discurs del rei, ixò per ls que no vren ser cpços d’guntr-lo estoicment. J se sbi que l dret beneiri el discurs i l’esquerr el menyspreri. El problem és que no se sp ben bé qui és l’esquerr, perquè els independentistes no són tots d’esquerr i l’hn menyspret en l sev totlitt, independentistes de dretes i d’esquerres. Jo fré l mev nàlisi de prt de l’esmentt discurs.
Llegir-ne més
26 de desembre de 2020 09:14 h
El discurs de Ndl de Felipe VI hvi despertt en lguns somidors l possibilitt que l'Emèrit fos critict de mner clr. L relitt h demostrt que l xrx finncer del seu pre h toct molt de prop l sev fmíli de mner que h evitt entrr en conceptes clrs i s'h dedict dir obvietts. Després d'hver escoltt en nys nteriors coses com que "tots som iguls dvnt l llei" i que "els ctlns no estn sols", no cl tenir molt intuïció per considerr el discurs d'enguny com un mner d'intentr quedr bé dvnt d'un prt dels súbdits.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2020 11:22 h
L cegues polític dels polítics de torn no és d’r. Això h psst sempre. Sempre hi h hgut polítics que, odint tot el que no fos de Cstell, hn defenst llò que considerven propi bns que es perdés, cusnt els contrris de voler introduir l sev identitt per esborrr o substituir l cstelln. Per tnt, vren descobrir que per evitr quest problem el que s’hvi de fer er esborrr l identitt dels dversris polítics, especilment d’quells que tenguessin trets identitris diferents ls cstellns, j que profitrien quests per voler seprr-se d’ells i no podrien continur vivint de l sev producció econòmic.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2020 12:22 h
No pss setmn que no es publiqui qulque cs de rebuig sofert per qulque person que h prlt en l sev llengu, el ctlà. No pss mi el mteix si sps i t’treveixes circulr pel món en nglès, frncès, lemny o itlià. L’versió només existeix contr el ctlà. D’ixò se’n diu ctlnofòbi. L ctlnofòbi està més que demostrd l’Estt espnyol. A l prems, l ràdio i l televisió hi h un menyspreu evident contr l llengu ctln que prl un prt de l poblció que port l PIB més d’un qurt prt del totl.
Llegir-ne més
6 de desembre de 2020 15:59 h
El pròxim 5 de Gener se celebrrn els cent nys del nixement del suís Friedrich Dürrenmtt, un dels grns literts en llegu lemny dels nostres temps. Autor d'obres tetrls, novel·les i rticles, s'h distingit sempre per l sev clredt i el seu trnnà irònic. Obres com "L visit de l vell dm", "Ròmul el Grn", "Els físics" o "Grec busc greg" hn estt ben conegudes Ctluny. El 22 de novembre del 1990 Dürrenmtt v pronuncir un discurs mb el títol del blog: "Suïss – un presó". Vl dir que el discurs, pronuncit en honor del llvors president de Txecoslovàqui Vclv Hvel, v permetre Dürrenmtt, mb tot el seu tlent i l sev ironi, retrtr Suïss mb unes imtges provocdores fetes mb un grn mor per l sev pàtri.
Llegir-ne més
6 de desembre de 2020 13:13 h
Continum vivint en quest circ en el qul tots interpretm el nostre pper ixí com podem. Al mteix temps, observm, mirm, llegim, escoltm i criticm certs comportments dels ltres. Al mteix temps podem quedr gelts, glçts, vergonyits, emprenyts en veure què fn els que es troben en els punts més lts d’quest simbòlic piràmide de l humnitt existent. I és que l mjori spir trobr-se llà dlt, llà on es troben els cercles de poder. Uns volen rribr-hi trvés dels doblers ben o ml gunyts, d’ltres creuen que hi són perquè són els millors j que els hn vott i d’ltres s’hi troben perquè d’un mner o ltr hn comprt els vots.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2020 16:17 h
Continum en temps de pndèmi, r mb l preocupció de no poder vlotr-se durnt les festes de Ndl. A veure qunts ens podrem reunir, si podrem incomplir l normtiv, si ens hurem d’exposr l mult, si podrem esplir-nos qun rribi 2021. Totes questes preocupcions tenen el Govern de l’Estt ben ocupt, mentre li plouen crítiques de per tots els costts, perquè h pctt els pressuposts mb Bildu i mb ERC, que ixò signific hver pctt mb els ssssins d’ETA i mb els trossejdors d’Espny.
Llegir-ne més
23 de novembre de 2020 16:50 h
Un petit crtell que he vist vui l mtí l'utobús, m'h motivt escriure sobre Idiomes i dilectes. Com que drrerment es prl molt, mss, sobre el ctlà i l'espnyol, sobre preferències, vnttges i discrimincions, em sembl oportú d'explicr com es pot conviure mb idiomes for del propi, sempre que hi hgi un mic de respecte les rrels culturls i poc intenció de forçr tots ser unitris. A Suïss tenim qutre idiomes oficils: lemny, frncès, itlià i romnx. Cp d'ells dispos de l virtut de ser el principl, de mner que cd regió prl el seu idiom mb tot nturlitt, sense cp pressió, ni polític ni socil.
Llegir-ne més
22 de novembre de 2020 13:01 h
Tots els qui volem, sbem quin és l tàctic dels governnts i exgovernnts espnyols. Hn près que totes les mlifetes que fn o volen fer ls contrris, en quest cs ls independentistes, el primer que fn és cusr-lo0s ells de fer-ho mb ells, és dir, si el que volen és fer desprèixer l llengu ctln, el primer que fn és cusr els independentistes de voler fer desprèixer el cstellà. Així que moltes coses que diuen s’hn d’invertir. Això tot pensnt que els independentistes tenguin com un dels principls objectius l defens del ctlà.
Llegir-ne més