8 d'octubre de 2017 11:33 h
Aquest er el crit de guerr dels ciutdns dels pobles i ciutts des d'on prti l polici ncionl i l guàrdi civil cp l Principt de Ctluny, perquè llà en volien fer un de ben gross, un il·leglitt totl, un men de cop d'estt..., volien votr, volien decidir el seu futur, i ixò no ho podi consentir un govern que és completment responsble de tot l revolt. S'h comentt que quests policies i guàrdies civils, durnt el vitge cp l seu destí, tmbé cntven: “Apor ellos, oeee!, i que el discurs de Felip VI, un vegd pssd l jornd de l'1 d'octubre, tmbé h estt resumid mb l frse del títol d'quest rticle.
Llegir-ne més
8 d'octubre de 2017 03:05 h
Result evident quin er el propòsit dels cossos de segurett de l’Estt en l sev intervenció el drrer 1 d’octubre. Crer un situció generl de terror tot el pís fi d’impedir el vot ciutdà en el referèndum d’utodeterminció de Ctluny. I és que les ddes no deixen gire mrge possibles interpretcions: s’hn comptbilitzt -recompte j oficil, pendent de proclmr per l Sindictur Electorl- fins 2.286.217 vots. Un xifr de prticipció girebé equivlent l 9-N, ixò sí, en un escenri, d’bsolut repressió i violènci for mid.
Llegir-ne més
8 d'octubre de 2017 00:00 h
Divendres el Bnc de Sbdell i Cixbnk vn nuncir que trslldven l seu socil de Ctluny Alcnt i Vlènci. L prems pervers espnyol v profitr per dir que les empreses "mrxen" de Ctluny, que j començv l'èxode per culp del procés d'Independènci. És desinformció i mnipulció. En un procés d'independènci, totes les empreses, totes, sí he dit totes, totes hurn d'obrir un seu en l'ltre pís on no l tinguin. Bnc Sbdell hurà d'obrir un seu Espny i Bnc Sntnder hurà d'obrir un seu Ctluny.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2017 20:09 h
No blnquegem el feixisme. Demà l migdi hi hurà un mnifestció convocd pels prtits espnyolistes, PP, Cs... i el PSC. És ixò feixist? No, i r! El que frà d’quest mnifestció un cte for de l democràci és l prticipció dels següents prtits d’ultrdret i flngistes: Pltform per Ctluny, Som Identitris (tmbé de Josep Angld), Democrci Ncionl, Somtemps, Nosotros (el nou prtit d’Óscr Bermán), l Flnge (sí, encr són legls), l Fundción Primo de River (ningú no entén tmpoc com ixò existeix), Alterntiv Espñol (l de Bls Piñr), ll Legión Urbn (els de l Hermndd dels legionris), VOX i, òbviment, els orgnitzdors, Societt Civil Ctln.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2017 15:17 h
En el drrer discurs del cp de l’Estt espnyol Felip VI, querst v ptir un utèntic metmorfosi regressiv i v esdevir, es v convertir en Felip V. Dvnt d’quest obssessió utoritàri (de tot l fmili borbònic) contr Ctluny voldri demnr voldri fer un crid cívic i rcionl les monrquies democràtiques sensibles i rcionls d’Europ. En quest sentit seri molt positiu, molt constructiu per Europ que el Regne Unit, l Rei del belgues, el Regne dels Pïsos bixos , el Regne de Dinmrc, El Regne de Suèci i el Regne de Norueg enviessin crtes de protest i exercisin un pressió cívic contundent envers l insensible, rrognt i indigne monrqui espnyol -de fet, r el rei Felip V o VI j només és el rei dels cstellns- per tl que no discrimini més els ctlns i deixi de violr els nostres drets fonmentls
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2017 14:19 h
En gener de 1959 l revist Germinbit publicv un rticle de Lluís Serrhim titult “Ens clen cnçons d’r”. Amb el temps, quest text h estt considert unànimement el mnifest fundcionl de l Nov Cnçó. A prtir de l creció l’ny 1961 d’Els Setze Jutges i de l incorporció un ny després del cntutor Rimon, quest moviment, que originàriment preteni ser un cnçó nov, v esdevenir molt més que ixò, cbnt essent tot un fenomen ciutdà, socil i polític que es v estendre rreu dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2017 13:00 h
En el rerefons monàrquic espnyol sempre hi preix un qudre pictòric que els represent, perquè l sev històri trct d'ixò, d'escenificr-se. Aquest vegd el Rei Felip VI tmpoc h fllt, i el qudre escollit h estt el de Crles III, gens subtil, sinó l contrri i del tot explícit. Mss. Ni un bri de lleugeres, mb dures i post seriós: es veu l Monrc muntt cvll mb un porr l mà. Vig seguir tentment el discurs de Felip VI mb ctitud demòcrt, però no hi vig sber trobr cp contingut diplomàtic ni conceptul propi d'un cp d'Estt dispost cohesionr i escoltr -que huri de ser condició necessàri per l imtge protocolàri que li h estt destind-.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2017 11:10 h
Més enllà de les brutls càrregues policils del di 1-O, mb 900 ferits i lguns de greus, cldri tenir en compte que l'odi cp ls ctlns, i sobretot els sobirnistes, continu ben viu, per desgràci. A Verges, Medinyà, Giron, Srrià de Ter i l Grnd del Penedès hn punxt les rodes de centenrs de cotxes. Veïns de Lleid denuncien intimidcions de l polici espnyol. Encr hi h 750 lcldes ctlns investigts només per les seves idees. Els líders de l'ANC i d'Òmnium hn hgut d'nr declrr l'Audiènci Ncionl espnyol, només per defensr les institucions ctlnes dvnt del cp d'estt del di 20 de setembre.
Llegir-ne més
7 d'octubre de 2017 00:00 h
Semn de intenss sensciones y hor de hcer ls reflexiones más metódics y necesris hst el momento. El siguiente pso sí lo requiere. L declrción de independenci. Llegdos hst quí uno se pregunt cuáles hn sido los movimientos relizdos y l situción en l que se encuentrn hor ls dos prtes, Espñ y Ctluny. Sobre l primer cd vez quedn menos duds que como pís orgulloso de su psdo, de su idiosincrsi y de su negtiv cmbir porque hciendo lo que hce, trbj menos y siempre gn lgo, y le v bien. Como dijo en su dí, sobre bombrder Brcelon cd cincuent ños o menos, Esprtero y le secundron posteriormente Azñ y Peces-Brb, es suficiente.
Llegir-ne més
6 d'octubre de 2017 23:15 h
L’escriptor 2 Segon prt Per què no vig gunyr? L noi no v perdre el temps buscr respostes que no li convencerien. En lgun moment, v fer espi l tul. El sol fet d'escriure er un triomf, encr que no podi mirr un costt i oblidr que desitjv tenir renom entre el públic. V esbossr noves versions. V lternr imtges mb musiclitt. V crer persontges entremlits en els seus mons, tots creïbles. Els v comodr en digrmes i en línies per rmr frses, orcions i pràgrfs mb rimes i metàfores mi provdes.
Llegir-ne més
