El Dietari del Procés
9 d'octubre de 2017 20:12 h
El dia D -1
El nostre ecosistem s’h pràcticment turt l’esper de l declrció que fci demà Crles Puigdemont. El 130è president de l Generlitt prepr un compreixenç demnd per ell mteix l prlment i que està previst per demà les 18h, enmig d’un debt que h derivt en mil hipòtesis durnt quests drrers dies. Puigdemont té previst nlitzr l’ctulitt del pís, però ningú se li escp que l sessió és per implementr el resultt del referèndum de l’1 d’octubre. L grn pregunt, com es poden imginr, és el què dirà i el com ho frà.
Llegir-ne més
Un comentari
Josep Pinyol
9 d'octubre de 2017 14:01 h
Disposats a patir les conseqüències dels nostres actes
@pge { mrgin: 2cm } p { mrgin-bottom: 0.25cm; line-height: 120% } :link { so-lnguge: zxx } El di 1 d'octubre no hi v hver només 2.200.000 votnts; vn ser, sobretot, 2.200.000 resistents pcífics. Un prcticnt de no-violènci es distingeix d’un delinqüent perquè quest intent escpr de l polici i l justíci, mentre que el resistent pcífic ssumeix les conseqüències penls dels seus ctes. Mhtm Gndhi ressltv que l no-violènci er sobretot “insistènci en l veritt”, obstinció en l justíci que intent fer l'opressor, vulnerble l poder de l’ètic.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
8 d'octubre de 2017 20:43 h
DUI + negociació amb Madrid, bona solució de cara al món?
L’unionisme h intentt jugr l mteix joc que l’independentisme quest diumenge. Societt Civil Ctln h orgnitzt un mnifestció espnyolist Brcelon on hn cudit 350.000 persones segons l Guàrdi Urbn (i 950.000 segons l’orgnitzció). Just l meitt dels que vn cudir l mobilitzció de dimrts psst, di de l vg generl, o cinc vegdes menys que els mnifestnts l’11-S més multitudinri, el de 2014. Tot, segons l Guàrdi Urbn. L’espnyolisme r treu el cp dient que l mjori silencios s’h mobilitzt, però és evident que per històric que sigui l’cte d’vui, ni tnt sols s’prop l’11 de setembre de cp ny des de 2012.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
8 d'octubre de 2017 12:21 h
Molt bé ! Ara, a treballar
Molt Be, Sr.Rjoy, h nt prohibint, ocupnt i destruint, totes i cdscun de les eines democràtiques que el poble ctlà teni per esdevenir l prt de l sev identitt que vostè li h deixt en els drrers sis nys. Mlgrt tot, s’h fet un referèndum i més de dos milions de vots hn pogut ser comptts, desprès de les urnes incutdes i de totes les vergonyoses imtges que tot el món h vist. L sev violènci legl no h pogut mb l il·lusió que, per dominr-l, s’huri de fer molt més del que vostè sp fer. En els temps en que j no es fn presoners els derrotts, r, no només hurà de convèncer els ctlns de que seguir igul és el millor… Ar, ho hurà de fer especilment mb els prop d’un meitt de ctlns que tenien clr voler mrxr i que no renuncirn l seu legítim nhel, i que vostè h limentt.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
8 d'octubre de 2017 11:33 h
A por ellos, oeee!!
Aquest er el crit de guerr dels ciutdns dels pobles i ciutts des d'on prti l polici ncionl i l guàrdi civil cp l Principt de Ctluny, perquè llà en volien fer un de ben gross, un il·leglitt totl, un men de cop d'estt..., volien votr, volien decidir el seu futur, i ixò no ho podi consentir un govern que és completment responsble de tot l revolt. S'h comentt que quests policies i guàrdies civils, durnt el vitge cp l seu destí, tmbé cntven: “Apor ellos, oeee!, i que el discurs de Felip VI, un vegd pssd l jornd de l'1 d'octubre, tmbé h estt resumid mb l frse del títol d'quest rticle.
Llegir-ne més
Jordi Solà Coll
8 d'octubre de 2017 03:05 h
Policia i terror. L'estratagema de l'Estat i dels cossos de seguretat per dinamitar la participació ciutadana (actualització)
Result evident quin er el propòsit dels cossos de segurett de l’Estt en l sev intervenció el drrer 1 d’octubre. Crer un situció generl de terror tot el pís fi d’impedir el vot ciutdà en el referèndum d’utodeterminció de Ctluny. I és que les ddes no deixen gire mrge possibles interpretcions: s’hn comptbilitzt -recompte j oficil, pendent de proclmr per l Sindictur Electorl- fins 2.286.217 vots. Un xifr de prticipció girebé equivlent l 9-N, ixò sí, en un escenri, d’bsolut repressió i violènci for mid.
Llegir-ne més
Josep Pedrol
8 d'octubre de 2017 00:00 h
QUATRE APUNTS SOBRE LA TRANSICIÓ
Divendres el Bnc de Sbdell i Cixbnk vn nuncir que trslldven l seu socil de Ctluny Alcnt i Vlènci. L prems pervers espnyol v profitr per dir que les empreses "mrxen" de Ctluny, que j començv l'èxode per culp del procés d'Independènci. És desinformció i mnipulció. En un procés d'independènci, totes les empreses, totes, sí he dit totes, totes hurn d'obrir un seu en l'ltre pís on no l tinguin. Bnc Sbdell hurà d'obrir un seu Espny i Bnc Sntnder hurà d'obrir un seu Ctluny.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
7 d'octubre de 2017 20:09 h
Compte amb blanquejar el feixisme
No blnquegem el feixisme. Demà l migdi hi hurà un mnifestció convocd pels prtits espnyolistes, PP, Cs... i el PSC. És ixò feixist? No, i r! El que frà d’quest mnifestció un cte for de l democràci és l prticipció dels següents prtits d’ultrdret i flngistes: Pltform per Ctluny, Som Identitris (tmbé de Josep Angld), Democrci Ncionl, Somtemps, Nosotros (el nou prtit d’Óscr Bermán), l Flnge (sí, encr són legls), l Fundción Primo de River (ningú no entén tmpoc com ixò existeix), Alterntiv Espñol (l de Bls Piñr), ll Legión Urbn (els de l Hermndd dels legionris), VOX i, òbviment, els orgnitzdors, Societt Civil Ctln.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
7 d'octubre de 2017 15:17 h
El rei i els drets fonamentals
En el drrer discurs del cp de l’Estt espnyol Felip VI, querst v ptir un utèntic metmorfosi regressiv i v esdevir, es v convertir en Felip V. Dvnt d’quest obssessió utoritàri (de tot l fmili borbònic) contr Ctluny voldri demnr voldri fer un crid cívic i rcionl les monrquies democràtiques sensibles i rcionls d’Europ. En quest sentit seri molt positiu, molt constructiu per Europ que el Regne Unit, l Rei del belgues, el Regne dels Pïsos bixos , el Regne de Dinmrc, El Regne de Suèci i el Regne de Norueg enviessin crtes de protest i exercisin un pressió cívic contundent envers l insensible, rrognt i indigne monrqui espnyol -de fet, r el rei Felip V o VI j només és el rei dels cstellns- per tl que no discrimini més els ctlns i deixi de violr els nostres drets fonmentls
Llegir-ne més
Vicent Luna
7 d'octubre de 2017 14:19 h
Comiat al cantautor de la veu de vellut
En gener de 1959 l revist Germinbit publicv un rticle de Lluís Serrhim titult “Ens clen cnçons d’r”. Amb el temps, quest text h estt considert unànimement el mnifest fundcionl de l Nov Cnçó. A prtir de l creció l’ny 1961 d’Els Setze Jutges i de l incorporció un ny després del cntutor Rimon, quest moviment, que originàriment preteni ser un cnçó nov, v esdevenir molt més que ixò, cbnt essent tot un fenomen ciutdà, socil i polític que es v estendre rreu dels Pïsos Ctlns.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs