15 d'octubre de 2017 11:59 h
LA LLAVE ES ECONÓMICA (Trducido del originl en ctlán publicdo nció Digitl) El uno de octubre psdo tres millones de electores se movilizron poniendo en riesgo su integridd, su ptrimonio y su libertd. Ests son ls menzs que hst últim hor l fisclí inquisitoril hbí relizdo funcionrios, responsbles de l dministrción, miembros de ls mess, poderdos, pdres y mestros de menores mnifestntes y finlmente todo el electordo. Escribo en un momento de incertidumbre, propicido por est mniobr de Crles Puigdemont, que espermos que se purmente táctic, de No declrción forml en suspenso.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2017 11:12 h
Ls represlis polítics y penles son inevitbles. L recesión económic corto plzo en Ctluny segurmente tmbién. Y lo er trs el tentdo de Brcelon y Cmbrils, porque en tods ls ciuddes que no son cpitles de pís (mucho más robusts nte vivenes económicos) y h hbido un tentdo, l reducción del turismo h fectdo severmente l economí. El trsldo de ls sedes sociles de ls empress no son positivs, pero tmpoco tiene uns consecuencis precibles sobre l economí (slvo pr l de los notrios), porque los impuestos no se distribuyen según l sede socil (ni siquier fiscl) de ls empress.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2017 10:02 h
Aquest és un pegunt que m'he fet moltes vegdes. Dvnt les dues ideologies impernts en quest moment: els defensors de l unitt d'Espny i els defensors dels drets humns del poble; j sé que molts d'unionistes no estrn d'cord mb l clssificció, perquè dirn que ells tmbé defensen els drets humns. I ixò és el que pos en dubte i esper que m'ho demostrin, ho esper d'ssegut i no sé si en dormiré o no... espernt. Els defensors de l unitt d'Espny que preconitzven els llibres de Formción del Espíritu Ncionl, qun estudiàvem els nys 50 i 60 del segle psst, són els mteixos que coincideixen mb els que insulten, peguen, escupen i destrossen mobiliri que no és seu.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2017 23:48 h
El president cd vegd està més sot pressió. J no només és l CUP i l'ANC, sinó que és tmbé ERC i l JNC: moltes fccions de l'independentisme demnen Crles Puigdemont que respongui l requeriment de Mrino Rjoy dient que l independènci està declrd, mlgrt que suspes. L vell guàrdi convergent, encpçld per Artur Ms i Mrt Pscl, no proven tirr endvnt l plen sobirni r mteix. I entre el mrsme d'emocions i senscions independentistes, Crles Puigdemont està entre dues igües. L respost del president serà mbigu.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2017 21:25 h
Les crítiques furibundes i irrcionls del Prtit Populr i Ciutdns l model eductiu ctlà de l’immerssió lingüst, ixí com l procés cívic de normlitzció lingüístic inicit, ls nys vuitnt del segle psst (mb l primer i excel•lent Director de Polític Lingüístic, Ain Moll) venen de lluny. De fet, el prtit de « Ciuddnos » v nèixer Ctluny, girebé exclusivment, per « odi lingüístic i culturl¨ » contr el ctlà i per trencr l cohesió socil de Ctluny; fins i tot es podri dir que el prtit Ciuddnos és molt més espntyolist/ssimilcionist que el PP (exceptunt, lògicment, el Sr.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2017 21:19 h
8 de setembre El 8 de setembre el Prlment v provr l Llei de trnsitoriett jurídic i fundcionl de l Repúblic, que diu, entre moltes ltres coses: Article 1: “Ctluny es constitueix en un Repúblic de Dret, democràtic i socil.” I l disposició finl tercer clreix: “Aquest Llei entrrà en vigor un vegd (…) es compleixi llò que dispos l’rticle 4.4 de l Llei del referèndum d’utodeterminció de Ctluny.” Anem, doncs, l Llei del referendum veure de què v quest rticle 4.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2017 20:30 h
El psst 10 d’octubre quedrà grvt l memòri populr no ps com el di de celebrció i declrció d’independènci llrgment espert després de set nys de mobilitzcions mssives i de dècdes d’humilicions i rebixes ncionls, sinó com el di d’un ignominios frend per prt del govern ctlà just l port de l met, després de l duríssim mrtó què s’hvi sotmès un poble que h sbut liderr, primer, i confir i resistir, després, un llrg trvessi cp l que lguns r intenten que sigui un retorn l’utonomisme.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2017 17:31 h
Aquestes drreres (llrgues) setmnes ens hem frtt de sentir prlr de "democràci", prul j tn gstd que no sbem exctment què vol dir. Els règims dicttorils comunistes es diuen (encr en queden) "democràcies populrs", que lingüísticment és un sintgm redundnt, perquè "democràci" (etimològicment "govern del poble") j implic "populr" - és dir, "del poble". El règim dicttoril filonzifeixist d'en Frnco s'utoqulificv de "democràci orgànic", sintgm buit que hom preteni justificr mb jocs de prules i flses eleccions.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2017 17:25 h
LA CLAU ÉS ECONÒMICA L’u d’octubre psst tres milions d’electors es vn mobilitzr posnt en risc l sev integritt, el seu ptrimoni i l sev llibertt. Aquestes són les mences que fins drrer hor l fiscli inquisitoril hvi relitzt funcionris, responsbles de l‘dministrció, membres de les meses, poderts, pres i mestres de menors mnifestnts i finlment tot l’electort. Escric en un moment d’incertes, propicit per quest mniobr de Crles Puigdemont, que esperem que sigui purment tàctic, de No declrció forml en suspens.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2017 00:01 h
L’escriptor 3 Tercer prt L noi v hver-hi de cloure el poem. En cbt, v tornr correus. ―J tenim l’spirnt escriptor que torn envir poemes un vetlld literàri. Com et dius? ―v preguntr el funcionri. ―Sóc l’Aid Font. Només vinc portr-te el poem que t'hvi promès ―v dir ell. ―I jo en Nrcís Puigdevll. Si no et f res, podríem veure'ns l plç de les cfeteries les dues ―v dir el funcionri que teni por del cp que cminv per llà prop. ―T’hi esperré per llà. L noi hvi escrit un poem ls ulls foscos i l pèl rrisst del jove.
Llegir-ne més
