El Dietari del Procés
20 d'octubre de 2017 23:00 h
Hores fosques d'espera i lluita pel país
Intervenció de l presidènci de Ctluny, dels Mossos d'Esqudr i de l televisió públic ctln. Tot, per convocr eleccions des de Mdrid l gener de 2018. Aquest és el pl que h destpt el PSOE vui per l'plicció de l'rticle 155. Mrino Rjoy no ho h confirmt, però si els socilistes hn rribt nuncir ixò, què serà cpç d'nuncir i cordr el govern espnyol demà després del consell de ministres? El que h deixt clr el president és que no s'h post un límit temporl d'plicció de 155.
Llegir-ne més
Cap comentari
Manuel Pérez Nespereira
20 d'octubre de 2017 16:39 h
La crisi. La teoria del partisà.
En quest conflicte obert entre Ctluny i Espny, sovint es f servir de referènci un obr clàssic en el món de l’estrtègi militr, L’rt de l guerr, del xinés Sun Tzu, però jo diri, si em permeten, que nosltres estem més propers un obr forç més recent, L teori del prtisà, de Crl Schmitt. El llibre d’Schmitt h obert forç debts i s’h pres com un gui per interpretr els moviments irregulrs de resistènci ncionl i populr. Si volem donr-li quest lectur, no seri incorrect. Al meu entendre, però, seri incomplet i mgri el que en relitt firm Schmitt.
Llegir-ne més
Josep Huguet
20 d'octubre de 2017 16:38 h
LA MARXA DE LA SAL
LA MARXA DE LA SAL Sot el lem #LForçDeLGent les entitts fvorbles l Repúblic Ctln hn cridt quest divendres un primer ssig de lluit ctiv i pcífic que superI l fse de l revolució dels somriures dels drrers set nys. Aquest fse, tnt treblld i que h empès cp un mple mjori socil per l Repúblic, v tenir un punt d’inflexió l’entorn de l’1 d’Octubre. L’Estt h mostrt l sev violènci i l sev vulnerció reiterd i sistemàtic dels drets humns més elementls: llibertt d’expressió, inviolbilitt de l correspondènci, llibertt de prems, dret l mnifestció, dret vot, dret l integritt físic etc Per ixò, l primer cció de form intel·ligent, h estt centrd en donr un toc d’tenció l bnc que configur els fonments del règim corrupte i repressor.
Llegir-ne més
Xevi López i Cadena
20 d'octubre de 2017 10:00 h
Estàs detingut!
Les drreres setmnes i els drrers mesos, en motiu del procés d'utodeterminció que impuls el Govern de l Generlitt conjuntment mb l societt civil, l celebrció del referèndum el proppsst 1 d'octubre, les càrregues policils de les Forces i Cossos de Segurett de l'Estt el di de l convoctòri i, en grn mesur, els dies previs l cit, hn suscitt multitud d'inquietuds jurídiques que gràcies ls professionl del món del dret, l'ssocició Drets.ct ixí com un infinitt d'operdors jurídics especilitzts, hn nt posnt llum multitud d'ombres que, òbviment, existeixen en l mjori de ciutdns i ciutdnes que no disposen de coneixements jurídics.
Llegir-ne més
Pol Serrano
20 d'octubre de 2017 00:14 h
Sobre la Declaració d’Independència
L’estt de l qüestió El Govern de l Generlitt es trob en un situció complex de gestionr, però ho té millor que molts ltres pïsos que tmbé s’hn independitzt: no té els cnls oficils que tenen els Estts Sobirns per poder-se comunicr mb ltres estts, però té un xrx de delegcions mb delegts molt potents l cpdvnt; no té l cpcitt de dominr el seu territori mb l’eficàci que pot tenir un exèrcit, però té el poble, els mossos d’esqudr i les entitts civils. En definitiv, el Govern d’quest pís no ho té fàcil, però si sumem els ctius i pssius del moment, en tenim suficient per ser un pís lliure.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
19 d'octubre de 2017 20:12 h
L’Octubre català
Ar f tot just cent nys, l’leshores Imperi rus pti un revolució definitiv que substituï en dos temps (l revolució de febrer i l d’octubre) el règim tsrist, per un repúblic soviètic. Com j sben, quest és l’embrió de l’URSS, un règim que v entrr en col·lpse les drreries del segle XX provocnt un explosió finl que fri néixer un munt de repúbliques noves, i el nixement de l Rússi ctul. Curiosment, en el centenri d’quest revolució, Europ és testimoni del que podri ser l segon i definitiv explosió d’un ltre dels grns imperis de l històri de l humnitt: l’espnyol, mb l revolució d’octubre dels ctlns.
Llegir-ne més
Josep Pinyol
19 d'octubre de 2017 19:18 h
Crida a la consciència de la justícia
Les «Mdres de l plz de Myo» que cd dijous reclmven l dictdur militr rgentin on eren els seus fills despreguts són un bon exemple de què podem fer per reclmr l llibertt de Jordi Sánchez i Jordi Cuixrt. Ens huríem de concentrr dvnt dels jutjts de cd poblció ctln ens podem un di l setmn, de mner silencios, per protestr pel seu empresonment. No es trct de pressionr cp jutge, sinó de denuncir l dependènci polític de l justíci, en especil els nivells més lts de l judictur i del Consell Generl del Poder Judicil.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
19 d'octubre de 2017 12:42 h
Això no pot ser
En un prul: L’Estt no pot cceptr que fets que son motiu d’orgull i reconeixement interncionl, succeïts l seu territori, portin un segell que no sigui el de l “Mrc Espñ”. Fixem-nos, si no, com l’dmirble gestió, resolució i comunicció del detestble tc terrorist de Brcelon i Cmbrils, dut terme pels cossos de segurett i ordre propis de Ctluny, lluny de merèixer l’pludiment tmbé intern h estt torpedint des del primer moment, fins el punt d’un obsessiv persecució del seu cp, buscnt el que sigui que pugui donr lgun rgument per prtr-lo del seu càrrec, pot ser de l sev crrer i, fins i tot, privr-lo de llibertt.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
19 d'octubre de 2017 12:41 h
En un món sense respostes, Catalunya emergeix lliure (19/10/2017)
En un món sense respostes, Ctluny emergeix lliure (19/10/2017) Les spircions democràtiques ctlnes (convocr un referèndum i plicr el seu resultt, donnt l veu l poble) hn genert un relitt totlment nov no sols nivell espnyol si no tmbé rreu d’Europ, on l democràci requereix de grns inversions en cmpnyes electorls i tot qued medititzt pels grns grups de comunicció. Ar, més que mi, l’escenri de l independènci ctln és un relitt del tot vible, llevt que l vulguin complicr fins extrems surrelistes les utoritts espnyoles, les quls, en qulsevol cs, hurn d’ssumir els grns costos econòmics, en form de recessió que quest tncment governmentl centrlist pugui ocsionr.
Llegir-ne més
Màrius Viella
19 d'octubre de 2017 00:34 h
La nostalgia del franquisme ataca
No hi entenc res de res; des de 1979, per molts es ve gudint d’un reltiv democràci , que molts j sbíem des d’un principi , que er de conveniències el document que es v signr com Constitució espnyol el 1978. Aquest Constitució , s’h intentt debtre moltes vegdes l sev rectificció , sense entes , però sí que es v modificr en menys de 48 hores , qun l PP i l PSOE els v convenir, que de ben segur els mes entenimentts que jo i d’ltres, recorden el per que.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs