21 d'octubre de 2017 12:30 h
Consttem. Allò que represent el PP, com v derivr de Alinz Populr cred el 1976 pel frnquist Frg Iribrne, els vincles fmilirs i/o ideològics dels seus polítics mb l Flnge, mb l dictdur frnquist, mb militrs, jutges i ministres que vn servir fidelment l dictdor i vn continur exercint mb bsolut normlitt l llrg de l Trnsició, de com l monrqui és un llegt del colpist Frnco, de com mi no es v fer net mb el frnquisme, ni mb els seus criminls, ni mb les seves institucions, com r l Audienci Ncionl que no és més que el Tribunl de Orden Público mb un ltre collr, de com el feixisme, el colpisme i el neofrnquisme són protegits per l’ctul règim judicil, policil i polític espnyol, de com es subvencionen ssocicions que vnglorien el dictdor, o l División Azul, o es condemnen persones per fer cudits de criminls feixistes mentre es condecor qui en f pologi.
Llegir-ne més
21 d'octubre de 2017 00:00 h
Acb l semn con un horizonte cd vez más incierto. Se esperb que el gobierno espñol ctur con desesperción y sin dilogo, pero no con l impunidd morl con l que está llevndo cbo su represión contr Ctluny. Ahor pretende tmbién humillrl. En los prámetros ctules si no hy un cto de constricción por prte del Govern de últim hor, l plicción del Art. 155 se d y por hech. Pero lo que no se divin es si l Generlitt tiene pln B de choque, con los vientos que están soplndo en contr. L clm, si no hy mre o corrientes, no te llev puerto.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 23:27 h
Testimoni de l destrucció 1 (conte en futur fent experiment entre el relisme màgic i l fntsi) “Through these fields of destruction Bptisms of fire I've witnessed your suffering As the bttle rged high And though they did hurt me so bd In the fer nd lrm You did not desert me My brothers in rms” Mrk Knofler Primer prt En Miquel serà un gldidor mb csc, xrxes, punyls, cuirsses i espses, les quls btzegdes tllrn trossos d'ire d'on es frn crmels en el circ romà.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 23:00 h
Intervenció de l presidènci de Ctluny, dels Mossos d'Esqudr i de l televisió públic ctln. Tot, per convocr eleccions des de Mdrid l gener de 2018. Aquest és el pl que h destpt el PSOE vui per l'plicció de l'rticle 155. Mrino Rjoy no ho h confirmt, però si els socilistes hn rribt nuncir ixò, què serà cpç d'nuncir i cordr el govern espnyol demà després del consell de ministres? El que h deixt clr el president és que no s'h post un límit temporl d'plicció de 155.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 16:39 h
En quest conflicte obert entre Ctluny i Espny, sovint es f servir de referènci un obr clàssic en el món de l’estrtègi militr, L’rt de l guerr, del xinés Sun Tzu, però jo diri, si em permeten, que nosltres estem més propers un obr forç més recent, L teori del prtisà, de Crl Schmitt. El llibre d’Schmitt h obert forç debts i s’h pres com un gui per interpretr els moviments irregulrs de resistènci ncionl i populr. Si volem donr-li quest lectur, no seri incorrect. Al meu entendre, però, seri incomplet i mgri el que en relitt firm Schmitt.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 16:38 h
LA MARXA DE LA SAL Sot el lem #LForçDeLGent les entitts fvorbles l Repúblic Ctln hn cridt quest divendres un primer ssig de lluit ctiv i pcífic que superI l fse de l revolució dels somriures dels drrers set nys. Aquest fse, tnt treblld i que h empès cp un mple mjori socil per l Repúblic, v tenir un punt d’inflexió l’entorn de l’1 d’Octubre. L’Estt h mostrt l sev violènci i l sev vulnerció reiterd i sistemàtic dels drets humns més elementls: llibertt d’expressió, inviolbilitt de l correspondènci, llibertt de prems, dret l mnifestció, dret vot, dret l integritt físic etc Per ixò, l primer cció de form intel·ligent, h estt centrd en donr un toc d’tenció l bnc que configur els fonments del règim corrupte i repressor.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 10:00 h
Les drreres setmnes i els drrers mesos, en motiu del procés d'utodeterminció que impuls el Govern de l Generlitt conjuntment mb l societt civil, l celebrció del referèndum el proppsst 1 d'octubre, les càrregues policils de les Forces i Cossos de Segurett de l'Estt el di de l convoctòri i, en grn mesur, els dies previs l cit, hn suscitt multitud d'inquietuds jurídiques que gràcies ls professionl del món del dret, l'ssocició Drets.ct ixí com un infinitt d'operdors jurídics especilitzts, hn nt posnt llum multitud d'ombres que, òbviment, existeixen en l mjori de ciutdns i ciutdnes que no disposen de coneixements jurídics.
Llegir-ne més
20 d'octubre de 2017 00:14 h
L’estt de l qüestió El Govern de l Generlitt es trob en un situció complex de gestionr, però ho té millor que molts ltres pïsos que tmbé s’hn independitzt: no té els cnls oficils que tenen els Estts Sobirns per poder-se comunicr mb ltres estts, però té un xrx de delegcions mb delegts molt potents l cpdvnt; no té l cpcitt de dominr el seu territori mb l’eficàci que pot tenir un exèrcit, però té el poble, els mossos d’esqudr i les entitts civils. En definitiv, el Govern d’quest pís no ho té fàcil, però si sumem els ctius i pssius del moment, en tenim suficient per ser un pís lliure.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2017 20:12 h
Ar f tot just cent nys, l’leshores Imperi rus pti un revolució definitiv que substituï en dos temps (l revolució de febrer i l d’octubre) el règim tsrist, per un repúblic soviètic. Com j sben, quest és l’embrió de l’URSS, un règim que v entrr en col·lpse les drreries del segle XX provocnt un explosió finl que fri néixer un munt de repúbliques noves, i el nixement de l Rússi ctul. Curiosment, en el centenri d’quest revolució, Europ és testimoni del que podri ser l segon i definitiv explosió d’un ltre dels grns imperis de l històri de l humnitt: l’espnyol, mb l revolució d’octubre dels ctlns.
Llegir-ne més
19 d'octubre de 2017 19:18 h
Les «Mdres de l plz de Myo» que cd dijous reclmven l dictdur militr rgentin on eren els seus fills despreguts són un bon exemple de què podem fer per reclmr l llibertt de Jordi Sánchez i Jordi Cuixrt. Ens huríem de concentrr dvnt dels jutjts de cd poblció ctln ens podem un di l setmn, de mner silencios, per protestr pel seu empresonment. No es trct de pressionr cp jutge, sinó de denuncir l dependènci polític de l justíci, en especil els nivells més lts de l judictur i del Consell Generl del Poder Judicil.
Llegir-ne més
