11 d'octubre de 2017 21:50 h
L'EIX HITLER-MUSSOLINI-PETAIN-FRANCO RETARDA, DE MOMENT, EL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL DE LA REPÚBLICA CATALANA Ni l independènci estv gunyd ni er tocr de dits com deien lguns ni r està enfonsd i esclfd com diuen per Mdrid. L forç de l Repúblic és l gent: són els enginyers informàtics que vn deixr en ridícul els especilistes del CNP o de l GC, són els impressors que vn imprimir milions de pperetes, són els dos milions i escig de persones que vn nr votr pesr de les hòsties que vn reprtir els policies espnyols, són els estibdors del moll de Brcelon, són els hotelers que es vn negr llotjr les forces d'ocupció, són els pgesos que hir mteix mb els trctors vn nr defensr el Prlment de Ctluny, són els estudints, els jubilts, els obrers, els utònoms, l petit i mitjn empres, els dvocts que vn sortir l crrer per denuncir l'rbitrriett de l justíci colonil, els mestres, els pdrins, les tietes, els monjos de Montserrt.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2017 13:44 h
Avui el MHP Puigdemont, el seu Govern i l mjori prlmentàri de JxSí i l CUP hn pres un decisió molt importnt: proclmr els resultts del referèndum de l-O, donr-los per bons, reiterr el seu cràcter vinculnt i -lhor- prendre l decisió -temporl- de deixr en suspens l declrció d'independènci per tl d'fvorir un sortid negocid, dilogd, mb l'Estt, vi intervenció de medidors interncionls. Què em sembl mi tot plegt? Seré molt clr: hgués pres l decisió que hgués pres el President i el seu Govern, li huri dont ple suport, perquè l mev confinç en ells és bsolut.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2017 10:43 h
El senyor Amor h escrit un crt L Vngurdi en que demn perdó1. Com ciutdà de Pined em veig en l'obligció de dón respost: 1. Com humà hig de perdonr. 2. Com ciutdà vull remrcr el següent: 2.1. No només no ens v compnyr votr, si no que v obstculitzr el nostre dret votr no fcilitnt els locls municipls perquè poguéssim votr com sempre. 2.2. Diu que com lclde de tots els ciutdns v optr per complir l Llei. El fet, és que ho és, però com tl v optr per complir l Llei espnyol i v menysprer l Llei ctln, v menystenir l voluntt de bon prt de l ciutdni de Ctluny i les reivindiccions que hvien fet.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2017 10:33 h
Aquests dies s'està prlnt d'lgunes empreses mb seu Ctluny que mrxen o vloren mrxr del pís cus de l situció polític del pís. Poden grdr-nos més o menys però són decisions corportives que hem de respectr. Al sector de l bnc hi h lgunes condicions, l sector de les ssegurnces hi h públics objectius ben mrcts... i en totes les empreses, totes, les decisions impliquen fer vibles els projectes.
Unes empreses mrxrn, lgunes vindrn i ltres tornrn. És norml, ho hem de viure de form nturl, sbent que les empreses busquen estbilitt evitnt tots els riscos possibles.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2017 10:12 h
Bonnç econòmic i declrció d’independènci (10/10/2017) A hores d’r les xifres econòmiques en l relció Ctluny Espny j són més clres: el dèficit fiscl és un relitt irrefutble. L diferènci entre les despeses i els ingressos del sector públic Ctluny don un resultt negtiu, que o bé es compens mb el dèficit pressupostri (cumulr endeutment) o bé s’escometen retlldes o dilcions en inversions i pgments de tot tipus. Això, j des de que Rmon Tris Frg ho v començr posr dmunt l tul, no es pot mntenir més temps.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2017 00:00 h
Un ofert de diàleg "fscinnt" i "increïble", nlitz l BBC Més de 1.000 periodistes de 126 pïsos del món vn seguir hir, en directe, l sessió del Prlment de Ctluny en què el president, Crles Puigdemont, se suposv que hvi de proclmr-hi solemnement l independènci donnt respost l mndt de les urnes de l'1 d'octubre. 126 pïsos, tenint en compte que l'ONU reconeix l'existènci de 193 estts, és un mètric prou notble. Just en cbr l intervenció de Puigdemont, l mescl d'estupefcció i dmirció er l tònic dominnt entre els mitjns interncionls.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2017 23:46 h
Declrció d'independènci... suspes temporlment pel propi president en fvor del diàleg. Aquest és l conclusió d'un di certment històric, per bé que de ben segur no serà EL di. El d'vui és un ps més cp l independènci, el més importnt sens dubte fins r. Però no és el definitiu. Els sectors més rdicls sentens cert tristes hores d'r per un oportunitt perdud, diuen. Però s'hvi de fer. Com mínim, si es voli estr en sintoni mb el que demn el món sencer en quest moment: diàleg.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2017 03:05 h
Espero que el lector que hbitulment em llegeix m’excusi per utilitzr el llengutge de l poesi per explicr per què demà -o vui- cl fer un proclmció d’independènci en l seu del Prlment de Ctluny. He llegit mb storment lguns dels rguments en contr. Així mteix, tot el que s’h dit fvor de l declrció no cl ps repetir-ho en un ltre rticle. Només dir que mb declrció o sense, hi h previst per prt de l’Estt espnyol un repressió brutl. L’únic sortid, després de girebé un dècd invocnt diàleg i entes sense cp resultt tngible, és complir llò que estipul l’rticle 4.
Llegir-ne més
9 d'octubre de 2017 23:53 h
L’1 d’Octubre, es v donr Ctluny el que podri ser en un futur, el di de l independènci de Ctluny. L nov did. L’estrtègi policil er nítid, i com més temps pss més clr es veu. L violènci hvi de ser molt intens, molt concentrd i descrnd. L'independentist perspicç es pregunt si les utoritts espnyoles són poc intel·ligents, per permetre que l polici deixés nr quest torrent de violènci qun di d’vui hi h internet i telèfons mòbils per enregistrr-ho tot. Però no, les utoritts no són estúpides.
Llegir-ne més
9 d'octubre de 2017 23:47 h
Desprès del terrible “setge” de Giron i rodli –del psst 1 d’octubre- per prt de les forces d’ordre públic (d’ocupció) comnddes des de Mdrid, i l respost cívic, pcífic i pulcrment democràtic de l poblció gironin em sento més orgullós que mi d’hver nscut, un 27 de juny de 1962, en quest mervellos, dign, evoluciond, europe i encisdor urbs nomend tmbé l “Florènci ctln” o l “petit Montpeller”. Desprès d’un jornd de vots i cops de bstó contundents, girebé tot prems interncionl del món civilitzt -sobretot els rottius frncòfons, germànics i nglosxons- h descrit l perfecció l “constitucionl” operció repressiv del psst 1-0 com un intervenció que només es pot defenir com brutlitt policil mb tots els ets i uts.
Llegir-ne més