Ricard Biel
2 d'octubre de 2017 23:59 h
DUI: o ara o esclafats
Ahir el poble ctlà es v gunyr el meu respecte i el dels espnyols i el del món sencer que hir sí, els mirv, perquè es vn fer respectr. Per fi. Ahir nven mlddes i el poble ctlà no v somriure ni es v revolucionr somrient ni fent cp performnce. Per fi. Mlurdment, hir el xrop de bstó espnyol v nr molt bé per fer obrir els ulls ls ctlns somrients. Ahir el poble ctlà es v enfrontr cr cr i pcíficment dvnt l feixist guàrdi civil espnyol. Extrordinri. Ahir, ctlns, lguns en l velles vn veure com els sgnv l cr.
Llegir-ne més
Cap comentari
El Dietari del Procés
2 d'octubre de 2017 23:23 h
Se’n parlarà durant generacions, de l’1-O
Si portem 7 nys prlnt d’un sentènci del Tribunl Constitucionl, qunts nys estrem prlnt de les vivències viscudes i del simbolisme que està gfnt j l’1 d’octubre? Genercions, segurment. Només flt per sber si el relt serà com el que fem r del 1714, un derrot mjúscul que rrosseguem encr segles després, o el que f Cub de 1898, el dels últims dies d'un règim decdent espnyol que v deixr escpr un territori per l pròpi incompetènci. No és exgert dir-ho. Sobretot, perquè el president Puigdemont v deixr cure hir, en clent, i després d’uns esdeveniments sense precedents l pís, que plicri els resultts del referèndum.
Llegir-ne més
Adrià Bach
2 d'octubre de 2017 17:48 h
GTA 5 continua sent un dels jocs amb més éxit
L sg de vídeo jocs de Grnd Theft Auto j és prou conegud rreu del món però tot v començr per llà finls dels nys 90 qun v sortir l primer entreg fet per ordindors personls i gràcies l seu sistem de joc innovdor i l sev jugbilitt es v fer molt fmós, cos que v induir ls seus credors, Rockstr Gmes continur mb l sg crent noves entregues cd cop més treblldes i mb moltes més novetts. Peculiritts de GTA 5 Hn nt pssnt els nys i r tenim l'últim entreg de Grnd Theft Auto conegud com GTA 5.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
1 d'octubre de 2017 23:59 h
'Thats all, Spain!' (Això és tot Espanya!)
L jornd d'vui no es pot explicr si no és des de l sum de totes les nostres petites històries. Som un poble bsolutment extrordinri que, mlgrt totes les dversitts i l opressió que hem hgut de sofrir durnt tnts nys, ens n'hem sortit un vegd més. Encr mb l tensió per tot el cos, i els ulls mig clucs de cnsment, l finl de l jornd de referèndum, el president de l Generlitt h fet el grn nunci: envirà els resultts d'quest èpic jornd l Prlment perquè procedeixi, tl i com estbleixen les lleis de desconnexió provdes quest mes de setembre, l'plicció dels resultts.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
1 d'octubre de 2017 17:19 h
Hem assistit a la desvaloració de la democràcia i al ressorgiment del franquisme
M'he post escriure bns que els nostres germns ctlns puguin votr. Segur que hurn pogut exercir el dret que tenien decidir el seu futur. Acb el trist espectcle oferit per l decisió o indecisió del Govern espnyol, que no h fet res més que responsbilitzr-los de totes les decisions que prenien per poder exercir uns qunts dels vlors humns més precits, com són el de llibertt de decisió, de reunió i d'expressió. Hem ssistit un desplegment de forces policils mb l intenció de fer por l poble que s'h cnst de viure subjugt.
Llegir-ne més
Jaume Sastre
30 de setembre de 2017 23:00 h
UNA CARTA PRIVADA DE PRIMO DE RIVERA DIRIGIDA A FRANCO (1934) EXPLICA LA FÒBIA COMPULSIVA DE RAJOY (PP), DE SÁNCHEZ (PSOE), RIVERA (C'S)
I LES RETICÈNCIES DE PABLO IGLESIAS, ADA COLAU, DANTE-FACHIN... AL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE L'1-O. Di 14 de setembre de 1934, José Antonio Primo de River, el funddor de l "Flnge Espñol y de ls Jons", v escriure un crt privd l generl Frncisco Frnco en l qul reconeixi que "el elemento decisivo" que l'empenyi demnr Frncisco Frnco pegr un cop d'estt er l independènci de Ctluny: CARTA AL GENERAL FRANCO. Mdrid, 24 de septiembre de 1934. "Mi generl: (...) si se proclm l Repúblic independiente de Ctluñ no es nd inverosímil, sinó l contrrio, que l nuev Repúblic se reconocid por lgun potenci.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
30 de setembre de 2017 21:23 h
1. Tensió. Nervis. Adrenalina. Revolució. Història
El moment h rribt. J no hi h mrx enrere. El temps h psst inexorblement i j som les portes de l’1 d’octubre de 2017. I unes poques hores bns de l votció, el Govern encr es mnté ferm. L Gurdi Civil h entrt quest dissbte l Centre de Telecomuniccions i Tecnologies de l Informció de l Generlitt i h forçt l’turd de 29 pliccions del Govern. A més, sembl que huri empquett lguns ordindors. L’objectiu és que l’escrutini i l centrlitzció de les ddes slti pels ires. Mlgrt tot, el portveu del Govern, Jordi Turull, h ssegurt que ixò no fectrà per res l’1-O.
Llegir-ne més
Estanis Alcover
30 de setembre de 2017 18:44 h
Anem bé amb la premsa de casa
Endevinr el futur és màgi, però preveure és rcionl i, per tnt, fctible. Diuen que l millor mner de preprr el què h de venir és prticipr en l sev construcció. L prems de proximitt ctln en sp molt d’ixò. A l UAB, cp llà els nys vuitnt, j es dei que l prems està en crisi i que l vell ofici l qul es dedicrien els nous llicencits només li quedven com sortides professionls les cbdes de crer televisions utonòmiques i les utòpiques televisions privdes, que veurien l llum finlment l'1 de gener de 1990.
Llegir-ne més
@Jordiqueralto
30 de setembre de 2017 17:52 h
Tast de victòria
És importnt que recordem que no és vlent qui no té por, sinó qui és cpç d’frontr-l; i nosltres, els ctlns, podem frontr qulsevol cos. Mi huríem pogut imginr que tnt gent de tnts rerefons diferents, d’ssocicions, prtits, orgnitzcions, i brris diferents, hi posrien tntes gnes i tnt bon fe defensr l democràci i l llibertt. És espectculr com l gent s’ixec, s’junt i trebll per un cus just qun preix. L nostr ntig ncionlitt j h cduct, i j f molt de temps. El di 1 d’octubre només servirà perquè Ctluny digui ben lt i ben clr el que j és un evidènci pels que som d’quí, i ho dirà perquè ho pugui ser tmbé per l món sencer; que no volem més repressió, que no volem més frnquisme, que no volem més degenerció! Sinó progrés, qulitt democràtic, divisió de poders, llibertt, i respecte.
Llegir-ne més
Jordi Solà Coll
30 de setembre de 2017 02:00 h
Drets Humans i Independència. Entitats financeres i operadores de telecomunicacions, agents necessaris en la repressió de l'estat de dret
Ar mteix l situció històric que viu el nostre pís no permet disposr del temps ni de l cur que cl per poder-ne fer un nàlisi complet sobre l grvett de l forç i de l repressió que l'Estt espnyol h desplegt contr Ctluny. Com ctivist en drets humns i especilist en processos molt diversos com observdor, puc firmr, sense por equivocr-me, que drrere de l fçn d'un pís modern s'mg un ctució que trenc severment mb el principi rector que h de tenir un estt grnt dels drets fonmentls: dret de reunió, expressió, ssocició i mnifestció hn estt conculcts en diverses ocsions -tot contrvenint, entre molts ltres, múltiples rticles del Pcte pels Drets Polítics i Civils, un de les pedres ngulrs sobre drets humns que form prt de l’ordenment jurídic de l’Estt espnyol.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs