14 de desembre de 2017 10:38 h
Victòries per tot l vid, sempre recomençnt: r el 21D (14/12/2017) Des del 2010, mb l sentènci del tribunl constitucionl espnyol liquidnt l’esttut ncionl ctlà, tot i ésser utonòmic, s’hn succeït diverses etpes, totes mb terminis i objectius. El 9N del 2014 v ésser un primer intent, en form d’estir i fluix, que encr cuej; després v venir l solució definitiv, les eleccions del 27S de 2015, i v ésser com un mlson; finlment es v succeir el referèndum d’utodeterminció de l’1O de 2017 i ens hn encolomt unes eleccions utonòmiques pel 21D de 2017.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2017 02:15 h
Preàmbul Aquest és un rticle dur d’escriure. Dur i llrg, perquè hi h més preguntes que respostes en relció com hem rribt fins quest punt de degrdció polític i humilició. Perquè cl dir que, objectivment, r f un mes ningú podi imginr –ningú– que el govern de l’Estt espnyol huri dissolt el Prlment de Ctluny, destituït tots els membres del govern legítim –recordem-ho, emergit de les eleccions mb més prticipció històric, el proppsst 27 de setembre de 2015– i convoct unes eleccions inconstitucionls –en un clr i greu conculcció del dret constitucionl– les quls ens hem boct suïcidment sense considerr l’bsolut bsènci de grnties en un mrc en què predomin l mnc de consens i un repressió continud en les esferes polític i judicil.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2017 22:59 h
Un debt girebé permnent que hi h, i independent de si hi h o no hi h eleccions, és sobre l’estrtègi del procés d’independènci de Ctluny. D’entrd, com tots els processos d’independènci, i com indic el nom, es trct d’un procés, per tnt d’un projecte de durd indetermind, i que per tnt, per molt que propis o estrnys vulguin buscr-li dt finl, quest no hi és, pot cbr un fse, però no el procés, mentre el poble ctlà vulgui que duri. Ni v cbr l’1 d’octubre, ni el 27 d’octubre, ni mb el 155, ni mb l convoctòri d’eleccions, ni mb els resultts de les eleccions no ser que questes suposin un improbble mjori bsolut unionist l Prlment de Ctluny.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2017 20:12 h
L relitt és ben cru per tots dos flncs, però tmbé pels que es volen situr l mig, per sobre de bé i del ml. A un setmn i un di de les eleccions, les enquestes, que mi hvien estt tntes i tnt disprs, segueixen genernt incertes, i no donen ningú com clr gunydor. Així, en funció de qui encrreg el sondeig, s’nim uns i ltres nr votr. I és questes ltures qun rriben les promeses increïbles, o els dubtes sobre totes les formcions. A Junts per Ctluny proposen que el president Puigdemont (l’únic eix rel de l cndidtur i el progrm) torni, junt mb el Govern l’exili, l pís per ser investit president si guny.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2017 14:20 h
Qun l mjori de l societt ctln es deduï que er espnyolist, més que res per mnifestr-se senzillment ctlnist, Ctluny Espñ no li representv cp men de problem. Fins i tot dintre de Ctluny tot es considerv norml, com llò que h de ser perquè només pot ser ixí. H estt qun molt bon prt d’quest mjori se l’h provoct i empès pujr un ltre esgró en els sentiments, i s’h fet notr, qun sembl que s’hgin fet tblejr tots els pilrs de convivènci i benestr. A Espñ només es pot ser d’un mner concret i determind, i quest mner h de ser l immensment mjoritàri… Altres mneres, siguin les que siguin i com siguin, sern il·legls, normls, revolucionàries, seprtistes, i no sé quntes coses més.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2017 08:00 h
L’mnisti del frnquisme: nul·l de ple dret (13/12/2017) L llei d’mnisti del 1977 v deixr indemne, cnvi de qusi res, tot un règim dicttoril i milers i milers de cuses criminls que des de 1936 vn restr totlment protegides pel sistem de poder de tipus feixist impernt, fins l punt de perseguir i liquidr els qui pensven el contrri, en un lògic mentider de defens pròpi totlment coherent mb els postults de les democràcies més vnçdes. I fins r continu colnt. Aquest llei v incloure, entre d’ltres, els delictes de rebel·lió i de sedició, en un emmscrd que es referi clrment tots el sistem militr i civil que v dirigir de form premeditd el cop d’estt del 1936, i que mb els nys sembl que s’hgi convertit en un normlitt pròpi d’un etp convuls i difícil de l històri.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2017 00:37 h
L unilterlitt és un dels grns debts en el sector independentist durnt quest cmpny. L CUP vol bnderr quest condició d’independènci digui el que digui Espny. En un ltr èpoc li huri dont vots, però r, hvent vist com h nt tot plegt, molt gent veu que ixò no és tn fàcil. És per ixò que els cupires continuen estirnt mb quest rgument, però no sembl que estiguin esgrrpnt mss vots. Amb tot, els de Crles Rier creuen que és necessri un cmí unilterl bns d’rribr l bilterlitt i el diàleg, j que l’interès de l’Estt per sseure’s un tul és “inexistent”.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2017 23:28 h
És curiós que els preus de les begudes lcohòliques i el tbc Luxemburg siguin dels més bixos de l UE; mb d’unes diferències bissls en relció mb els preus del seus veïns de l’Estt frncès, Alemny i Bèlgic. Cl tenir present que el Grn Duct de Luxemburg és un prdis fiscl - ocult i tolert- dintre de l UE. El pis de Jen Clude Juncker, ctul President de l Comissió Europe. qun v ser primer ministre d’quest petit pís v “perdonr” molts impostos 300 multincionls, lgunes d’elles tn potents com Google.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2017 16:00 h
DESMONTANDO EL CÍRCULO (Trducido del originl ctlán publicdo hce unos dís en Nció Digitl) Psdos unos dís quiero diseccionr el documento de Círculo de Economí: Ante el 21-D. Evitr el cos. Recomponer l estbilidd. A l primer de cmbio solicitn los prtidos que se comprometn desrrollr su futur cción polític en el mrco de l legislción vigente en cd momento. O se, los 7 prtidos prlmentrios que se presentn el Círculo y excluye 4 que tienen más del 60% de votos y diputdos porque tienen progrms que rebsn el ctul mrco vigente: desde el Estdo federl plurincionl Podemos, l independenci de ERC, PDCt y CUP.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2017 15:39 h
DESMUNTANT EL CÍRCULO Avui em permeto continur desmuntnt el document de Círculo de Economi: Dvnt el 21-D. Evitr el cos. Recomposr l’estbilitt. Vostès dirn perquè tnt insistènci? Doncs, perquè el Círculo es vnt de ser el grn think tnk de l’oligrqui ctln. Hvi tingut moments frncment reformistes mb Gbrró i Alemny, però r està cient en l més eixorc de les posicions bunqueritzdes. Continuem doncs mb l’nàlisi. En el seu document el Cercle dverteix els ciutdns de ptir les conseqüències mb un ugment de l desocupció (.
Llegir-ne més
