15 de desembre de 2017 13:19 h
L respost és l’extrem, si volem evitr noves eleccions (1512/2017) Un possible proximció en un dinàmic electorl on tothom pot votr, sigui qui sigui i vingui d’on vingui, en bse un cens bst estrictment en criteris de residènci, seri dipositr l confinç en postes rupturistes, com les de l CUP, fi de trencr un dinàmic d’imposició i ssimilció que j està esdevenint hbitul. Els votnts, no obstnt ixò, es comporten, en generl, gregàriment i trcten de buscr opcions mjoritàries o gunydores, fi de poder-se comodr un situció més nònim i continuist.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2017 23:37 h
Miquel Icet h introduït un element nou en l cmpny electorl: l possibilitt d’indultr els líders independentistes que cbin condemnts. De fet, entre hir i vui h insistit en l ide que si rrib l presidènci de l Generlitt, demnrà un indult. Un ide que h estt titlld d’ocurrènci per prt de Sory Sáenz de Sntmrí. L vicepresident del govern espnyol i virrein Ctluny li h dit que deixi trebllr l justíci. Els diris de Mdrid tmbé hn fet escrni d’Icet. Tots, com hienes, desitgen venjr-se de l’independentisme esqurternt-ne els seus líders.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2017 13:57 h
Avui em ve de gust prlr-vos d’un compny, un no qulsevol. Avui em ve de gust prlr-vos d’un bon noi. quell bon noi que ens prlv d’històri, d’èpic, d’herois, de ciènci, des de l Tv i de l ràdio, quell bon noi que v ser el primer lclde independentist d’un ciutt importnt del Bix Llobregt, quell bon noi que v presentr-se les eleccions europees del llunyíssim 2009 com cp de llist, quell bon noi que v esdevenir president d’un prtit polític tot i no hver-ne estt ni militnt gràcies l generositt de l bon gent d’quest prtit, quell bon noi que sempre ens diu que hem d’estimr i costr-nos tothom perquè, l cp i l fi, tots som del mteix pís i tots som “dels nostres”, quell bon noi generós que estén l mà tothom per eixmplr les costures de les llistes electorls i fer-les el més semblnts possible l societt l que spiren representr, quell bon noi que v prometre el 2012 que, contr tot pronòstic, conseguiri portr l’Esquerr ncionl del 5è l 2n lloc l Prlment i ho v complir, quell bon noi que v ser cpç de fer entendre tothom que el millor pís es construeix des de l bse, posnt-lo en mns dels seus propis ciutdns, quell bon noi que v ser cpç, en menys de dos nys, de cpgirr els números de tot un pís qun tothom dei que er impossible i, més, orgnitzr i executr un referèndum d’utodeterminció mb tot un estt en contr, quell bon noi que, mlgrt que tot indicv que les gunyri, sempre v intentr evitr les eleccions qun convocr-les no er el millor perquè el Pís vncés, Ar, quell bon noi, es pss 16 hores l di tnct un cel.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2017 10:38 h
Victòries per tot l vid, sempre recomençnt: r el 21D (14/12/2017) Des del 2010, mb l sentènci del tribunl constitucionl espnyol liquidnt l’esttut ncionl ctlà, tot i ésser utonòmic, s’hn succeït diverses etpes, totes mb terminis i objectius. El 9N del 2014 v ésser un primer intent, en form d’estir i fluix, que encr cuej; després v venir l solució definitiv, les eleccions del 27S de 2015, i v ésser com un mlson; finlment es v succeir el referèndum d’utodeterminció de l’1O de 2017 i ens hn encolomt unes eleccions utonòmiques pel 21D de 2017.
Llegir-ne més
14 de desembre de 2017 02:15 h
Preàmbul Aquest és un rticle dur d’escriure. Dur i llrg, perquè hi h més preguntes que respostes en relció com hem rribt fins quest punt de degrdció polític i humilició. Perquè cl dir que, objectivment, r f un mes ningú podi imginr –ningú– que el govern de l’Estt espnyol huri dissolt el Prlment de Ctluny, destituït tots els membres del govern legítim –recordem-ho, emergit de les eleccions mb més prticipció històric, el proppsst 27 de setembre de 2015– i convoct unes eleccions inconstitucionls –en un clr i greu conculcció del dret constitucionl– les quls ens hem boct suïcidment sense considerr l’bsolut bsènci de grnties en un mrc en què predomin l mnc de consens i un repressió continud en les esferes polític i judicil.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2017 22:59 h
Un debt girebé permnent que hi h, i independent de si hi h o no hi h eleccions, és sobre l’estrtègi del procés d’independènci de Ctluny. D’entrd, com tots els processos d’independènci, i com indic el nom, es trct d’un procés, per tnt d’un projecte de durd indetermind, i que per tnt, per molt que propis o estrnys vulguin buscr-li dt finl, quest no hi és, pot cbr un fse, però no el procés, mentre el poble ctlà vulgui que duri. Ni v cbr l’1 d’octubre, ni el 27 d’octubre, ni mb el 155, ni mb l convoctòri d’eleccions, ni mb els resultts de les eleccions no ser que questes suposin un improbble mjori bsolut unionist l Prlment de Ctluny.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2017 20:12 h
L relitt és ben cru per tots dos flncs, però tmbé pels que es volen situr l mig, per sobre de bé i del ml. A un setmn i un di de les eleccions, les enquestes, que mi hvien estt tntes i tnt disprs, segueixen genernt incertes, i no donen ningú com clr gunydor. Així, en funció de qui encrreg el sondeig, s’nim uns i ltres nr votr. I és questes ltures qun rriben les promeses increïbles, o els dubtes sobre totes les formcions. A Junts per Ctluny proposen que el president Puigdemont (l’únic eix rel de l cndidtur i el progrm) torni, junt mb el Govern l’exili, l pís per ser investit president si guny.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2017 14:20 h
Qun l mjori de l societt ctln es deduï que er espnyolist, més que res per mnifestr-se senzillment ctlnist, Ctluny Espñ no li representv cp men de problem. Fins i tot dintre de Ctluny tot es considerv norml, com llò que h de ser perquè només pot ser ixí. H estt qun molt bon prt d’quest mjori se l’h provoct i empès pujr un ltre esgró en els sentiments, i s’h fet notr, qun sembl que s’hgin fet tblejr tots els pilrs de convivènci i benestr. A Espñ només es pot ser d’un mner concret i determind, i quest mner h de ser l immensment mjoritàri… Altres mneres, siguin les que siguin i com siguin, sern il·legls, normls, revolucionàries, seprtistes, i no sé quntes coses més.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2017 08:00 h
L’mnisti del frnquisme: nul·l de ple dret (13/12/2017) L llei d’mnisti del 1977 v deixr indemne, cnvi de qusi res, tot un règim dicttoril i milers i milers de cuses criminls que des de 1936 vn restr totlment protegides pel sistem de poder de tipus feixist impernt, fins l punt de perseguir i liquidr els qui pensven el contrri, en un lògic mentider de defens pròpi totlment coherent mb els postults de les democràcies més vnçdes. I fins r continu colnt. Aquest llei v incloure, entre d’ltres, els delictes de rebel·lió i de sedició, en un emmscrd que es referi clrment tots el sistem militr i civil que v dirigir de form premeditd el cop d’estt del 1936, i que mb els nys sembl que s’hgi convertit en un normlitt pròpi d’un etp convuls i difícil de l històri.
Llegir-ne més
13 de desembre de 2017 00:37 h
L unilterlitt és un dels grns debts en el sector independentist durnt quest cmpny. L CUP vol bnderr quest condició d’independènci digui el que digui Espny. En un ltr èpoc li huri dont vots, però r, hvent vist com h nt tot plegt, molt gent veu que ixò no és tn fàcil. És per ixò que els cupires continuen estirnt mb quest rgument, però no sembl que estiguin esgrrpnt mss vots. Amb tot, els de Crles Rier creuen que és necessri un cmí unilterl bns d’rribr l bilterlitt i el diàleg, j que l’interès de l’Estt per sseure’s un tul és “inexistent”.
Llegir-ne més
