12 de desembre de 2017 15:37 h
LA QUADRATURA DEL CERCLE Pssts uns dies vull disseccionr el document de Círculo de Economí: Dvnt el 21-D. Evitr el cos. Recomposr l’estbilitt. A l primer de cnvi sol·liciten ls prtits que es comprometin desenvolupr l sev futur cció polític en el mrc de l legislció vigent en cd moment. O sigui dels 7 prtits prlmentris que es presenten el Círculo j n’exclou 4 que tenen més del 60% de vots i diputts perquè tenen progrmes que depssen l’ctul mrc vigent: des de l’Estt federl plurincionl de Podem l independènci d’ERC, PdCAT i CUP.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2017 11:34 h
Tot el que està pssnt... On hem fet cp... Qun puguem pensr fredment segurment desvetllrà un guio molt estudit i preprt. Hem de creure que l’Estt v encixr l primer grn mnifestció i les successives, i que l mquinri net i brut es v començr posr en mrx, ctivr, mb un objectiu molt concret: Afeblir Ctluny. No feblir-l en l prt que els interess, l utonòmic, els clés vj, si no com pís, com ens mb identitt pròpi, com mner de ser i desenvolupr-se d'cord mb les seves prticulritts. En quest sentit, hi h un tem què j l’he comentt en infinitt de vegdes però sempre m’h quedt l impressió de que er molt més greu del que podi bstr jo.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2017 09:23 h
Domesticció eclesil, un històri persistent, més enllà de Sixen (12/12/2017) L’esglési ctòlic gudeix d’un discurs lliberdor que ell mteix no reconeix, tot sovint. Aquest mil·lenàri institució, en molt sentits, h deixt d’ésser fidel les seves cuses inicils: l llibertt per poder estr l costt dels desvlguts i perseguits. En comptes d’ixò, cd di és més dòcil ls poders fàctics contrris ls idels de frternitt, j que per definició quests mlden per un societt dormid que no repliqui l’estt generl de l situció ni les posicions de comndment estblertes.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2017 20:33 h
Ctluny h viscut vui un nov humilició trvés del 155. De mtind, un fort desplegment policil de Gurdi Civil i Mossos h 'fortifict' el Museu de Lleid mb més de 300 tnques per fer un perímetre de segurett que permetés ls rgonesos endur-se les obres d'rt religioses cp Sixen. Els cossos policils n'hn près de l'1 d'octubre i hn preprt l mniobr mb nocturnitt. Allà les tres o les qutre de l mtind, qun el poder populr està més bix. De res h servit l mobilitzció de poc més de 200 persones, gent d'entitts, museus i de prtits per evitr el desstre.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2017 11:01 h
De les eleccions del 21 de desembre es poden dir moltes coses, excepte que són democràtiques. Per tl d’plicr quest djectiu, l primer condició h de consistir en que les prts estiguin en igultt de condicions l’hor de debtre els progrmes, que es pugui elborr i proposr l ciutdni un projecte col·lectiu de mner lliure i, finlment, que l’àrbitre, en quest cs l Junt Electorl, sigui Centrl, sigui Provincil, no beneficiï un o diversos contendents en perjudici dels ltres. En quest cs, no es dón cp de les tres condicions.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2017 08:24 h
L’cord del Sent del 27 d’octubre de 2017 no és un llei (11/12/2017) El govern espnyol del PP v dur l Sent un propost d’plicció de l’rt. 155 de l Constitució per poder intervenir discrecionlment l Generlitt de Ctluny, incloent per sorpres de tothom l dissolució del Prlment. Per quest motiu, sense més justificció, hi h eleccions el proper 21 de desembre. Un imposició dicttoril revestid d’un leglitt totlment rtificil i sense contingut. Tot plegt v començr resultes d’un requeriment que tmpoc er un requeriment, un crt de nturles polític entre Rjoy i Puigdemont demnnt expliccions sobre els efectes d’un teòric declrció d’independènci l mteix temps suspes.
Llegir-ne més
10 de desembre de 2017 21:23 h
El primer cp de setmn de cmpny cb mb les mteixes incògnites que obríem dimrts els quinze dies previs l 21D. Qui gunyrà? Hi hurà mjori independentist? Qui serà el nou president de l Generlitt, tenint en compte que els principls cps de llist estn engrjolts o Brussel·les? Què frn els comuns si els toc fer un pper decisiu? Tot són incògnites que nem cmí de no resoldre bns del di 21, perquè les enquestes no són clres i els prtits tmpoc. Avui les formcions hn nt crregdes d'ctes electorls, mb un d'Esquerr Bdlon que destc.
Llegir-ne més
10 de desembre de 2017 12:38 h
L'rticle 155 no mn ni orden que es posi en pràctic cp tipus d'cció. Deix el Govern lliure perquè posi en pràctic les ccions i els mecnismes que li vénguin de gust. Si el Govern vol posr en pràctic qulsevol ctució des d'un punt de vist dicttoril ho pot fer, i si ho vol fer des d'un punt de vist democràtic tmbé ho pot fer, però en quest drrer cs, cl ser demòcrtes o sber què signific ser-ho. Vegeu què diu l'rticle 155.1: ”Si un Comunidd Autónom no cumpliere ls obligciones que l Constitución u otrs leyes le impongn, o cture de form que tente grvemente l interés generl de Espñ, el Gobierno, previo requerimiento l Presidente de l Comunidd Autónom y, en el cso de no ser tendido, con l probción por myorí bsolut del Sendo, podrá doptr ls medids necesris pr obligr quéll l cumplimiento forzoso de dichs obligciones o pr l protección del menciondo interés generl.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2017 21:23 h
Amb les fortes mobilitzcions socils dels sindict i usuris de l Ctluny Nord i de l solidrirtt de l gent del sud : dels usuris i del territori d’mbdues bndes del Pirineu, l’estiu del 2016 es v conseguir “slvr” el tren nocturn Prís-Cerver-Portbou. En quest cs, les mobilitzcions unitàries trnsfrontereres vn donr el seus fruits. Ar, cldri que l Ctluny/Principt –especilment les comrques gironines— s’rticulés un grn front ciutdà, reivindictiu i mobilitzdor fvor del tren convencionl i de les interconnexions Portbou/Cerver de l Mrend pròpies del segle XXI.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2017 20:12 h
L cmpny prossegueix el seu curs mb l’normlitt normlitzd. Aquest dissbte s’està profitnt per fer els ctes centrls de cmpny les demrccions que no són Brcelon, com r Lleid. Allà hem vist Inés Arrimds molt crescud, el seu prtit govern mb el PSC d’Àngel Ros que r lment l’plicció del 155 dos dies del proper tc de l Guàrdi Civil. L justíci espnyol h dont permís l cos policil espnyol perquè entri l Museu de Lleid i s’emporti les obres del Cs Sixen, si cl, per l forç. Aquest sorprenent informció sorprendri qulsevol pís democràtic, però Espny s’h construït ixí, l forç, imposnt un sentiment d’espnyolitt que hn introduït l forç trvés del derecho de conquist.
Llegir-ne més
