1 de desembre de 2017 15:08 h
Un qüestió de dret: les rbitrrietts espnyoles (el 155 i ltres) (1/12/2017) L form com s’estn conduint les utoritts espnyoles en l repressió contr Ctluny està suposnt que el més defensors de l Constitució tmbé són els seus principls detrctors. Efectivment, el desenvolupment de l’rticle 155 per prt del Sent és totlment indiscrimind qun l pròpi Constitució tes l sev nturles excepcionl requereix que sigui restrictiv i molt mesurd. Per ixò, molts juristes, de Ctluny però tmbé d’rreu de l’Estt espnyol j veuen clr que és mnifestment inconstitucionl.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2017 14:27 h
Introducció: Hvi cbt el llibre de Mrfny i estv escrivint l segon prt de l'rticle Ncionlisme espnyol i ctlnitt, però em cost tnt escriure'l com llegir l'obre de l'utor. Ahir, en L Vngurdi, vig llegir l'rticle de Borj de Riquer: http://www.lvngurdi.com/opinion/20171130/433299982025/l-unitt-del-ctlnisme.html I tenint l necessitt de dir lgunes coses, vig fer un esborrny en un moment i, r l'he desenvolupt un mic més: Text: És cert que històricment, el ctlnisme h estt un espi plurl de propostes federlistes, confederls, utonòmiques i independentistes i que totes defensven el dret dels ciutdns de Ctluny h decidir el seu futur.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2017 23:31 h
Miquel Icet h jugt ser un estdist i h propost un hisend de tll federl per l’Estt espnyol. Ni més ni menys que qun flten tres setmnes per les eleccions –l propost no és gens sospitos de ser titlld d’electorlist–, el líder del PSC es despenj i diu que Ctluny, i l rest de comunitts utònomes, hurien de recptr i gestionr tots els impostos, fins i tot l’IVA i l’IRPF. És clr, diu que el nou finnçment dissenyt el 2009 no h servit. A més, remrc que hi huri d’hver un relció entre tenir competències en educció, snitt i serveis socils, que s’enduen l mjori del pressupost, i tenir directment els fons per fer-se càrrec d’quests serveis.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2017 13:36 h
Un sol relitt però lectures oposdes: l’ #1oct (30/11/2017) L proximitt que les xrxes socils donen mb el focus de l notíci f que moltes persones creguin que coneixen bé l relitt. Per exemple, un foto d’un cte en el moment d’cbr, en que l gent ssistent es dispers, es pot qulificr que l’orgnitzdor h frcsst, si quest és l imtge que s’nunci les xrxes socils. Per tnt, és cert però no té el context per poder-l qulificr de mner propid. Així, l bol es v fent grn i tot plegt és un complicció sobrevingud de desmentiments, en el millor dels csos, o de dir-l més gross per no quedr endrrere, en l lluit per gunyr el relt dominnt entre l’opinió públic.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2017 23:30 h
Avui un home s'h enverint en directe, dvnt de totes les càmeres de televisió l Tribunl de l'Hi, després de conèixer l sev condemn de 20 nys com criminl de guerr. Prlem d'Slobodn Prljk, el militr bosnicrot v estr implict en l Guerr de Bòsni dels nys nornt. Verí és el que port l vist de divendres que hn sol·licitt els deu presos polítics per poder tornr declrr i conseguir l llibertt provisionl previ pgment d'un finç. Amb molt probbilitt, si cten el 155 i renuncien l vi unilterl, entre divendres i dissbte el jutge del Suprem els truri for.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2017 16:51 h
Perdoni… Que em d’nr votr un ltr vegd ? Si encr no hn psst els qutre nys des del 2015… Com… Que llò result que no vl ?. I r m’ho diuen ?. Efectivment, el 2015 vm nr votr lliurement, uns prtits que s’hvien presentt legítimment i llvors es v considerr que leglment. Uns demnven el vot per un objectiu molt clr, determint i concret, com er el trebllr per un procès en vers l independènci de Ctluny… Result que, el conjunt d’quests prtits v i treuen l mjori bsolut l Prlment, i es posen trebllr per llò que hvien estt votts.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2017 08:57 h
Un ps més: dmetre l’empobriment (29/11/2017) L ptronl ctln h vist de form clr i cru: votr opcions extremistes suposrà el trsllt dels centres de trebll, i no sols de les seus socils o fiscls de les empreses. Aquest firmció, fet des del món econòmic i empresrils ctlà, és un xnttge l llibertt i l democràci. El poble, l gent comú, tindrà un greu dilem: l llibertt ncionl, en prt segrestd per les seves pròpies clsses dirigents, o el di di d’un fein proper i estble. Aquest dilem no és lògic però existeix, i sense cp pudor, els empresris ctlns l’exposen, tot mnifestnt un connivènci mb els qui des de l’estt espnyol no dubten en reprimir el que democràticment el Prlment de Ctluny un di v decidir.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2017 23:13 h
L'rticle 155 huri pogut ser encr més contundent. S'h d'dmetre. Les mesures que proposv el govern espnyol en un principi eren drconines, mb intervencions que podien rribr incloure fer for bsolutment qulsevol funcionri. I sense donr mss expliccions. Al finl, l'utomàtic convoctòri electorl pel 21 de desembre, probblement dictd per Europ, h fet impossible voler desbllestr l Generlitt sot el mrc del 155. L mjori de deprtments funcionen sense mss ingerències i el govern Rjoy només es fix en què es gsten els diners.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2017 12:04 h
En el supost de que un mjori sobirnist torni conseguir l mjori l Prlment i ixí pugui retornr-li l dignitt i identitt, serà verdderment feixuc refer tot el que el govern del pp, mb psoe i cs, està destruint sot l’impune ixoplug del 155. Aquests rticle de l Constitución Espñol, que els de peu no sbem ben be on començ i on cb, no és més que un ltre excus. L’objectiu sempre h estt feblir Ctluny per l sev identitt pròpi. Dintre de l uniformitt que persegueix l’Estt no hi h Constitución que vlgui, si j hi hn “indiccions” nteriors que vn més l mid, concretment des de que el Conde-Duque de Olivres recomnés Felipe IV, entre d’ltres normes, implntr les lleis i costums cstellnes “Pr que se consig el efecto sin que se note el cuiddo”.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2017 10:38 h
En rribr l'edt de setnt-set nys encr m'treveixo escriure i opinr sobre polític i qulsevol cos que pugui succeir en quest món, on tothom pot dir l més grn collond sense que molt gent (principlment si són de l mteix cord) no s'immuti ni opini. Com sóc un desconegut per l mjori, no té gens d'importànci ni vlor el que pugui opinr o escriure un servidor. En un rticle meu de f uns mesos i mb el títol: "El cementiri dels fòssils vivents" (http://indirecte.ct/14449) pensv diferent sobre el fet d'opinr i escriure de persones que són conegudes per l mjori de gent, cus del seu ntic càrrec i que hn estt nys mb diferents responsbilitts dvnt de qulsevol estment socil.
Llegir-ne més