19 de desembre de 2017 21:16 h
Després de l'1-O i de l violènci policil, les gressions feixistes i les mences, primer v rribr l presó per ls Jordis i per lguns consellers i l'exili per ls ltres. En segon terme, v rribr l vexció mb les mnilles, els insults i l mnc de respecte. En tercer lloc, vn prohibir els llços grocs les meses. En qurt lloc, vn prohibir el color groc les fçnes, l crrer i les fonts de l ciutt. En cinquè lloc, no vn permetre que els presos polítics entressin en cmpny. En sisè lloc, vn prohibir TV3 i Ctluny Ràdio utilitzr les prules "president", "presos polítics", "govern legítim" i "consellers l'exili" per referir-se l president, ls presos polítics, l govern legítim i ls consellers l'exili.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2017 09:38 h
Entre el reconeixement ncionl i l plen independènci (19/12/2017) Els mecnismes polítics per exercir potestts públiques pròpies de les ncions lliures són un de les clus de les properes eleccions del 21 de desembre de 2017. Aquest voluntt del poble ctlà xoc per l negtiv de l’estt espnyol de negr qulsevol interlocució mb ell. El poble ctlà no és el resultt d’unes eleccions, ni d’un conjuntur determind, en bse l’encert més o menys exitós d’uns líders. Per superr quest prdigm impost foc per prt d’Espny hi h tres elements tenir en compte: l celebrció i el resultt del referèndum d’utodeterminció del psst 1 d’octubre de 2017, les rons històriques de permnènci i vinculció de les institucions ctlnes i tmbé els tributs culturls, lingüístiques i socils que configuren l dinàmic ctln.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2017 22:58 h
Anirem votr, si. Amb persones innocents l presó. Amb prtits polítics sense poder fer lliurement l sev cmpny mb l trnquil·litt què és de desitjr, i de l que disposen l rest. Després de que l’Estt hgi deixt ben clr el que és i com és, plicnt un rticle de l Constitución Espñol de mner devstdor, i s’huri de veure si de form extr-limitd, per rrsr tot el que pot ser o olorr-se com representció de l nostr identitt pròpi. Cessnt el govern electe i democràtic, intervenint l’economi -exterminnt les nostres institucions d’estlvi, eliminnt les delegcions l’exterior, i promovent i fcilitnt l fugid d’empreses d’ltres indrets for de Ctluny, per reduir el PIB ctlà-, i entrnt ls cossos de segurett utòctons, i encr hem de veure de quin mner en l nostr xrx escolr i en els nostres mitjns d’informció.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2017 22:52 h
Setmn electorl Ctluny. Només dos nys després del 27S, Ctluny s’enfront un votció que pot cnvir de debò el rumb del pís. Potser no curt termini si surten vencedors els independentistes, però potser sí si els unionistes són cpços d’imposr-se. Les poques enquestes disponibles (‘El Periòdic d’Andorr’ i ‘The Ntionl’, d’Escòci) no sseguren l mjori per l’estt independent, tmpoc són clrs sobre qui serà el primer prtit. Esquerr és l ‘pole position’, però Ciutdns i Junts per Ctluny podrien rrebtr-li un lloc que teni ssegurt bns de l’empresonment d’Oriol Junquers.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2017 22:00 h
Dimecres de l setmn pssd l Congrés de Diputts Jon Trdà v evocr el fmós «J’cusse» que Emile Zol v dirigir l societt frnces per l’empresonment de Dreyfus, el militr jueu cust de trïció. El representnt d’ERC v cusr l Govern d’Espny, ls prtits polítics del club del 155, l fiscli, l’Audiènci Ncionl, l Tribunl Suprem, en definitiv tot l’Estt espnyol, d’orgnitzr l persecució polític de l mjori polític de Ctluny. V cusr-los de presentr mnifestcions pcífiques i votcions democràtiques com delictes de rebel·lió, que en el Codi Penl vigent exigeixen l’ús de violènci.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2017 19:20 h
Un dels llibres de referènci per entendre en tot el seu bst l trgèdi de l Segon Guerr Mundil és A Wr to be Won (L guerr que s’hvi de gunyr), dels historidors Willimson Murry i Alln R. Millett. Els utors no només fn un pnoràmic globl i comprensible de tot el conflicte, sinó que justifiquen el que els lits vn hver de fer perquè perdre no er un opció. El que estv en joc er l mteix existènci dels vlors de l democràci occidentl. Mlurdment els ctlns ens trobem tmbé dvnt un situció límit: perdre tmpoc és un opció per nosltres.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2017 08:35 h
Els meus mics de Ciutdns volen l Repúblic... (18/12/2017) Abns de prlr de polític, tmbé en quests dies propers unes eleccions, cl fer un cert introspecció personl per situr-se for dels drmtismes i les viscerlitts, entorn de les qul lguns líders inflmdors s’hn instl·lt per comoditt sev mlgrt les molèsties que provoquen. En l’rrel de molts problemes hi h l intrnsigènci, més de tipus espnyolist, tot sigui dit, per voler resoldre els problemes de mner cordd i fruit d’unes regles comunes bsdes en el respecte i en l bon voluntt per solucionr els conflictes.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2017 20:12 h
Aquest és un diumenge de Mrtó de TV3 ben peculir, enmig del cp de setmn decisiu per les eleccions del 155 l Prlment de Ctluny. Mentre l gent f un pus vui per donr diners contr les mllties infeccioses i tornr demostrr que Ctluny és un de les ncions més solidàries del món, des de l’Estt no frenen, ns l contrri: l pugn per encpçlr l’unionisme borbònic encr els drrers dies mb un desfermció d’odi mi vist: vn per nosltres mtdegoll. Les declrcions de Sory Sáenz de Sntmrí d’hir vn ser molt reveldores.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2017 17:31 h
J ens trobem, pràcticment, unes hores de les excepcionls eleccions del 21-D. El proper dijous el poble de Ctluny -tots els municipis d'rreu de l vrid geogrfi humn i sociològic ctln- huríem de votr mssivment mb consciènci polític crític, mb consciènci socil, mb esperit lliure ctlà i de l mner més prgmàtic possible, per tl d’enderrocr, btre -pcíficment i democràticment- l’infme i mquivèl•lic rticle 155 de l CE. A més, tmbé ens molt importnt tenir en compte que prtir del 21-D hem de seguir governnt, hem de continur, des de l bse, implementnt unes polítiques socils, en el sentit de resturr un normlitt, polític i socil, segrestd per un govern espnyol molt utoritri i d’un molt deficient qulitt democràtic.
Llegir-ne més
17 de desembre de 2017 13:03 h
Anomenré “govern” l que té consellers, regidors o ministres, que després d'hver-se profitt del càrrec d'un mner molt ximple o brroer sben dimitir i nomèn “gobierno” ls que només defensen quest llengu o un que desconeixen que els devorrà, que es troben ferrts ls càrrecs com pegellides i que com més corruptes són més es vnten de ser trnsprents i honrts. Doncs quests del gobierno r hn desenterrt tècniques inquisitorils i frnquistes i tquen el dret l llibertt d'expressió.
Llegir-ne més
