20 de desembre de 2017 08:30 h
Estem tres dies d’cbr l cmpny més rr de l mev vid. Si hi trobo lgun similitud és mb les eleccions procurdors per l Tercio fmilir l finl del frnquisme on es presentven Brenys i Cssss l circumscripció de Brcelon, mb les mns lligdes, sot l vigilànci de l’prell de l’Estt i mb molts dels compnys dels dos cndidts l presó per simple militànci polític i sindicl. Doncs bé, en quest cmpny tnt desigul, l’rgument dels monàrquics h estt sobretot el retorn l normlitt que permetri que l’economi tornés rutllr, no mrxessin empreses i es pogués bordr llò que interess l gent i deixr el procés endrrere.
Llegir-ne més
20 de desembre de 2017 08:06 h
Terror és empresonr gent innocent (20/12/2017) L’empresonment de gent innocent, forçnt l’ordenment jurídic si cl, és un estrtègi de terror deliberd. El motiu comú del terror és l’cció indiscrimind, fi de que l comunitt globlment se senti mençd i perseguid. Certment és un sentiment bst en un fet rel, si els qui no fn res són empresonts, els que fn lgun cos les tenen totes per cbr mlment. Aquest lògic té un conseqüènci direct doncs l’objectiu no és cusr por ni mençr l poblció sense cp motiu.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2017 23:05 h
Drrer di de cmpny. Les forces que es presenten les eleccions del 155 rriben fent un drrer esprint que deix l nov configurció del Prlment l’ire. Junts per Ctluny h tnct mb un megmíting. Un connexió l míting de Puigdemont vi stèl·lit des d’un pàgin en streming per rribr tot rreu. Els Artdi h dirigit un de les millors cmpnyes que s’hn fet en questes eleccions, insistint en l ide del retorn del president. Veurem si ixò és relment fctible. JxC no té msses opcions de gunyr les eleccions, que és l condició que s’hn post, però Puigdemont h jugt igulment les crtes molt fort.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2017 21:16 h
Després de l'1-O i de l violènci policil, les gressions feixistes i les mences, primer v rribr l presó per ls Jordis i per lguns consellers i l'exili per ls ltres. En segon terme, v rribr l vexció mb les mnilles, els insults i l mnc de respecte. En tercer lloc, vn prohibir els llços grocs les meses. En qurt lloc, vn prohibir el color groc les fçnes, l crrer i les fonts de l ciutt. En cinquè lloc, no vn permetre que els presos polítics entressin en cmpny. En sisè lloc, vn prohibir TV3 i Ctluny Ràdio utilitzr les prules "president", "presos polítics", "govern legítim" i "consellers l'exili" per referir-se l president, ls presos polítics, l govern legítim i ls consellers l'exili.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2017 09:38 h
Entre el reconeixement ncionl i l plen independènci (19/12/2017) Els mecnismes polítics per exercir potestts públiques pròpies de les ncions lliures són un de les clus de les properes eleccions del 21 de desembre de 2017. Aquest voluntt del poble ctlà xoc per l negtiv de l’estt espnyol de negr qulsevol interlocució mb ell. El poble ctlà no és el resultt d’unes eleccions, ni d’un conjuntur determind, en bse l’encert més o menys exitós d’uns líders. Per superr quest prdigm impost foc per prt d’Espny hi h tres elements tenir en compte: l celebrció i el resultt del referèndum d’utodeterminció del psst 1 d’octubre de 2017, les rons històriques de permnènci i vinculció de les institucions ctlnes i tmbé els tributs culturls, lingüístiques i socils que configuren l dinàmic ctln.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2017 22:58 h
Anirem votr, si. Amb persones innocents l presó. Amb prtits polítics sense poder fer lliurement l sev cmpny mb l trnquil·litt què és de desitjr, i de l que disposen l rest. Després de que l’Estt hgi deixt ben clr el que és i com és, plicnt un rticle de l Constitución Espñol de mner devstdor, i s’huri de veure si de form extr-limitd, per rrsr tot el que pot ser o olorr-se com representció de l nostr identitt pròpi. Cessnt el govern electe i democràtic, intervenint l’economi -exterminnt les nostres institucions d’estlvi, eliminnt les delegcions l’exterior, i promovent i fcilitnt l fugid d’empreses d’ltres indrets for de Ctluny, per reduir el PIB ctlà-, i entrnt ls cossos de segurett utòctons, i encr hem de veure de quin mner en l nostr xrx escolr i en els nostres mitjns d’informció.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2017 22:52 h
Setmn electorl Ctluny. Només dos nys després del 27S, Ctluny s’enfront un votció que pot cnvir de debò el rumb del pís. Potser no curt termini si surten vencedors els independentistes, però potser sí si els unionistes són cpços d’imposr-se. Les poques enquestes disponibles (‘El Periòdic d’Andorr’ i ‘The Ntionl’, d’Escòci) no sseguren l mjori per l’estt independent, tmpoc són clrs sobre qui serà el primer prtit. Esquerr és l ‘pole position’, però Ciutdns i Junts per Ctluny podrien rrebtr-li un lloc que teni ssegurt bns de l’empresonment d’Oriol Junquers.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2017 22:00 h
Dimecres de l setmn pssd l Congrés de Diputts Jon Trdà v evocr el fmós «J’cusse» que Emile Zol v dirigir l societt frnces per l’empresonment de Dreyfus, el militr jueu cust de trïció. El representnt d’ERC v cusr l Govern d’Espny, ls prtits polítics del club del 155, l fiscli, l’Audiènci Ncionl, l Tribunl Suprem, en definitiv tot l’Estt espnyol, d’orgnitzr l persecució polític de l mjori polític de Ctluny. V cusr-los de presentr mnifestcions pcífiques i votcions democràtiques com delictes de rebel·lió, que en el Codi Penl vigent exigeixen l’ús de violènci.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2017 19:20 h
Un dels llibres de referènci per entendre en tot el seu bst l trgèdi de l Segon Guerr Mundil és A Wr to be Won (L guerr que s’hvi de gunyr), dels historidors Willimson Murry i Alln R. Millett. Els utors no només fn un pnoràmic globl i comprensible de tot el conflicte, sinó que justifiquen el que els lits vn hver de fer perquè perdre no er un opció. El que estv en joc er l mteix existènci dels vlors de l democràci occidentl. Mlurdment els ctlns ens trobem tmbé dvnt un situció límit: perdre tmpoc és un opció per nosltres.
Llegir-ne més
18 de desembre de 2017 08:35 h
Els meus mics de Ciutdns volen l Repúblic... (18/12/2017) Abns de prlr de polític, tmbé en quests dies propers unes eleccions, cl fer un cert introspecció personl per situr-se for dels drmtismes i les viscerlitts, entorn de les qul lguns líders inflmdors s’hn instl·lt per comoditt sev mlgrt les molèsties que provoquen. En l’rrel de molts problemes hi h l intrnsigènci, més de tipus espnyolist, tot sigui dit, per voler resoldre els problemes de mner cordd i fruit d’unes regles comunes bsdes en el respecte i en l bon voluntt per solucionr els conflictes.
Llegir-ne més
