19 de desembre de 2021 12:26 h
El sol llueix mb tot el seu esplendor. S’hn cbt els dies tpdots i tristos. Encr hi deu hver pgesos que sembren. D’ltres mten el porc negre per fer menju per tot l’ny, si encr s’us fer-ho. El covid mgt drrrere el seu enuncit mb el corresponent nom de l’lfbet grec. S’cbrà primer l’lfbet bns que les vrints covitnes. Ar, com més covid hi h, menys prevenció. Es vn omplint els hospitls i les uvis. No cl prevenir gire. Tothom consider que ixò és un loteri i si un no li h toct mi l gross.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2021 08:54 h
Vivim temps on l tensió ho omple tot. Tnt es vl si mirem l polític pel costt dels principis dels prtits, com per les conseqüències econòmiques o de personlitt ncionl i regionl. Tot és tens i no sembl que s'rribi vit trobr l clm necessàri per no fer més mlbé l societt. No cl concentrr questes inquietuds un pís, un govern o un prtit. Lmentblement, les coses vn clrment enrere tot el món, cos que no ens h de frenr els intents de millorr-ho. Convé recordr que estem envoltts de notícies i informcions de les quls no sbem exctment les intencions, ni el gru de veritt que escmpen.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2021 10:49 h
Al covid (virus) i l covid (mllti) li pss el mteix o semblnt que l volcà de l Plm. A estones sembl que s’tur o que fluix l sev ctivitt i després reviscol i treu foc per boques noves que escupen lv que sol rribr l mr. El covid semblv vençut, tothom s’nv orgnitznt com si res fos psst i h tornt reviscolr. Augmenten els contgits, ugmenten els hospitlitzts, ugmenten els ingressts les uvis i ugmenten els morts diris. Però r s’hi h fegit un fenomen nou, que és l’ugment de csos les escoles.
Llegir-ne més
5 de desembre de 2021 14:40 h
Avui està ben clr. Des del lloc en què estic situt no veig cp nigul. Segurment frà un bon di llà on per sludr diuen bon di. Sí. És bon di tot el di. El bones trdes h estt impost per l llengu dominnt, igul que el bon trd, que no ens h rribt quí. Idò vui sembl que frà bon di tot el di. J er hor de superr els dies tpdots i tristos. El covid es v instl·lnt com si fos un grip fort, fluix i lgunes vegdes, mortl. Es veu que ens hurem d’costumr conviure-hi.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2021 12:55 h
Semblri que defensr l'idiom d'un pís o territori mb segles d'existènci és un fein innecessàri. Observr com es trct el ctlà drrerment, f que sigui un fein lmentblement necessàri. No cl ser un grn historidor per sber que els idiomes s'hn nt crent de mner pròpi i mb influències de for, per qüestions de veïntge o d'invsions. Amb els nys, tots hn estblert unes normes que permeten que s'utilitzin i ensenyin mb unes regles grmticls clres. Qun diverses regions s'junten mb d'ltres per formr un unitt polític, voluntàriment o per forç, sovint es cre un problem d'identitt forçd, on el més fort oblig ls ltres oblidr les seves crcterístiques per unificr-se mb les del dominnt.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2021 11:32 h
Les fonts ufnes hn brollt mb bundànci, mentre un estret cp de neu h coront el puig Mjor. Els curiosos tendrn problemes per visitr quests llocs, o perquè estrà prohibit o perquè les crvnes interromprn el trànsit. Ens vticinen més pluj i més neu però el cel s’clreix i contrdiu els experts. Els pgesos dirn que hi h só i es podrà sembrr l collit de l’ny que ve, supòs… Tnt si l comprció er dequd com si no ho er, l setmn pssd j vig prlr del que h psst quest.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2021 14:47 h
F un temps totlment ennigult, no f ni un bri de vent, tmpoc no f cr que hgi de ploure. En resum i des del punt de vist de les emocions, quelles que no ens vren educr mss, es pot dir que és un di tristot, f gnes d’estr en el llit i dormir i si et despertes plovent, millor. F dies que don voltes un fet que vull explicr, que ho intentré i no sé si me’n sortiré. Vull fer un comprció, que pot ser no ho sigui, però ho intentré. Per entendre-l s’h de prtir, del que he dit bns que no ens hvien educt, de les emocions.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2021 12:06 h
El nostre cos té un cpcitt de resistènci qusi infinit. Sembl que és difícil poder ssumir tnt imbecil·litt polític. L’únic que s’h de fer és discriminr quins són els menys imbècils. I és quí llà on frcssm. Som incpços d’eliminr els prejudicis. Si tens fixt en el teu cervell que t’grden més els de dretes, veuràs com més imbècils els d’esquerres, i l revés tmbé pss. Llvors és molt difícil esser objectiu si el pensment formt et dirigeix cp prt o bnd.
Llegir-ne més
7 de novembre de 2021 10:53 h
Amb el títol j es veu quin v ser l segon pregunt d’quell person mig. M’hvi demnt per què el meu ltre tem que trctv molt sovint er l llengu ctln. Li vig dir que teni tot l ró del món. Uns qunts llibres els hvi escrit sobre quest tem. I dedicts l’ensenyment, hvi prticipt en un cinqunten. Per tnt, l llengu ctln, sense rribr ser un obsessió, s’hvi convertit en l’objectiu principl de l mev vid i l sev normlitzció er prioritàri en el meu sistem de vid. Tot ixò sense odir cp ltr llengu, però sbent quin er l funció de cd un d’elles, especilment del cstellà, llengu nomend interncionlment espnyol.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2021 08:17 h
Vivim en un món on tothom vol tenir l ró, l tenguin o no. Aquest és l líni que se sol seguir en les tertúlies. Si hi ssisteix un especilist, segons com intervé, se l’escolt i segons com i qun ocorre ixò n’hi h que sense sber ni un borrll del tem que es trct volen sber més que el científic que h estt contrctt post per poder tenir més informció objectiv sobre el tem que es trct. Si l tertúli és sobre el tem del cor, sembl que com més vid perdud hs tengut, més dret sber sobre el tem tens.
Llegir-ne més