26 de gener de 2022 09:13 h
Result que Suïss vui di es menj el doble de crn de pollstre que f qurnt nys, i menys de porc o de vedell. Concretment, 50 quilos de pollstre per hbitnt i ny, i uns 50 quilos d'ltres crns. I l cos v en ugment. Això, que sembl només un ssumpte estdístic, és en relitt un qüestió ecològic. A l trdor s'nirà votr un inicitiv populr que propos limitr les grnges d'nimls de tl mner que només existeixin les que limentin el bestir mb llò que es produeix ls voltnts del lloc on es troben.
Llegir-ne més
23 de gener de 2022 11:02 h
F bon di però f fred. Bon di per intentr trctr el tem, j que els voltors estn fmegts i ssedegts. Un setmn sense trctr el tem i encr grllen. No se’ls pot vorrir mb coses del covid o de l covid. Ni mb els problemes de l’escol, ni mb protocols, com si escrivís per ells, que ho sembl j que estic prlnt d’ells. Clr. Jo escric per qui em llegeix, sigui voltor o no, tengui fm o tengui set. I continució un sèrie de notícies que hn psst, pssen o n’hi h que volen que pssin. Ar f exctment 83 nys, supòs que no m’he equivoct, perquè he fet càlcul mentl, però justment el 15 de gener de 1939, l’homili de l primer miss l ctedrl de Trrgon, el cpellà cstrense v fer un homili que entre ltres coses v dir: “Perros ctlnes, no merecéis ni el sol que os lumbr”.
Llegir-ne més
20 de gener de 2022 11:10 h
VINT ANYS DEL COM Dei Mnuel de Pedrolo que “un cultur únicment és entrebncd, perseguid i nihild mb l finlitt d’norrer l’existènci d’un poble com nció”. Efectivment, qunt ró que teni l’escriptor d’Arnyó. I és que, mlurdment, és ixò precisment el què li està pss l cultur dels vlencins. Som un poble que nivell culturl (però tmbé, polític, econòmic, lingüístic, etcèter) des de f nys i pnys que ptim els efectes perversos d’un estt, i de molts dels nostres mteixos governnts que estn l seu servei, que en lloc d’judr enlirr-nos, ens retllen les les i ens hi posen tot men d’entrebncs.
Llegir-ne més
16 de gener de 2022 12:36 h
Començ escriure l’rticle un di fresquet de l’hivern. F sol i el di rribrà ser un bon di perquè no f un bri de vent. Avui he penst escriure un rticle que pot ser relitt o ficció en temps de pndèmi. En començr esper que sigui un rticle no pte per voltors, ni crrony ni us debilitdes que puguin ser perseguides i devordes. Els voltors tenen dret descnsr per fer un bon digestió, no sigui que gfin un bon emptx. Avui vull prlr de protocols bndonts, ml pensts i mlgrbts.
Llegir-ne més
9 de gener de 2022 12:15 h
J hn vengut els reis. Hn duit molts de regls i se n’hn duit l ml llet, l’odi i l desesperció. Qulcú els h envit cs dient que quí hi hvi un person rncoros que odiv ltres persones que no li queien bé. Els reis hn cerct i hn cerct… fins i tot hn mogut el llit i els comodins… h… i el cnterno i no hn trobt ni un bri d’odi, ni de rncor. No hi hvi rncúni per enlloc. Llvors hn penst que hvien d’nr cercr cs de l o de les persones que m’hvien denuncit que elles serien les persones rncoroses, serien persones que tenien tnt d’odi en el seu cos que tendrien dificultts per respirr, per inspirr, per viure.
Llegir-ne més
3 de gener de 2022 09:53 h
Benvolguts Reis, Un ny més us escric tot i que j sbeu que dubto de l vostr existènci i que l monrqui l considero un orgnitzció gens democràtic i perfectment prescindible. Mlgrt ixò, segueixo el costum molt rrelt d’escriure un crt ls Reis, com cd ny. Vivim temps de molt tensió, on ls problemes polítics, els socils I els econòmics, s’junten els de l slut que ens fecten tots, escl individul, fmilir I socil. Coincideixo mb Brenboim qun diu que l millor imtge de comportment l don un músic d’orquestr.
Llegir-ne més
2 de gener de 2022 11:25 h
Hem començt el 2022, l’ny de les tres àmneres...diuen, mb un desbocment dels preus. Qusi el 7%. Això és el que supos l’ugment del cost de l vid, però els nous politicstres i els nous… o vells sindictostes hn inventt que l’ugment dels ingressos s’h de fer plicnt l mitjn, és dir, l’ugment de sous i pensions no rribrà l 3%, mb un empobriment segur del 4%, i fein ssegurd per les pltformes que demnden sous i pensions dignes. No cl ser cp endevindor per sber que ixò pssrà.
Llegir-ne més
29 de desembre de 2021 08:30 h
Això que sempre s'h dit de" Any Nou, vid nov" no s'ho creu ni el que ho v inventr. Començr un nou ny i pensr que per ixò les coses nirn millor, és un costum que no h tingut mi possibilitts de demostrr que és cert. Home, no cl ser tn negtiu i es pot profitr el cnvi de clendri per desitjr tots els mics i coneguts un entrd un nou ny mb bones espernces. De fet, ixò es pot desitjr cd mes, cd setmn o cd di. No vull semblr negtiu. Per molt que l Covid ens mrqui el di di, per molt que els que mnen ens fcin l vid poc grdble, per molt que tinguem de defensr un llengu que f segles suport un existènci sovint difícil, menyspred pels que només volen dominr, cl sempre esperr que les coses puguin millorr.
Llegir-ne més
26 de desembre de 2021 11:54 h
Persones vestides de vermell mb gorr mb cputx i brb blnc hn recorregut plces i crrers de pobles i ciutts fent creure que reprtien regls tort i dret, i els pres trient el fetge per l boc per stisfer els desitjos de l generció que mi no cb d’estr stisfet. L generció que només exigeix democràci per stisfer els seus cpricis. L generció que només vol que els seus pensments siguin els vertders. L generció dels seus pres i dels seus pdrins que creuen que hn encertt mb l sev ideologi, encr que sigui totlitàri.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2021 12:26 h
El sol llueix mb tot el seu esplendor. S’hn cbt els dies tpdots i tristos. Encr hi deu hver pgesos que sembren. D’ltres mten el porc negre per fer menju per tot l’ny, si encr s’us fer-ho. El covid mgt drrrere el seu enuncit mb el corresponent nom de l’lfbet grec. S’cbrà primer l’lfbet bns que les vrints covitnes. Ar, com més covid hi h, menys prevenció. Es vn omplint els hospitls i les uvis. No cl prevenir gire. Tothom consider que ixò és un loteri i si un no li h toct mi l gross.
Llegir-ne més