9 de gener de 2022 12:15 h
J hn vengut els reis. Hn duit molts de regls i se n’hn duit l ml llet, l’odi i l desesperció. Qulcú els h envit cs dient que quí hi hvi un person rncoros que odiv ltres persones que no li queien bé. Els reis hn cerct i hn cerct… fins i tot hn mogut el llit i els comodins… h… i el cnterno i no hn trobt ni un bri d’odi, ni de rncor. No hi hvi rncúni per enlloc. Llvors hn penst que hvien d’nr cercr cs de l o de les persones que m’hvien denuncit que elles serien les persones rncoroses, serien persones que tenien tnt d’odi en el seu cos que tendrien dificultts per respirr, per inspirr, per viure.
Llegir-ne més
3 de gener de 2022 09:53 h
Benvolguts Reis, Un ny més us escric tot i que j sbeu que dubto de l vostr existènci i que l monrqui l considero un orgnitzció gens democràtic i perfectment prescindible. Mlgrt ixò, segueixo el costum molt rrelt d’escriure un crt ls Reis, com cd ny. Vivim temps de molt tensió, on ls problemes polítics, els socils I els econòmics, s’junten els de l slut que ens fecten tots, escl individul, fmilir I socil. Coincideixo mb Brenboim qun diu que l millor imtge de comportment l don un músic d’orquestr.
Llegir-ne més
2 de gener de 2022 11:25 h
Hem començt el 2022, l’ny de les tres àmneres...diuen, mb un desbocment dels preus. Qusi el 7%. Això és el que supos l’ugment del cost de l vid, però els nous politicstres i els nous… o vells sindictostes hn inventt que l’ugment dels ingressos s’h de fer plicnt l mitjn, és dir, l’ugment de sous i pensions no rribrà l 3%, mb un empobriment segur del 4%, i fein ssegurd per les pltformes que demnden sous i pensions dignes. No cl ser cp endevindor per sber que ixò pssrà.
Llegir-ne més
29 de desembre de 2021 08:30 h
Això que sempre s'h dit de" Any Nou, vid nov" no s'ho creu ni el que ho v inventr. Començr un nou ny i pensr que per ixò les coses nirn millor, és un costum que no h tingut mi possibilitts de demostrr que és cert. Home, no cl ser tn negtiu i es pot profitr el cnvi de clendri per desitjr tots els mics i coneguts un entrd un nou ny mb bones espernces. De fet, ixò es pot desitjr cd mes, cd setmn o cd di. No vull semblr negtiu. Per molt que l Covid ens mrqui el di di, per molt que els que mnen ens fcin l vid poc grdble, per molt que tinguem de defensr un llengu que f segles suport un existènci sovint difícil, menyspred pels que només volen dominr, cl sempre esperr que les coses puguin millorr.
Llegir-ne més
26 de desembre de 2021 11:54 h
Persones vestides de vermell mb gorr mb cputx i brb blnc hn recorregut plces i crrers de pobles i ciutts fent creure que reprtien regls tort i dret, i els pres trient el fetge per l boc per stisfer els desitjos de l generció que mi no cb d’estr stisfet. L generció que només exigeix democràci per stisfer els seus cpricis. L generció que només vol que els seus pensments siguin els vertders. L generció dels seus pres i dels seus pdrins que creuen que hn encertt mb l sev ideologi, encr que sigui totlitàri.
Llegir-ne més
19 de desembre de 2021 12:26 h
El sol llueix mb tot el seu esplendor. S’hn cbt els dies tpdots i tristos. Encr hi deu hver pgesos que sembren. D’ltres mten el porc negre per fer menju per tot l’ny, si encr s’us fer-ho. El covid mgt drrrere el seu enuncit mb el corresponent nom de l’lfbet grec. S’cbrà primer l’lfbet bns que les vrints covitnes. Ar, com més covid hi h, menys prevenció. Es vn omplint els hospitls i les uvis. No cl prevenir gire. Tothom consider que ixò és un loteri i si un no li h toct mi l gross.
Llegir-ne més
15 de desembre de 2021 08:54 h
Vivim temps on l tensió ho omple tot. Tnt es vl si mirem l polític pel costt dels principis dels prtits, com per les conseqüències econòmiques o de personlitt ncionl i regionl. Tot és tens i no sembl que s'rribi vit trobr l clm necessàri per no fer més mlbé l societt. No cl concentrr questes inquietuds un pís, un govern o un prtit. Lmentblement, les coses vn clrment enrere tot el món, cos que no ens h de frenr els intents de millorr-ho. Convé recordr que estem envoltts de notícies i informcions de les quls no sbem exctment les intencions, ni el gru de veritt que escmpen.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2021 10:49 h
Al covid (virus) i l covid (mllti) li pss el mteix o semblnt que l volcà de l Plm. A estones sembl que s’tur o que fluix l sev ctivitt i després reviscol i treu foc per boques noves que escupen lv que sol rribr l mr. El covid semblv vençut, tothom s’nv orgnitznt com si res fos psst i h tornt reviscolr. Augmenten els contgits, ugmenten els hospitlitzts, ugmenten els ingressts les uvis i ugmenten els morts diris. Però r s’hi h fegit un fenomen nou, que és l’ugment de csos les escoles.
Llegir-ne més
5 de desembre de 2021 14:40 h
Avui està ben clr. Des del lloc en què estic situt no veig cp nigul. Segurment frà un bon di llà on per sludr diuen bon di. Sí. És bon di tot el di. El bones trdes h estt impost per l llengu dominnt, igul que el bon trd, que no ens h rribt quí. Idò vui sembl que frà bon di tot el di. J er hor de superr els dies tpdots i tristos. El covid es v instl·lnt com si fos un grip fort, fluix i lgunes vegdes, mortl. Es veu que ens hurem d’costumr conviure-hi.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2021 12:55 h
Semblri que defensr l'idiom d'un pís o territori mb segles d'existènci és un fein innecessàri. Observr com es trct el ctlà drrerment, f que sigui un fein lmentblement necessàri. No cl ser un grn historidor per sber que els idiomes s'hn nt crent de mner pròpi i mb influències de for, per qüestions de veïntge o d'invsions. Amb els nys, tots hn estblert unes normes que permeten que s'utilitzin i ensenyin mb unes regles grmticls clres. Qun diverses regions s'junten mb d'ltres per formr un unitt polític, voluntàriment o per forç, sovint es cre un problem d'identitt forçd, on el més fort oblig ls ltres oblidr les seves crcterístiques per unificr-se mb les del dominnt.
Llegir-ne més