29 de novembre de 2021 12:55 h
Semblri que defensr l'idiom d'un pís o territori mb segles d'existènci és un fein innecessàri. Observr com es trct el ctlà drrerment, f que sigui un fein lmentblement necessàri. No cl ser un grn historidor per sber que els idiomes s'hn nt crent de mner pròpi i mb influències de for, per qüestions de veïntge o d'invsions. Amb els nys, tots hn estblert unes normes que permeten que s'utilitzin i ensenyin mb unes regles grmticls clres. Qun diverses regions s'junten mb d'ltres per formr un unitt polític, voluntàriment o per forç, sovint es cre un problem d'identitt forçd, on el més fort oblig ls ltres oblidr les seves crcterístiques per unificr-se mb les del dominnt.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2021 11:32 h
Les fonts ufnes hn brollt mb bundànci, mentre un estret cp de neu h coront el puig Mjor. Els curiosos tendrn problemes per visitr quests llocs, o perquè estrà prohibit o perquè les crvnes interromprn el trànsit. Ens vticinen més pluj i més neu però el cel s’clreix i contrdiu els experts. Els pgesos dirn que hi h só i es podrà sembrr l collit de l’ny que ve, supòs… Tnt si l comprció er dequd com si no ho er, l setmn pssd j vig prlr del que h psst quest.
Llegir-ne més
21 de novembre de 2021 14:47 h
F un temps totlment ennigult, no f ni un bri de vent, tmpoc no f cr que hgi de ploure. En resum i des del punt de vist de les emocions, quelles que no ens vren educr mss, es pot dir que és un di tristot, f gnes d’estr en el llit i dormir i si et despertes plovent, millor. F dies que don voltes un fet que vull explicr, que ho intentré i no sé si me’n sortiré. Vull fer un comprció, que pot ser no ho sigui, però ho intentré. Per entendre-l s’h de prtir, del que he dit bns que no ens hvien educt, de les emocions.
Llegir-ne més
14 de novembre de 2021 12:06 h
El nostre cos té un cpcitt de resistènci qusi infinit. Sembl que és difícil poder ssumir tnt imbecil·litt polític. L’únic que s’h de fer és discriminr quins són els menys imbècils. I és quí llà on frcssm. Som incpços d’eliminr els prejudicis. Si tens fixt en el teu cervell que t’grden més els de dretes, veuràs com més imbècils els d’esquerres, i l revés tmbé pss. Llvors és molt difícil esser objectiu si el pensment formt et dirigeix cp prt o bnd.
Llegir-ne més
7 de novembre de 2021 10:53 h
Amb el títol j es veu quin v ser l segon pregunt d’quell person mig. M’hvi demnt per què el meu ltre tem que trctv molt sovint er l llengu ctln. Li vig dir que teni tot l ró del món. Uns qunts llibres els hvi escrit sobre quest tem. I dedicts l’ensenyment, hvi prticipt en un cinqunten. Per tnt, l llengu ctln, sense rribr ser un obsessió, s’hvi convertit en l’objectiu principl de l mev vid i l sev normlitzció er prioritàri en el meu sistem de vid. Tot ixò sense odir cp ltr llengu, però sbent quin er l funció de cd un d’elles, especilment del cstellà, llengu nomend interncionlment espnyol.
Llegir-ne més
31 d'octubre de 2021 08:17 h
Vivim en un món on tothom vol tenir l ró, l tenguin o no. Aquest és l líni que se sol seguir en les tertúlies. Si hi ssisteix un especilist, segons com intervé, se l’escolt i segons com i qun ocorre ixò n’hi h que sense sber ni un borrll del tem que es trct volen sber més que el científic que h estt contrctt post per poder tenir més informció objectiv sobre el tem que es trct. Si l tertúli és sobre el tem del cor, sembl que com més vid perdud hs tengut, més dret sber sobre el tem tens.
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2021 09:23 h
Sempre hi h d’hver persones que posin en dubte tot el que escrius. Des de temps immemoril s’h fet un grn esforç per presentr el fet de l’nd Amèric com un grn esdeveniment. Se li diu descobriment, qun estv descobert i poblt de fei molt de temps, se li diu colonitzció en el sentit de modernitzr quell gent i endinsr-los en un cultur més vnçd, qun se’ls v destruir l sev cultur i vren retrocedir en tots els spectes, se li diu evngelitzció, perquè Espny històricment s’hn mgt drrer l creu com demostrció de l pures dels seus ctes.
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2021 09:23 h
Sempre hi h d’hver persones que posin en dubte tot el que escrius. Des de temps immemoril s’h fet un grn esforç per presentr el fet de l’nd Amèric com un grn esdeveniment. Se li diu descobriment, qun estv descobert i poblt de fei molt de temps, se li diu colonitzció en el sentit de modernitzr quell gent i endinsr-los en un cultur més vnçd, qun se’ls v destruir l sev cultur i vren retrocedir en tots els spectes, se li diu evngelitzció, perquè Espny històricment s’hn mgt drrer l creu com demostrció de l pures dels seus ctes.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2021 10:28 h
Després d’un petit descns per ssumptes personls, retorn l tsc d’escriure sobre les coses que pssen, que no són mot diferents les que pssven bns de les diminutes vcnces. El volcà l’ill de l Plm no descns i continu mb l sev tsc de destrucció. Molts progrmes televisius els envien records, els diuen que els tenen en el cor i que no els obliden. Com pot ser ixò? No veuen els comunicdors que les persones que ho hn perdut tot no necessiten estr en el cor de ningú, necessiten jud.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2021 07:50 h
El divendres di 8 l Fondtion Beyeler de Riehen- Bsile, v inugurr un exposició sobre obres de Goy que estrà obert durnt tres mesos. Es presenten 70 pintures i més de cent dibuixos i obr gràfic de mner que es trct de l'exposició mes importnt que mi s'h fet del genil Goy. Museus molt fmosos, entre ells el del Prdo, i molts col·leccionistes prticulrs de tot el món, hn judt poder presentr un exposició únic. L Fondtion Beyeler que es present en un edifici cret per l'rquitecte Renzo Pino v ser inugurd l'ny 1997 per inicitiv prticulr del glerist i col·leccionist Ernst Beyeler, que vig conèixer personlment.
Llegir-ne més