11 de setembre de 2021 08:13 h
Els de l mev generció no vàrem rebre mi l’escol ddes històriques sobre Ctluny. El frnquisme v eliminr del tot qulsevol l·lusió l Ctluny nterior ells, greujt mb l totl ignorànci de l llengu ctln, sobretot l’ensenyment. Entre el juliol del 1713 i el setembre del 1714 v tenir lloc el setge de Brcelon, que v cbr mb l cpitulció el di 11 de setembre del 1714. Persontges com Rfel Csnov o Antonio Villrroel ens vn ser mgts. No cl dir que els fets que es recorden l’Onze de Setembre vn ptir del silenci frnquist i no v ser fins l 1976 que es v permetre ls ctlns celebrr l sev Did.
Llegir-ne més
5 de setembre de 2021 12:10 h
F uns dies es v poder llegir l dblers online un escrit on es prlv d’un dels estments públics on es produeixen més gressions contr l llengu ctln, és dir, contr els que s’treveixen prlr en l sev llengu, que no són mss. El que hvi ocorregut er que un metgess s’hvi negt tendre un pcient si no li prlv en cstellà, solen dir en espnyol. L snitt és el lloc on es necessit més mà de metge i és focus de protestes dels especilistes que busen de l necessitt que es té d’ells per convertir-se en petits gurddors de les essències espnyolistes i es converteixen els executors de l censur i de l persecució del ctlà, cos que els governs espnyols pludeixen i els governs utonòmics són incpços d’impedir.
Llegir-ne més
29 d'agost de 2021 12:25 h
V costr molt reconèixer l’existènci de l violènci les llrs, perquè les primeres persones que l vren ignorr vren esser les que l rebien. Així si un don er mltrctd físicment per un home, ho mgv, perquè se n’vergonyi, ho mgv si podi i si qulque fmilir ho dei públicment, el desmenti, negv l’evidènci. Un vegd que es v començr reconèixer l violènci físic, v pssr molt de temps que ningú no denunciv violènci psicològic, l més dur, l que f més ml, però j és reconegud i denuncid.
Llegir-ne més
22 d'agost de 2021 08:33 h
Els EUA bndonen Afgnistn, però mi no ho reconeixern. Diuen que durnt més de 20 nys s’hn dedict formr un exèrcit que pogués enfrontr-se ls tlibns i diuen que qun hn cregut que j l’hvien formt, hn cbt les feines per llà. Hn dedict més d’un bilió de dòlrs formr un exèrcit que h estt derrott en un setmn pels tlibns sense cp tipus de preprció. El president nord-mericà Biden diu que ells no són responsbles de res, j que l’exèrcit de 300.
Llegir-ne més
17 d'agost de 2021 08:07 h
„... Ces lrges gouttes de pluie qui précèdent l’ourgn.“ Victor Hugo Un di ... Un di en tindrem prou, mic, de prlr de bons propòsits, mentre esclfem lentment mb l mà un cop de conyc. Un di, mic,decidirem llevr l'àncor i sortir del port trnquil on es bressol l nostr conformitt. Llvors, mic, obrirem l finestr perquè ens espeteguin l cr les gotes de pluj de l'inquiet Hugo. Les gotes mples que precedeixen l'hurcà.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2021 09:39 h
L pndèmi es debilit, diuen. Hn de dir qulque cos. A més, no sben fer gire més coses que xerrr. Això si en sben, perquè hi h qui ho dubt. Que si els governs utonòmics ho gestionen perfectment. Que si ixò necessit un comndment únic, que si tnt de cps tnts de brrets. Que si ixò no funcion, perquè les utonomies no hn funciont mi, que si l’Espny únic i unid és el millor que hi h. Que és per ixò que no se’n pot seprr ningú, que si qulcú ho vol fer és un crim i com crim h de ser cstigt, i per ixò tenim uns bons tribunls que s’encrregrn de tornr les ovelles l rmt, belnt.
Llegir-ne més
13 d'agost de 2021 08:55 h
L decisió de Messi d'nr Prís, en un espècie d'exili no del tot voluntri, h fet que molts temes que eren obsessivment presents, s'hgin quedt en un segon o tercer líni. Per exemple, entre molts d'ltres, l'exili del tot voluntri de l'noment rei emèrit, o les importnts conseqüències de l covid-19, o l precàri situció del sector turístic. Messi h permès que tothom hgi vist l molt deficient situció econòmic del Brç, conseqüènci d'un ml gestió de l drrer junt directiv (i tmbé segurment d'lgunes nteriors).
Llegir-ne més
8 d'agost de 2021 10:56 h
Sp l gent que signific monrqui? Sp l gent que signific repúblic? Perfectment que ho sben. Sben que els monrques i les seves fmílies són persones privilegides que poden viure en plus i en cstells i per ixò quí els vren oferir el plu de Mrivent. Si no l’hguessin tengut els hurien ofert el cstell de Bellver i per ixò l’hurien modernitzt i li hurien instl·lt tot cst de recursos i prells moderns. Fins i tot un petit exèrcit si hgués clgut. L qüestió és poder dir que quí tenim reis i que quests treguin molt de turisme i que quest deixi molts euros les rques dels hotelers, resturdors i negocints mllorquins.
Llegir-ne més
1 d'agost de 2021 10:34 h
Per si el poble plmodemllorquí no tengués enemics suficients cs, el cp de setmn psst vren terrr uns qunts invsors mdrilenys, l’spirnt cp de govern de tot l’estt i el qui té l’obligció d’intentr esser-ho; quest ho tendrà difícil però l primer serà pssejd triomflment cp l cúspide qusi sense donr-se, encr que ell ho sp i f tot el que és necessri perquè es compleixi. El primer és el que h de fer el pper. Li correspon fer-lo i si h de pssr per estúpid, hi pssrà, encr que ell pensi que ixò només ocorrerà per uns qunts.
Llegir-ne més
30 de juliol de 2021 10:28 h
Cd dos per tres lguns (pocs) diris, principlment els que es llegeixen per internet, donen notícies sobre les investigcions que un fiscl suís port terme sobre els milions mgts per l'noment rei emèrit, Jun Crlos de Borbó.
Que molts ltres diris no en prlin, i tmpoc el govern, només poc significr molt poques gnes de tocr les coses per nr seguint gudint dels privilegis ctuls, per dmunt de les lleis i dels principis de morlitt que es poden esperr dels que mnen. J l segle XVII, el teòleg i intel·lectul frncès Jen- Bptiste Mrssillon v escriure Lluís XV: "No és el sobirà.
Llegir-ne més