16 de juny de 2008 09:36 h
Espñ-Espñ-Espñ – Suèci 2-1 L Fúri continu enmornt mb el seu joc de toc, l qulitt del seu mig del cmp i l incisivitt de l sev prell d’tc, i envi Suèci l lon gràcies un gol mrct l minut 93 mitges entre Vill i el socildemòcrt i tolernt defens suec que corri l seu costt, creiem que per veure de més prop el gol de l’sturià. Però si l Fúri v impressionr, tmpoc vn decebre l melé de prroquins de br que coment cutro (mereixerien rticles prt el forofisme il·lustrt d’rrel mdridist de Mnolo Lm i de Relño, l’vntgurdisme grmticl i fonètic de Cmcho, l ml reprimid homosexulitt de Mldini) que vn pssr-se tot el prtit recordnt ls telespectdors l’bisml diferènci tècnic entre els dos equips (clreixo: fvor d’Espñ-Espñ-Espñ) fins l punt que, sentint-los prlr, hom podi pensr que, en comptes d’un deslluït empt poc, el resultt en quell moment er un 7 0 per l Vermell.
Llegir-ne més
15 de juny de 2008 23:55 h
Un de les demostrcions més mesquines del sectrisme és quell en què en nom del no sectrisme s'ctu justment mb reclcitrnt sectrisme. Prlnt de l qüestió ncionl m'he sentit dir moltes vegdes que les meves crítiques l'independentisme divideixen i només fn ml l cus. Curiosment, ixò sempre m'ho diu només l gent pertnyent l sector oficilist, quells "independentistes" que en definitiv consideren llò tn ctlà que el nostre ml no vol soroll i troben que no convé remoure gire les igües. Aquest ctitud bsurd no f més que reconèixer que si les igües no s'hn de remoure és perquè, efectivment, fn pudor.
Llegir-ne més
15 de juny de 2008 23:13 h
No sé com nomenr-los, però neocomunist sembl prou correcte. Bàsicment és quell esquerr herev dels prtits comunistes, que segueixen defensnt un grn intervenció públic i impostos com més lts millor, que fn un crític sistemàtic i indiscrimind tots els empresris, i que tenen com referents Cstro, Chávez o Morles. Ells s’nomenen ecosocilistes, socilistes o d’esquerres de debò. Altres els nomenen directment esquerr trond o comunistes. Jo els nomeno neocomunistes o neocoms, inspirt justment en ells, que prlen dels neoliberls o neocons.
Llegir-ne més
15 de juny de 2008 22:12 h
Dvnt de l'llu d'rticles, informcions i contr informcions que estn sortint quests dies en diversos mitjns de comunicció del pís, les entitts i orgnitzcions que vm crer l Pltform pel Dret de Decidir l'ny 2005 i que, ctulment, som girebé un 73% de l Junt de l PDD, ixi com l mjori dels socis que hi hvi fins l mnifestció de l´1 de desembre i més del 40% dels ctuls, volem fer constr que el nostre posicionment és exctment el mteix que en el moment de l fundció de l Pltform: trebllr, tl com diuen els nostres esttuts, pel dret l'utodeterminció.
Llegir-ne més
15 de juny de 2008 21:00 h
Dubtes Per què les línies MAT hn de pssr 500 metres d’un nucli urbá i només 100 metres d’un ms rurl? O be per què si les empreses elèctriques gunyrn tnts diners mb l líni, ls propietris se’ls està expropint 4 rls? I, si quest líni h de generr tnts beneficis, i es dispos de l tecnologi per fer-ho, per què no es soterr? per què Frnç es soterrrà i quí no? Més dubtes: per què si hi h un territori que form prt del Pl d’espis d’interès nturl (PEIN) i de l xrx d’espis nturls protegits de Ctluny, els operris de Red Eléctric Espñol poden destruir-l mb totl impunitt? per què ls pgesos fectts per quest PEIN se’ls v fer reconvertir l turisme i r se’ls hi treu l sev principl font de riques? I encr més: per què si diuen que trurn 86 quilometres de línies ntigues no són cpços de donr ni un sol dt? Per què no presenten cp informe on ssegurin que les MAT no son perjudicils per l slut? Per què es vet l’ccés de l prems un reunió informtiv? Silenci Aquestes preguntes es vn fer l Secretri d’economi, Andreu Morills, i l Director Generl d’energi i mines, Agustí Mure, el psst mes mig en l sev visit l Consell Comrcl d’Oson.
Llegir-ne més
14 de juny de 2008 22:55 h
Àngel Colom fou decisiu en l dissolució de Terr Lliure, i de integrció de prt dels seus membres ERC., i de ben segur que ixò li pssà fctur en l sev crrer polític perquè els Ctlns perdonen pero no obliden ; exemple que tmbe es plicble Crod Rovir , que tot i hver conseguit un ugment importnt de diputts per ERC, l presenci de Xvier Vendrell primer fil del govern de l Generlitt tmbe el pot hver sentencit l frcàs polític , igul com de ben segur que es trobrà Puigcercos en l sev presidenci d’ERC , que j començ petr per tots costts.
Llegir-ne més
14 de juny de 2008 22:54 h
Això de volr s'h post més interessnt des que els mgzines que reprteixen les compnyies incorporen temes delicts ls seus editorils. Hi h clients que en són ssidus lectors, un servidor qun no té temps de llegir-se'l durnt el vol no dubt emportr-s'ho per continur l lectur més endvnt. Són un bon instrument per mesurr quin és l imtge que de moltes cultures es té des d'ltres pïsos. Un cop il·lustrts se'n pot extreure l conclusió que ni l intel·ligènci ni l bon educció no són requisits indispensbles per poder dirigir un ereolíni.
Llegir-ne més
13 de juny de 2008 23:13 h
“Sempre s’h dit que teni hi hvi d'hver de tot perquè el món fos complet”; i com és nturl, no podien ser bsents l diversitt d’opinions envers l mort del “Sn Pre”, i els criteris de projecció continud per prt de les diferents cdenes de TV, entre elles TV3. Per l deducció que en fig d'un escrit publict el di 27-4-2005 l Diri de Giron, tot l prfrnàli perfectment orgnitzd envers l’enterrment del Sn Pre, l’h seduït de tl mner, que sembl que es teni d’hver llrgt mes temps, i que totes les televisions hvien de tenir el mteix criteri, i que tots els televidents estn obligts pensr, sentir i suportr el que per vostè fou un “grndiós i extrordinri esdeveniment mundil”, i que jo, fins i tot comprteixo mb un mesur més moderd; però voldri suggerir-l’hi que fes un “exàmen de consciènci” i comprés les fstuoses imtges de riques, grndes, lluentor i poder, que tothom v poder veure, mb les que mss sovint, (perquè, en quest cs, l relitt no huri d’existir), s’ofereixen de l misèri i degrdció que existeix en l mjori de pïsos, que “el vitger incnsble” visità en els multitudinris vitges rreu del món.
Llegir-ne més
13 de juny de 2008 19:40 h
Un poble que renunci l sev llibrett per l sev segurett, no es mereix ni l llibertt ni l segurett (suggerid per Josep Ribó) L polític no és unir l gent. És dividir-l. I conseguir el teu 51% (entrevist l New Yorker Roger Stone, opertiu del prtit republicà. Prl de com hn gunyt els republicns sistemàticment les eleccions ls Estts Units – suggerid per Jume Soler) En quest món existeixen moltes cuses justes per les que lluitr. Però Ctluny només ens té nosltres per defensr-l (Lluís Compnys, suggerid per Mrc Nieto) No existeix l'ensenyr, només l'prendre (Sòcrtes, filòsof clàssic grec, 469 BC–399 BC, suggerid per Dniel Clivillé) Hi h homes que lluiten un di i són bons.
Llegir-ne més
13 de juny de 2008 12:00 h
Entre los rsgos totlitrios de un ciert derech espñol, que Aznr llevó l proxismo, está l invención de hechos o declrciones, tribuírselos l víctim de sus tques, y lnzr un cmpñ de repudio bsd en ls invenciones previmente proplds. De Goebbels, ví Serrno Súñer, recibieron los flngists esos métodos, que inoculron en el PP slvo en su consecuenci letl de prisión o muerte, no en vno y no gobiern su Cudillo. A mí me hn cusdo de flseddes diverss (tener un snción dministrtiv, cusr Espñ de genocidio, etc), l últim tribuirme reclmr l ileglizción del PP por complicidd con el terrorismo.
Llegir-ne més