18 de juny de 2008 00:24 h
Er tn previsible com inevitble. No cl que ens hi escrrssem, hi h coses que són com són i és millor costumr-s’hi i gfr-s’ho mb un cert filosofi tot i que j us reconec r que mi em cost un munt. No sóc precisment propens l clm i no puc deixr de sentir un cert formigueig enutjós cd vegd que llegeixo o sento l zum-zum d’uns comentris tnt tòpics, com repetits i suts que he de suportr cd vegd que ERC se li escp un pet o se’l tir ventre buit. Segons el meu estt d’ànim, de vegdes m’vorreix o se me’n fot i d’ltres, en cnvi, m’indign i m’exsper.
Llegir-ne més
17 de juny de 2008 20:53 h
ERC h despregut. Això és lo que h deixt clr el drrer congrés d’Esquerr. Deixem-nos estr de romnticismes i posem-nos cceptr l relitt d’un vegd. Aquell prtit històric de Mcià i Compnys que coneixíem tots com ERC j no hi és, h evoluciont, mlurdment, cp un nou prtit noment Esquerr, un prtit mb un rumb clrment definit mb un full de rut del qul s’exclou qulsevol evolució del nostre pís cp cotes més vnçdes d’utogovern. Un prtit que pretén fer creure que hn renuncit l principis més irrenuncibles per desplegr un seguit de polítiques socils d’esquerres que, imginàriment, hurien d’judr fer florr un sentiment ctlno-independentist en l societt que de retruc ens huri de portr cp l independènci curt-mitjà termini.
Llegir-ne més
17 de juny de 2008 14:03 h
ITÀLIA- ROMANIA 1-1 Empt poc entre itlins i romnesos que deix els trnslpins en mns dels suplents neerlndesos. A més, el dvnter immigrnt Mutu v fllr un penl en els últims minuts que, d'hver cbt en gol, hgués elimint els itlins, provocnt ixí un nov llei d'immigrció de Berlusconi que decretés que prtir d'r mb els romnesos es podrà fer sbó. D'ltr bnd, profitem per tenir un record crinyós envers tots quells que, mb post de suficiènci, nven dient escndlitzts que que com és possible -Com!- que lgú defensés que hvi de jugr Olegri i no quest brom d'itlià que vm fitxr de l Juve.
Llegir-ne més
16 de juny de 2008 22:32 h
Discurs de Joan Carretero el passat 14 de juny en el Congrés d'ERC. Val la pena, de veritat. Link al discurs
Llegir-ne més
16 de juny de 2008 19:18 h
No se com començr per donr form quest embolic d’enormes dimensions , i em refereixo l recció electorlist que dopt Zptero mb el suport del PSC tot un reguitzell de mesures esttutàries , que f molt de temps que es tenien d’hver desenvolupt , però l llunyni de les eleccions , no consellv l govern complir mb l seu obligció ,perquè li restv rguments de pressió per els propers comicis que j h rribt l’hor de posr l’oll gross dintre de l petit segons s’en desprèn del criteri del sempre somrient Rodríguez Zptero, que un vegd mes intentrà que els ctlns s’engoleixin l bol, com feu en l’provció de l’esttut de Ctluny , crregnt-se Psqul Mrgll i menysprent CIU, en benefici del seu deixeble “Josep” Montill, deixnt Ms l cunet desprès d’hver pctt l retlld de l’esttut quell fmos nit ,”quell”.
Llegir-ne més
16 de juny de 2008 18:54 h
Ràdio Mcuto, en plen èpoc de les telecomuniccions, continu sent un mitjà potent i enverint. Allò que lgú s’h inventt i h deixt nr com qui no vol l cos s’escmp com un càncer i qull l fons del fons de les nostres consciències. I leshores diem llò dels immigrnts ens foten l fein, els immigrnts no prlen ctlà, els immigrnts... En generl prlem d’llò desconegut mb consignes de Ràdio Mcuto, i els immigrnts, sens dubte, són un bon exponent d’llò desconegut. Desmuntem tres de tòpics, si us sembl, l voltnt dels nouvinguts i l llengu.
Llegir-ne més
16 de juny de 2008 12:18 h
Jo no se si l innovció i l investigció son models de ciènci, o si són un derivció d’quest, o si es el resultt de tot un cúmul de coneixements, que em temo que el consumisme i l’fny de protgonisme ens pot portr (si és que j no hi som) un món d’excentricitts que molts professionls, científics i rtistes poden emprr per donr clmor l seu prestigi i l sev svies, com fou el cs en el món de l pintur del “surrelist” Dlí, que no se perquè, però em f pensr que pot ésser un referent per molts creditts professionls de l gstronomi, spirnts obtenir nomend i reconeixement.
Llegir-ne més
16 de juny de 2008 12:17 h
Ar que l immedites del problem h minvt, i permet un debt menys emocionl i més seré, potser seri quest el moment idoni d’bordr l qüestió de l’igu. Que el nostre pís, de bix dlt, i d’esquerr dret, pteix un dèficit crònic de recursos hídrics, no és cp secret. Som un pís geogràficment mediterrni i, per tnt, sotmès un règim de pluges escsses i, en tot cs, torrencils. Fins quí no revelem res de nou. En quest sentit, vl l pen recordr que l’ccés l’igu corrent de form generlitzd no s’h pogut grntir tot l ciutdni fins les drreres dècdes.
Llegir-ne més
16 de juny de 2008 11:01 h
Vig començr trebllr mb “leglitt”, el mes d’Abril de l’ny 1950, qun fei dues setmnes d’hver complert els 14 nys, qun j portv un ny fent de fideuer “d’estrnquis”, i des del primer di mb “leglitt” , i durnt cinc nys que vig trebllr l ceràmic , dotze hores diàries de dilluns divendres, (de 8 12-de 2 6 i de 2/4de 7 2/4 d’11), i vuit els dissbtes; recordo que mesur que el temps nv pssnt , els ànims de l gent s’nven enfortint , i tot sovint sonv el comentri , de si hvi vlgut l pen que moris tnt gent per conseguir poder viure mb les qurnt vuit hores lborls setmnls ; prtir d’quí i mb un constànci ferrissd per prt del sectors obrers , s’conseguit rebixr qurnt hores setmnls ; mb 2,6 milions d’turts ; jo voldri que lgú m’expliques quin sentit te llrgr l jornd lborl , qun no h’i h fein per tothom ; ho es que els pïsos que donen suport l propost de seixnt cinc hores setmnls, estn mncts de m d’obr , que de ben segur que en tenim un bon prt cs nostre gudint de l’economi submergid?; quin es l tàctic especultiv , fer trebllr mes hores per el mteix sou?, reduir plntilles perquè els governs es crreguin mb el mort , que sempre l’únic perjudict es el l’últim de l cu , que j sbem que son sempre els mteixos ?; espero que el govern espnyol no es deixi influencir, perquè persontges com Berlusconi no son l’ho mes convenient per l societt que spir sortir de l precriett.
Llegir-ne més
16 de juny de 2008 10:19 h
Estem ssistint un nov polèmic lingüístic, quest vegd l voltnt d’unes declrcions de directius d’Air Berlin que hn post rons ideològiques per dvnt dels seus interessos comercils. Sorprèn en primer lloc l’nomli que el cs represent, i que denot que encr tenim molt per trebllr en l’àmbit interncionl. L prems lemny n’h començt prlr, i no ps sempre fvor nostre. Creiem que hi h un desconeixement bstnt grn de l relitt ctln, i de l importànci d’un llengu que entre d’ltres coses, ocup el novè lloc d’entre les 23 llengües oficils de l Unió Europe.
Llegir-ne més